Conferència sobre l'audiència en els mitjans (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Conferencia sobre com es recull l'audiència en els mitjans de comunicació.

Vista previa del texto

L’AUDIÈNCIA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ 1. L’ESTUDI DE L’AUDIÈNCIA I LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1.1 Rellevància teòrica Teories de la Comunicació: l’audiencia és una part del procés comunicatiu Estructura de la Comunicació: Els usos socials de l’audioisual condicionen el sistema comunicatiu.
L’interès sociològic de l’estudi de l’audiència: l’ús social de la comunicació 1.2 Rellevància pràctica -Ús de conceptes audimètrics en el món professional -Conèixder els gustos i pràctiques del públic per podr-s’hi adaptar Les funcions bàsiques de l’estudi de l’audiència 1. Mesurar l’acollida que tenen els missatges/mitjans, tant a nivell quantitatiu (quantes persones han estat exposades a un missatge) com a qualitatiu (com són les persones que s’exposen a un missatge) 2. Predir prediccions futures 3. Valorar econòmicament l’oferta comunicativa: la mercantitlització de l’audiència i l’estabilment de targets.
(La valoració d’un producte es mesura segons l’audiència, i per tant es mercantilitza l’audiència.
2. LA MESURA D’AUDIÈNCIES MITJÀ A MITJÀ Cap dels diferents mètodes és 100% fiable, però si permet fer unes aproximacions de certa fiabilitat. Les empreses que mesuren audiències consideren el mitjà és només tradicional (per exemple, en televisió només compta la pantalla de televisió, no compta veure el programa per internet o des del mòbil), aspecte que genera uns certs problemes en l’era digital.
2.2 La premsa Hem de saber distingir entre l’audiència de la premsa i la difusió de la premsa.
-Difusió: Comptabilitzar quants diaris s’han venut i s’han repartit, certificat per la empresa independent OJC (la oficina de justificació de la difusió). Això, amb tot, no ens diu quantes persones han llegit al diari. Per exemple, un diari venut una vegada es pot llegir molts cops. Aquest problema es resol amb una enquesta multimèdia, eina que mesurarà l’audiència de la premsa.
Per exemple, la Vanguardia era el diari amb més difusió i el periòdico amb més audiència, però els dos deien que eren el primer diari de Catalunya. Un altre aspecte que infla les xifres de difusió són els diaris de distribució gratuïta.
2.3 El cinema La difusió equival a l’audiència, per tant s’han de compatibilitzar únicament les entrades venudes. Conèixer el nombre d’espectadors és important perquè antigament moltes subvencions anaven relacionades amb això, però també serveix per adaptar les produccions segons els gustos de cada zona, regió, país...
2.4 La televisió Es una mesura selectiva. Es selecciones unes llars determinades del país (panel audimètric), que es consideren representatives de la societat, segons l’edat A partir del consum d’aquestes llars es calcula el consum de tota la societat. Així, el que tenim són xifres estimades inferides a partir d’aquest panel.
Es mesura a partir de l’audímetre, un aparell afegit a la tele. Té aquestes limitacions No es comptabilitza el consum dels menors de 4 anys El registre es fa per minuts Cada membre de la llar té un botó identificatiu.
Kantar Media és el monopoli espanyol, 4625 audimetres 580 a Catalunya, tots han de firmar un conveni de fidelitat.
Els canals més consumits són més fiables en aquest aspecte, mentre que en el cas dels cadens petits és un mètode poc fiable.
2.5 Internet No hi ha cap empresa que tingui el monopoli, per tant són poc fiables i dispars.
Difusió: Mesura site-centric. Són marcadors que detecten quants dispositius es connecten a una pàgina (Google AUDIENCIA ACUMULADA: Nombre d’espectadors. (Percentatge = sobre el total) Audiencia mitjana: Index de fidelitat (mitjana/acumulada) resultat= el temps mitjà de visionat 3. ELS PROBLEMES DE LES MESURES D’AUDIÈNCIES 1. Dades basades en estimacions condicionen el destí de grans quantitats de diners 2. El fet de ser o no ser audiència depèn en última instància de la interpretació de l’enquestat. (Si tenim un programa de fons, som espectadors o no? El propi enquestat té la seva opinió d’això. El mateix succeeix amb l’audimetre, ell ha d’apretar el botó o no?) 3. Existència d’enganys. No tant estafes, com per exemple amagar continguts poc acceptats socialment. Les famílies amb audímetre no el tenen a la seva segona residència.
4. REPTES DE FUTUR EN LA MESURA D’AUDIÈNCIES Context, multiplicació de suports de transmissió i recepció de continguts, posada en dubte de la noció clàssica de mitjà de comunicació.
Raons per continguts mesurant en funció de la via de difusió dels continguts.
1.Baixa diabilitat de les mesures a Internet i dificultats per integrar mesures 2. El consum per plataformes alienes als mitjans tradicionals no interessa a aquests 3. El consum en suports tradicionals continua sent majoritari. Una primera raó és perquè la mesura del consum a través d’internet encara és poc fiable, i per tant els anunciants no estan disposats a pagar diners. A més, s’hi afegeix que les empreses de mesura encara no saben ben bé com integrar mesures de medició de sistemes tradicionals amb els nous sistemes.
5. REPTES DE FUTUR EN LA MESURA D’AUDIÈNCIA TGres grans tendències A) Cap a la mesura permanent de l’individu (audímetres portàtils) B) Reforáment de l’enquesta com a mètode més fiable (l’enquesta C) Tendència a complementar les mesures amb estudis qualitatius - Grups de discussió -Relats personals -Etnografies del consm -Anàlisi de les xarxes socials ...