En Trobanoms (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Traducció español català
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 03/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

En Trobanoms Anna Ristol i Orriols Cavall Fort, gener 2016 Temps era temps, en un poble anomenat Vesquinnom, quan no s'ensumaven els ordinadors i encara menys Internet i els cercadors com Gúguel o Iahú, hi vivia un savi que es deia Trobanoms, cèlebre perquè amb la seva poció màgica trobava el nom de tot el que havia de menester. En Trobanoms compartia llar amb un ratpenat, en Remenallibres, que estava instal·lat a la biblioteca i que devorava el temps llegint i rellegint llibres d'humor. Sempre són d'humor, explicava en Remenallibres, perquè, què caram, riure una estona sempre ve de gust! Després de fer-se un tip de riure, en Remenallibres apilava els llibres de qualsevol manera; i en Trobanoms el renyava perquè "per a poder treballar degudament, em cal una mica d'ordre i de silenci, si us plau!" La gent de Vesquinnom ja els trobava ben curiosos, ja, aquest parell; tanmateix, quan tenien dubtes sobre com es deia una cosa, sempre els anaven a visitar. —Trobanoms, com s'anomenava, aquesta pedra? —preguntava el gemmòleg si alguna vegada ensopegava amb una gemma que no coneixia. Llavors en Trobanoms agafava la pedra, la sucava a la poció màgica de dins la marmita que tenia al bell mig de la biblioteca i esperava una resposta. En Remenallibres, en aquell precís instant, deixava de llegir en sec i dreçava les orelles. —Bauxita —contestava la marmita. —Ha ha ha! —reia en Remenallibres—. Bauxita! Quin nom tan divertit! I el gemmòleg donava les gràcies a en Trobanoms i se n'anava la mar de content amb la bauxita sota l'aixella. —Com li he de dir, a aquest ocell, Trobanoms? —demanava l'ornitòleg si alguna volta encerclava un espècimen desconegut. —Repicatalons —afirmava la marmita. —He he he! —esclatava en Remenallibres—. Repica'ls bé, el talons, Repicatalons! I tot satisfet, l'ornitòleg apuntava el nom de l'espècie al quadern de camp que duia al sarró i després corria a obrir la finestra perquè el repicatalons sortís volant. Una nit la meteoròloga de Vesquinnom va anar a fer-los una consulta. —Em sap molt greu molestar-vos en hores tan intempestives —es va disculpar—, però, ves per on, en plena nit, he fet una troballa estranyíssima. —I va treure d'un cabàs un floc de núvol que brillava. En Trobanoms va prendre amb cura el floc brillant, el va sucar dins la poció i li va preguntar pel nom. —Barrabum! Bum! Buuuuuum! —va fer la marmita. —Òndia! —es va enriolar en Remenallibres—. Què dius que què? —Ho pots repetir, si us plau, marmita? —li va demanar en Trobanoms. —Flaix, esplit, plaaaf! —Ai, las! —va exclamar en Trobanoms amb uns ulls com unes taronges—. Això no té ni solta ni volta! Com dius que s'anomena, el núvol? —Cruntx, ziuuuu, crac!! En Trobanoms es va quedar mut, la meteoròloga glaçada i en Remenallibres estès a terra de tan riure. —Cloing, cloing, cloing! —va continuar la marmita sense que ningú li hagués preguntat ni ase ni bèstia—. Cloing! Amb les mans damunt del cap, en Trobanoms va començar a fer voltes sobre si mateix. "Diria que estic perdent el nord! Res del que diu la marmita no té ni cap ni peus! Què deu passar? La poció no l'havia espifiada mai! I si aquest núvol... I si està destarotant la poció? Potser el núvol brilla perquè és elèctric! I si en aquests moments s'està esdevenint una tempesta de llamps, trons, tifons o huracans dins la marmita? Mentrestant en Remenallibres sentia com el "cloing, cloing, cloing" li rebotia dins les orelles i no deixava de rumiar de què li sonaven totes aquelles estridències. Tot d'una, es va alçar. —Em sembla que ja sé d'on vénen aquests sorolls! Fa dies que no trobo un còmic i potser dintre... Ràpid, en Trobanoms va ficar el braç dins la marmita i... en va treure el còmic d'en Remenallibres! Obert just per la pàgina on els gals tenien la gran batalla campal amb els romans. —Paf! Bing! Txac! Bong! Txonc! Clang! —feien els gals repartint cops de puny a tort i a dret. —Ai, ai! Ui, ui! Aiii! Uiii! —bramaven els romans sortint disparats a dreta i a esquerra. En Remenallibres va agafar el còmic i va mirar les últimes vinyetes. —Hi hi hi! I en acabat els gals fan un banquet de senglar per celebrar que, com sempre, han derrotat els ases dels romans! Hi hi! No trobeu que són boníssims, aquests còmics? En Trobanoms va esbufegar i va etzibar al Remenallibres que allò havia estat la gota que feia vessar el got i que, a partir d'ara, posés fil a l'agulla i endrecés els còmics al prestatge de baix de la llibreria si no volia acabar vivint, sense llibres i a les fosques, en una cova qualsevol! En Remenallibres es va mossegar els llavis i va fer que sí amb el musell. Aleshores en Trobanoms va respirar fondo i va agafar de nou el floc de núvol. A poc a poc, el va sucar a la poció. Per tota la saviesa del món, si us plau, que funcioni. —Noctilucent —el va identificar la marmita. —Ho ho ho! —va recargolar-se en Remenallibres—. Noctilucent! Ves quin nom! —Visca! —va saltar en Trobanoms tot abraçant la marmita. I la meteoròloga, amb una somriure de mitja lluna, es va col·locar el floc de núvol al palmell de la mà, el va bufar i el núvol noctilucent es va tornar a enfilar al cel. A la fosca de la nit, brillava talment com un estel. ...