7. Regim disciplinari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

7. RÈGIM DISCIPLINARI Són el conjunt de normes que estàn dictades per tenir una convivencia ordenada dins la presó. La trangrssió d’aquestes normes, constitueix les insfraccions disciplinaries, les quals comporten una consecuencia sancionadora que la administració dispciplinaria imposa.
El règim disciplinari té com a finalitat garantir seguretat, però aquesta convivencia ordenada ha de ser instrumental a les finalitats de tractament i a la salvaguarda de béns juridics dels interns. PEr tant, el que ens ve a dir es que la finalitat de garantir la convivencia pacífica ha d’estar orientada a garantir els objectius del tractament (reeducació, reinserció…).
Aquest règim, segons l’article 231 RP, s’aplica a les persones internes a la presò, però s’exclou a les persones que estàn en unitats psiquiàtriques. Però els jutjes de vigilancia penitenciaria, han reduir això, i nomes saplica a les persones que estàn dins de la presó., no a l’exterior.
Es un règim sancionador, i com a régim sancionador li son extensibles tots els principis informadors: 1. Principi de legalitat: exigeix que tant les infraccions com les consequencias d’haver comès les infraccions, estiguin regulades a una llei pública. S’exixeig que sigui una llei orgànica. A la pràctica però no sempre es segueix. El que va la LOGP és establir un catàleg de sancions i es remet al Reglament per establir quines son les infraccions. El TC ha reconegut a la subjecció especial que regula l’administració amb el poder de poder regular les infraccions disciplinparies.
2. Principi de culpabilitat: Està contemplat a l’art. 234 LOGP. Exigeix que hi hagi un cert grau d’impiutabilitat a la persona que ha comès la infracció. També exigeix dolo i imprudencia en la comissió de la infracció. I. En tercer lloc, no poden haver-hi motius 3. Principi de proporcionalitat: Exigeix sancionar quan sigui imprescindible per tutelar l’ordre violat; però tambné exigeix que la infrecció sigue proporcional a la infracció comesa. (per buscar allò proporcional, hem de tenir en compte els danys i prejudicis causar per la infracció, mirar el grau de participació i el grau d’execució).
4. Ne bis in idem: Prohibeix l’existencia de dues conseqüències: sancioandores diferents per la comissió d’un mateix fet, sempre i quan coincideixin la identitat del subjecte que ha comés el fet, identitat de fet i identitat de fonament jurídic.
5. Garanties processals: assistpencia jurídica: El TC ha declarat que en el procediment sancionador són aplicables les faranties que es deriven del art. 24 de la CE (que es projecten sobre el procediment penal, també s’han de projectar sobre el procés administratiu).
2. Faltes disciplinaries: Poden ser de tres tipus: — Faltes molt greus (art. 108 RP 1981): o És la participació i instigació en motins o desordres col·lectius o Agredir, amenazar o coaccionar a qualsevol persona dins l’establiment penitenciari, a les autoritats o funcionaris de institucions penitenciaries o judicials dins o fora de l’establiment).
o Agredir o coaccionar greument a un altre intern. L o Ressistencia activa i greu el compliment d’rdres d’un funcionari.
o Evasions (intentar facilitar o consumar una evasió) (fuga) — Faltes greus: o Columnies, injúries i faltes de respecte o Desobediència o resistència passiva.
o Objectes prohibits — Faltes lleus: o Faltar lleument al respecte o Presentar reclamacions per vies no regulades.
o Clàusula oberta: Significa que qualsevol acció que sigui incompliments dels drets i deures de l’interni provoqui desordre i no estigui regulat als articles anteriors).
3. Les sancions disciplinaries (art. 42.2 LOGP) Aillament de cel·la: — Aillament en caps de setmana: Fins a 7 caps de setmana.
— Privació de permisos de sortides fins a 2 mesos ordinaris.
— Limitació de les comunicacions orals durant un mes com a màxim — Limitació de les activitats recreatives  fins a un me i en la mesura enq ue sigui compatible amb la salut física i mental de la persona. Això vol dir que no pot participar en activitats d’oci.
— Amonestació *Problemes de la sanció d’aïllament.
Regulació: Totes aquestes sancions administratives son restriccions de llibertat. A més pateix d’una indefinició important, ja que ni la llei ni el reglament expliquen quin és el contingut essencial d’aquestes sancions administratives. S’ha de cumplir en la cel·la que conviu la eprosna, pero en cas de que la persona comparteixi cel·la, ha de complir la sanció en una cel·la semblant. Es prohibeixen les cel·les de càstig (que tenen condicions materials pitjors a les normals). ES necessita un informe mèdic que avali la possibilitat de complir la sanció. Hi ha d’haver una visita mèdica diaria per regular la salut física i mental de l’intern. La llei exclou l’aplicació d’aquesta sanció a algunes persones com, per exemple, le spersones embarassades.
Aquesta sanció no està determinada si inclou la comunicació, perohi ha una instrucció que exclou comunicacions intimes i familiars per les persones que estàn complint aquests tipus de sanció.
La persona pot sortitr 2 hores al dia a fer una passeig solitari a més no pot rebre paquets oa dquirir productes de l’economat (botiga d ela presò). Aquesta sanció provoca molt activitat judicial, els tres problemes d’aquesta sanció son: 1. Tensió amb el principi de legalitat: ES critica que el desenvolupament del contingut essencial d’aquesta sanció es desenvolupi en un reglament, haura d’estar en una LO. El TC s’ha pronuncita defensant la subjecció especial per justificar-lo.
2. Possible vulneraciño de l’artícle 25.3 CE  Vulneració de que l’administració pugui imposar sancions privatives de llibertat de manera directa. Per tant, quan una comissió disciplinaria imposa aquesta sanció, estaría vulnerant aquesta prohibició continguda a la Constitució.
3. Possible vulneració dels tractes inhumans i degradants  el TC diu que la sanció en sí mateixa es inhumana o degradant, el que pot ser inhuman són les condicions en les quals es compleix.
3. La detemrinació de la sanció a imposar.
- Regles generals: per a faltes molt greus es pot imposar aïllament en cel·la de 6 a 14 dies o fins a 7 caps de setmana (només si la persona manifesta evident agressivitat o violència o altera de forma greu i reiterada de convivència). Per a faltes greus es pot imposar aïllament de cel·la de dilluns a divendres fins a 5 dies, privació de permisos de sortida fins a 2 mesos, limitacions de comunicacions fins a 1 mes, privació de passeig i actes recreatius de 3 a 30 dies. I per a faltes lleus es pot imposar privació de passeigs i actes recreatius fins a 3 dies i amonestació.
4. El procediment disciplianri: Fases Iniciació: Qui l’inicia es el director del centre penitenciaia, que anomena a un funcionari per a que tramiti el procediement. L’intern pot demanar a una persona de la seva confianza per que el defensi.
Resolució: Quí ho resol es la comissió disciplinària. La única limitaicó que la sanció d’aillament en cela la de més de 14 dies, l’ha d’apobrar el jutje de vigilancia penitenciaria.
Recursos: Quan la persona sancionada rep informació d’aquesta sanció pot impugnar-la oralment o per escrit davant el jutje de vigilancia penitenciaria en 5 dies.
Procediment abreujat per faltes lleus.
5. Recompenses: Concepte: son els actes de bona conducta, esperit de treball i responsabilitat, etc, de les persona tancades a la presó, es busca promoure aquesta bona conducta estimulant-la mitjançant una serie de reocompenses que esmenta la RP.
Concessió i anotació: S’anoten a l’expedient d ele sperosnes internes.
6. Els mitjans coarcitius i de seguretat 1. Per restablir la tranquilitat en un moment de de perturbació de l’ordr 2. Per restablir la seguretat.
1. COERCITIUS: Concepte: Han de jugar a restabnlir la normalitat, al seguretat i epr tant no tenen caracter sancionador, sino instrumental pel restabliment d ela seguretat. S’han de imposar com a consequencia individual per perturbació de l’ordre i són emsures de tipus excepcionals, no es poden utilitzar d emanera habitual. S’ha de imposar de manera proporcional quan excepcionalment no hi hagi una altre mesura menys lesiva de restablir aquest ordre. (principi de proporcionalitat i necessitat). Han de ser autoritzats pel director del centre llevat que hi hagi una emergenia, que ho pot fer un funcionari i comunicar-li al director.
Utilització: — Per impedir actes de evasio (fuga) o vilencia dels interns.
— Per impedir dnays del sinterns a si mateixos o altres persones o coses — Per vencer la resitencia activa o pasiva d ele spersones tancades a ordres que emeten els funcionaris.
Enumeració: (Art. 72 RP) — L’aillament provisional per causes d’una agressivitat manifesta molt greu, que s’haurà de cesar en el moment en que desapareix la seva causa.
— La força física personal, proporcional a la forá que s’intenta impedir.
— Les defenses de goma (porra) — Aerosols d’acció adequada o gasos lacrimongens — Manilles El jutje de vigilancia penitenciaria ha de dir que sí a aquestes mesures son o no necessaries, dacord amb el pricnipis, i en cas de no ser-ho si creu que poen ser consecutives dpuna infracció penal pasarà a testimoni del jutje de guardia (supervisió del jutje de vigilancia). Quan son molt greu, el director del centre pot reclamar l’ajuda de dels cossos de seguretat.
2. MITJANS DE SEGURETAT.
No són excepcionals com els coercitius, sino que són mitjans de maneteniment de la seguretat, ordre i convivencia dins del centre penitenciari.
Remissió a la regulació reglamentaria: Diu que els registres a le spersones, a les seves pertinencies o cel·la, recomptes o requises, es efectuaràn en els caoss amb les garenties i periodicitat que estabnleix el reglament. Per tant, remissió al reglament, sempre amb respecte a la dignitat de la persona. Hem de recorrer al reglament, el qual divideix la seguretat del centre en 2: — Regula la seguretat exterior del Centre penitenciaria: la seguretat exteriore stà encomanada a les forces i cossos de seguretat de seguretat i si s’escau a les policies autonòmiques. Es possibilita que les empreses de seguretar privada puguin dur a terme tasques de control penitenciari. Per tant, es posible privatitzar una part de la seguretat exterior.
— Regula la seguretat interior del CP: Estableix que la competencia per assegurar aquesta seguretat correspon als funiconaris de les insittucions penitenciaries. El tractament el pot fer tothom, però la seguretat es més seriosa que el tractament i per això es competencia excluisva de funcionaris.
 Principis (art. 71)  Necessitat  Proporcionalitat  Dignitat de les persones, especialment en el cas que s’apliquin sobre el cos dels interns (despullar).
 Preferencia per mitjans electrónics que siguin de la mateixa eficacia.
 Mesures: S’han d’utilitzar aumb una intensitat que s’ahjusti a la perillositta dels interns, especialment en el suposit d’interns que pertanyen a grups terroristes, organitzacions criminals oq ue siguien especialment perillosos.
o Obervacio: esta destinada a coneixer el comportaments dels interns,le sseves activitats, moviments i veure com es relacionen ambs els demés interns i si influeixen positiva o negativament al comportament dels demés interns.
o Registres, registres corporals i requises (apropiació): El RP anuncia aquestes mesures i després diu que en el cas de nu itegral, el reglament diuq ue es pot realitzar aquest nu per motius de seguretat concrets i específics, es a dir, quan existeixin raons individuals i contrastades que facin pensar que la persona amaga algun objecte perillós o substàcia prohibida en el seu cos. Haurà d’estar autoritzat pel cap de serveis, el cap dels funcionaris. El RP diu qe l’han de dur a terme funcionaris del mateix sexe, en un lloc tancat i sense presencia d’altres interns.
o Altres registres (art. 69 RP): Disposa de registre i control de les persones que visiten als interns. També altres persones que tinguin accés a l’interior, dels vehicles i paquets que entren i surten.
o Intervencions: 6. La jurisdicció penitenciaria (art. 76 al 78 LOGP).
Origen i rellevància del JVP: els jutjes sentenciadors dictaven una sentencia, adoptaven les mesures adequades perque la persona ingresès a la presò, i al final del compliment, acordaba la seva sortida si havia complert les mesures, però tot el tancament penitenciari quedaba exclós de la vista del jutje. Tota la normativa internacioanal subrallen la necessitat que la activitat de ladministració publica. La CE del 78 va recollir aquesta idea a l’article 17, el qual estabelix que els jutjes tenen la funció de futjar i de fer executar allò que jutgin.
Les competencies del JVP:  Decisòries en primera instància: com acordar la llibertat condicionals o aprovar l’aillament en cel·la quan supera els 14 dies.
 De coneixement: Estabelix en quins caso el jutje de vigilancia ha de tenir coneixements de les actuacions de l’administrció penitenciaria per manstenir el control. Ej: Quan una persona passa a primer grau.
 Decisiroes en segona instancia: Li demanen al jutje de vigilancia cometencies per decidir en cas de recurs de l’intern o el MF estiguin d’acord en una decisió de l’administració penitenciaria, poden recòrrer al jutje de vigilancia penitenciaria.
 Funcions assignades pel CP: Otorga altres competencies com per exemple, el contorl de l’excusació de les mesures de seguretar o control de l’execució.
Regim de recursos: Sons susceptibles de recurs quan s’han acabat.
Els acords i criteris del JVP: : Dichos jueces realizan reuniones anuales en las que ellos mismos elaboran una serie de criterios de evaluación, de manera que se aseguran cierta uniformidad. Sustituyen al legislador en caso de necesidad Les funcions dels Fiscals de Vigilancia Penitenciaria: ...

Comprar Previsualizar