Tema 7. MICRONUTRIENTS (vitamines i minerals) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Nutrició i Bromatologia
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 01/05/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: MICRONUTRIENTS (vitamines i minerals) - Components bioactius, afecten en l’organisme.
- Teoria del triatge hospitalari: Escollir quina persona necessita atenció immediata o no atendre-la perquè no té remei. Dr. Brune Ames.
- Aquest home també ha fet estudis d’aliments.
- En el nostre món hi ha dèficit de vitamines o minerals que no provoquen simptomatologia clínica.
- La teoria del triatge fa èmfasi no a un dèficit de micronutrients sinó al que podríem anomenar "escassetat" d'aquests micronutrients, la deficiència acceleraria l'aparició d'alguns tipus de càncer, envelliment i deteriorament neuronal.
- La teoria del triage. Ex: . Minerals (ferro, magnesi, zinc, seleni).
. Vitamines (B6  piridoxina, folic  Folatos, vitamines E,C,D,K) . Altres compostos bioactius: Àcid lipoic, coenzimes Q10, L-carnitina i cardiolipina.
- Flux majoritari: Funció biològica bàsica. Ex: Vitamina K i coagulació.
- Flux minoritari: Altres funcions biològiques. Ex: Vitamina K i problemes osteoarticulars.
- Quan hi ha simplement escassetat de vitamina K l'organisme dirigeix la vitamina K únicament cap al sistema de coagulació, apartant altres funcions biològiques, que a la llarga produiran problemes de malalties cròniques.
- Envelliment mitocondrial. Malalties degeneratives en càncer.
- Cal tenir en compte la biodisponibilitat, com s’ha d’administrar l’aliment pq el puguem absorbir. El zinc no s’absorbirà.
- De micronutrients tenim 2, vitamines i minerals:  VITAMINES - Liposolubles - Hidrosolubles  MINERALS - Macrominerals - Microminerals 1 VITAMINES * VITAMINES LIPOSOLUBLES (4) - Ho són la vitamina A, D, E i K.
- Si prenc aliments desnatats perdo totes les vitamines liposolubles pq treus al greix, per això, aquest tipus d’aliments inclouen aquestes vitamines.
- Per ser absorbides necessiten àcids i sals biliars, per això cal prendre-les amb greix.
- S’emmagatzemen en parts greixosos de l’organisme com el fetge, per això tenen upper límits, pq sinó al acumular-se tenen efectes tòxics.
- Si prens aquestes vitamines en forma de complement no s’ha de prendre amb aigua ni cafè ni suc perquè necessiten greix per a que puguin ser adquirides, són solubles en greix.
- Vitamines liposoluble sempre prendre-ho amb àpats, prendre-les cada 3 o 4 dies, no cal aportar-ne +, pq aquestes vitamines no s’acumulen pq no hi ha tanta.
* VITAMINES HIDROSOLUBLES (3) - Ho són el complex B (B1, B2, B6, B12 = àcid fòlic, niacina) i vitamina C.
- Són vitamines solubles en aigua.
- Casi no hi ha en reserva ja que s’excreten fàcilment i per tant s’ha d’estar renovant-les contínuament (cada dia). Són vitamines molt fràgils a la Tª, tractaments, conservació.
En conseqüència es perden fàcilment (la quantitat de vitamina C és un indicador en el processament dels aliments). Són més fàcils de prendre que les liposolubles ja que s’absorbeixen fàcilment.
- Vitamines hidrosolubles cal prendre-les amb substàncies també hidrosolubles, NO durant els àpats, suc de fruita.
- No tenen upper límits, no toxicitat. Excepció: La vitamina C té límit.
MINERALS - Macrominerals - Microminerals * Aquesta classificació NO és certa pq els minerals es classifiquen segons la quantitat de minerals que hi ha a l’organisme: . Elements majoritaris: En elevades quantitats. Són el Ca, P, Mg.
. Elements minoritaris (traça): Se (seleni), Zn, B (bor).
. Electròlits: Na, K, sals amb anions Cl-, HCO3-. Regulen l’osmosi de l’organisme.
2 - Com sabem si un mineral és indispensable? Per saber si un nutrient és indispensable ha d’haver un sistema d’absorció, un de metabolització, i un d’excreció (sobretot, és molt important per expulsar substàncies tòxiques).
* VITAMINES LIPOSOLUBLES (4) VITAMINA A - Els carotens (precursors de la vitamina A) tenen la capacitat de convertir-se en vitamina A en diferents proporcions, però no sempre es converteixen, el β – carotè és el que es converteix + ràpid i + fàcil.
- La vitamina A i els seus precursors, els β – carotens, són molt important.
- Dèficit de vitamina A: 1) Està relacionat amb la Púrpura visual  La falta de vitamina A provoca ceguesa (xeroftàlmia). La còrnia es fa + gruixuda.
. Això passa en països que només mengen cereals (a la Índia).
Han fet especialment un cereal que contingui vitamina A pq això no passi.
2) Pot comportar alteracions dèrmiques com dermatitis i sequedat de les mucoses.
Ex: A la menopausa es donen vitamines A per la sequedat vaginal.
3) Afecta a les ungles.
- Antigament en els suplements es donava carotens perquè l’excés de vitamina A pot arribar a ser tòxic (és important el caràcter UL) i el β – carotè no semblava tòxic.
- Actualment, s’ha vist que el β – carotè és un factor de risc en el càncer de pulmó (per a la gent que fuma el risc ↑ significativament) i en conseqüència la tendència actual és la de posar dosis directes de vitamina A i ↓ els carotens.
- La vitamina A és liposoluble i per tant es troba en els greixos (origen animal), sobretot al fetge ja que aquest és l’òrgan diana de desintoxicació i també es pot prendre en forma de carotens a la fruita i vegetals però el problema és que per arribar als nivells de vitamina A a través dels vegetals i fruites se n’hauria de prendre en moltes altes quantitats.
- Els aliments no marquen vitamina A, posen equivalents Retinol, que vol dir retinol + la conversió dels carotens en vitamina A.
∑ R = SUMATORI retinol + conversió carotens en vitamina A - Pots menjar peix gras i ou, però NO prendre-ho cada dia, pq és liposoluble.
- Els carotens freds són menys biodisponibles, quan els sofregit del tomàquet/ calor i greix ↑ la biodisponibilitat.
3 VITAMINA D - Per sintetitzar-la és necessari la llum solar i el colesterol.
- La seva funció principal és mantenir la homeòstasi del calci en plasma (no en ossos).
- Actua en tres punts:  Tracte gastrointestinal: ↑ l’absorció de calci.
 Ronyons: ↓ de pèrdua de calci, per tant, hi ha dipòsits de vitamina D als ronyons.
 Os: Provoca la resorció del calci, si no tenim calci alimentari per absorbir, ↓l’excreció de calci però si tot i així no arriba als nivells necessaris, la vitamina D traurà el calci dels ossos.
- La vitamina D i el calci van de parella, qui fa entrar bé el calci és la vitamina D, per això és tant important en les primeres etapes de la vida (actua a vegades amb el creixement).
- La vitamina D actua durant el creixement fins els 40 anys, després ja no és tan fàcil.
Evitar la osteoporosi. Osteoclasts és difícil de curar.
- També és indispensable junt amb el calci pels nervis, glàndules i cèl·lules.
- Si consumeixo molt EPA i DHA necessitaré molta vitamina D.
- La vitamina D es dona en gotes i es posa acompanyat amb aliments amb greix, pq és liposoluble .
- La vitamina D s’obté amb el sol i el colesterol: . Sol: Els grups de risc de dèficit en vitamina D són la gent que viu en països nòrdics i sud per les insuficients hores de sol, persones grans perquè en l’envelliment la capa d’epidermis es fa més gruixuda i costa penetrar els raigs solars fent que la formació de vitamina D sigui més lenta. Les dones musulmanes i la població afroamericana (raça negre) també són poblacions amb factor de risc, fins i tot cara a la sexualitat / reproducció. També pot ser un problema en la fixació de la vitamina D que els nens no surtin al carrer a jugar.
. Colesterol: Passa la vitamina D de la forma inactiva a activa.
* La vitamina A i la D es consideren esteroides.
4 VITAMINA E - La vitamina E és l’antioxidant liposoluble més important.
- Es situa a la membrana cel·lular traient els radicals peròxids.
- La vitamina E és la suma de tocoferols i tocotrienols.
- Hi ha 4 isòmers de tocoferols: Alfa, beta, gamma i delta.
El que te funció en l’organisme és l’alfa - tocoferol, després beta, gamma i delta.
NOTA: Vitamina E a secas no vol dir res, és igual que fibres. Ens han d’especificar en l’etiqueta quin isòmer és dels 4, pq l’alfa és la única que té funcionalitat biològica, si només posa vitamina E, descartar, pq no ens valdrà per res!!! - Hi ha discussions per les mega dosis de vitamina E, sempre cal tenir en compte els àcids grassos insaturats que s’ingereixen. En USA han de prendre més que aquí.
Els olis premsats tenen vitamina E, com l’oli d’oliva, però els de llavor, com el de girasol, no estan premsats, es treu el greix amb dissolvents orgànics, així es perd la vitamina E, per això es permet afegir vitamina E o alfa tocoferol.
- Pot haver una recomanació de vitamina E, però s’ha de mirar els dobles enllaços, s’ha de mirar la dieta que estem seguint. Sempre en forma alfa tocoferol!!! - Una sobredosis de vitamina E és difícil, No hi ha dosi recomanada - La dosis adequada de vitamina E depèn del tipus d’àcids grassos (si es monoinsaturat generarà poques espècies reactives mentre que si és polisaturat en generarà més), per tant la vitamina E depèn de la quantitat de greixos (de monoinsaturats o poliinsaturats que es prenen). Si la base de l’alimentació és en oli d’oliva es necessitarà menys vitamina E que si és a base d’oli de llavors.
VITAMINA K - La vitamina K és bàsica per funcions de formació de plaquetes i trombes  És un coagulant.
- És anàleg al cintron que és un medicament que regula la coagulació i per això han de vigilar les persones que en prenguin.
- Sense la vitamina K tindríem hemorràgies.
- També actua en l’os, articulacions (múscul) i ronyó.
- Amb falta de vitamina K es produeix osteoporosi i fractura de cintura.
Es troba en el bròquil, cols Brussel·les, espinacs, espàrrecs, enciam.
- Es recomana prendre vitamina K durant tractaments amb antibiòtics.
5 * VITAMINES HIDROSOLUBLES (3) - Es perden molt fàcilment, per tant, consumir cada dia.
Vitamina B1 (TIAMINA) - Coenzim implicat en el metabolisme dels HC (especialment en la descarboxilació dels α-cetoàcids) i funcions nervioses. És un factor essencial del creixement.
- Fonts de vitamina B1: Són variades, es troben d’origen animal, vegetal, a la coberta dels cereals integrals i sobretot en llevats.
- El dèficit provoca: La malaltia anomenada beri – beri que és d’origen neuronal i es caracteritza per la poca coordinació i a més condueix a problemes cardiovasculars i debilitat muscular.
- Les persones en risc de dèficit: Són les alcohòliques ja que l’alcohol interfereix en les rutes metabòliques de les vitamines hidrosolubles impedint la seva funcionalitat i la seva absorció, també en persones pobres, anorèxics i bulímics.
Vitamina B2 (RIBOFLAVINA) - Relacionada amb el metabolisme energètic.
- Fonts de vitamina B2: Es troba a la llet, xampinyons i espinacs.
- El dèficit provoca: Inflamació de la boca i la llengua (glossitis), petits talls a les cantonades de la boca.
- Les persones en risc de dèficit: Medicacions que impedeixen absorció de llet i gent que no pren làctics, com els vegans.
Vitamina B6 (PIRIDOXINA) - Relacionada amb el metabolisme de les proteïnes, en la síntesi de neurotransmissors i en la síntesis de serotonina.
- Fonts de vitamina B6: Proteïnes d’origen animal, els plàtans, bròquil, pipes i el salmó.
- El dèficit provoca: Mal de cap, anèmia, convulsions i la inflamació de la llengua (glossitis), nàusees.
- Les persones en risc de dèficit: Dones adolescents i adultes (períodes depressius de la menstruació i sobretot de la menopausa) i els qui tenen un consum d’alcohol elevat.
6 Vitamina B12 (CIANOCOBALAMINA) - Relacionada amb la funció nerviosa i amb el metabolisme de l’àcid fòlic.
- Fonts de vitamina B2: Tetrahidrofolat es troba en les fulles verdes (origen vegetal).
Ex: Espinacs, enciam, etc.
- El dèficit provoca: La manca d’àcid fòlic provoca espina bífida (es forma un forat a l’esquena i surt la medul·la espinal), que provoca paràlisi de d’aquell punt fins a baix.
No hi ha cura.
- Les persones en risc de dèficit: Es dona en dones que es volen quedar embarassades (preconcepcional). La mare necessita una determinada quantitat de vitamina B12 i àcid fòlic ABANS de quedar-se embarassada, perquè al fetus no se li produeixi espina bífida (nens que queden paralítics de per vida). Per evitar això, cal prendre 400 micrograms de tetrahidrofolat/dia.
Niacina - Relacionada amb el metabolisme dels àcids grassos.
- Fonts de vitamina B2: Bolet, cobertes de cereals, tonyina, pollastre, bou, fetge, cacauets.
- El dèficit provoca: Un dèficit total de niacina provoca la pel·lagra i el símptoma de les 3 D: Diarrea, dermatitis i demència. Inclús pot produir la mort.
Totes juntes participen en altres alteracions neuronals.
- Les persones en risc de dèficit: Es troba sobretot en països on el blat de moro és predominant i també en casos d’alcoholisme ja que aquest bloqueja els transportadors de moltes vitamines i nutrients.
* Avui dia a l’arròs se li aplica calor perquè s’enriqueixi amb vitamines.
Vitamina C - És bàsica per la síntesi de teixit connectiu (concretament el col·lagen), és necessària per la síntesi d'hormones, la síntesi de neurotransmissors.
- És l’antioxidant hidrosoluble més important i per tant es trobarà al citosol.
- Fonts de vitamina B2: Taronja, llimona, tomàquet, patates i maduixes.
- El dèficit provoca: Escorbut (cauen les dents i sagnen molt) i també provoca petites hemorràgies a la pell que s’anomenen petèquies.
L’alcohol també interacciona amb la seva absorció i les persones grans en necessiten prendre més.
7 * Per la síntesi de col·lagen necessitem hidroxiprolina, hidroxilisina i vitamina C.
* Actualment s’han tornat a reprendre i s’ha vist que en climes freds és necessari una dosis més elevada. La possible prevenció del refredat està relacionada amb la funció immunitària de la vitamina C. De fet, s’ha comprovat q la vitamina C millora la simptomatologia del refredat i n’escurça la durada.
* La vitamina C ha estat la més oblidada en tots aquests anys.
CALCI - Forma part dels ossos.
- L’os està format per: . Calci: Un 22,2 % (es troba formant cristalls d’hidroxiapatita).
. Fòsfor: Un 10 %.
. Magnesi: Estabilitza l’estructura òssia.
- Hi ha 2 de fòsfor per 1 de calci.
- La característica principal de l’os és que es regenera contínuament (es renova cada any) i actua com a reserva de calci en l’organisme.
- En els nens la renovació de calci és molt alta i ràpida, en canvi, en adults és molt lenta (fet que generarà problemes).
- El major aport de calci és en nens i adolescent, ↓ en els adults, per tant, és necessari afegir calci i vitamina D a la dieta de les persones adultes.
- També en altres moments és necessari ↑ aquests nivells: En l’embaràs, es necessitarà el calci per a la formació d’estructures, s’absorbirà més i en la menopausa s’absorbeix menys.
- S’observa que fins els 18 anys l’absorció de calci és igual en dones que en homes però desprès els homes tenen major absorció, els dos sexes tenen un pic en l’edat adulta però a diferents nivells (els homes més alt) i en la menopausa les diferències s’incrementen.
- Si hi ha un dèficit de calci  Osteoporosi.
* Osteoporosi: Hi ha porus els ossos, el fa mes fràgil i menys flexibles, es perd la reserva de calci als ossos per això es poden trencar, sobretot el cap del fèmur.
La osteoporosi es deu a la ingesta crònica baixa de calci (des de que és nen o adolescent), als ↓ nivells de vitamina D i per tant hi ha poca absorció i ↑ excés d’excreció (la gran funció de la vitamina D és mantenir els nivells de calci en plasma).
Per l’augment d’absorció de calci estan influenciat per altres elements com el magnesi i el bor.
8 ABSORCIÓ DEL CALCI - El calci té 2 mecanisme d’absorció a la llum intestinal a través dels enteròcits cap al plasma: . Transport actiu: Si hi ha poca quantitat de calci.
. Difusió passiva: Si hi ha molta quantitat de calci.
* Absorció de calci és inversament proporcional a la quantitat present a l'aliment.
- El calci sempre va al pool plasmàtic.
- Si hi ha massa calci no s’absorbeix tot, l’organisme s’autoregula.
- L’absorció màxima de calci es dona en els nadons (60%) i després a l inici de la pubertat.
En adults 20-25% i en gent gran encara menys. A la menopausa i postmenopausia ↓ 0,21% cada any.
METABOLISME DEL CALCI Pool plasmatic està en relació amb els teixits tous i l’ossi, i s’excreta pel ronyó i s’absorbeix a nivell intestinal.
- Es troben sensors de calci en la glàndula paratiroidea que detecta la ↓ de calci en plasma, aquest serà el senyal per treure calci de l’os i portar-lo cap el plasma, es fa a través de l’hormona paratiroidea (HPT) que estimula l’activitat dels osteoclasts i provocarà l’entrada de calci al pool plasmàtic.
També anul·la la via d’excreció del calci i ↑ la síntesis de la vitamina D activa que aquesta augmentarà l’absorció de calci i evitarà la seva excreció a nivell renal. En canvi, si hi ha excés de calci en plasma, la HPT allibera calcitonina (hormona dependent de la vitamina K i del calci) que farà un feedback negatiu incrementant l’entrada de calci a l’os.
- Són mecanismes sensibles a la mínima variació.
- No té sentit donar només calcitonina si no tenim calci al pool.
9 - Pool plasmàtic  2 calci x 1 de fòsfor.
- Factors que afecten les necessitats de calci: . Biodisponibilitat de les sals: - És el gran problema del calci, ja que l’absorció del calci en general és dolenta. La sal que més s’absorbeix només ho fa un 35%, per això les recomanacions diàries són altes.
. Activitat física gravitatòria: - És bàsica per fixar el calci.
- Les activitats físiques han de ser activitats que mantinguin la massa muscular i òssia.
Ex: Caminar, ballar, córrer, fer peses, exercici amb gravetat (no nadar, ni bicicleta, ni aquagym, ni spinning).
. Interacció amb nutrients: - Fòsfor: Cal mantenir l’equilibri calci/fòsfor en plasma, el consum d’aliments rics en fòsfor pot modificar aquest equilibri.
Ex: Bikini + Coca-Cola augmenta molt el fòsfor, però de calci no tenim i la traiem dels ossos. Components de la dieta i poblacions de risc.
- Alcohol: Afecta ↓ l’absorció intestinal de calci. Inhibeix els enzims en el fetge que intervenen en l’activació de la vitamina D.
** FÒSFOR (P) D’aquest mineral MAI en tenim dèficit, gràcies al seu ús com a additiu alimentari.
Ex: En begudes refrescants (Coca-Cola, etc.) s’addiciona àcid fosfòric; mentre que els polifosfats s’utilitzen x compactar (el pa de motlle, el pernil cuit, formatge fos per bikinis, etc.). Això fa que la nostra alimentació sigui molt + rica en P que en Ca: Ingerim poc Ca vs +++ P. I si, a més, no hem ingerit vit D, x compensar el desequilibri Ca/P de la sang, el nostre cos recupera Ca del que hi ha als ossos.
** SOFRE (S) Necessari per a la síntesi de proteïnes que contenen sobre. El sofre present al nostre organisme SEMPRE prové de la ingesta de proteïnes que contenen S  Per satisfer-ne les necessitats cal ingerir carn. No solen tenir problemes de dèficit.
10 ** POTASSI I SODI (K i Na) HIPERTENSIÓ: És el gran problema que causa el desequilibri Na-K. TOT el q mengem porta Na (a part de la sal de cuina que afegim), inclosos els medicaments. Això succeeix pq les sals de Na són les més solubles que es coneixen i per això s’utilitzen tant.
Per ↓ la pressió arterial aniria bé ingerir + K, el problema és que les sals de K donen un regust amarg als aliments. La font principal de K són els plàtans.
El K tb està relacionat amb la funcionalitat i el manteniment dels ossos i les articulacions.
Les persones que se’ls forma un EDEMA x retenció de líquids: Se’ls ha d’administrar un diürètic, que els ajudi a excretar Na; més un suplement de K; més H2O, per ajudar el ronyó a depurar. L’única manera de NO fer retenció de líquids és beure 2,5 L d’H2O al dia + ingerir K + baixar el consum de Na. De totes maneres, vigilar amb el consum d’H2O: en certes ocasions, si se’n beu molta, es pot produir el que es coneix com a intoxicació per H2O, que produeix una fallida cardíaca. Ex: Fer exercici intens, després anar a la sauna i i desprès, beure molta aigua de cop.
** FERRO (Fe)  GUIO DE PRACTIQUES En general, ingerim suficient Fe amb la dieta, el problema és que no tot aquest Fe és biodisponible: Només és biodisponible el Fe en forma hemo, mentre que les sals inorgàniques de Fe (presents als vegetals) no ho són, gairebé. Tot i així, no és el = prendre les sals inorgàniques de Fe soles que prendre-les amb alguna substància reductora, per exemple vit C: la vit C redueix el Fe3+ Fe2+, i el Fe2+ s’absorbeix millor.
** FONTS I BIODISPONIBILITAT Vegetals i llegums, com els espinacs i les llenties: el Fe és +++ poc biodisponible, ≈ 2-3%.
Productes animals: carn de cavall i productes elaborats amb sang (botifarra negra, morcilla) tenen una biodisponibilitat bastant + elevada, de ≈ 12%.
En les 1eres etapes de la vida el Fe està molt relacionat amb les funcions cognitives, de manera que consumir-ne és molt important. Tot i així, la llet no porta Fe, però la llet materna sí que en porta, encara que molt poc. La part positiva és que aquest Fe hi és present en forma de lactoferrina (= glicoproteïna que conté Fe, present en els neutròfils i en algunes secrecions com la llet)  aquest Fe s’absorbeix ++ bé! Cas petit suisse: En una campanya publicitària deien que alimentava tant com un bistec.
Problema: A nivell proteic sí, però pel q fa a micronutrients, com és el Fe, el petit suisse NO equival al bistec.
PARÈNTESI: La rehidratació no és només beure H2O! consisteix en beure H2O + electròlits + glucosa. Si no, es pot produir una hiponatrèmia (falta de sodi i...). ** ANTIOXIDANTS: a nivell: - Mitocondrial: melatonina i coenzim Q10 - Citosòlic: vit C.
- De la membrana cel·lular: vit E.
- Enzimàtic: Seleni (Se) i zinc (Zn).
TOTS, en conjunt, augmenten la capacitat antioxidant de l’organisme.
11 ...