3. El control de la constitucionalitat de les lleis i el TC (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Profesor E.F.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 19/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura dret constitucional I, de primer de dret a la UAB amb el professor Enric Fossas, de l'any 2017

Vista previa del texto

Dret Constitucional I 1º Dret UAB TEMA 3: EL CONTROL DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS I EL TC 3.1: EL CONTROL DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS El control de la constitucionalitat de les lleis és una de les garanties de la supremacia de la Constitució. Existeixen dos grans models: el concentrat i el difús. A l’Estat espanyol tenim el sistema de justícia constitucional concentrat, que es caracteritza, entre altres coses, per no estar previst en la pròpia Constitució.
Tots els poders que apliquen el dret han de controlar si són constitucionals o no, perquè la Constitució també és dret, i per tant han de controlar que tots els actes i disposicions que fan no siguin contraris a la Constitució. En un sistema concentrar només existeix un òrgan que pot declarar la inconstitucionalitat de les lleis: el tribunal constitucional, però no de les altres normes que no són lleis. És en aquest sentit que parlem del monopoli. Quan la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) en l’article 1 estableix que el Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució, no vol dir que sigui l’únic, perquè tots els òrgans i ciutadans interpretem la Constitució cada dia, però el Tribunal Constitucional la interpreta en caràcter últim, la seva aprovació preval sobre totes les altres.
3.2: ELS PROCEDIMENTS DE CONTROL DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS Òrgan de control L’òrgan de control és el Tribunal Constitucional. Està integrat per 12 membres, que ostenten el títol de magistrats del Tribunal Constitucional.
1 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Està regulat a la Constitució i a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC). Aquesta llei diu que el Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem, títol que és perquè la seva interpretació s’imposa a la que fem els altres, inclòs el legislador. La prova és que el Tribunal Constitucional pot declarar la inconstitucionalitat. Per tant, no és intèrpret únic, sinó últim.
Objecte de control El judici de constitucionalitat és un judici de contrast entre dues normes: una llei i una altra que és la Constitució. La llei és l’objecte, la que pot ser impugnable. Hi ha un seguit de normes que només el Tribunal Constitucional pot declarar-ne la inconstitucionalitat, que són objecte de control i són les normes que tenen rang o força de llei.
Però la concreció de quines són aquestes normes no està a la Constitució, sinó a la LOTC, a l’article 27.2: Són susceptibles de declaració d’inconstitucionalitat: a) Els estatuts d’autonomia i altres lleis orgàniques.
b) Les altres lleis, disposicions normatives i actes de l’Estat amb força de llei.
En el cas dels decrets legislatius, la competència del Tribunal s’entén sense perjudici d’allò previst en el número 6 de l’article 82 de la Constitució.
c) Els tractats internacionals.
d) Els reglaments de les cambres i de les Corts Generals.
e) Les lleis, actes i disposicions normatives amb força de llei de les Comunitats autònomes, amb la mateixa excepció formulada a l’apartat b) respecte els casos de delegació legislativa.
f) Els reglaments de les assemblees legislatives de les Comunitats autònomes.
Les primeres que són susceptibles són les lleis, però no són les úniques.
Aquest control, en la majoria de casos es fa a posteriori, és a dir, quan ja han estat aprovades.
Un cop passat un termini de 3 mesos a partir de la publicació, ja no es pot presentar el recurs.
Després no és que ja no sigui impugnable, perquè la qüestió d’inconstitucionalitat no té termini, és la via oberta que deixa la llei perquè es pugui presentar el recurs, excepte en dos casos: 1. El control dels tractats internacionals. S’ha de fer a priori, abans que l’Estat espanyol hagi signat el tractat. En aquest cas, el govern pot sol·licitar prèviament a la signatura d’un tractat al Tribunal Constitucional que digui si el tractat és o no contrari a la Constitució.
2 Dret Constitucional I 1º Dret UAB 2. Actualment s’ha tornat a instaurar el recurs previ sobre el control dels Estatuts d’Autonomia, de tal forma que el Tribunal Constitucional es pronuncia abans que la llei entri en vigor.
Hi ha països en els que el Tribunal Constitucional pot regular les lleis de reforma constitucional.
A la Constitució espanyola no hi ha cap clàusula d’intangibilitat, és tota reformable, però alguns apartats, per modificar-los s’ha de seguir el procediment establert a l’article 168. Seria inimaginable establir un control de constitucionalitat de la reforma constitucional.
El paràmetre de control L’altra cara del judici de constitucionalitat és el paràmetre de control. Per jutjar la constitucionalitat de les lleis s’utilitza un paràmetre, que és la Constitució. Però també altres normes: - L’article 10.2 de la Constitució disposa que els drets fonamentals de la Constitució han de ser interpretats d’acord amb la declaració universal dels drets humans i tots els tractats en matèria de drets que hagi signat l’Estat espanyol.
Per analitzar si una llei pogués vulnerar un dret fonamental, el Tribunal constitucional té en compte no només la Constitució sinó els tractats internacionals en matèria de drets humans que hagi signat Espanya. Les normes que no són de la Constitució es converteixen en paràmetres de control.
De la mateixa manera, quan el Tribunal Constitucional ha d’examinar la constitucionalitat de les lleis per ser contràries a la distribució de competències, fa servir, a més, els estatuts d’autonomia.
Els procediments de control 1. El recurs d’inconstitucionalitat Procedeix contra lleis i normes amb valor de llei (post constitucionals). Es declara derogat tot el que és anterior a la Constitució i contrari a la mateixa. Tot l’anterior però constitucional es manté.
L’article 32 de la LOTC estableix que pot ser presentat per: - 50 diputats - 50 senadors - El president del govern - Presidents de les Comunitats autònomes - Parlaments de les Comunitats autònomes - El defensor del poble 3 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Només pot ser presentat per aquestes institucions. No procedeix d’ofici. El termini és de 3 mesos des de la seva publicació.
2. La qüestió d’inconstitucionalitat Procedeix quan un jutge o tribunal d’ofici o a instància de part: - Al finalitzar el procés i estar per dictar sentència - Consideri que una norma amb rang de llei aplicable al cas i la validesa de la qual depengui la decisió pugui ser contrària a la Constitució.
La presentació de la qüestió d’inconstitucionalitat implicarà la suspensió de les actuacions en el procés fins que el Tribunal constitucional resolgui la constitucionalitat o no de la llei o norma amb valor de llei impugnada.
3. Altres procediments accessoris - El que es produeix quan el tribunal respon un conflicte de competències. Quan això es fa a través d’una llei el Tribunal Constitucional fa un control de la constitucionalitat de la llei.
- L’autoqüestió interna, procediment que té lloc dins del propi tribunal quan és el propi tribunal qui planteja la qüestió d’inconstitucionalitat (recurs d’empara) Les sentències en els processos de control de la constitucionalitat Aquestes sentències tenen característiques pròpies: - Valor de cosa jutjada: (formal i no material) contra aquesta decisió ja no hi ha cap més recurs ni procés. Aquesta sentència té el valor de cosa jutjada perquè processalment no està previst cap valor contra la resolució. És des del punt de vista formal, del procés no hi ha cap més possibilitat, però quan parlem de valor de cosa jutjada material, si que seria possible que el tribunal pogués tornar a conèixer aquella llei que ja va conèixer una vegada. El Tribunal Constitucional pot dictar una sentència en un recurs d’inconstitucionalitat dient que una llei és contrària a la Constitució. Això no impediria que en el futur un jutge pogués plantejar la inconstitucionalitat sobre el mateix precepte però per altres motius. Per això diem que tenen valor de cosa jutjada formal però no material, perquè la via sempre queda oberta.
4 Dret Constitucional I - 1º Dret UAB Efectes erga omnes, plens efectes davant de tothom: Quan el Tribunal Constitucional declara un precepte inconstitucional, no té efectes només entre les parts del procés, sinó que té efectes generals, davant de tothom. Però no només el que diu el fallo, la decisió judicial final, sinó també els arguments, i val per qualsevol procés. Les decisions dels fonaments jurídics també vinculen.
- Vinculació als poders públics: Intèrpret suprem. La interpretació del Tribunal s’imposa a tots els poders de l’Estat. Vincula: o Jutges: els jutges que han d’interpretar una llei i norma ho han de fer sempre d’acord amb la Constitució, i tal com l’interpreta el Tribunal Constitucional, per tant, els jutges estan vinculats a la Constitució i a la interpretació del Tribunal Constitucional.
o Poder legislatiu: el legislador, a l’hora de fer les lleis, està sotmès a la interpretació del Tribunal Constitucional.
o Executiu Efectes Les sentències es poden acabar de dues maneres i poden ser: - Estimatòries: Estimen la pretensió dels que van al tribunal, és a dir, que es declari la inconstitucionalitat de la llei. És aquella que dóna la raó. La inconstitucionalitat comporta la seva nul·litat.
- Desestimatòries: Aquelles en les que el jutge no acull la pretensió dels que van al tribunal, és a dir, les que no donen la raó.
- Interpretatives: Tipus de sentències en les quals el tribunal declara que una llei o un precepte que s’ha impugnat no és contrària a la Constitució, sempre i quan s’interpreta d’acord amb el que diu el Tribunal Constitucional en els seus fonaments jurídics. És desestimatòria en el sentit que no declara la inconstitucionalitat però la condiciona en que el tribunal l’ha d’interpretar d’acord amb el que s’ha dit en el fonament jurídic.
El Tribunal Constitucional no està limitat per la seva jurisprudència.
Efectes en el temps - Ex nunc: Vol dir que la sentència produeix efectes a partir del moment en el que s’adopta la resolució.
- Ex tunc: Vol dir que les sentències no només poden produir efectes endavant, sinó que poden produir efectes en el passat, a situacions que s’han produït amb anterioritat.
Les sentències de control de constitucionalitat també són fonts del dret.
5 ...

Comprar Previsualizar