TEMA 5. Tractament (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: CONCEPTE DE TRACTAMENT PENITENCIARI CONCEPTE DE TRACTAMENT PENITENCIARI: Concepte: Article 59 LOGP. Conjunt d’activitats dirigides a aconseguir la reeducació i la reinserció social de l’intern. Inclou qualsevol ajuda del tipus pedagògica, social, laboral, mèdica, etc. el límit d’aquests són els drets constitucionals, de manera que no es pot imposar un tractament que vulneri la dignitat humanal.
La finalitat del tractament és aconseguir que l’intern sigui una persona amb la intenció i capacitat de viure respectant la llei penal, així com subvenir les seves necessitats. Amb aquest fi, intentarà desenvolupar una actitud de responsabilitat individual i social, respecte a la seva família i a la societat en general.
Elements: Article 110 RP.
 Disseny de programes formatius per desenvolupar aptituds, sobretot professionals de l’intern.
 Utilitzar tècniques psicosocials per adreçar necessitats criminògenes.
Delinqüents sexuals o especialment violents.
 Potenciar i facilitar contactes amb l’exterior. La columna principal és facilitar el contacte amb les persones que no tinguin a veure directament amb el centre penitenciari.
El tractament és important perquè és el que permet modificar la conducta. Una bona valoració per part de la junta i els que faran que canviïn la classificació de l’intern, provocarà un canvi en el règim de vida, que pot serà beneficiós.
CARACTERÍSTIQUES DEL TRACTAMENT PENITENCIARI  Voluntarietat. No es pot sancionar a un intern perquè refusi una activitat de tractament. En cap cas es pot imposar un tractament coactiu. Tot i així,la participació d’aquest en els programes de tractament es té en compte amb efectes positius de cara a accedir a un tercer grau o a la llibertat condicional.
 Extensió a totes les persones tancades a presó. Inclou persones penades (sentència ferma) i els presos preventius. S’entén que el tractament no busca tan actuar sobre la persona responsable d’un delicte, si no minimitzar els efectes nocius del tancament de presó, que afecten per igual a penats i preventius.
 Obert a l’exterior. Dues dimensions: o Una part molt important de les activitats de tractament no les fan els professionals del món penitenciari, si no voluntaris que hi van a fer tasques educatives, culturals, esportives, etc.
o Es permet que persones classificades amb el segon i sobretot del tercer grau utilitzin recursos comunitaris i puguin sortir per fer certes activitats de tractament.
PRINCIPIS DE TRACTAMENT PENITENCIARI       Estudi científic del Subjecte a tractar: Abans de classificar-lo i començar un tractament s’han d’estudiar les aptituds, el caràcter, les motivacions, etc. per dissenyar el tractament més adequat.
Diagnòstic de la personalitat criminal i pronòstic inicial. Al final del tractament també es fa un estudi.
Individualització del tractament al màxim, tot i que a la pràctica no s’acaba respectant massa per falta de recursos.
Complexitat. Mètodes diversos en el tractament.
Programes. Es distribueixen en el temps de manera que es pugui obtenir els millors resultats.
Continuïtat i dinamisme. Si canvien les característiques o l’avaluació s’ha de modular el contingut del tractament per tal de que en tot moment estigui el màxim adequat.
Article 65 LOGP 1. L’evolució en el tractament determinarà una nova classificació del intern, amb la proposta del traslladat a l’establiment del règim al que correspongui, o dins del mateix, el pas d’una secció a una altre de diferent règim.
2. La progressió en el tractament dependrà de la modificació d’aquells sectors o característiques de la personalitat directament relacionades amb l’activitat delictiva; es manifestarà en la conducta global de l’intern i haurà de guanyar-se la confiança dipositada en ell i l’atribució de responsabilitats, cada vegada més importants, que implicaran una major llibertat 3. La regressió del grau procedirà quan s’apreciï a l’intern, en relació al tractament, una evolució desfavorable de la seva personalitat.
MODALITATS DE TRACTAMENT: Vaguetat de la regulació legal i reglamentària: El reglament i la LOGP ho regulen de manera molt genèrica. No precisa gaire les modalitats de tractament. Hi ha categories molt àmplies que permeten que l’Administració Penitenciària tingui molt poder per modular-les segons convingui.
 Programes. Articles 114 i 154 RP. Sortides de grups d’interns per realitzar activitats específiques de tractament. No poden durar més de dos dies. Els presos que tenen el 2n i 2r grau, que hagin assolit una quarta part de la condemna i que no presentin mala conducta.
 Grups en comunitat terapèutica. Dins dels centres es permet que s’organitzin els presos en comunitats terapèutiques. Un món a part dins del centre penitenciari amb normes de règim pròpies i una regulació molt determinada per tractar el problema específic.
 Programes d’actuació especialitzada: Drogodependents i delinqüència sexual.
No només hi ha programes de deshabituació, substituir alguna substància, programes d’intercanvi de xeringues per tal que es minimitzi el contagi de malalties.
 Programes d’atenció especialitzada a l’exterior. Se’ls dóna permisos específics per poder anar a programes de tractament de l’exterior.
ALTRES PROGRAMES ESPECÍFICS DE TRACTAMENT Violència de gènere Mòduls de respecte i convivència. Buscaven persones amb grau important d’autonomia i respecte cap a les coses que els envolten, facilitar que visquin en espais on ells es poguessin desenvolupar i gestionar la seva vida penitenciaria. Es formen equips o grups d’interns on cada un és responsable d’una tasca i s’obtenen punts positius i negatius de conducta. Tots els de l’equip són co-responsables, per tal de què tots tinguin poder i totes les activitats influenciïn. Els punts negatius i positius afectaran a tot el grup.
Principi d’ocupació i participació.
Intervenció en mòduls o departaments tancats. Els interns del primer grau amb mòduls tancats no rebien un tractament adequat. Aquest règim comportava molts problemes psiquiàtrics. El 2011 es recull a l’article 90 del RP que aquelles persones que ho vulguin tindran un tractament especialitzat per aquests interns.
FORMES ESPECIALS D’EXECUCIÓ • • • • • • • Centre d’inserció social (arts. 163 i 164 RP) Unitats dependents (art. 165 a 167 RP) Departaments mixtes (art. 168 a 172 RP). Per famílies.
Departaments de joves (arts. 173 a 177 RP) Unitats de mares (arts. 178 a 181 RP). Menors de 3 anys. Guarderia i unitat psicològica especifica. A partir dels 3 anys, l’han d’abandonar i tenen un regim especial pels infants.
Unitats extra penitenciàries (art. 182 RP). Que algunes persones condemnades compleixin la seva condemna en aquests centres especialitzats amb drogodependents.
Unitats psiquiàtriques penitenciàries (arts. 183 a 191 RP) EL RÈGIM PENITENCIARI Concepte: Normes i mesures que persegueixen la convivència ordenada i pacífica, que permeti aconseguir l’ambient adequat per l’èxit del tractament. En teoria, dins d’un centre penitenciari les funcions d’ordre, seguretat i disciplina són simplement mitjans per aconseguir que el tractament funcioni. Mai una norma de règim pot entorpir o pot ser un obstacle pel tractament.
Tipus de règim: Separen les normes que regulen el règim obert, l’ordinari i el tancat.
Principis aplicables:  Coordinació entre règim i tractament. Subordinació dels règims de tractament.
 Correlació entre els establiments penitenciaris, classificació i tractament amb el règim de vida.
A. EL RÈGIM ORDINARI Raó de ser i límits: Busca aconseguir fer efectius els principis de seguretat, ordre i disciplina i una convivència pacífica. És un règim en el qual viuen les persones que no tenen el grau d’auto responsabilitat suficient, però tampoc són persones inadaptades o violenten que hagin d’estar amb un règim tancat.
Distribució en el temps: Com a mínim hi ha 8h garantides de descans. Tenen 2h d’assumptes propis i l’intern ha de tenir temps suficient per atendre les activitats culturals, educatives, terapèutiques, entre d’altres. L’horari el marca el consell de direcció. Tots els interns han de respectar l’horari.
Mòduls de respecte. Millora qualitativa. Reservada per les persones preparades que voluntàriament ho demanen. Nivell correlatiu de respecte i responsabilitat per autogestionar-se.
B. EL RÈGIM OBERT: Dues característiques:  Absència controls físics per evitar fugues  Grau de confiança que se’ls atorga als interns.
El pres passarà la nit al centre penitenciari, on estarà com a mínim 8h, i durant el dia treballarà, estudiarà o tindrà cura de la família fora del centre penitenciari. Gaudirà de permisos de cap de setmana i fins a 7 dies consecutius.
Concepte i regulació. Si un intern voluntàriament accedeix a portar un dispositiu electrònic, pot estar complint el tercer grau en el propi domicili. Tindrà un programa específic, test de consum de substàncies. Les diferents activitats de seguiment es faran des del centre penitenciari. En qualsevol cas, aquest grau és el millor. Idealment tothom hauria d’acabar la condemna de llibertat condicional o amb el tercer grau.
Objectius i principis del règim obert (art. 83 RP). Potenciar les capacitats d’inserció social positives, és a dir, que aconsegueixi feina. I donar tasques de suport i assessorament en aquest procés. Potenciar la inserció social:  Atenuació de mesures de control. Molta més llibertat. A  Auto-responsabilització. L’intern es el que ha de gestionar la seva llibertat.
 Normalització social i integració de la persona . Rebrà per les necessitats terapèutiques serveis comunitaris. Els tractament els tindrà en centres normalitzats.
Establiments de règim obert  Modalitats de vida en règim obert. La junta de tractament pot decidir els diferents regim de vida i normes de convivència.
 Règim obert comú. El reglament distingeix el regim obert ordinari i el restringit  Règim obert restringit: Presos que mereixen estar classificades amb tercer grau, però per personalitat, pautes de conducta i perfil que presenten no se’ls dóna el grau de llibertat que té el regim de vida obert. Queda més restringit que el règim obert ordinari. Més limitacions de sortides, horaris més estrictes, no surten els caps de setmana, entre d’altres.
C. EL RÈGIM TANCAT Aplicació (art. 10 LOGP). És el més dur. Es reserva a les persones classificades amb primer grau. Aquests interns són extremadament perillosos o inadaptats al règim ordinari o obert. Hi estan els preventius amb perillositat extrema Excepcionalitat i necessitat (art. 10 LOGP). Limita molt les activitats en comú. Grau important de vigilància, control i escorcolls. Aquest grau de control estableix que una persona només pot viure en aquest règim el temps necessari perquè desaparegui o disminueixin les causes que motiven el regim tancat Modalitats:  Centres o mòduls de règim tancat. Les persones classificades en primer grau i que no s’han adaptat a un altre règim de la presó. Són els protagonistes o els inductors d’alteracions de règim molt greus. Degradació del grau en llibertat. 4h de vida en comú, que si hi ha hores activitats programades es poden ampliar a les 7h. Cel·la individual. El nombre d’interns és de 5 persones fent una activitat en comú.
 Departaments especials. Diàriament hi ha un registre de la cel·la i corporal que en algun cas pot ser amb un nu integral. En el pati han de sortir de 2 en 2. 6h com a màxim fora de la cel·la. Activitats màxim de 5 persones.
 Esment al règim FIES: Fitxers interns de especial seguiment. Restriccions molt fortes. A principis dels 90, una sèrie de circulars de l’administració van crear aquest sistema per interns que mereixien un seguiment especial.
Aquestes circulars no tenien cap tipus de base legal ni reglamentaria. Això va arribar al TS al 2009, que va dir que aquestes circulars no tenien cap fonament i que per tant, eren il·legítimes i nul·les. No tenien base suficient.
...