Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Història d'Amèrica contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. La davallada de l'ordre colonial. Amèrica a finals del segle XVIII.
1.1. Primera part, Reformes borbòniques i resistències en territoris americans.
El control real de la monarquia hispànica sobre el territori americà és realment reduït. El seu control es limita a les àrees costaneres i a la zona dels Andes, on hi han explotacions agrícoles, ramaderes i mineres.
A les zones del interior, no hi ha control. Totes les expedicions realitzades no obtenen cap resultat i no troben recursos a explotar. Es per aquest motiu que part de la amazonià interior i també part del sud del continent resten sense ocupar. El control efectiu nomes es fa sobre societats excedentàries, no sobre comunitats autosuficients.
A finals del segle XVI i XVII, hi ha una davallada de l'economia colonial. Aquesta permet la conseqüent recuperació progressiva de la economia al segle XVIII (des del 1710 hi ha un creixement sostingut).
Aquest creixement es deu a diversos factors: - Creixement de la mineria: Recurs de màxim interès per a la monarquia. S’obté plata de Mèxic i del Potosi. Aquest creixement es deu al descobriment de noves tècniques d’extracció, a noves mines i a l'increment de la població/ma d'obra. A la dècada del 10 es quan comença aquesta revitalització minera.
- Creixement del sector agropecuari (agricultura i ramaderia): A principis del segle XVIII, s'incorpora el cacau, el tabac i l'anyil (tint, colorant natural, plantat a la Capitania General de Guatemala), i, a mitjans del XVIII, el sucre. Aquets productes van destinats tant a la metròpolis com a l'interior. S'utilitza ma d'obra esclava. El cacau es planta a la costa caribenya de Veneçuela i del Preu. El sucre a Cuba i el tabac també a Cuba i a Colombià. Aquestes plantacions es donen en llocs que no eren els centres de la economia colonial, on l'estat no estava gaire present. En el cas de la ramaderia, s'utilitzen les planícies de Nova Espanya i l'extrem sud del Virregnat del Peru. Paral·lelament a l'agricultura, els productes també es consumeixen tant al interior com al exterior. És molt important la exportació dels derivats de la ramaderia i la cria d'animals per a la explotació minera i pel transport.
- Creixement de la manufactura: de l'elaboració de teixits, de la construcció de embarcacions...
- Creixement del comerç. Amb el creixement del comerç també creix el contraban. Els anglesos estableixen bases a Jamaica i al sud del Brasil (gracies a la signatura de diversos pactes amb Portugal).
Els comerciants anglesos feien contraban amb el Carib i amb els territoris de Nova Espanya.
En resum, des del punt de vista econòmic hi ha un augment considerable dels beneficis, i, des del punt de vista social, també hi ha un augment demogràfic.
Un aspecte social important es el Mestissatge. Existeix la República d'indis per organitzar i regular els indis i la República dels espanyols per organitzar i regular exclusivament els espanyols. Es considera que els espanyols que neixen a Amèrica continuen sent espanyols, però la barreja existeix i necessiten regular-les. Es d’aquí on surt el terme de casta.
Hi ha certa mobilitat social, amb l’accés dels criolls (la professora prefereix el terme d'espanyols americans) a les institucions. Des del regnat de Felip II, la corona practicava la venta de càrrecs per obtenir recursos. Els espanyols americans compraven els càrrecs de les assemblees, d'auditors, etc.
L’únic que no podien comprar era el càrrec de virrei, que havia de ser un espanyol peninsular.
A la hora d'organitzar la societat, el sector més important era el dels comerciants: comerciants monopolistes, comerciants menors, els que tenien terres, concessionaris de mines, manufacturers, etc.
El centre de la política eren les ciutats. Tot es gestiona des de la capital, que es la seu del virrei i de les assemblees. Tot i això, degut a l’extensió del territori, els poders locals de viles, poblacions i altres tenien un poder il·limitat, ja que gaudien d'una gran autonomia gracies a la distancia amb les seus de poder de la corona.
Finalment, cal destacar que les colònies eren molt importants per les metròpolis. Els excedents econòmics americans van permetre a les metròpolis establir-se com a potencies sense modernitzar la hisenda com va passar a Gran Bretanya i a França. Paradoxalment, en el segle XVIII, el manteniment d'Espanya com a potencia exigia la conservació de l'imperi com a font de recursos. Va ser llavors quan, amb l'arribada dels Borbons, van actuar com a una monarquia modernitzadora ja que necessitaven els recursos i els impostos per no caure a la bancarrota.
Historiografia de les "Reformes Borbòniques": Relat bàsic. Es un estat reformador. Amb el regnat de Carles III, es modernitza l'estat i hi ha un creixement econòmic de la península i de les colònies. A partir de treballs de historia econòmica i política dels 80', van negar aquest reformisme borbònic, afirmant que la monarquia borbònica era la causa del endarreriment/subdesenvolupament d'Espanya i les seves colònies. En la dècada dels 90', es va plantejar que el reformisme intentava reformar l'estat en base a enfortir l'autoritat reial. Finalment, altres autors anglesos indiquen que les reformes van encaminades a aturar l’expansió dels comerciants anglesos pel Carib i pel Riu de la Plata i, paral·lelament, recuperar poder i autoritat (recuperar control).
Tipologia de les reformes (dos tipus): T. Burocratico-administratiu (Estat, Hisenda i Exercit): L'objectiu: Enfortir l'Estat i recuperar el control. Amb aquest objectiu en ment, es du a terme una reorganització politico-administrativa de l'Estat. Es creen dos nous virregnats amb la intenció d'arribar allà on els virregnats no arribaven. Del V. de Nova Espanya i el V. del Peru sorgeixen els V. de Nova Granada i el V. del Riu de la Plata. Es reforça el caràcter militar (per tant defensiu) de les capitanies generals: CG. de Veneçuela, CG. de Guatemala, CG. de Xile i CG. de Cuba. Les capitanies són economies en expansió que l'estat no controlava. Com que el centre politicoadministratiu eren les ciutats, es crearà un poder intermedi entre la capital i els poders locals. S'estableixen doncs les intendències. Es comencen a aplicar a la dècada dels 60'. Les seves competències eren tant econòmiques com polítiques.
Promovien la explotació de la regió, controlar el comerç, etc. El poder local s’oposarà (majoritàriament són espanyols peninsulars).
L’Església també es veurà modificada. Expulsió de la Companyia de Jesús (són un poder dintre de l'Estat amb un vot d’obediència a un altre cap d'Estat, el Papa) al 1767. Molts d'aquets jesuïtes expulsats faran textos contra els Borbons. Projectes de desamortització. Al segle XVIII, els ordres religiosos a Europa eren considerats totalment inútils, com a conseqüència dels postulats il·lustrats. Hi ha una doctrina utilitarista econòmicament, socialment, etc. Es consideren inútils per que tenen moltes terres i no modernitzen l'agricultura. Hi ha la idea de que per modernitzar la economia cal modernitzar l'agricultura, Per això, a finals del XVIII, es comencen a fer projectes de desamortització.
En el camp militar es fa el "fuir" militar, que permet l’adherència dels criolls a l'exercit espanyol. L'exercit espanyol americà era molt petit, organitzat en milícies (per espanyols americans). Això serà molt important perquè cobrin protagonisme i també tindrà determinada importància en el moment de les independències.
T. econòmica: Es donaran entre el 1763 i el 1778. Son reformes que es consideren com (DEMO VERSION!) decrets de lliure comerç (no confondre amb el lliure canvi). Eren unes mesures que pretenien acabar amb la rigidesa dels monopolis però continuaven tenint un caràcter monopolista per part de la metròpoli vers les colònies. Les tres mesures fonamentals són: - Increment de la pressió fiscal sobre la economia americana. L'alcabala, impost que grava tota la compravenda, passa del 4 al 6%, només es un exemple.
- Primers experiments del lliure-comerç. Per una banda, per frenar el contraban, però per altre, també es fa per incrementar la exportació. El sistema d'estols ja no convenia, hi havien grans innovacions, noves mercaderies que necessitaven mes espai, necessitat de un transport mes ràpid, etc. Quedaven obsolets. Així doncs, es permet que els comerciants transportin les mercaderies ells mateixos (al 40 es suprimeix el sistema de flota). Amb això es suprimeix el port únic (Cadis) i s’incorporen 8 ports. Al Carib també creixen els ports. Hi ha comerç directe entre ports espanyols i americans. També hi ha una supressió del tràfic intercolonial (entre virregnats).
- El reglament de lliure comerç de 1778. La màxima novetat d'aquest reglament era el que afecta el sistema aranzelari. Es pretén fer mes fàcil el control fiscal fusionant diversos impostos.
Conseqüències: 1. Increment del comerç tant exterior com interior. Es dobla el benefici.
2. Conjuntura econòmica irregular i poc favorable a l’acumulació dels beneficis. Això es degut a que es satura el mercat Amèrica (davallada de preus) i pel tema de guerres.
3. Malgrat la incorporació dels nous ports, el monopoli comercial al voltant de Cadis continua present.
Això es deu a que ja disposava de les infraestructures, seus comercials, etc.
4. Malgrat tot, hi ha un increment del contraban per evadir el fisc.
5. Hi ha un desenvolupament comercial diferenciat en el interior dels territoris. Hi ha un major creixement en les regions perifèriques (aquelles regions que s'havien escapat més del control de les metròpolis i que havien estat en contacte amb els anglesos, son zones mes dinàmiques).
Conclusions: Reformes encaminades a promoure la modernització de la metròpoli i les colònies: 1. obtenir augment d'ingressos fiscals, millorar els mercats per absorbir la producció metropolitana i poder obtenir matèries primes a preus competitius. 2. S'hi van imposar les tesis mes conservadores d'aquestes polítiques, derivant en l'increment de la fiscalitat. 3. El paper de les reformes en l'economia americana es que, en veritat, van ajudar a consolidar el creixement, però no el van provocar pas. El creixement es degut a: el creixement de la població a Europa i Amèrica, l’augment de la demanda de les matèries primeres i d'aliments per part d'Europa i l'impuls de la transformació de les relacions econòmiques entre Espanya i les seves colònies (mes control).
La reformulació del pacte genera reticències on, encara que anirà per barris (segons les classes socials i els objectius de cada una), generarà resistències i revoltes, que no necessàriament qüestionen les relacions amb la metròpoli, sinó que voldran reformular i recuperar el status quo que ells havien admès en el pacte.
...