11. I Guerra Mundial. (29/3/2016). T1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

apunts del T1 del dia 29/3/2016

Vista previa del texto

Història social contemporània.
Treball Social, T1.
I Guerra Mundial.
(29/3/2016).
Les 4 fases de la I Guerra Mundial.
1. Les mobilitzacions dels exercits i l’inici e les hostilitats (juliol-agost 1914).
2. La guerra de moviment i el seu fracàs (agost-novembre 1914).
3. La guerra estàtica a les trinxeres i l’intent d’obrir nous fronts (1914-17). Fase més llarga.
4. El gir de la guerra i la victòria aliada (1917-18).
1.Les mobilitzacions dels exercits i l’inici e les hostilitats (juliol-agost 1914).
L’atemptat de Sarajevo i les reaccions.
     Un grup de fanàtics assassina el dia 18 de juny de 1914 a l’hereu de la corona austríaca, FRANCESC FERRAN, a Sarajevo, capital de Bòsnia (territori eslau sota el control austríac).
L’atemptat compta amb la col·laboració dels serveis secrets de l’estat serbi.
L’assassinat provoca una gran commoció a Àustria, i veu una oportunitat per desfer-se de Sèrbia als Balcans. Li envia un ultimàtum duríssim als serbis perquè aquests no accepti i aleshores poder declarar-los la guerra ja que han assassinat al seu hereu a la corona.
Sèrbia accepta parts de l’ultimàtum ja que compta amb el suport de Rússia en cas de una declaració de guerra.
Cap líder polític europeu aposta de forma directa per solucionar pacíficament el problema.
El dia 28 de juliol del 1914, Àustria declara la guerra a Sèrbia i comença la I GUERRA MUNDIAL.
La carrera a la guerra i les mobilitzacions.
     És una seqüencia catastròfica i suïcida  les potencies europees es precipiten a la guerra en pocs dies (principis d’agost de 1914).
Rússia comença a mobilitzar les seves tropes i el resultat es que Alemanya declara la guerra Rússia ja que aquesta l’havia avisada que no es mogués.
França, aliada de Rússia, mobilitza les tropes, i per tant, Alemanya un cop més declara la guerra a França.
Els alemanys tenen una idea: serà mes fàcil derrotar França per després dirigir-se contra l’imperi rus. Anar cap a França passant per Bèlgica, que es neutral. Passen per Bèlgica i provocant la ira de Anglaterra que no pot consentir que Bèlgica sigui víctima d’una agressió. I per tant, entra en guerra contra Alemanya.
Itàlia és declara neutral, i legalment es vàlid i per tant, aquesta no entra a la guerra.
1 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
Exaltació nacionalista, impotència socialista.
      Els sentiments nacionalistes i imperialistes provoquen, en les ciutats, una gran exaltació patriòtica: molts ciutadans manifesten la seva satisfacció per la guerra.
Tothom creu que la seva motivació es justa: tothom esta convençut que la guerra serà breu i fàcil.
El moviments socialistes dels diferents països es fractura: la majoria dels diputats socialistes voten per la guerra.
Els IMPERIS CENTRALS (Alemanya, Àustria) diuen que lluiten contra les provocacions sèrbies i contra la tirania russa.
Els ALIATS (França, Anglaterra i Rússia) diuen lluitar contra l’agressió alemanya i en defensa de països petits com Sèrbia o Bèlgica.
Pocs i aïllats son aquells que preveuen una catàstrofe.
2. La guerra de moviment i el seu fracàs (agost-novembre 1914).
1914: atac alemany a Oest.
     El pla alemany es desenvolupa ràpidament a l’estiu 1914.
Els exercits alemanys ocupen Bèlgica, on massacren molts civils, i es dirigeixen cap a Paris, intentant eliminar a França de la guerra.
Els francesos i els anglesos (que no havien enviat moltes tropes) pateixen pèrdues colossals: en un dia moren, 24000 francesos.
A principis de setembre, no obstant, els aliats derroten a alemanya a la BATALLA DEL MARNE, salvant a Paris. Aquesta batalla porta a la fi la guerra de moviments.
S’acaba la guerra de moviments i el front s’estabilitza França del Nord.
2 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
El front Oriental, 1914 - 1917.
     La guerra es caracteritza pels grans moviments d’exercits fins al 1917.
Rússia derrota a Àustria, ocupant part del seu territori ja al 1914.
En canvi, quan intenta atacar a Alemanya, es derrotada durament pels mes entrants alemanys: el 1915, Alemanya ha ocupat tota la Polònia russa.
Mes al Sud, Sèrbia resisteix fins 1915, quan es totalment ocupada pels imperis centrals.
En general, l’exercit rus és poc eficient i mal dirigit, i continua patint derrotes pels alemanys, que van avançant cap a l’Est.
3. La guerra estàtica a les trinxeres i l’intent d’obrir nous fronts (1914-17). Fase més llarga.
1915: LA GUERRA DE TRINXERES.
    A finals de 1914, el front Occidental s’estabilitza a França del Nord, i no es torna a moure fins al 1918.
Es la guerra de trinxeres, on milions de soldats viuen en condicions espantoses, entre fang, fred, fam, rates, esperant el proper atac ordenat per generals incompetents i brutals.
Els atacs que intenten trencar la línia del front acaben en matances, quan els soldats abandonen la trinxera i son massacrats per les metralladores enemigues.
La guerra de trinxeres és un dels episodis més bestials de la historia humana.
Vida a les trinxeres.
  La guerra a les trinxeres provoca grans patiments als soldats dels dos bàndols.
Als atacs amb gas i a les ofensives, s’afegeix l’impacte dels bombardejos d’artilleria, amb conseqüències com el Shell-Shock.
3 Història social contemporània.
  Treball Social, T1.
Els soldats continuen lluitat per por, cohesió, esperit de grup, repressió i per lluita per la supervivència (personal i del seu país).
Per que continuen atacant? Per mantenir l’esforç dels soldats, per que no s’ha entès que la defensa es superior a l’atac, per que no queda mes alternativa contra alemanya.
1915-1916: NOUS PARTICIPANTS, NOUS FRONTS.
      Els dos blocs busquen aliats per derrotar l’enemic: altres països entren en la guerra.
Itàlia, tot i l’aliança amb Alemanya i Àustria, passa al bàndol dels ALIATS, declarant la guerra a Àustria i començant una duríssima guerra al front alpí, que queda ràpidament estancat.
Bulgària i l’Imperi Turc lluiten amb els IMPERIS CENTRALS: això s’obre nous fronts de guerra a l’Orient Mitja, on els anglesos ataquen els turcs a Palestina i Iraq.
Portugal, Romania, Grècia i Japó entren als costats dels aliats.
La guerra també es desenvolupa a les colònies africanes d’alemanya.
No es desemboca en res positiu ni avança la guerra.
4 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
Les massacres de 1916: Verdún i el Somme.
    El 1916, noves ofensives intenten trencar l’equilibri al front occidental, el més important de la guerra.
Els alemanys ataquen durant mesos els francesos a Verdún, intentar dessagnar a França, que resisteix.
Per ajudar la cada cop més feble França, els anglesos, amb un exercit molt consistent, ataquen al juliol de 1916 al riu Somme: el primer dia, perden 60000 homes, sense trencar el front alemany.
Son les massacres més espantoses de tota la guerra, realitzades en total desinterès dels patiments dels soldats.
La societat en guerra.
      Les exigències de la guerra transformen completament els països bel·ligerants.
Les dones substitueixen els homes que estan al front posant les bases de la seva emancipació.
Els governs treballen en col·laboració amb els militars, que sovint imposen les seves idees als civils.
Tota l’economia es mobilitza per guanyar la guerra, convertint les industries civils en industries militars. Els famosos BONOS PATRIOTICOS (donar diners a l’estat per la guerra).
La ciència i la tecnologia es posen al servei de la guerra. Armament més destructiu i eficient.
El nou armament es clau per explicar les enormes pèrdues humanes: avions, tancs, submarins, gas tòxic, metralladores, etc.
4. El gir de la guerra i la victòria aliada (1917-18).
La crisi de 1917 i l’entrada en guerra dels EUA.
    El 1917 arriba la crisi amb un gir decisiu: Els soldats duen 3 anys a les trinxeres, sense èxits, milers de morts, mutilats, etc.
Els soldats diuen prou i fan motins contra les ofensives.
Rússia abandona la guerra a causa de la revolució interna que pateix. El front oriental deixa de existir.
A la tardor, els austríacs derroten durament a Itàlia ocupant àmplies zones d’Itàlia del Nord.
El fet més important és l’entrada dels EUA a la guerra, provocats per la guerra submarina d’Alemanya contra tot vaixell que comercií amb el Regne Unit. Els EUA intervenen contra els IMPERIS CENTRALS.
El poder industrial dels EUA serà decisiu per guanyar la guerra.
5 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
1918, victòria dels aliats.
     La primavera de 1918, els IMPERIS CENTRALS intenten les darreres ofensives, però ja son massa febles, tot i els èxits inicials a França.
El poder militar dels EUA és clau en la controvèrsia aliada, ja que a partir de juliol comença a derrotar els alemanys.
A la tardor (octubre), els Imperis centrals col·lapsats i cansats: Bulgària i Turquia es rendeixen.
Àustria (inici de novembre) es rendeix davant de la ofensiva general italiana (4-111918).
Poc després, al novembre, explota una revolució interna a alemanya, el kàiser abandona el país, es proclama la república i aquesta es rendeix.
EL DIA 11 DE NOVEMBRE DEL 1918, S’ACABA LA I GUERRA MUNDIAL.
Wilson i el seu programa de Pau.
    Abans de que s’acabés la guerra, el president dels EUA, Wilson, convençut demòcrata, va presentar una proposta a partir de la qual s’hauria de configurar la pau: són els 14 punts de Wilson.
Aquest programa preveia la reorganització del mapa d’Europa seguint el principi de les nacionalitats  les nacions que eren sota el control dels grans imperis multinacionals, havien de formar-se com estats.
El programa volia posar les bases per un mon mes segur i mes pacífic a la postguerra, gràcies a la creació d’una Societat de Nacions Internacional que havia de vigilar per la pau.
L’excessiu idealisme es una de les causes del posterior fracàs de la pau.
6 ...

Comprar Previsualizar