Tema 7. Malalties de la laringe i la cavitat toràcica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Malalties de la laringe i la cavitat toràcica
Profesor D.L.
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 07/04/2015 (Actualizado: 07/04/2015)
Descargas 8

Vista previa del texto

TEMA 7: EXPLORACIÓ DE LA VEU PER IMATGE.
L’exploració de la veu ha de ser fonamentalment funcional.
Avaluar la dinàmica laríngia i faríngia en la seva globalitat.
Requeriments per examinar la laringe: 1. Evitar incomoditat del pacient 2. L’epiglotis NO ha de tapar la visió 3. Procediment simple 4. L’obtenció de les imatges clares 5. Inclusió de aritenoides i comissures anteriors: visió vaxima dels PV.
VIDEOESTROBOSCOPIA: - Permet observar una imatge composta del cicle vocal, de la vibració dels PV.
- Aquest s’aconsegueix mitjançant l’il·luminació intermitent dels varis cicles successius.
ESTROBOSCOPI: - Instrument inventat pel matemàtic austríac Simon von Stampfer al 1829, que permet visualitzar un objecte que està girant com si estigues immòbil o girant molt lentament.
- Permet encendre i apagar alguna llum, la quantitat de vegades que un vulgui.
- Té una làmpada, similar a les que utilitzem pels flash per tirar fotos, amb la diferència de que enlloc d’un “destell”, emet uns series d’aquests i amb una freqüència regulable.
- Efecte estroboscopi: utilitzat per les pel·lícules de dibuixos.
Llei de Talbot: - Quan es presenta una imatge a l’ull humà, roman a la ratina 0.2seg.
- Si es presenten imatges successives a intervals menors de 0.2 sego aquestes es fusionen amb les següents, el que pot produir il·lusió òptica de moviment.
CONCEPTE DE LLUM ESTROBOSCÒPICA: - La llum estroboscòpica es pot emetre de dues maneres: 1. Mateixa freqüència de fonació: la freqüència del “pulso” de l’estrobo és idèntica a la freq fonametnal de la veu. La imatge sembla congelada Els PV s’il·luminen en la mateixa fase per cada cicle vibratori.
2. Variacions de la freqüència de fonació: moviment retrasat. El nivell lent fa que sembli com si els PV es moguessin a poc a poc.
Toca diferents fases del cicle.
MICRÒFON DE CONTACTE: - S’ubica a la part lateral del tiroides - Es pot assegurar amb una cinta de filtre - Ha d’estar molt ben agafada i en contacte amb la pell per permetre la vibració dels PV.
- Converteix la vibració mecànica en energia acústica.
APLICACIÓ CLÍNICA DE L’ESTROBOSCÒPIA: 1. Identificar aspectes fisiològics i anatòmics de la veu 2. Determinar un tractament i avaluar la veu 3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Confirmar un diagnòstic mèdic Provenir retroalimentació durant la teràpia vocal Evitar falta de diagnòstic o diagnòstic equivocat Facilitar la consulta: entre fonoaudiolog, ORL i pacient Determinar consistència dels teixits, grossor de la mucosa.
Avaluar la recuperació de la funció del plec vocal després de la cirurgia Diagnosticar el to muscular ( diferenciar entre parèsia/paràlisis) Seleccionar tractaments ANÀLISIS ESTROBOSCÒPIC: - Freq fonamental o És una mesura acústica que reflexa la vibració del Plec vocal (nº de cicles/seg) o Es madeix en Hz i apareix al monitor de l’estroboscopi o És important mesurar la freq fonamental de la veu normal en diferents intensitats: rang fisiològic i musical.
- Amplitud o Extensió del moviment lateromedial del PV durant la vibració - Tancament glòtic o Complet: totes dues PV contacten al llarg de tota la longitud o Incomplet: hiat - Periodicitat o És la regularitat dels successius cicles de l’ondulació vocal o El grau en que els cicles s’assemblen - Simetria o És el grau en que els PV donen una imatge especular entre ambdues durant la fonació o Una lesió unilateral de simetria - Ona mucosa o Moviment ondulatori de la mucosa dels PV o Comença en el marge inferior i es estes lateralment fins la superfície superior.
o Depèn de la capacitat de desplaçament de la mucosa sobre el lligament.
- Activitat supraglòtica COMPLAMENT SUPRAGLÒTIC.
- Participa en nombrosos mecanismes de compensació patològics o primaris.
- Es produeix una vibració anòmala fora del marge lliure dels PV - És difícil veure els PV - Veu de bandes ESTUDI RADIOLOGIC DE LA PATOLOGIA DE LA VEU - La prova d’imatge radiològica per valorar la patologia de la veu es la TC - Els estudis d’imatge han d’incloure la laringe i el recorregut dels nervis - La RMN: encara no es millor, te l’avantatge de no radiació.
- Un mal funcionament de la laringe pot deure’s: o Anomalies estructurals pròpies o Lesions ocupants d l’espai intra/extrelaringic o Disfunció dels nervis o Secundària a patologia diversa TOMOGRAFIA COMPUTERITZADA: - - És un mètode complementari Ràpida i barata Obtenció de imatges funcionals de la laringe durant la inspiració, fonació i valsalva Talls molt fins, reconstruccions de molt alta qualitat en tots els espies: axial, coronal Administració de contrast AVENTATGES: o Evidenciar patologia laringe, demostrar per clínica oculta o Extensió local, regional, submocosa, extralaríngea, ganglionar o Alteracions majors en morfologia i moviment dels PV o Identificar patologia en el trajecte dels nervis vagues (V) INCONVENINTES o Incapacitat de mostrar pato microscòpica TC: PATOLOGIA LARÍNGIA.
- PATOLOGIA LARINGIA - PARESIA/PARÀLISIS DELS NERVIS RECURRENTS o Lesions tumorals o Adenopaties cervials o Lesions cervicals o Lesions vasculars del paquet vascualr del coll4 o Afectacions de la glàndula tiroides o Patologia de la tràquea, esòfag, pulmó, mediastí, aorta o Lesions en basa de crani o Malalties granulomatoses o Laringoceles o Fractures EXPLORACIÓ DE LA VEU: - La fonació és una funció essencial per la relació entre persones Elements més importants en la comunicació interpersonal És una seqüència d’accions mentals i físiques L’estudi clínic de la veu requereix temps - Ha de funcionar com una UNITAT FUNCIONAL 1.
2.
3.
4.
Anamnesis Examen funcional-psicoacústic de la veu no instrumental i valoració aerodinàmica Examen funcional instrumental Examen instrumental-acústic VALORACIÓ DE L’EFICACIOA VOCAL: - És important saber si el pacient té suficient aire i control neuromuscular del mecanisme respiratori per que hi hagi comunicació efectiva - ESPIROMETRIA: detectar anormalitats pulmonars MITJANS AERODINAMIQUES: eficàcia del tancament laringi TEMPS MÀXIM DE FONACIÓ: control de la funció respiratòria i control laringi - COCIENT FONORESPIRATÒRI (ÍNDEX s/e) MÈDICS Patrons obstructius/restrictius FONIÀTRICS Avaluar si hi ha problemes en la ONETOGRAMA: representació gràfica de la capacitat fonatòria de la laringe QUÈ ÉS LA VEU? - És el producte del xoc de la superfície de la mucosa dels PV quan estàn en ADDUCIÓ i passa el flux constant de l’aire a través d’elles amb una pressió suficient.
ESTUDI AERODINÀMIC: - La aerodinàmica de la funció laríngia es pot estudiar mitjançant una sèrie de paràmetres que es relacionen amb l’eficàcia del tancament glòtic per part, i amb la força de l’espiració pulmonar que genera el buf fonatori.
- L’adequada interacció d’aquestes dues forces antagòniques garanteix un rendiment vocal òptim - Per tant, l’estudi de la aerodinàmica és la mesura indirecte de l’EFICIENCIA VOCAL.
 EFICÀCIA FONO-RESPIRATORIA.
I: cordes vocals tancades II: augment de la pressió, els PV es separen III: PV separats IV, V, VI: els PV són aspirats fins al centre començant per la part inferior fins que novament es tanquen.
ESPIROMETRIA: - S’utilitza per detectar anormalitat pulmonars - Patrons obstructius i restrictius - Procediment NO invasiu - Supervisat per un metge: s’han de saber interpretar els resultats - Mesura volum i flux pulmonar - Parlem de capacitat vital i vol espiratòri La terminologia: - VOLUM CORRENT (VT): vol que es mobilitza durant la inspiració o espiració en una respiració normal - VOL DE RESERVA ESIPRATÒRIA: màxima quantitat d’aire que és exhalada de manera forçada després d’una inspiració normal.
- VOL DE RESERVA INSPIRATÒRIA: màx quantitat d’aire que pot ser inhalada de manera forçada després d’una inspiració normal.
- VOLUM RESIDUAL: quantitat d’aire que queda als pulmons desprñés de una esp màx.
- CAPACITAT VITAL: màx quantitat d’aire que pot ser exhalada després d’una inhalació màxima.
Objectius: Avaluar respostes mèdiques Prova en la preoperatori tècnic vocal Calcular el quocient fonatori Observar flux INS/ESP MÀXIM TEMPS DE FONACIÓ (TMF): - És el major temps possible, en segons, que el pacient pot sostenir una vocal en una sola espiració.
XIFRES: - Valors normals  homes: 25-35s - Patològic: menor de 10 segons.
o F. Respira anormal o Mal tancament gòtic o Tancament glòtic exagerat dones: 15-25s És relaciona amb: - La funció respiratòria: a menús flux aeri espiratori, menor TMF - L’eficàcia del tancament glòtic: a pitjor tancament, menor TMF - El control laringi: en un tancament glòtic exagerat, menor TMF - LA MAJORA DE LES DIFONIES PRESENTEN UN TMF DISMINUIT.
ÍNDEX FONO-REPIRATORI S/e: - És un ràtio que resulta de dividir el temps màxim de producció en una consonant “s” entre el temps de fonació per la “e” - El TMF per la “s” relaciona el flux aeri espiratori amb les dents incisives (s’articula la “s”).
- El TMF per la “e” relaciona el flux aeri espiratori amb els PV (on es produeix la “e”) ÍNDEX FONO-REPIRATORI S/Z: - En el numerador hi haurà el TMF que el volum pulmonar de l’individu permeti - En el denominador hi haurà el TMF que els PV permetis amb aquest volum - D’aquesta manera l’índex s’altera només per la patologia vocal PATOLÒGIC: - L’índex S/e és patològic: major de 1.3 - Només es pot donar en cas de patologia laríngia - És un índex molt útil per valorar el postoperatori d’una fonamicrocirurgia QUOCIENT DE FONACIÓ: quantitat d’aire utilitzat en la fonació - Quantitat d’aire que el pacient utilitza per parlar - S’obté dividint la capacitat vital sobre el temps màxim de fonació Valors més alts indiquen gran malbaratament de l’aire. Ja bé perquè el pacient no tingui la tècnica adequada respiratòria o perquè s’escapa aire en la fonació.
RESUMEN MESURES AERODINÀMIQUES: - TMF ÍNDEX S/e = TMF (s)/TMF (e) QUOFICINET DE FONACIÓ CF = CV/TMF (e) FLUX AERI: - La rapidesa amb que l’aire passa a través de la glòtis - Nens com adults: la velocitat és semblant Flux/temps = cm3/seg Espirometroe/TMF Volum d’aire durant la fonació dividit per la duració.
Utilitat: - Fonocirurgia: paràlisis recurrencial o sulcus disminueix el flux aeri - RHB d’hiperfunció: augment del flux FONETOGRAMA: - Estudi de la capacitat fonatòria de la laringe - El fonetograma consisteix en obtenir i representar gràficament els tons des de el més greu al més agut que el pacient pot emetre als volums sonors majors i menors - L’interval entre la nota més greu i més aguda es coneix com el rang vocal L’interval entre el menor i el major volum es coneix com rang dinàmic La conjunció entre el rang vocal i dinàmic es coneix com a: camp vocal - Gràfica que registre la intensitat màx i mínima que es capaç de generar un subjecte amb les vocals “a”, “i”, “u” en 2 segons.
Són mesures objectives i quantificables - Serveix per demostrar la severitat de la disfonia Ajuda a valorar la millora després del tractament Analitza el potencial dels cantants LABORATORI DE LA VEU: - L’anàlisi acústico-perceptiu és una forma útil per explorar la veu, encara que hem de conèixer els paràmetres, el seu significat.
- Saber què hem obtingut, com interpretar-ho i com això influirà en el tractament.
- Cap equip d’anàlisi acústic pot substituir la interpretació global que fa un explorador experimentat sobre una veu - En senyal acústica, les principals alteracions d’una veu disfònica són l’augment de pertorbacions de la freqüència i de l’intensitat juntament amb un excés soroll espectral.
- Cap veu NO disfònica té absència de soroll, però quan més disfònica, més soroll veiem a l’espectrograma AVANTATGES: - Identificar els components vocals causants de la disfònia, per augmentar la precisió del diagnòstic.
Quantificar els components vocals causants de les disfonies Valorar l’evolució de la disfonia amb els tractaments La universalització de l’ordinador personal ha facilitat el càlcul, estant a l’abast d’una gran majoria de persones.
INCONVENIENTS: - L’emissió vocal per part del pacient pot NO tenir sempre les mateixes característiques.
Ens podem trobar diferencies entre dues exploracions consecutives - Principal diferència amb l’audiometria - Inutilitat si no es realitza amb un abordatge clínic global - Falta d’estàndards de normalitat TEORIA FONT-FILTRE: - Parla = font (laringe) + Filtre (tracte vocal) ANÀLISIS ESPECTRAL DE FOURIER - Descompondre la veu humana (so complex) per el seu estudi amb diferents freqüències, amplituds relacionades de fase METODES D’OBTENCIÓ DE LA SENYAL VOCAL: MICRÒFON: - Fonamental tenir un sistemàtica - Lloc insonoritzat - Gravació de manera estàndard per minimitzar les diferencies entre exploracions - Emissió vocal sostinguda, to i intensitat confortable - Gravar una frase fonèticament confortable - Micròfon de qualitat - Distància entre el micròfon als llavis: 20 cm Paràmetres que caracteritzen la font d’excitació (PV): - F0: freqüència fonamental - Amplitud o intensitat - Espectre: relació entre intensitat i freq Paràmetres que estudien el tracte vocal: - Soroll espectral - Freqüència de formants Les causes principals d’una veu disfònica: - Augment de les pertorbacions de la freqüència, la intensitat i excés de soroll espectral Freqüència fonamental: - F0: nombre de vegades que els PV s’obren i es tanquen per segon.
- Varia en funció de l’edat i el sexe. 150 Hz homes i 250 Hz dones - - La percepció de la freqüència és el TO VOCAL.
o Quan augmenta la f0: el to es fa agut o Quan disminueix la f0: el to es fa greu La pertorbació de la freqüència: jitter o Variacions involuntaris de la f0 que van d’un cicle a un altre Intensitat: amplitud de pressió sonora que es produeix durant la veu (dB) - Adult normal: intensitat de fonació en una conversa: 75-80 dB - Percepció de la intensitat és el volum - La pertorbació de la intensitat: shimmer o Variacions involuntàries de la intensitat durant la parla ESPECTROGRAMA - Representació de cada un dels components freqüencials i harmònics de la veu - Representació tridimensional del temps, energia i freqüència - Presencia de formants, la seva conformació i ubicació depèn segons els fonemes i presència o no del soroll RELACIÓ HERMÒNIC/SOROLL: “Quan major és la disfonia menor relació” Harmònics: conjunt de Líneas paral·leles esquiespaciades, iniciant amb la f0.
Formants: - Tècnicament els formants són bandes de freqüència on es concentren major part de l’energia sonora del so - En la parla es produeix en el tracta vocal per configuració dels articuladors - Permeten distingir els sons de la parla humana - Cada so té una maraca característica de formants - Normalment només es necessiten els dos primers per caracteritzar una vocal, i es determina per la posició de la llengua o o F1 té una freqüència més alta quan més baixa està la llengua; és a dir, quan més obertura tingui una vocal, més gran és la freqüència en que apareix l’F1 F2 té major freq quan més cap endavant està posicionada la llengua Classificació de Yanagihara: ESTADI 0: Normalitat ESTADI 1: barreja subtil entre components harmònics de les vocals i sorolls ESTADI 2: components soroll en F2 predominen sobre harmònics ESTADI 3: F2 constituït per soroll ESTADI 4: F1 substituir per soroll ELECTROGLOTOGRAFIA: - Mesura les variacions d’impedància que es produeixen al pas d’una dèbil corrent altera través dels teixits del coll mitjançant dos elèctrodes de contacte situats a tots dos costats del cartílag tiroides, a l’altura dels plecs vocals.
FILTRAR INVERS: - Millor comprensió del moviment vibratori dels PV i els fenòmens aerodinàmics - Mesura des de l’exterior del tracte vocal dels fluxs d’aire que passen a través de la glotis - L’ona obtinguda: Glotograma de flux MÀSCARA DE ROTHENBERG o Temps: obertura/veloc/tancament o Flux: pic màx i min ELECTROMIOGRAFIA: - Estudi clínic act elèctrica de fibres musculars. EMG del tiroaritenoideal i cricotiroidal - Se sol practicar pe via transcutània a les consultes - Es convenient la col·laboració de OR i del electrofisioleg Interès diagnòstic: - Diagnòstic diferencial de les immobilitats laringeis: (paràlisis, anquilosis, distonia) - Diagnòstic topogràfic de la lesió nerviosa - Diagnosi etiològic: (esclerosis lateral amiotrofica, miastenia, distonia, miop) Interès pronòstic: - Recuperació de lesions nervioses Interès terapèutic: guia per injeccions El Multi-Dimensional Voice Program (MDVP) és un software. Permet l’anàlisi i càlcul de més de 33 paràmetres de la veu a partir d0una vocalització sostinguda d’un fonema sonor. Són mostrats gràficament comparant-los am buna base de dades. Aquesta comparació gràfica permet una ràpida visualització de tots els paràmetres del pacient.
D’acord al nivell de pertorbació: - Variacions d’Amplitud: problemes associats a excitació a nivell fonatòri, donat a un augment del vol en PV o problemes respiratoris - Irregularitat de la veu: associats a la interrupció d’un so sostingut - Components subharmònics: avalua la quantitat de components de freqüències menors a la f0. Típics de veus diplofoniques - Escape d’aire i soroll: possibles problemes d’escapde d’aire (hiatus) i deficiencia fonatoria - Tremolors de la veu: variacions de freq i amplitud de senyal associades a trastorns a nivell resp que influeixen en l’excitació dels PV ...

Tags: