Tema 4. el desenvolupament socioafectiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Profesor
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 4. el desenvolupament socioafectiu

Vista previa del texto

Psicologia evolutiva I: infància Laura Núñez BLOC 4 El desenvolupament socioafectiu de 2-12 anys 4.1 les bases del desenvolupament socioafectiu 1. concepte de socialització 2. la influència dels diferents contextos Com influeixen tots els aspectes que tenim al nostre voltant, en el desenvolupament.
1.CONCEPTE 1.1 Introducció  Procés desenvolupament de sociabilitat Signes d’ interès  Nadó: necessitats bàsiques de subsistència ajut social (López, 1998):  Necessitat del grupdescendència  Agents socials: família, escola, institucions La persona és social des de que neix, i per saber-ho han analitzat casos d’infants que estaven aïllats per veure si es necessària la interacció social. Des de el naixement l’infant te interès per les cares de les persones, i interacciona amb els altres... en les primeres etapes infantils necessita dels altres per poder-se desenvolupar en condicions.
1.2 Processos de socialització  Processos mentalsés un cas l’aprenentatge del llenguatge és una base per poder-se comunicar.
- Coneixement normes, valors....
socialització=transmissió dels coneixements, que l’especia ha nat acumulant i que va adquirint al llarg de tota la vida a traves de tot els agents que ens envolten.
 Processos afectius son el somriure, saber estimar, bona sincronia, processos d’empatia.
----------------? Vincle ----------------? Empatia. Amistat, saber relacionar-se i empatitzar amb els altres ----------------? Amistat. Pensar socialment mediatitzar el desenvolupament social Aquests trets fets han d’aparèixer, sinó es això caldrà una intervenció per desenvolupar-los.
 Processos conductuals és la manera d e comportar-se d’una criatura davant d’hàbits (saber actuar depenent de la cultura en la que ha nascut) Adquirir conductes socialment desitjables Evitar conductes reprovables  aspectes particulars/universals 1.
Psicologia evolutiva I: infància Laura Núñez 2. La influència dels diferents contextos en el desenvolupament : la família, l´escola i els “mass-media” 2.1 família i socialització:  Instància bàsica de socialització La més bàsica però potser la més desconeguda.
 Modela característiques psicològiques és un cas els diferents models de família.
Han hagut moltes observacions per poder saber i veure com la família pot influenciar en el desenvolupament de l’infant.
Depèn de: - característiques pròpies contextos socialitzadors factors socioeconòmics, culturals, polítics...
Per molt que es vulgui controlar com serà la criatura, aquest serà un fet que no es podrà saber, ja que dependrà de molts factors, tant de l’infant com de tot allò que l’envolta.
 Família= “sistema” Xarxa en la qual es va influenciant qualsevol, es per exemple si un membre de la família te un problema, influenciarà a la resta dels membres, i això també pot canviar en la relació dins de la família.
a- Totalitat més que suma de les parts b- Influències multicausals, interactives i circulars. Es dona quan no hi ha cap causa per que es produeixi un comportament determinat d’un membre de la famíliac- Regles i límits d-Autoregulació i adaptació a canvis. Cada canvi implica una reestructuració (reorganització mental).
e- subsistemes d’ interacció. No tothom interacciona igual( relació entre parella)/ (interacció entre pares i fills)/ (relació entre germans).
f- característiques idiosincràtiques (de la seva naturalesa) pròpies. Format per forts vincles afectius amb gran contingut emocionals.
Cada família te unes característiques pròpies.
    sistema de relacions parentals pertinença no voluntària rols i regles predeterminats. Pel tipus de membre que és. Si ets pares portaràs a terme un rol diferent que si ets fill, i també dependrà de l’edat.
sotmès a canvis evolutius i a situacions estressants: impacte emocional i canvis.
Funcions que contribueixen a la socialització dels fills i filles: o Ensenyar normes i regles de comportament.
o Conversar base del aprenentatge, no és necessari que siguin els pares, també poden ser els avis.
2.
Psicologia evolutiva I: infància Laura Núñez El fet d’explicar contes, fer activitats comunes, participar a festes populars. Això es veu, ja que es produeix un gran desenvolupament dels aprenentatges futurs. A mes, va relacionat amb el desenvolupament del llenguatge.
o Controlar Ex. Landsford (2009): sistema de control conseqüències relació agressiva: pitjor relació a adolescència com a mesura de control, ja que si no es desenvolupa poden haver problemes en la adolescència, ja que poden ser rebels. A nivell entre els pares i amb els altres hi poden haver problemes conductuals.
2.2 Escola Escola Bressol-Parvulari avantatges  Compartir atenció adult des de el naixement els nens/es estan acostumats a captar la atenció dels pares, amb el parvulari, farà que hagi de compartir aquesta atenció amb els iguals.
 Esperar torn d´intervenció regula la impulsivitat i la aprenen a esperar.
 Sentir-se integrats en grup  Competitivitat  Inici nous rols socials aprenen a ser un més, com els altres, a ser alumne.
 Aprenentatge escala de valors (socials) el que veus a casa reforça els aprenentatges del infant.
2.3 mass-media És un dels fets que més costa de controlar i que ocupa gairebé tot el temps dels infants, i són els videojocs, mòbils, ordenador, televisor...
 Modula i/o supleix família i institucions educatives  Contribueix a :   Creació de models socials de comportament els infants li donen prioritat i els copien i imiten. Aquests poden ser o molt bons o pel contrari molt dolents, i a la adolescència sobretot poden ser molt important i perjudicials.
Construccions de visions estereotipades 2.3.1.televisió: És una característica que s’ha detectat i que dificulten la socialització.
Torres y Conde (2002):     Competència en generació de valors socials Aparador de relacions humanes Referència de societats alienes forma de comportar-se diferent i pròpia d‘una altre edat.
Valors universals els guionistes de les series i els dibuixos animats estudien molt els valors que volen que apareguin. A més, han de tenir la propietat de cridar la atenció i captar més persones i que tingui èxit.
3.
Psicologia evolutiva I: infància Laura Núñez Però els programes de televisió han d’estar adequats a la edat a la que es vol dirigir.
Actualment els infants veuen el que es coneix com a sèrie coral, que son aquelles que no s’adeqüen a la seva edat, i a més redueixen la cultura i desenvolupen el que es coneix com a poc esforç. Per això serà necessari que els valors siguin caracteritzats.
2.3.2.Publicitat:      Genera necessitats associades a diversos valors Fomenta estil de vida desitjable Selecciona aspiracions col·lectives insatisfetes es creen unes series de representacions que posen en evidencia fets que han de desenvolupar tothom.
Hi ha unes series de característiques:  Mentides a mitges; colen imatges (mil-i-segons) que fan que vulguis desitjar alguna cosa (missatges subliminals)  En les cadenes de televisió sempre apareixen el que es coneixen com a teasing (exitar/ posar la mel als llavis) EX; després de la publicitat...això fa que la gent es tragui tota la publicitat esperat, sense canviar de canal.
Infants: distinció publicitat/programes Determina estereotips de gènere 2.3.3 Tòpics : - Sexe - Violència Sexe  Retrat no realista de relacions sexuals  Percepció de la realitat esbiaixada Violència    Creences populars: canalització violència: «catarsi» alliberació de tensions internes.
Relació monocausal violència TV/ real?: Sensibilització i rebuig Quan una persona veu vídeos constantment amb violència es produeix el que es coneix com: Dessensibilització. Aquesta consisteix:   habituació a violència observar episodis violents a vida real: “insignificants» quan es veu molta violència: “Adaptacions» a fenòmens no vivencials”  fent que t’acostumis a aquesta i quan succeeix a la vida real, no ho veiem com una cosa estranya, ja que hi estem adaptats.
A més quan es veu molta, la violència és forma eficaç de resolució de conflictes.
2.3.4.Influència videojocs  Diferència TV: Més interaccióparticipació més activa en la violència 4.
Psicologia evolutiva I: infància Laura Núñez 2.3.5. Internet  Sparrow, Liu, i Wegner (2011) Efecte «Google»: relació processos cognitius  Viñas (IRQV,2009): Alteracions comportamentals 5.
...

Comprar Previsualizar