Tractament de la diabetis mellitus (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 6

Vista previa del texto

TEMA 28 – TRACTAMENT DE DIABETES MELLITUS DIABETES MELLITUS TIPUS 1 Tractament: Insulina, afavoreix la captació de glucosa, disminueix glucèmia.
RAMS: Hipoglucèmia, fenomen de l’alba (hiperglucèmia matutina), reaccions immunològiques, lipodistròfia al lloc de punció.
Les diferencies entre insulines es la duració de l’acció. Hi ha dos procediments: 1. Unió a proteïnes: protamines 2. Cristal·lització: mitjançant addicció de zinc Acció Insulina Ràpida o regular Adm: IV, SC (4 vegades al dia) Intermitja NPH, NPL (2 vegades al dia) Adm SC Lentes, ultralentes 1 vegada al dia (Zn, glargina, lentus) Adm SC Bifàsiques Combinacions Intermitja i regular (muxtard, humulina) Adm SC Administració: Subcutània (rapida o regular IV), lloc de punció: braç, muscle, nalga, abdomen. No alcohol.
Control dieta i exercici periòdic. Mantenir els mateixos horaris de dinar.
Símptomes d’alerta Hipoglucèmia: Ansietat, visió borrosa, sensació de gana, somnolència, cansament i pulsacions ràpides.
Prendre sucre. Pèrdua de consciència: administració de glucagó.
Hiperglucèmia: Visió borrosa, somnolència, sequedat de boca i pell, anorèxia, nàusees, vòmits,...
Administració de inulina.
Glucagó: Antídot de la insulina. Administració IM.
DIABETIS MELLITUS TIPUS 2 Tractament amb antidiabètics orals i insulina.
Mecanismes d’acció de antidiabètics orals Estimulen la secreció d’insulina: sulfonilurees i secretagogos de secreció ràpida Disminueixen la resistència a la insulina: biguanides i glitazones Redueixen o alenteixen l’absorció de la glucosa: inhibidors de les alfa-glucosades Sobrepès (80%)  sensibilitzados a la acció de la insulina: Metformina, Glitazones.
Normopes (20%)  estimuladors de la secreció d’insulina: sulfonilurees, glinides Biguanides: Metformina No produeix augment de pes, ni hipoglucèmies. Primera elecció en la DM2. Reducció morbimortalitat cardiovascular.
Eliminació renal. Contradicció: no administrar en pacients amb IR, IH, respiratòria, embaràs i lactància. Durant 24-48h després el us de contrasts iodads.
Sulfoniurees (SU) Clorpropamida, Glipizida, Glibenclamida, Glicazida, Glimeprida Secretagogs (estimulen l’alliberació d’insulinaa preformada al pàncrees) Glinides Repaglinides, Nateglinida (- potent) Secretagogs .
Glitazones Pioglitazona: predueix augment de pes i hepatotoxicitat.
Inhibidors de la alfa-glucosidasa Acarbosa, Miglitol4utils com a coadjuvants en el tractament DM2.
...