Neandertals (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2015
Páginas 100
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ELS HOMES DE NEANDERTAL UNA ALTRE MANERA DE SER HUMANS ASSIGNATURA DE PREHISTÒRIA: GRAU EN HISTÒRIA UNIVERSITAT DE GIRONA (17/11/2014) XAVIER NIELL CIURANA - Mode I Olduvaià (2,5 Ma – 780.000) -INFERIOR (2,5Ma300.000) Chopper-chopping-tool - Mode II Homo antecessor Axeulià PALEOLÍTIC (780.000 – 300.000) Bifaç-fenedor - MITJÀ (300.00040.000) - Mode III Homo heidelbergensis Mosterià (300.000 – 40.000) Tècnica Levallois Homo neanderthalensis Aurinyacià (40.000 – 27.000) Gravetià (27.000 – 20.000) -SUPERIOR (40.00010.000) -Mode IV Solutrià (20.000 – 15.000) Magdelenià (15.000 – 10.000) Homo sapiens sapiens EDAT GEOLÒGICA MODE ETAPA PREHISTÒRICA -CALABRIÀ (1,8Ma780.000) Olduvaià (2,5 Ma – 780.000) -INFERIOR (2,5Ma300.000) Axeulià - MITJÀ (780.000 – 300.000) (780.000127.000) Mosterià (300.000 – 40.000/) (30.000/28.000) -SUPERIOR (127.00010.000) Aurinyacià Gravetià Solutrià Magdelenià (40.000-10.000) - MITJÀ (300.00040.000) -SUPERIOR (40.00010.000) PALEOLÍTIC PLEISTOCÈ -INFERIOR (2,5Ma780.000) -GELASIÀ (2,5Ma1,8Ma) ORÍGEN DEL HOME DE NEANDERTAL Cronologia: 300.000-250.000 / 40.000-30.000-28.000 anys Origen: Evoluciona a partir de l’Homo heidelbergensis ANATOMIA NEANDERTAL DISTRIBUCCIÓ GEOGRÀFICA DISTRIBUCCIÓ GEOGRÀFICA DISTRIBUCCIÓ GEOGRÀFICA Mapa amb les espècies humanes que habitaven el planeta terra fa uns 70.000-80.000 anys DISTRIBUCCIÓ GEOGRÀFICA Mapa de l’expansió del gens de l’home de Denisova CLIMA PAISATGE VEGETACIÓ DURANT EL PLEISTOCÈ MITJÀ-SUPERIOR Glaciacions: -Günz: 1,1Ma-750.000 anys Interglacial Günz-Mindel: 750.000-580.000 anys -Mindel: 580.000-390.000 anys Interglacial Mindel-Riss: 390.000-200.000 anys -Riss: 200.000-140.000 anys Interglacial Riss-Würm: 140.000-80.000 anys -Würm: 80.000- 10.000 anys Pleistocè mitjà-superior Paleolític mitjà: 300.000-40.000/30.000/28.000 anys Estadi isotòpic marí o MIS: Són cadascun dels períodes alternatius de fred i calor que hi ha hagut en el passat en el paleoclima de la terra.
Glaciació: Període de llarga duració en el qual baixa la temperatura global del clima de la terra, donant lloc a una expansió de la massa de gel dels casquets polars i el de les glaceres.
Intergracial: Període climàtic de llarga duració en que es produeix un temperament global del clima del planeta, i que normalment separa dues glaciacions.
Corba climàtica durant el Pleistocè (Oxígen 18) Corba del últim període glacial segons la temperatura de l’aigua superficial de l’Atlàntic.
(dades extretes de foraminífers planctònics) Estadial: Període breu de baixes temperatures durant un interglacial.
Interestadial: Període breu d’escalfament durant un període glacial.
Corba climàtica durant el Pleistocè mitjà-superior (Oxígen 18) Pleistocè mitjà-superior Paleolític mitjà: 300.000-40.000/30.000/28.000 anys Mapa mundial on es pot observar com la massa de gel dels pols cobria bona part del planeta durant la última glaciació Massa de gel que cobria Europa durant la última glaciació.
Mapa d’Europa i el Mediterrani que mostra la extensió de la plataforma continental (en vermell) degut a la regressió del mar durant la última glaciació.
Regressió marina: Baixada del nivell del mar Transgressió marina: Pujada del nivell del mar Tundra, Estepa freda i Estepa -Taigà Estepa-sabana Bosc temperat Alta Muntanya Tundra, Estepa freda i Estepa -Taigà Estepa-sabana DESCOBRIMENT DE L’HOME DE NEANDERTAL PRIMERES TROBALLES (1829) Crani d’Engis (Bèlgica,1829) Philippe-Charles Schmerling (1790-1836) "Recherches sur les ossements fossiles découverts dans les cavernes de la province de Liège" (1833-1834) Cova d’Engis o d’Schmerling PRIMERES TROBALLES (1848) Capità Edmund Flint (Royal Navy) Forbe’s Quarry (Gibraltar, 1848) (Crani d’una dona) VALL DE NEANDER Representació de la Vall de Neander fetes pel pintor Barend Cornelis Koekkoek (1803-1862) VALL DE NEANDER Joachim Neander (1650-1680) (Pastor predicador i poeta) Dues vistes bucòliques de la Vall de Neander pocs abans de la seva destrucció.
Poema religiós o oda a Déu (Joachim Neander ) EXPLOTACIÓ INDUSTRIAL DE LA VALL DE NEANDER (S.XIX) EXPLOTACIÓ INDUSTRIAL DE LA VALL DE NEANDER (S.XIX) VALL DE NEANDER EN L’ACTUALITAT COVA DE FELDHOFER O KLEINE FELDHOFER Gravat de la cova de Feldhofer fet per Johann Heinrich Bongard en l‘obra: "Wanderung zur Neandershöhle – Eine topographische Skizze der Gegend von Erkrath an der Düssell" (1835).
Mesurava 5 metres de llargada, 3 metres d‘amplada i 2,5 d‘alçada DESCOBRIMENT OFICIAL (1856) Johann Carl Fuhlrott (1803-1877) Professor i naturalista afeccionat Restes humanes d’home de neandertal recuperades pels obrers durant el buidatge de la cova de Feldhofer (Vall de Neander, Alemanya) ESTUDI DE LES RESTES HUMANES Charles Robert Darwin (1809-1882) (naturalista) “L’origen de les espècies” (1859) “L’origen de l’home, i la selecció en relació al sexe” (1871) Caricatura humorística (1870) ESTUDI DE LES RESTES HUMANES Hermann Schaaffhausen (1816-1893) Professor d’Anatomia de la Universitat de Bonn Franz Ignace Pruner-Bey (1808-1882) Metge, oftalmòleg i antropòleg August Franz Josef Karl Mayer (1787-1865) Professor d’Anatomia i fisiologia de la Universitat de Bonn Rudolf Virchow (1821-1902) Biolèg, antropòleg i patòleg ESTUDI DE LES RESTES HUMANES Thomas Henry Huxley (1825-1895) Biòleg “Evidence as to Man's Place in Nature” (1863) Huxley publica per primera vegada la seva famosa imatge on compara l’esquelet d’un simi amb el de l’home.
Quarterly Review of Science 1, 88-97.
ESTUDI DE LES RESTES HUMANES William King (1809-1886) Geòleg “The reputed fossil man of the Neanderthal”. Quarterly Review of Science 1, 88-97 (1864).
William King va proposar el nom d’ “Homo neanderthalensis” per tal de denominar les restes d’aquesta nova espècie humana prehistòrica durant una reunió de la British Association l’any 1863.
Quarterly Review of Science 1, 88-97.
ESTUDI DE LES RESTES HUMANES Ernst Haeckel (1834-1919) Zoòleg “Homo stupidus” George Busk (1807-1886) Hugh Falconer (1808-1865) Zoòleg i palentòleg Geòleg, botànic i paleontòleg Recuperen i donen a conèixer el crani de Gibraltar de 1848.
Quarterly Review of Science 1, 88-97.
La Quina (1910-21) Spy Engis La Naulette (1886) (1829) (1886) Feldhofer Taubach (1856) (1887) Ehringsdorf (1908-25) Sipka (1880) Krapina (1899) Le mostier (1908-10) Chapelle aux Saints(1908) Pech de l’Aze (1909) La Ferrassie (1909-21) Forbe’s Quarry (1848) Banyoles (1887) NEANDERTALS (FINALS S.XIX-INICI S.XX) Quarterly Review of Science 1, 88-97.
KRAPINA (CROACIA, 1899) Dragutin Gorjanović-Kramberger (1851-1936) Situació del jaciment Jaciment de Krapina (inicis del segle XX) Quarterly Review of Science 1, 88-97.
KRAPINA (CROACIA, 1899) Jaciment de Krapina en l’actualitat Quarterly Review of Science 1, 88-97.
KRAPINA (CROACIA, 1899) Estratigrafia del jaciment (el nivell 3-4 és el que contenia les restes humanes) Es varen recuperar unes 800 restes humanes que corresponien a un mínim de 75 individus d’entre 24-60 anys Quarterly Review of Science 1, 88-97.
KRAPINA (CROACIA, 1899) Vista del crani Krapina 3, on es pot observar l’existència de 35 marques de tall feta amb eines de pedra Marques de tall en la mandíbula K53 que pertany a l’individu Krapina 3 Vista del crani Krapina 4 que presenta un fort impacte en ell frontal Reconstrucció d’una escena de cannibalisme LA CHAPELLE-AUX-SAINTS (FRANÇA, 1908) Vista de la cinglera on es situen les coves de la Chapelle aux Saints (regió del Llemosí,) La cova on es van trobar les restes humanes va ser la de Bouffia Bonneval La cova i les restes humanes varen ser descobertes per Amédée i Jean Bouyssonie i L. Bardon l’any 1908.
LA CHAPELLE-AUX-SAINTS (FRANÇA, 1908) Marcellin Boule (1861-1942) Paleontòleg Fotografia, planta i seccions de l’enterrament del vell de la Chapelle aux Saints (56.000 anys) REPRESENTACIÓ DE L’HOME DE NEANDERTAL “A manual of the antiquity of man”, J.P. MacLean (1880) Revista Ilustración, Frantisek Kupka (1909) “Portrait des Neandertalers aus der Feldhofer Grotte”, Schaaffhausen (1888)) Relleu de la façana del Institut de Paleontologia Humana de París, Constant Ambroise Roux (1911) REPRESENTACIÓ DE L’HOME DE NEANDERTAL Reconstrucció d’home de neandertal (1916) "The Outline of History“, obra de H. G. Wells (1920) Bust d’home de neandertal, Ivonne Parvillée i Maurice Faure (1923) Quarterly Review of Science 1, 88-97.
Representació de l’home de neandertal feta per l’artista hungarés Zdenek Burian durant la primera meitat del segle XX Quarterly Review of Science 1, 88-97.
Representació de l’home de neandertal feta per l’artista hungarés Zdenek Burian durant la primera meitat del segle XX Quarterly Review of Science 1, 88-97.
Representació de l’home de Cromanyò o Homo sapiens feta per l’artista hungarés Zdenek Burian durant la primera meitat del segle XX Quarterly Review of Science 1, 88-97.
Representació de l’home de Cromanyò o Homo sapiens feta per l’artista hungarés Zdenek Burian durant la primera meitat del segle XX CANVI DE MENTALITAT SEGONA MEITAT S.XX Quarterly Review of Science 1, 88-97.
Saint La Quina Cesaire (1910-21) (1979) Spy Engis La Naulette (1886) (1829) (1886) Scladina (1993) Feldhofer Teshik-taskh Spika (1856) (1938) (1880) Vindija (1974) Krapina (1899) Le mostier (1909-10) Dederiyeh (1993) Chapelle aux Saints(1908) Shanidar (1957) El Sidrón (1994) Forbe’s Quarry (1848) Zafarraya Devil’s Tower (1926) (1981-94) Gegant (1954) Amud (1961) Banyoles (1887) Guttari (1935) Saccopastore (1929) Kebara (1982) Tabun (1967-72) ANATOMIA HOMES DE NEANDERTALHOMO SAPIENS ARCAICS TABUN CAVE (ISRAEL, 1929-34) Dorothy Garrod (1892-1968) Aequeològa britànica Excavacions: 1929-34 Vàries vistes de la cova de Tabun en l’actualitat (Mont Carmel) TABUN CAVE (ISRAEL) Tabun 1: Esquelet complet d’una dona de neandertal adulta Descobert: D.Garrod (1929-34) Cronologia: 122.000 anys Tabun 2: Mandíbula d’un home adult neandertal i varis fragments post craneals Descobert: D.Garrod (1929-34) Cronologia: 122.000 anys SKHUL CAVE (ISRAEL, 1925-35) Theodore Mc Cown (1908-1969) Antropòleg americà Excavacions: 1925-35 Vàries vistes de la cova de Skhul en l’actualitat (Mont Carmel) SKHUL CAVE (ISRAEL, 1925-35) Entre 1925 i 1935 es varen recuperar les restes de 10 individus (7 adults i 3 nens) d’Homo sapiens, alguns dels quals sembla que van ser enterrats.
Skull 5: Esquelet parcial d’un home adult d’Homo sapiens Descobert: Theodore Mc Cown (1932) Cronologia: 80.000-120.000 anys TABUN I SKHUL CAVE (ISRAEL, 1929-35) Restes humanes de Homo neanderthalensis, cova de Tabun (Israel) (Tabun 1) (Cronologia 122.000 anys) Restes humanes de Homo sapiens, cova de Skhul (Israel) (Crani 5) (Cronologia 80.000-120.000 anys) DESCODIFICACIÓ DEL GENOMA O DE L’ADN NEANDERTAL ADN NEANDERTAL 1997: Primers estudis de paleogenètica sobre mostres d’ADN neandertal.
-Aquests mostraven una semblança del 99,5% entre l’ADN mitocondrial de l’home de neandertal i el de l’Homo sapiens o anatòmicament modern.
-També es va observar que la divergència entre els neandertals i els sapiens es va produir fa uns 660.000 anys.
1999-2000: Segons l’ADN mitocondrial (el que es transmet per línia materna) no es va detectar cap similitud genètica entre els neandertals i els europeus actuals tot i el seu mateix origen geogràfic.
Ara bé aquesta afirmació no excloïa la possibilitat d’una possible hibridació entre les dues espècies en el passat.
2006: Inici del projecte de recerca per tal de desxifrar el genoma de l’home de neandertal.
Projecte genoma neandertal (2006-2013): -Institut Max Planck d’Antropologia de Leipzig (Alemanya).
-Empresa de biotecnologia 454 Life Sciences (Estats Units).
ADN NEANDERTAL Laboratori de l’Institut Maxplack ADN NEANDERTAL 2010: Publicació d’un esborrany del genoma neandertal (d’un 63% del total) basat en l'anàlisi de 5.525 milions de nucleòtids o pars de bases de l’ADN nuclear (el que es troba dins de les cèl·lules). Aquest estudi es va fer a partir de l'anàlisi de les restes humanes dels jaciments següents: Vindija (Croàcia) Mezmaiskaya (Rùssia), Feldhofer (Alemanya) i El Sidrón (Espanya).
I la seva comparació amb l’ADN de 1000 persones actuals (europeus, africans, asiàtics....).
-L’ADN neandertal estava força fragmentat. Es va haver de replicar –fer còpies – per tenir seqüències més llargues i poder-lo estudiar. Un altre problema important va ser el de la contaminació. Contaminació antiga (el de les bactèries) i moderna (manipulació dels descobridors). Només es va poder aprofitar aquell que no estava contaminat.
-Gràcies a l’ADN nuclear es va detectar la presencia d’entre 1 i un 4% de gens neandertals en l’ADN dels Homo sapiens actuals (excepte els africans). Això ens mostraria l’evidencia d’una antiga hibridació entre les dues espècies a la zona del Pròxim Orient (corredor de Palestina) fa uns 80.000-100.000 anys quan els Homo sapiens van sortir d’Àfrica; i d’aquesta manera s’explicaria la seva presència d’aquests gens en les poblacions eurasiàtiques actuals.
-Aquest fet va generar un gran debat entre els científics. Especialment si som la mateixa espècie o no. (Teoria multiregional versus Teoria Out of Africa).
- Aquest estudi també va servir per observar que la separació entre les dues espècies es va produir fa uns 825.000anys.
2013: Publicació de la seqüenciació completa del genoma neandertal.
ADN NEANDERTAL Restes humanes procedents del jaciment de Vindija (Croacia) que varen ser mostrejades per obteinir mostres de ADN mitocondrial. Es tracta de les restes de 3 individus femenins.
Crani de Feldhofer (Vall de neandertal) ADN NEANDERTAL Resultats dels estudis genètics: -Pell clara -Alguns eren pèl-rojos (gen MRC1 ).
-Alguns adults tenien intolerància a la lactosa.
-Podien notar els sabors amargs.
- Tenien el mateix sistema de grups sanguinis que nosaltres (ABO) -Gen FOXP2: Gen que actua en la capacitat de llenguatge.
-A la cova del Sidron l’estudi de les restes humanes de diversos individus va demostrar com els individus masculins pertanyien al mateix llinatge genètic, mentre que el de les dones era diferent. Això mostrava una comportament patrilocal.
Quarterly Review of Science 1, 88-97.
ESTRUCTURA SOCIAL ESTRUCTURA SOCIAL - La densitat de població en el continent europeu era molt baixa (entre 3.000 i 15.000 individus).
-Vivien en grups petits (10-20-30 individus). Segurament tenien contactes entre si (ajuda mútua, intercanvis d’objectes i de matèries primeres, planificació de caceres, creació d’aliances) -Controlaven territoris força extensos i n’explotaven tots els seus recursos.
-Vivien en campaments ben estructurats i que presentaven una clara distribució interna segons les seves activitats (activitats domèstiques -cuinar, menjar, dormir-, fabricació d’instruments lítics...).
-Devien tenir una mínima organització social.
-El problema és que no sabem quin era el seu grau (tribu, clan, banda, grup...).
ESTRUCTURA SOCIAL - No sabem si eren unes societats jerarquitzades o més o menys igualitàries (existència de la figura d’un “líder” o de cap de la tribu).
-Tampoc sabem si hi havia una distribució de les activitats (caçar, recol·lectar, fabricació d’útils) entre els membres del grup per raons de sexe, edat...
-L’esperança de vida de la població era força baixa (20-30 anys). Existia una gran mortalitat infantil, i molt poques persones superaven els 40 anys.
-S’ha detectat que al llarg de la seva vida molts individus patien els efectes de fractures òssies, malalties o deformacions; que feien que no es poguessin valdre per si mateixos. Tot i això aquests no morien, sinó que rebien les cures i les atencions de la resta de membres del grup.
ECONOMIA DIETA ÚS DE PLANTES MEDICINALS ECONOMIA I DIETA Economia: -Eren bàsicament caçadors-recol·lectors (caceres planificades).
-També pescaven i aprofitaven recursos marins i terrestres.
-Es movien seguint els moviments i els cicles dels animals (les migracions anuals).
-Tenien un bon coneixement del territori i de tots els seus recursos.
-Quan s’esgotaven aquests recursos canviaven de lloc.
DIeta: -Normalment era molt variada.
-Tot i això la carn era l’aliment principal (animals herbívors).
-També consumien aliments vegetals com ara plantes, fruits i llavors.
-El consum s’adaptava a les necessitats i sobretot a la disponibilitat de recursos que hi havia en cada zona d’hàbitat. Per aquest motiu es consumien uns aliments determinats en un lloc concret, i d’altres en un altre.
ECONOMIA I DIETA ÚS DE PLANTES MEDICINALS -Utilitzaven plantes medicinals.
-Tenien uns mínims coneixements de les seves propietats curatives i medicinals.
-En la cova del Sidrón (Astúries), gràcies als anàlisis cIentífics realitzats amb la tècnica de l’espectromatia de masses sobre el “sarro” de les dents de 5 individus diferents, s’ha detectat la presència de restes de partícules microscòpiques de plantes medicinals.
-En concret s’ha detectat la presència d'Aquiilea i Camamilla.
-Degut al seu baix contingut nutritiu i al seu gust amarg; es creu que van ser utilitzades per finalitats curatives o medicinals i no com aliment.
(Cronologia: 43.000anys) Vista microscòpica de les restes de plantes medicinals trobades en una de les dents de la cova del Sidrón (Astúries) ÚS DE PLANTES MEDICINALS Camamilla Propietats medicinals d’aquestes plantes -Camailla: S’utilitza com antiinflamatori, espasmolític (contra les contraccions brusques dels músculs) i digestiu.
-Aquilea (o Mil fulles): S’utilitza per netejar ferides, combatre les hemorràgies i les llagues.
Aquilea HÀBITAT TIPUS D’ASSENTAMENTS DISTRIBUCCIÓ DE L’ESPAI LLOC D’HÀBITAT I TIPUS D’ASSENTAMENT Mode de vida: -Caçadors-recol·lectors nòmades (segurament es movien seguint els cicles estacionals).
Llocs d’hàbitat: -Assentaments o campaments a l’aire lliure.
-Assentaments o campaments a l’interior de coves o abrics.
Tipus d’assentaments: -Campaments de curta durada (una nit o uns quants dies).
-Campaments estacionals.
-Campaments de cacera.
-(.......) Distribució de l’espai: -Aquests campaments estaven ben establerts i presentaven una clara distribució interna o estructuració de l’espai segons les activitats que s’havien de realitzar.
ABRIC ROMANÍ (CAPELLADES, ANOIA) Vista de la cinglera de travertí de Capallades.
Amador Romaní (1873-1930) Arqueòleg afeccionat Primes excavacions en el jaciment (1909-1910) ABRIC ROMANÍ (CAPELLADES, ANOIA) Excavacions modernes ABRIC ROMANÍ (CAPELLADES, ANOIA) Restes materials recuperades en el jaciment Negatius de troncs d’arbre i estris de fusta trobats en el jaciment ABRIC ROMANÍ (CAPELLADES, ANOIA) Sòl d’ocupació del nivell L (52.000 anys) Zona dormitori neandertal (Nivell N, 55.000 anys) ABRIC ROMANÍ (CAPELLADES, ANOIA) Sòl d’ocupació del nivell L (52.000 anys) Zona dormitori neandertal (Nivell N, 55.000 anys) MOLODOVA (UCRAÏNA) Excavació del jaciment, 1978 Planta Molodova I, nivell 4 Cronologia: 44.000 anys MOLODOVA (UCRAÏNA) Reconstrucció de la cabana de Molodova I CAPACITAT SIMBÒLICA CAPACITAT SIMBÒLICA -La capacitat simbòlica és la qualitat de representar elements i pensaments abstractes a partir de la utilització de tota una sèrie de signes , símbols i objectes.
Per molts investigadors aquesta capacitat abstracte i mental és la que ens determina que som humans, i que ens diferencia de la resta d’animals i de les altres espècies.
-Durant molt temps s’havia pensat que aquesta capacitat era exclusiva dels Homo sapiens. Únicament s’acceptava, i encara amb certes reserves, que els últims neandertals que van viure fa uns 40.000 o 30.000 potser en tenien (Chatelperronià).
I no com una capacitat pròpia, sinó adquirida per un procés d’aculturació respecte a la dels Homo sapiens quan aquests van entrar en el continent europeu fa uns 40.000 anys.
-Gràcies als últims descobriments s’ha pogut comprovar com això no era així, ja que els neandertals ja tenien aquesta capacitat, en part, mil·lennis abans que entressin en contacte amb la humanitat moderna.
La capacitat simbòlica dels homes de neandertal la trobem representada en la utilització dels següents elements: -Ornamentació personal (penjolls, plomes...).
-Ocres o pigments naturals -Art? -Enterraments (sepultures i actes de canibalisme gastronòmic o cultural; o manipulació dels ossos).
ORNAMENTS PERSONALS (CHATELPERRONIÀ) Chatelperronià: -Es tracta d’una cultura material que es va desenvolupar a finals de l’època de l’home de neandertal (45.000-40.00038.000 anys) a l’Europa Occidental (oest de França i nord de la Península Ibèrica).
-És un moment on la cultura material dels homes de neandertal (el mosterià) canvia completament: -S’abandona les tècniques Levallois i apareix la talla laminar.
-Apareix per primera vegada la indústria òssia.
-Apareixen per primera vegada els ornaments personals (dents perforades) i l’ús de pigments.
-És l’home de neandertal qui realitza aquests canvis. I és creu que és producte d’una imitació o una aculturació (una còpia) respecte la cultura material que tenen els Homo sapiens i que ja són a Europa en aquest moment.
ORNAMENTS PERSONALS (CHATELPERRONIÀ) Grotte du Renne Grotte des Fées o Chatelperron, Chatelperron (França) CUEVA DE LOS AVIONES I CUEVA ANTÓN (CARTAGENA –MURCIA –, 2010) Cueva de los Aviones Cueva Antón CUEVA DE LOS AVIONES I CUEVA ANTÓN (MURCIA, 2010) Objectes d’ornamentació trobats en la cueva de los Aviones i en la cueva Antón, datats en 50.000 anys GROTTA DI FUMANE (ITÀLIA, 2013) GROTTA DI FUMANE (ITÀLIA, 2013) GROTTA DI FUMANE (ITÀLIA, 2013) Detall del poliment realitzat sobre la superficie d’una de les petxines trobades a la cova Petxines marines de Aspa marginata trobades en el nivell mosterià A9 de la cova de Fumane, datades en 47.60045.000 anys “An Ochered Fossil Marine Shell From the Mousterian of Fumane Cave, Italy”.
Marco Peresani, Marian Vanhaeren,,Ermanno Quaggiotto,Alain Queffelec, Francesco d’Errico. PLOS one, Published: July 10,2013.
GROTTA DI FUMANE (ITÀLIA, 2012) “Late Neandertals and the intentional removal of feathers as evidenced from bird bone taphonomy at Fumane Cave 44 ky B.P., Italy”.
Marco Peresani, Ivana Fiore, Monica Gala, Matteo Romandini, and Antonio Tagliacozzo. PNAS, Published: February 22,2011.
Illustrazione di Mauro Cutrona.
National Geographic Italia, 2012.
Ricostruzione di un uomo di Neanderthal con ornamenti di piume e unghielli di rapace.
(Disegno di Mauro Cutrona, da 'Archeologia Viva') GORHAM, IBEX I VANGUARD CAVES (GIBRALTAR, 2012) Coves de Gibraltar GORHAM, IBEX I VANGUARD CAVES (GIBRALTAR, 2012) Marques de tall Gorham’s cave (Gibraltar) Vanguard and Ibex cave (Gibraltar) Reconstrucció d’un home de neandertal a partir de les restes recuperades en el jaciment francès de La Ferrassie (Dordonya),feta per l’artista Fabio Fogliazza, i publicada en el núm 325 del National Geographic España, 2013.
PIGMENTS NATURALS PECH DE L’AZE (FRANÇA) Jaciment de Pech-de-l’Aze I (Perigord, França) PIGMENTS NATURALS Jaciment de Pech-de-l’Aze IV Llapisos de diòxid de maganès del jaciment de Pech-de-l’Aze I i IV PIGMENTS NATURALS Jaciment de Maastricht-Belvédèr, (Holanda) PIGMENTS NATURALS Excavació jaciment B Excavació jaciment C Estratigrafia del jaciment L’excavació 1983-86 Cronologia: 250.000 anys Excavació jaciment E Excavació jaciment J PIGMENTS NATURALS Distribucció dels 15 punts amb ocre vermell en el jaciment C Punts o àrees d’obtenció del mineral d’òxid de ferro.
Mostres de òxid de ferro (Maastricht-Belvédèr, Holanda) “Use of red ochre by early Neandertals.” Wil Roebroeksa, Mark J. Siera,b,c, Trine Kellberg Nielsena, Dimitri De Loeckera, Josep Maria Parésb, Charles E. S. Arpsd, and Herman J. Müchere. PNAS February, 2012 ...

Tags: