Tema 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Penal Exempció Responsabilitat
Profesor M.L.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Compliment del deure i exercici legítim del dret ofici o càrrec Art. 20.7 CP “El que obre en cumplimiento de un deber o en el ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo”. S’enumeren 4 supòsits: - Compliment d’un deure - Exercici d’un dret - Exercici d’un ofici - Exercici d’un càrrec COMPLIMENT DEL DEURE Pressupòsit: Deure de lesionar el bé jurídic vulnerat (i no només deure d’actuar).
Per ex: Un agent de policia practica una detenció, a la que està obligat: compliment del deure Deure específic a practicar la detenció.
EN CANVI: per detenir delinqüents que estan fugint la policia condueix temeràriament: estat de necessitat Els policies tenen el genèric deure d’actuar, però no el deure concret de posar en perill la seguretat del trànsit DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT D’APLICACIÓ La llei només estableix deures específics de lesionar béns jurídics respecte a aquells que exerceixen determinats càrrecs públics: forces de l’ordre públic, tribunals, funcionaris de presons.
DELIMITACIÓ: ESTAT NECESSITAT, COL·LISIÓ DEURES I COMPLIMENT DEURE  ESTAT DE NECESSITAT: l’autor del fet típic no té el deure de salvar el bé jurídic en perill a costa d’un altre (menys important).
 COL·LISIÓ DE DEURES: l’autor del fet típic té el deure de salvar el bé jurídic en perill (però no de lesionar-ne un altre).
 COMPLIMENT DEL DEURE: l’autor del fet típic (el càrrec públic) té el deure de lesionar un bé jurídic per salvar-ne un altre.
DEURE DE L’ÚS DE LA FORÇA PER PART DE L’AUTORITAT I AGENTS ART. 5.2c) LO 2/1986, de Forces i Cossos de seguretat obliga a “actuar amb la decisió necessària quan d’això depengui l’evitació d’un dany greu, immediat o irreparable” Pressupòsits de l’ús de la força A) PRESSUPÒSIT SUBJECTIU: Només l’autoritat o agents de l’autoritat poden usar la força, i ha de ser actuant en l’exercici del seu càrrec.
B) LÍMITS OBJECTIUS: principis de necessitat i proporcionalitat.
- L’ús de la força ha de ser necessari per complir la funció públicaS’entén per necessari que hi hagi una situació de perill greu o aldarulls en el que sigui necessari utilitzar la força. L’agressió il·legítima no és un requisit. El que motiva la utilització de la força és:   - Una infracció del dret que ha d’impedir-se o un perill per als demés Evitació pels que ha de vetllar la força pública.
L’ús de la força ha de resultar proporcional al fet Serà proporcional quan pretengui impedir una infracció greu.
 Ha d’haver proporcionalitat en el mitjà utilitzat  El mal pot ser superior al que s’evita - no cal respectar el límit de l’art. 20.5º: Entra en joc la reafirmació de l’ordenament jurídic EXERCICI D’UN DRET La llei reconeix drets que permeten lesionar béns jurídics. Hem de diferenciar:  Drets no procedents d’un ofici o càrrec (DRET DE CORRECCIÓ) - Permet a pares i tutors corregir moderadament a fills o pupils sota pàtria potestat o tutela.
- Concepte de moderació: relatiu  condicionat culturalment i segons l’edat del menor - Requisits: necessitat i proporcionalitat Sense necessitat educativa no es pot parlar de dret de correcció  Drets procedents d’un ofici o càrrec: Drets derivats de la professió mèdica, advocacia i mestres. Suposen la realització d’actes típics: - Metges: intervencions coactives en establiments psiquiàtrics - Advocats: imputacions que afectin a l’honor - Mestres: mesures que afectin a la llibertat dels alumnes Un ofici té a veure amb feines que no estan a càrrec de l’administració pública, mentre que càrrecs fan referència a una funció pública.
Culpabilitat Vs. Antijuricitat - Si el fet no és antijurídic no es pot imposar mesures de seguretat.
- Responsabilitat civil derivada de delicte (excepció: estat de necessitat agressiu) - Quan no hi ha antijuridiscitat no es castiga la participació, però quan hi ha culpabilitat si. (Per ex. Major que ajuda a menor. El fet del major es antijurídic però no culpable. El major respondrà per la participació en el fet del menor.) - No es pot actuar justificadament respecte a qui actua justificadament. (Per exemple, si A roba el cotxe per salvar a B actua justificadament i per tant, el propietari del cotxe no pot defensarse d’aquest “robatori” i ha de permetre que A se’n porti el cotxe).
...