DRET COMUNITARI (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura DERECHO INTERNACIONAL DEL TRABAJO
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

DRET INTERNACIONAL DEL TREBALL  FONTS DEL DRET COMUNITARI: La UE es caracteritza per tenir un ordenament jurídic molt complex. Aquest dret disposa del seu propi sistema de fonts, el qual s’adreça a tots els ciutadans, ja sigui persones físiques com jurídiques de la Unió. Aquest sistema propi de fonts és diferent del dret internacional i dels drets interns.
El dret fa una distinció entre dret originari i dret derivat:  Dret originari. Són els tractats.
- Tractats fundacionals. Són els que funden l’UE i la comunitat. Tractat de la CE, CECA...
- Tractats de modificació. Acte per el qual els membres del parlament s’acullen per sufragi universal (Acta Única Europea). Tractat de Amsterdam, Nisa i Lisboa.
- Tractats d’adhesió. Per els que entra un nou estat membre. Procés d’adhesió: 1. Adaptar al país per tal de que pugui entrar.
2. Adaptar la unió al país. Modificar i adaptar institucions.
 Dret derivat. Sorgeix de les pròpies institucions, les quals adopten normes.
Reglament. Norma obligatòria en tots els seus elements quan es publica al BOE. La publicació està subjecte a vacatio legis (20 dies per entrar en vigor).
El reglament s’aprova per Consell i Parlament (ordinari). S’apliquen si són competència de la Unió.
Un cop el reglament entra en vigor, aquest s’aplica a totes les persones físiques i jurídiques.
Directiva. Norma adreçada als estats per fixar-li uns objectius però deixa llibertat en la forma i mitjans (d’acord amb les seves previsions constitucionals). Hi ha un termini de transposició de 18 mesos per aplicar les normatives per dur a terme els objectius.
Si no hi apliquen hi haurà un procediment per incompliment  administratiu o judicial.
La directiva obliga als Estats. Un cop passats els 18 mesos i no l’impugna ja no podrà fer res.
Decisió. Acte singular adreçat a un estat, persona física o jurídica. (És semblant a un acte administratiu).
Recomanacions i dictàmens. Ambdós proposen mesures, però les reclamacions indiquen la línia a seguir i en canvi els dictàmens només donen la opinió.
1 - Actes atípics. És la forma de decisió que apareix en altres organitzacions internacionals.
Molts són de caràcter institucional (d’àmbit internacional).
Instrumentació internacional: Són acord d’associació amb altres països. Possibilitat de signar acords internacionals. Possibilitat detenir representants. PESC: coordinació de la Unió Europea. Tots els acords amb estats o països firmants, formen part del dret comunitari.
Els acord que s’inicien per el Consell, passa a la Comissió i aquests ho negocien amb l’aprovació del Parlament. Posteriorment es ratifica per el Consell.
 L’APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI:  Obligatorietat  Els Estats membres assumeixen l’obligació de no frustrar els objectius de la Unió Europea i per tant tenen l’obligació de donar compliment.
- Principi d’autonomia i procediments que la Unió Europea estableix  Indica que l’Estat té llibertat en els procediments que fan els Estats per decidir aspectes nacionals.
 Principi de primacia i efecte directe  - El de primacia significa que les normes de la Unió Europea prevalen per sobre de la dels Estats (només on la Unió Europea té competències). Les normatives anteriors també es veuen afectades per la primacia. No pot haver una norma nacional contrària a les de la Unió Europea.
La primacia fa una distinció entre els poders: o Legislatiu  El legislatiu té l’obligació de derogar les normes contraries a les comunitàries.
- o Executiu  No es pot aplicar una norma estatal contraria al dret de la Unió Europea.
o Judicial  Ha de penalitzar i abolir la norma estatal que sigui contrària a la de la Unió Europea.
El d’efecte directe fa una distinció entre aplicabilitat directe (les normes de la Unió Europea no necessiten un acte de recepció de l’Estat), i l’efecte directe (possibilitat d’invocar una norma del dret de la Unió Europea davant de tribunals).
L’efecte directe s’ha proclamat de tot tipus de normes. La persona que invoca aquest efecte necessita que la norma afecti de forma directa, precisa i incondicional. La directiva va adreçada a l’Estat.
Els Estats tenen un termini de transposició de la normativa de 18 mesos, però pot ser que tardin més, per tant el poder judicial és el que decideix que fer. El poder judicial fa una distinció entre: o Efecte directe vertical  Afecta a les relacions entre les administracions.
2 o Efecte directe horitzontal  Afecta a les relacions entre els ciutadans, el que significa que un particular pot prevaldre’s d’una norma europea davant un altre particular.
 Execució pels estats membres (execució indirecta) de les normes de la Unió Europea  Mecanismes de cooperació entre estat – Unió Europea La coordinació té dues parts: 1. Fase ascendent  Té relació amb la participació d’uns i altres en les normes de la UE.
2. Fase descendent 3 ...