pràctica 1 psicofarmacologia (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura psicofarmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Psicofarmacologia DISSENY D’UN ASSAIG CLÍNIC (FASE III) PER VALORAR L’EFICÀCIA DE LA METILZAPINA EN L’ESQUIZOFRÈNIA PUNTS A DESENVOLUPAR Plantejar a partir de les dades clíniques recopilades fins al moment amb la metilzapina un assaig clínic de fase III per tal d’investigar si la substància és susceptible de ser comercialitzada com un nou antipsicòtic atípic de segona generació amb avantatges respecte als existents a l’actualitat. A continuació es concreten els punts a desenvolupar, els quals cal justificar i/o raonar convenientment.
1. JUSTIFICACIÓ TEÒRICA Els trastorns esquizofrènics constitueixen la més alta expressió de la psicosis, en el fet que el 80% de tots ells són esquizofrènics i tots ells pateixen alts nivells d’incapacitació i disrupció del seu dia a dia. És un trastorn que afecta pràcticament a totes les funcions i àrees del comportament humà (pensament, percepció, afectivitat, motricitat, adaptació al medi, hàbits de vida, etc). A partir dels treballs de Crow i el seu equip (1980; citat a Jarne & Talarn, 2015) es van establir les diferencies entre dos síndromes diferents en l’esquizofrènia (tipus I i II) i les diferents simptomatologies d’aquests dos síndromes s’agrupen en símptomes positius en el tipus I i símptomes negatius en el tipus II.
Actualment s’utilitza l’escala PANSS de Kay (1986; citat a Jarne & Talarn, 2015) que avalua la presència del síndrome positiu i negatiu, la psicopatologia general i una escala sobre el grau de predominància del síndrome.
En primer lloc, el síndrome positiu fa referència a la simptomatologia relacionada amb: deliris, desorganització conceptual, comportament al·lucinatori, excitació, grandiositat, suspicàcia/prejudici i hostilitat. En segon lloc, el síndrome negatiu fa referència a: l’embotiment afectiu, el retraïment emocional, el contacte pobre, el retraïment social, les dificultats en el pensament abstracte, l’absència d’espontaneïtat i de fluïdesa de la conversa i per últim, el pensament estereotipat.
La metilzapina és un antipsicòtic atípic. Els antipsicòtics atípics tenen certes avantatges respecte els antipsicòtics típics. Compleixen la mateixa funció alhora de reduir la Dopamina en el sistema mesolímbic i per tant, reduir la simptomatologia positiva. Es diferencien en que aquest cas, la metilzapina té afinitat pels receptors 5-HT2, recaptant Psicofarmacologia així la Dopamina de l’espai sinàptic i per tant, creant un equilibri de Dopamina. A més, a la via mesocortical és on es troba més quantitat dels receptors 5-HT2 i per tant, també hi ha una reducció de la simptomatologia negativa. Ens plantegem realitzar un assaig clínic de fase III gràcies als resultats obtinguts en les fases prèvies (fase I i fase II) on la metilzapina ha mostrat que sí es eficaç, amb la reducció de la simptomatologia esquizofrènica i sense observació d’efectes adversos significatius.
2. OBJECTIU Els objectius de la Fase III són comparar la metilzapina amb l’olanzapina, un fàrmac d’eficàcia ja demostrada, per tal de confirmar, en primer lloc, l’eficàcia del fàrmac per reduir la simptomatologia esquizofrènica, tant pel que respecta a la simptomatologia positiva com la simptomatologia negativa, a través d’una mostra més gran de subjectes.
En segon lloc, la comprovació de la seguretat del fàrmac observada en les fases prèvies I i II. I en tercer lloc, observar si es donen efectes secundaris en una mostra més gran de subjectes, efectes no observats en les fases prèvies.
3. SELECCIÓ DE SUBJECTES (CRITERIS INCLUSIÓ I D’EXCLUSIÓ) La selecció de subjectes per l’assaig clínic de fase III s’ha fet, tenint en compte la inclusió de subjectes diagnosticats d’esquizofrènia pura sense altres patologies o problemes associats. Cal tenir en compte dos criteris: els símptomes dels subjectes no han de ser deguts als efectes fisiològics directes d’una substància, ni tampoc poden ser persones amb problemes greus cardiovasculars, problemes renals o hepàtics.
Per la mostra s’han seleccionat 2000 subjectes multicentrics dintre del rang d’edat de 18 a 60 anys, per tal de veure els efectes de la metilamina a les diferents edats.
4. DISSENY EXPERIMENTAL Per tal de portar a terme la fase III i comprovar l’eficàcia i la seguretat de la metilzapina, s’ha dissenyat un tractament que tindrà 9 mesos de duració. Els subjectes escollits, pacients amb esquizofrènia (N=2000), han sigut dividits en dos grups, utilitzant la aleatorització: dos grups de 1000 subjectes cadascú, als que se li administrarà respectivament metilzapina i olanzapina utilitzant el mètode del doble cec.
El primer grup format li serà administrat metilzapina (10 mg/kg). El segon grup, com a Psicofarmacologia grup control, li serà administrat la olanzapina (10 mg/kg). Es farà ús de l’escala PANSS per avaluar la simptomatologia esquizofrènica abans i després de l’administració dels fàrmacs.
5. SUBSTÀNCIES ADMINISTRADES Les substàncies administrades són: metilzapina i olanzapina.
6. VARIABLES DEPENDENTS I CONTROLADES Les variables dependents són: la observació dels efectes secundaris o adversos, en cas que es donin. La severitat del trastorn de cada subjecte, així com la simptomatologia positiva o negativa observada.
Les variables controlades són: la dosis del tractament (10 mg/kg) i el rang d’edat escollit.
7. BIBLIOGRAFIA Jarne, A., & Talarn, A. (2015). Manual de psicopatologia clínica. Barcelona: Herder.
...

Tags: