Resum Nacionalisme banal: Capítol “Recordar el nacionalisme banal” (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 102
Subido por

Descripción

Resum de Nacionalisme banal: Capítol “Recordar el nacionalisme banal”

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme banal: Capítol “Recordar el nacionalisme banal”          El nacionalisme ha afectat profundament la manera de pensar contemporània, i per això no és fàcil d’estudiar  Els estudiosos han de comptar que seran afectat per allò que hauria de ser l’objecte d’estudi.
El nacionalisme és la ideologia per la qual el món de nacions ha arribat a semblar el món natural.
La identitat nacional és considerada una cosa natural de posseir i de recordar.
Renan va afirmar que oblidar era “un factor essencial de la creació d’una nació”.
o Totes les nacions han de tenir la seva memòria col·lectiva  Aquest record és, simultàniament, un oblit col·lectiu: la nació que celebra la seva antiguitat obliga el seu passat històric recent.
o A més, les nacions obliden la violència que les va fer néixer.
No tan sols s’oblida el passat, sinó que hi ha un oblit paral·lel del present.
o La identitat nacional està incrustada en les rutines de la vida, que constantment recorden el sentiment nacional. Aquests recordatoris son tan familiars que actuen de manera mecànica, no conscient.  El recordatori, en no ser experimentat com a tal, és oblidat.
Hi ha una doble desatenció. Renan suggereix que els historiadors estan implicats en la creació d’amnèsia  Ells recorden fets del passat ideològicament útils, mentre que passen per alt el que els resulta desconcertant.
Avui, els científics socials obliden amb freqüència el present nacional.
L’oblit sociològic no és fortuït  s’ajusta a un model ideològic en què el “nostre” nacionalisme (el de les nacions establertes) s’oblida: deixa d’aparèixer com a nacionalisme i desapareix de l’entorn “natural” de les “societats”.
o Al mateix temps, el nacionalisme es defineix com quelcom de perillosament emotiu i irracional  es concep com un problema.
o La irracionalitat del nacionalisme es projecte en els “altres”.
S’ha de recordar el nacionalisme banal amb què es representen els estat nació i també el hàbits mentals que han fomentat una desatenció d’aquesta representació.
Banderes onejades i no onejades:      Estats Units  Llar del que Renan anomenava “culte a la bandera”.
Raymond Firth distingia entre les funcions simbòliques (la bandera nacional avui es un “símbol de condensació” i un “focus de sentiment social”) i les funcions senyalitzadores (les precursores de les banderes modernes es feien servir com a senyals, reduint la confusió en situacions d’incertesa, com per exemple en el camp de batalla).
Es poden fer servir altres distincions, apart d’aquestes, entre símbol i senyal: o Senyal: S’ha d’introduir en la consciència del seus receptors.
o Símbols: No necessita tenir un impacte afectiu directe.
Es podria predir que, quan un estat nació queda establert en la seva sobirania i s’enfronta a pocs reptes interns, els símbols de la nacionalitat, que en el passat es podien haver mostrat conscientment, no desapareixen de la vista, sinó que són absorbits dins l’entorn de la pàtria consolidada  Hi ha un moviment des de la consciència fins a la inconsciència.
Les monedes i els bitllets també són símbols del sentiment modern d’estat. Solen portar emblemes nacionals, que passen desapercebuts diàriament.
o Posar nom a la unitat monetària pot ser un assumpte altament simbòlic i polèmic.
Dimensió social de la persona     Laura Casado Les tradicions no són ni recordades conscientment amb onejos de bandera ni condemnades a una amnèsia col·lectiva. Poden estar presents i absents alhora.
Els models de la vida social esdevenen habituals o rutinaris i així expressen el passat  procés d’habituació  Resultat: El passat s’habitua en el present amb una dialèctica (aspectes oposats) de record oblidat.
L’oblit del passat nacional es representa contínuament en els estats nació.
Els recordatoris de la nacionalitat serveixen per transformar l’espai del rerefons en espai de la pàtria.
Nacionalisme perillós i nacionalisme banal     El nacionalisme es considera sempre com la força que crea els estat nació o que amenaça l’estabilitat dels existents.
o No hi ha etapes posteriors per descriure el que succeeix al nacionalisme un cop s’estableix l’estat nació, és com si el nacionalisme desapareixes de sobte.
o Però segons aquest punt de vista no desapareix del tot: es torna una cosa excessiva per a la vida quotidiana. Amenaça l’estat constituït i les seves rutines establertes, o torna quan aquelles disciplinades rutines han fracassat.
Segons Giddens, el nacionalisme té lloc quan es trasbalsa la vida quotidiana: és una excepció, no una regla. Els sentiments nacionalistes “no són una part important de la vida social de cada dia”, sinó que són més aviat llunyans.  Reserva el terme nacionalista per a brots de passió “perillosa”, que sorgeixen en èpoques de trasbalsament social i que es reflecteixen en moviments socials extrems.
El problema no és com descriuen el nacionalisme aquestes teories, sinó el que ometen.
Els grans dies de celebració nacional estan dissenyats perquè la bandera nacional es pugui onejar a consciència tant metafòricament com literalment.  Tot i així, no són aquestes les úniques formes socials que confirmen la identitat nacional, ja que en el temps intermedi, l’estat no desapareix i els ciutadans de l’estat continuen sent ciutadans.
El retorn d’allò reprimit:    El tema del retorn perillós i irracional del nacionalisme està començant a ser molt comú en els escrits de científics socials acadèmics  torna allò reprimit.
L’afirmació que el nacionalisme torna implica que havia estat apartat.
El nacionalisme excessiu ha estat nomenat com el genèric, expulsant la seva forma benigna d’aquesta categoria.
Oblidar la bandera saludada:   La doble desatenció del nacionalisme banal implica que els estudiosos obliden allò que és oblidat de manera rutinària.
No són simplement les banderes no onejades les que escapen a l’atenció. Fins i tot les saludades poden semblar tan familiars que són ignorades. Alumnes de les escoles de EEUU han de jurar bandera cada matí (la nació se celebra a sí mateixa habitualment): o Interès acadèmic en aquest fet ha estat insignificant  ha esdevingut tan familiar que no sembla merèixer atenció.
o Per a la majoria se sospita que la rutina es duu a terme com a rutina.
o La significació de la cerimònia no disminueix perquè es tracti com una rutina  això realça la significació: l’acte sagrat ha esdevingut part de la vida diària.
Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme i sentit comú sociològic:      Per a la sociologia el nacionalisme no és una preocupació fonamental de la disciplina. El poc que es parla tracta al nacionalisme com les activitats de “minories racials o ètniques”.
Els sociòlegs han presentat la sociologia com l’estudi de la “societat”.  Sovint resulta que la “societat” que hi ha al nucli de l’autodefinició de sociologia es crea a imatge de l’estat nació.
Molts sociòlegs del s.XX, quan parlen de “societat”, ja no pensen en una “societat burguesa” o una “societat humana” més enllà de l’estat, sinó que enquadren les societats, d’una manera diluïda, dins de l’estat nació.
La sociologia s’ha concentrat en les relacions socials dins de la “societat”, o dels grups, i desatén les relacions entre “societats”  les nacions mai no han estat hermèticament tancades.
La imatge de la “nostra” societat és un estat nació.  El “nacionalisme”, en aquest context, no cal que aparegui, però pot tornar com un tema especial que inclogui aquells que lluiten per tenir la seva “societat” o aquells que podrien amenaçar la integritat de la “nostra”, o aquells que proposen una política extrema i feixista de la nacionalitat.
El nostre patriotisme – El seu nacionalisme:       El “nostre” nacionalisme no es presenta com a nacionalisme (que és vist com enutjós, perillós, excessiu i estrany) sinó que apareix com a “patriotisme” (que és vist com una força beneficiosa, necessària i, sovint, nord-americana).
Alguns científics socials insisteixen en que el patriotisme i el nacionalisme representen dues condicions mentals diferents, però realment no és així.
No hi ha cap prova concreta per diferenciar la condició racional del patriotisme de la forà irracional del nacionalisme.
Segons Synder, el patriotisme és “defensiu”, es basa en l’amor pel propi país, mentre que el nacionalisme “adopta una qualitat agressiva que el fa una de les principals causes de les guerres”.
Kosterman i Feshbach van realitzar una sèrie d’experiments per intentar demostrar la diferència entre nacionalisme i patriotisme. Veien els resultats, que no van ser gens concloents, sembla com si alguna cosa que no té res a veure amb els resultats empírics empeny als autors a lloar el patriotisme i a criticar el nacionalisme.
Aquelles banderes, juntament amb altres signes rutinaris de la nacionalitat, actuen com a recordatoris inconscients i eviten el perill d’una amnèsia col·lectiva.
...