Economia política. Resum temes 12,13 i 14. (2012)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Economia política
Año del apunte 2012
Páginas 10
Fecha de subida 05/11/2014
Descargas 15

Vista previa del texto

Economia Política.
Tema 12-. Les fluctuacions econòmiques a curt termini.
1.- Els cicles econòmics.
1.1- Conceptes relacionats amb la variació del PIB.
Tendència  Evolució sostinguda del PIB a llarg termini.
Cicle econòmic  Fluctuacions o desviacions periòdiques respecte la tendència amb una duració variable (superior a un any).
Variacions estacionals  Moviments periòdics amb duració generalment fixa i inferior a l’any.
Variacions aleatòries o irregulars.
2.- Oferta i demanda agregades.
DA – Demanda Agregada (de tots els béns i serveis).
OA – Oferta Agregada.
Nivell general de preus – eix y. / Producte real – eix x.
Equilibri macroeconòmic – E (Preu d’equilibri, on coincideixen oferents i demandants.
Hi haurà múltiples possibles preus d’equilibri depenent de l’economia en qüestió. Quan més car és el producte, menys demanda hi haurà, i al revés; en canvi, quan més car és el producte, més oferta hi haurà i al revés.
Es produirà en aquests casos escassetat / excés de demanda o oferta agregades.
2.1.- Cicle de demanda.
Hi ha cicles expansius / recessius depenent de si puja o baixa.
2.2.- Cicle d’oferta.
També hi ha cicles d’oferta agregada i de demanda.
Per tant, poden haver crisis d’oferta agregada i de demanda.
La crisis dels 70 va ser d’oferta agregada ; la crisi actual és de demanda agregada.
3.- Atur.
A més del seu impacte en preus i producció agregada, els cicles econòmics també afecten al mercat del treball.
Concretament, avui dia la principal preocupació es centra en l’atur.
Població (es divideix en Major i Menor de 16). La Major de 16 es divideix en Activa i Inactiva i alhora, l’activa es divideix en aturada i ocupada.
Les persones inactives no són aturades.
La població activa es divideix entre els que treballen i els que busquen activament feina. (els que busquen activament feina = atur involuntari).
Inactiva  Persones que no participen del mercat de treball. Dos tipus: els que no tenen feina ni en busquen (voluntari) i els que tenen una discapacitat o minusvalia de tal manera que no poden treballar més els que estan a la presó (inactiva involuntària).
Els estudiants són població inactiva.
Fenomen del treballador desanimat  Treballador que passa d’activa a inactiva, que després de buscar activament feina, desanimat, deixa de buscar-ne.
Fenomen del treballador afegit  Persona inactiva que deixa els estudis per buscar feina i passar a ser actiu.
Per avaluar el mercat de treball es calculen unes taxes: - Taxa d’activitat  Participació en el mercat de treball.
Taxa d’ocupació  Quin % de la població sustenta a la societat.
Taxa d’atur  Situació del mercat de treball.
3.1.- Taxa d’activitat. – Participació d’Homes i Dones. Com ha evolucionat? Per què? TAC = (Població Activa / Població > 16 anys) x100.
Si especifiqués tipus femenina seria: (Població Activa femenina / Població > 16 anys femenina) x100.
3.2.- Taxa d’Ocupació.
Ocupats  Persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència han estat treballant legalment almenys durant una hora a canvi de retribució en diners o espècies.
TO = (Població ocupada / Població > 16 anys)x100.
3.3.- Taxa d’atur.
Aturats  Persones de 16 anys o més que durant la setmana han estat sense feina, disponibles per treballar i buscant activament feina.
TAt = (Població Aturada / Població Activa)x100.
Definicions tretes de EPA.
Diferents tipus d’atur : A- Natural o Estructural.
D1 < O1 (tot i que DA = OA).
1234- Rigideses al mercat laboral.  ex. subsidis d’atur.
Canvis en l’estructura de l’ocupació. Ex. terciarització.
Canvis tecnològics.
Altres.
Quan tenim en intervencions, terciarització... (deslocalitzacions... t’has de convertir als serveis).
B- Cíclic.
El causat pel cicle econòmic  baixa la OA i la DA.
Per Keynes, aquest atur es deu a DA < OA, és a dir, per escassetat de demanda.
C- Friccional.
Associat al temps de cerca d’una feina.
D- Estacional.
Associat a les funcions estacionals en el mercat de treball. (D1 < O1). Ex. Estiu. Per exemple a Extremadura quan han de recollir els conreus durant una estació de l’any.
Tema 13.- La política fiscal i la demanda agregada.
1.
2.
3.
4.
5.
La demanda agregada. Consum i Inversió.
La política fiscal i el pressupost públic.
L’augment de la despesa. El multiplicador.
Els impostos i el consum.
El finançament del dèficit públic i l’efecte desplaçament.
1.- La demanda agregada. Consum i inversió.
PIB via despesa. C+ I + G + X – M DA = C + I + G + X – M.
Com es tracta de la via de la despesa, és a dir de la demanda de despeses dels consumidors.
Per tant, l’Estat pot intentar una major DA actuant sobre qualsevol d’aquests components.
La demanda de consum; La compra de béns i serveis per part de les famílies, el consum privat(c ) depèn de la seva Renta Disponible (y). Normalment, aquest consum representa un 80-90% de la seva renta.
Al final del tema 10 dèiem que el que no es consumeix s’estalvia. De manera que la suma de l’estalvi (A) i del consum (c ) és la Renta Disponible (y = c+A).
Famílies amb diferents ingressos permeten diferents patrons de consum (c ) i estalvi (A).
Intuïtivament com són? La renta (y) és un concepte ampli ja que pot tenir en compte rentes passades i fins i tot rentes futures (Renta Permanent).
Y = C + A.
Ay = puja C + puja A.
Variació C / Variació de Y Propensió Marginal del Consum = Puja la C / Puja la Y = ((C1 – C0) / (Y1 – Y0)) – 0,20.
Propensió Marginal a L’estalvi = Puja la A / Puja la Y = ((A1 – A0) / ? ) -0,80.
La propensió marginal del consum (PMC) i a estalviar (PMA).
Exemple.
(2000 – 860)/ (2000 – 600)= 1120 / 1400 = 0,8  80%.
(2000 – 1700) / (3000 – 2000) = 300 / 1000 = ... (?) La demanda d’inversió; Tal i com es va explicar als temes 9 i 10, la inversió realitzada tan per les famílies com per les empreses, encara que és més important la de les empreses (inversió en capital fix i existències).
La demanda d’inversió és molt variable i depèn: - Tipus d’interès (tema 12).
Ingressos – producció.
Expectatives.
3.-L’augment de la despesa pública. El multiplicador.
El multiplicador.
Indica quant variarà la despesa total com a conseqüència d’un augment inicial de la despesa.
Quan la PMC dels agents és la mateixa per a cadascun d’ells, aquest multiplicador es pot calcular com al quocient entre 1 i el 1-PMC.
Multiplicador = 1/1-PMC (Pretensió Marginal al Consum).
Donat que el que no es consumeix, s’estalvia, és a dir, PMA = 1-PMC, llavors el multiplicador és el quocient entre 1, la Propensió Marginal a Estalviar.
Multiplicador = 1/PMA (Pretensió Marginal a l’Estalvi.
€ x Multiplicador.
1000 x 5 = 5000 Despesa x Multiplicador = Increment / Reducció del PIB (depenent de si el resultat és positiu o negatiu).
€ x PMC T0 (Baixada d’impostos) x PMC.
1 = PMC + PMA.
Se tiene que responder la pregunta tal como està, no ir más allà.
Dos tipus de política fiscal - Lligada a la despesa.
Lligada a ingressos. [impostos].
Despesa.
- Tipus compra / consum – El sector públic a canvi d’una depesa rep x (una producció o un bé).
- Tipus transferència. – No hi ha contraprestació directa. En una primera etapa, el govern no rep res a canvi. Pensió / Beca. Al moment, en l’exemple de les pensions, no rep res. En una segona etapa una part anirà a consum i l’altra, a estalvi.
L’efecte multiplicador dependrà del què gastem.
A curt termini, dóna més ingressos el tipus compra. Tot depèn de l’etapa.
4.- Els impostos i el consum.
(?)A diferència que en el cas de la G E, en la primera etapa només es consumeix una part de la reducció dels impostos. (l’altra part s’estalvia). Per tant, la variació total de la despesa basada en una reducció d’impostos és inferior a la produïda davant d’un augment de la Despesa Pública.
Ex. Reducció d’impostos 1000 milions d’euros que reben les famílies, quant gasten si la PMC = 0’80? Reducció inicial impostos x PMC = Augment inicial de la depesa en consum.
Variació total despesa = Multiplicador x Variació Inicial despesa.
Quina serà la variació total de la despesa de l’exemple anterior? 5.-El finançament del Dèficit Públic i l’Efecte Desplaçament.
Existeixen tres vies per finançar el Dèficit Públic: (situació en què hi ha més despesa pública que ingressos).
- Impostos.
Creació de diner: es tracta duna política monetària expansiva els efectes de la qual depenen de l’estat general de l’economia.
Emissió de deute públic: Es tracta de títols de deute que l’estat posa en mans del públic (Lletres del Tresor, Banc de l’Estat...) La segona via està actualment prohibida . Quan l’uses en excés puja la inflació. (pujada de preus).
La tercera via pot generar problemes. La prima de risc està associada a uns bons.
Deute públic: emissió d’un actiu financer al que el govern es compromet que en un temps retornarà amb uns interessos. Són una mena de préstecs. Quant més risc, quants més anys, més tipus d’interès.
L’efecte desplaçament o expulsió.
L’efecte desplaçament té lloc quan la despesa públic, o els dèficits pressupostaris o el deute públic redueixen la quantitat d’inversió (i) de les empreses.
Ex. 1a- el deute públic remunera als seus compradors amb un tipus d’interès (i). Si aquest tipus d’interès és superior a la taxa de rendiment de la I de les empreses (‘)?, llavors les empreses prefereixen adquirir aquest deute públic que invertir en capital fix.
Inversió estrangera i crisis de Grècia? Ex. 1b Les famílies en lloc de depositar els seus estalvis en el banc (amb els que l’entitat financera pot donar préstecs per a que les empreses inverteixen), compren deute públic.
Deute públic – Actiu/ títol financer.
Dèficit públic – Diferència negativa entre despeses i ingressos.
TEMA 14.- ANÀLISIS MACROECONÒMICA DE LES ECONOMIES OBERTES.
1.- Comerç internacional.
Raons del comerç internacional: - Diferències en les dotacions de recursos productius.
Diferències en tecnologia.
Avantatges comparatius en els costos de producció.
Diferències en els gustos o preferències dels consumidors.
Avantatges del comerç internacional (lliure comerç): - Fomenta la competència, l’especialització i els avenços tecnològics.
Augmenta la productivitat i el benestar.
Propicia la millora de la qualitat dels béns i la reducció dels costos.
Avantatge absolut.
Un país té avantatge absolut sobre altres països en la producció d’un bé quan pot produir més quantitat d’aquest bé amb els mateixos recursos que els seus veïns.
*En què s’especialitzarà Espanya? Per què? *En què s’especialitzarà França? Per què? Producte – Espanya – França.
1 unitat d’aliments – 1h de treball – 2h de treball.
1 unitat manufactures – 2h de treball – 1h de treball.
2.- Balança de pagaments.
És el registre sistemàtic de les transaccions econòmiques que succeeixen durant un temps determinat entre els residents d’un país i els residents de la resta del món.
Per tant, la Balança de pagaments comptabilitza: - Els ingressos o entrada de moneda estrangera (divises). Ex. Exportacions de mercaderies o importacions de capital.
Els pagaments o sortida de moneda estrangera. Ex. Importacions de mercaderies o inversions a l’estranger.
El saldo ve donat per la diferència entre ingressos i pagaments.
La Balança de pagaments s’estructura en tres grans blocs o sub-balances: - Compte corrent.
Compte de capital.
Compte financer.
Errors i omissions.
a). Compte corrent.
(Mercaderies, serveis, rendes i transferències).
- - B. Mercaderies o Comercial.
o Transaccions de béns entre països. És a dir, X i M [X = Exportacions; M= Importacions].
o Índex de cobertura = % (X/M).
B. Serveis.
o Transaccions de productes no tangibles o serveis. Ex. Turisme, assegurances...
Que hi hagi dèficit en el primer apartat vol dir: X<M X = Ingressos dels béns.
M = Pagaments dels béns.
El superàvit és el contrari.
Si està entre 0-100 estem en dèficit, si estem superiors al 100% tenim superàvit.
El turisme que arriba aquí és exportació, perquè som nosaltres els que en traiem ingressos.
Si tu uses el servei d’un altre país – importació.
Si un d’un altre país usa un servei d’aquí – exportació.
- - B. Rendes.
o Recull les rendes dels propietaris de capital i dels treball obtingudes a altres països.
 Dividends d’accions, interessos, rendes d’inversió, salaris, lloguers, drets d’ús legal lligats a patents, llicència, drets d’autor...
B. Transferències.
o Operacions sense contrapartida econòmica directa.
 Remeses d’emigrants, transferències oficials, donacions privades o públiques (ajudes al desenvolupament).
La fórmula de l’índex de cobertura és aplicable en igual manera en tots els tipus.
.- Compte de capital Aclariment – Fins ara hem parlat de capital físic (maquinària, establiments productius...) Ara ens referim a capital financer (recursos disponibles per invertir i acumular capital físic (el que es considera a la balança de pagaments).
- - Transferència de capital unilateral.
o Liquidació de patrimoni per part dels emigrants, condonació de deutes dels proveïdors.
o Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
o Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrària (FOEGA).
Adquisició i alienació d’actes no financers no produïts.
o Terra, recursos del subsòl...
o Patents, drets d’autor, marques...
Liquidar patrimoni – transferència – sortida de diner.
Condonar deute – com un ingrés; arribada de diners.
.- Compte financer.
- - Inversió directa.
o Quan està associada a la presència estable a l’empresa invertida.
 Compra o venda d’accions i participacions.
 Inversió en immobles.
Inversió de cartera o No requereix presència estable.
 Accions, títols de deute (bons i pagarés), instruments del mercat monetari (a curt termini), instruments financers derivats (ex: opcions).
Quan més gran sigui el volum d’accions, més estable serà la presència.
- - Altres inversions.
o Préstecs lligats a operacions comercials i financeres, (c/t ; ll/t) o Dipòsit de residents i de residents al país.
Variació de divises i altres actius que es poden utilitzar per satisfer la demanda de divises.
o Or monetari.
-. Equilibri i desequilibri de la Balança de Pagaments.
- Equilibri comptable – de la balança de pagaments no implica equilibri econòmic.
- És important mirar el saldo de les diferents sub-balances i comptes!.
- Compte corrent (Important – repassar final TTO) SUPERÀVIT CORRENT X–M>0 Y>C+I+G Estalvi > Inversió Sortida neta de capital > 0 COMERÇ EQUILIBRAT X–M=0 Y=C+I+G Estalvi = Inversió Sortida neta de capital = 0 DÈFICIT CORRENT X–M<0 Y<C+I+G Estalvi < Inversió Sortida neta de capital < 0 També ho podem aplicar a les sub-balances de compte corrent.
Els termes superàvit o dèficit fan referència també a si poden o tenen necessitat de finançament d’altres o del seu país.
- - - Com la Balança de Pagaments sempre està en equilibri...
o Un dèficit per compte corrent implica el superàvit conjunt dels comptes de capital i financer. És a dir, el dèficit es finança.
 Venent actius a l’estranger, demanant préstecs a l’estranger.
o Un superàvit per compte corrent implica el dèficit conjunt dels comptes de capital i financer. És a dir, el superàvit permet finançar a la resta del món.
Però, per saber realment els préstecs que rep o dóna una economia a la resta del món hem de mirar: o El saldo conjunt de compte corrent més el compte de capital.
o Capacitat de finançament = saldo > 0  La nostra economia presta a la resta del món. Ex. Inversions a l’exterior, concessió de préstecs o augment de reserves de divises.
Necessitat de finançament = saldo < 0 o La nostra economia rep préstecs de la resta del món. Ex. Increment d’inversions estrangeres al país o de préstecs o reducció de reserves de divises.
Compte capital – Superàvit / Dèficit Compte capital – Superàvit / Dèficit Compte financer – Superàvit / Dèficit.
...