Tema 12: Espermatòfits II, Cicle reproductiu (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 0

Descripción

Apuntes de primero de genética de la universidad autónoma de barcelona de la asignatura de Botánica

Vista previa del texto

Tema  12:  Espermatò0its  II   EL  CICLE  REPRODUCTIU   Van  aparèixer  les  angiospermes,  les  més  evolucionades,  a  par6r  de  les  gimnospermes.   Heterospòria:  és  la  formació  de  dos  6pus  d’espores  dins  dos  6pus  d’esporangis.  Les  micròspores  dins  de  microsporangis  que  en   germinar  formen  gametòfits  o  microgametofits  (gra  de  pol·∙len)  no  és  res  més  que  el  gametòfit  masculí  de  les  plantes  amb  llavors   Megàspores  que  es  formaran  en  megasporangis  que  en  germinar  formen  gametòfits  o  megagametòfits  (el  gametòfit  femení).   GIMNOSPERMES     Flor   Les  estructures  sexuals  apareixen  separades  entre  elles,  per  flors  unisexuals,  que  es  troben  soles  o  unides  en  cons  o  estròbils.  En   un  mateix  con  mai  s’hi  trobaran  flors  masculines  i  flors  femenines.   • Cons   o   estròbils   femenins:   Fulles   modificades   que   tenen   la   funció   de   sostenir   megasporangis   (fulla   anomenada   megasporòfila).  El  megasporangi  s’anomena  primordi  seminal.  No  hi  ha  un  fruit  veritable.     •   Cons   o   estròbils   masculins:   fulles   modificades   que   tenen   la   funció   de   sostenir   microsporangis   (fulla   anomenada   microsporòfila).  A  dins  s’hi  troben  les  anteres,  on  seran  els  grans  de  pol·∙len.     ANGIOSPERMES   Flor     Poden   ser   unisexuals   o   hermafrodites,   i   es   poden   trobar   en   solitari   o   reunides   en   inflorescències.   Són   fulles   modificades   anomenades  ver6cils  (més  de  dues  fulles  en  un  mateix  nus  anomenades  fulles  ver6cil·∙lades  com  hem  vist  en  el  tema  anterior).       1 Tema  12:  Espermatò0its  II   • Androceu:   conjunt   de   fulles   modificades   anomenades   estams,   que   en   el   seu   interior   tenen   els   grans   de   pol·∙len.   Els   estams  estan  formats  per  un  filament  i  una  estructura  superior  anomenada  antera  (que  guarda  els  grans).   Estams:   Són   una   fulla   que   s’ha   anat   replegant   i   modificant   per   adaptar-­‐se   als   òrgans   sexuals   masculins   que   o conté  (antera).  Dins  l’antera  es  poden  diferenciar  dues  estructures:  Cada  antera  està  formada  per  dues  teques   (meitat  i  meitat).  Dins  de  cada  teca  es  troben  dos  sacs  pol·∙línics  (dins  els  quals  es  formen  els  grans  de  pol·∙len).   Els  sacs  pol·∙línics  estan  protegits  per  les  “cèl·∙lules  del  tapet”,  que  al  seu  temps  estan  rodejades  per  l’epidermis.   El  teixit  connec6u  és  la  unió  d’aquesta  antera  amb  el  filament  que  la  sosté.     o • Gineceu:   conjunt   de   fulles   modificades   anomenades   carpels.   Contenen   les   estructures   sexuals   femenines.   Dins   els   carpels   diferenciarem   una   estructura   més   gruixuda   a   la   base   (ovari)   un   filament   (es6l)   i   una   part   superior   (es6gma)   que   serà   on   s’haurà   de   produir  la  fecundació.   Carpels:   fulles   modificades   que   han   anat   evolucionant   per   anar-­‐se   adaptant   als   primordis   seminals   (donant   lloc   a   una   estructura   d’ampolla).  Dividida  en  3  parts:     Ovari:  on  es  troben  els  primordis  seminals.  Dins  de  cada  primordi  es  troba  l’ovocèl·∙lula     ▪ Es6l:  el  filament  del  mig   ▪ Es6gma:  part  de  dalt  del  gineceu,  que  és  per  on  entren  els  grans  de  pol·∙len  per  fecundar.   ▪ Diferents  6pus  de  gineceus  o  carpels:   Segons  la  posició:   ▪ • Ovari  súper   • Ovari  semisúper   • Ovari  ínfer.   Segons  el  nombre:   ▪ • Unicarpel·∙lar   • Pluricarpel·∙lar  apocàrpic   • Pluricarpel·∙lar   sincàrpic:   el   pluricarpel·∙lar   sincàrpic   i   l’unicarpel·∙lar   es   poden   diferenciar   fent   un   tall   transversal.   Comptant   el   nombre   de   cambres   sabrem   el   nombre   de   carpels   que   contenen.   ▪ o •   Periant:   capes   de   fulles   modificades   que   no   tenen   el   con6ngut   sexual.   Es   poden   trobar   de   totes   les   morfologies   possibles.   2  ver;cils:  periants  amb  dues  capes  de  fulles.   o Diferents:  calze  (sèpals)  i  corol·∙la  (pètals)   ▪ • Calze:  el  diferenciem  en  funció  de  si    tenen  sèpals  lliures  o  soldats:   2 Tema  12:  Espermatò0its  II   Dialisèpal:  té  els  sèpals  lliures.   o • Gamosèpal:  té  els  sèpals  soldats.   o Corol·∙la:  són  els  pètals,  també  es  poden  diferenciar  entre  lliures  o  soldats:   Dialipètala:  pètals  lliures   o o o • Gamopètala:  pètals  soldats   o Indiferenciables  morfològicament:  perigoni  (tèpals)   ▪ 1  ver;cil:  periant  amb  una  sola  capa  de  fulles   Sense  periant:  aquelles  que  es  pol·∙linitzen  per  l’aire,  per  exemple.  No  tenen  androceu  ni  gineceu.   Les  flors  es  poden  diferenciar  entre  elles  pel  6pus  de  simetria  que  tenen   Zigomorfa:  tenen  un  pla  de  simetria   o o   Ac6nomorfa:  tenen  més  d’un  pla  de  simetria  (tant  siguin  3,  5,  7...)       La  Llavor   Consisteix  en  un  embrió  (planta  o  esporòfit  jove)  acompanyat  de  teixit   nutri6u   i   rodejat   per   una   coberta   de   protecció.   N’hi   ha   de   diferents   6pus.   Aquesta   paret   pot   ser   només   de   membrana,   sense   carn.   Com  es  forma  la  llavor?  !  després  de  la  fecundació,  el  zigot  començarà  a  créixer  dins  d’un  teixit  nutri6u  anomenat  endosperma   (procedent  de  la  transformació  del  gametòfit  masculí)   • Fruits  secs   o Dehiscents:   Aquests   fruits   quan   la   llavor   està   completament   formades   s’obre   per   tal   que   es   puguin   disseminar   3 Tema  12:  Espermatò0its  II   • o Altres  fruits:   o o Indehiscents:  els  fruits  mai  s’obren   Fruits  carnosos:  són  de  les  angiospermes   Fruits   complexos:   l’estructura   que   aguanta   el   periandre   (el   receptacle   floral)   de   la   flor   també   formarà   part   del   fruit,  com  per  exemple  en  una  maduixa,  on  el  que  ens  mengem  és  el  fruit  format  per  molts  gineceus  (cada  una   de  les  pe6tes  llavors  que  hi  ha  al  seu  voltant).     o   Fruits   múl6ples:   la   flor   original   és   una   flor   amb   molts   gineceus.   Cada   un   d’aquests   gineceus   donarà  lloc  a  un  pe6t  fruit  carnós,  de  manera  que  en  cada  una  de  les  flors  hi  haurà  conjunts  de   pe6tes  fruites  (com  per  exemple  móres  i  gerds).     Cicle  biològic  de  les  angiospermes   En  algun  moment  a  les  branques  hi  haurà  flors  (estructures  reproductores  amb  part  femenina  i  part  masculina).   • Part  masculina:   -­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐   o   o o   La   cèl·∙lula   mare   de   les   micròspores   (es   troba   dins   el   sac   pol·∙línic)   fa   meiosi   i   dóna   lloc   a   la   tètrada   de   micròspores,  que  se  separaran  per  donar  lloc  al  gra  de  pol·∙len  unicel·∙lular.     Dins  el  gra  de  pol·∙len  (format  per  la  cèl·∙lula  vegeta6va  i  la  cèl·∙lula  genera6va)  es  troba  el  gametòfit  mascul·∙lí,   que   és   pluricel·∙lular   i   germina   allà   dins   mateix.   Després   surt   i   va   a   buscar   la   seva   mitja   taronja   femenina   (pol·∙linització).   4 Tema  12:  Espermatò0its  II   •   Part  femenina:     sempre   es   troba   a   l’ovari,   dins   d’aquest   ovari   hi   apareix   el   que   anomenem   primordi   seminal   (un   o megaesporangi  on  es  trobarà  la  megàspora);  sempre  envoltada  d’una  capa  de  cèl·∙lules  anomenada  tegument.   Els  teguments  tenen  una  obertura  anomenada  micròpil  (feta  per  tal  que  puguin  ser  fecundats),  i  aquests  estan   enganxats  pel  funicle  a  la  paret  de  l’ovari.   o o   La  cèl·∙lula  mare  de  la  megàspora  es  troba  dins  del  sac  embrional.  Aquesta  en  un  moment  donat  té  una  meiosi   donant   lloc   a   quatre   cèl·∙lules.   Tres   d’aquestes   degeneren,   i   sempre   queda   la   que   més   a   prop   es   troba   del   micròpil.  A  aquesta  megàspora  se  l’anomena  sac  embrionari  unicel·∙lular.     El  sac  embrional  està  format  per  una  sola  cèl·∙lula.  En  un  moment  donat  el  nucli  sofreix  una  mitosi  que  dóna   lloc   a   una   cèl·∙lula   amb   dos   nuclis   !   torna   a   passar   i   4   nuclis.   !   8   nuclis.   Aquests   nuclis   pateixen   una   migració:   3  d’aquests  nuclis  es  dirigeixen  al  micròpil.   ▪ Uns  altres  3  es  mouen  i  van  a  la  posició  més  allunyada  del  micròpil.   ▪ Els  2  nuclis  que  queden  no  es  mouen  de  la  zona  central   ▪ Un  cop  aquests  nuclis  es  troben  organitzats  es  produeix  la  fragmentació  d’aquestes  cèl·∙lules.  Cada  un   ▪ dels   nuclis   que   se   n’han   anat   cap   als   costats   fa   una   cèl·∙lula.   La   que   es   troba   al   mig   de   les   3   del   micròpil   (la   que   està   més   a   prop   del   foradet)   es   tornarà   l’ovocèl·∙lula,   i   les   que   es   troben   al   seu   costat   s’anomenaran  cèl·∙lules  sinèrgides  (alguns  diuen  que  és  l’arquegoni  que  tenien  les  plantes  inferiors).     Les   cèl·∙lules   que   es   troben   en   la   posició   més   allunyada   del   micròpil   s’anomenen   cèl·∙lules   de   les   ▪ anjpodes.   Les  cèl·∙lules  que  queden  a  la  zona  central  s’anomenen  cèl·∙lules  dels  nuclis  polars.   ▪ 5 Tema  12:  Espermatò0its  II     Quan   el   gra   de   pol·∙len   es   desprèn   i   va   a   buscar   la   part   femenina,   s’ha   de   posar   a   l’es6gma.   Un   cop   es   troba   allà   aquest   germina.   La   cèl·∙lula   vegeta6va   és   l’encarregada   de   formar   el   tub   pol·∙línic   o   tub   vegeta6u.   (un   canal   que   facilitarà   que   les   cèl·∙lules   del   gàmeta   masculí   puguin   arribar   a   l’oocèl·∙lula).   La   cèl·∙lula   genera6va   es   divideix   en   dos   gàmetes   masculins,   i   cada   un   d’aquests   s’uneix  a  una  cèl·∙lula.  Un  s’uneix  a  l’oocèl·∙lula  i  l’altre  s’uneix  a  les  cèl·∙lules  dels  nuclis  polars.   • Endosperma  secundari:  3n  (es  el  format  amb  1  gàmeta  masculí  i  cèl·∙lula  dels  nuclis  polars.   • Zigot:  2n  (gàmeta  masculí  +  ovocèl·∙lula).  L’embrió  creix.         Coberta  seminal:     •La  nucel·∙la  es  conver6rà  en  el  perisperma   •Els  teguments  es  conver6ran  en  episperma.   Pericarp:  paret  de  l’ovari.   •Endocarp:  és  el  pinyol.  No  és  res  més  que  la  part  interna  de   l’ovari.  (dins  del  pinyol  s’hi  troba  la  llavor).   •Mesocarp:   part   carnosa   del   fruit   (prové   de   la   part   intermèdia  de  la  paret  de  l’ovari)   •Exocarp:   part   externa,   la   pell   del   fruit.   (prové   de   la   part   externa  de  l’ovari)     Disseminació:   Un   fruit   en   un   moment   donat   germina,   es   carrega   d’aigua,   i   un   cop   està   ben   hidratat   s’obre   i   crea   la   planta.   Aquella   llavor   ha   de   tenir  l’energia  emmagatzemada  suficient  (teixit  nutricional)   que   li   haurà   de   servir   per   fer   les   primeres   fulles,   anomenades   co6lèdons,   i   la   primera   arrel.   A   par6r   del   moment   en   el   qual   l’arrel   ja   s’ha   agafat   i   comença   a   absorbir   aigua   i   nutrients   la   planta   ja   pot   començar   a   funcionar  per  si  sola.   6 ...