Col·leccionisme a Alexandria, Grècia i Roma (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Museologia i Museografia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Grècia Alguns objectes que són concebuts com religiosos van assolir un valor de objectes de ser susceptibles per ser admirats degut a la seva bellesa, l'artista...
Es marca Grècia com el primer moment on s'estableixen els museus, es produeixen una serie d'activitats que fan que es desenvolupi el col·leccionisme. Hi han una serie de mots que els utilitzem avui dia com museion, thesaurus o pinacoteca.
La paraula museion neix a alxeandria, era un espai de coneixement a Alexandria seria la Biblioteca d'Alexandria. En el cas de Grècia eren espais consagrats a les muses, són espais de investigació cientifica, reflexió filosòfica... Protegides per diferents divinitats vinculades a la idea de la saviesa i el coneixement. No és un lloc de conservació d'objectes ni de conservació.
Hi ha un lloc on es cru que hi havien les primeres coleccions que són els grans temples, moltes vegades es construien petits templets que són els thesaurus. Aquests tenen moltes semblances amb l'actualitat, tot i que són tresors que neixen com espais religiosos, sempre hi ha havia una persona que custodiava els exvots i fins i tot s'han conservat alguns dels inventaris que s'havien fet.
En aquest moment tambe neix la pinacoteca. En Atal I trobem un element interessant en el col·leccionisme i és la importància de la còpia, en el cas de Roma serà bastant constant. Això implica una dinamització del mercat.
En epoca de Ptolomeu II sorgeix en Alexandria un museion entes com un espai de coneixement, en realitat era com una ciutat. Acull a tots els intelectuals i cientifics que volen reunir-se per estudiar. Les coleccions no son per admirades, sino per ser investigades, analitzades i per l'analisi. El que els hi interessa és el valor d'exemple i testimoni que tenen. Aquests museions no sempre són iguals poden tenir variants. A Pèrgam hi havia una sala de respecteo n hi havien bustos de grans personalitats històriques com si fos un museu d'història pero no ho era. Cal recordar que el museu d'història neix al segle XVI.
En el mateix moment s'està formulant la llista de les 7 maravelles del món que demostra una seduccio cap al passat. Ells ho entenien com els llocs que es consideraven dignes de ser visitats.
Aquests llocs responen a monuments arquitectonics o escultòrics. Són: temple d'Artemisa a Efeso, Colos de Rodes, el far d'Alexandria, els jardins de Babilònia, l'estàtua de Zeus, el mausoleu d'Halicarnàs, i les piràmides d'Egipte (Gizeh).
Roma El nom museion té un sentit molt més restringit, segueix sent com uan mena de coneixemtn pero està vicnulat a la propietat privada forma part de les villes d'alguns patricis. És a Roma on hi apareix la idea de coleccio com a acumulacio d'objectes, va molt lligada aquesta idea amb el concepte dels botins de guerra. La primera coleccio apareix al temple d'Hercules. Aquest costum es converteix en una eina de prestigi, la coleccio serà una eina de propaganda personal. Hem de entendre que a Roma la imatge ho és tot, el fenoment artistic es basa en la exportacio, la espoliació que nodreixen el coleccionimse privat.
Els grans saquejadors van ser: Verres a Sicília, Claudio Marcelo, Ciceró, Juli Cesar... Com a costum tots van mostrar les seves coleccions publicament per la idea del prestigi social. S'entenia que mostrar els botins afavoria al poder de la República, hi havia uns espais que es convertiexen en espais d'expisició, com el portic de Metel. La propietat de les peces no es posava en dubte, era del militar que les espoliava pero abans s'havien de mostrar en públic. Totes aquestes villes on s'exposaven les coleccions tenien una pinacoteca i biblioteca. Quan no podien tenir una obra demanaven als experts que es hi copiessin. A Roma el coleccionisme neix d'un fenoment que està fora del món de l'art que és la guerra o la religió però, que ràpidament hi han unes connotacions com l'esnobisme, l'estudi, coneixement que ho afavoreixen.
Un altre element important que neix es que apareixen els valors ficticis, per tant, comencen a ser valorades en funcio de la seva procedenica, antiguitat, raresa, artista... Aixo ens dona un altre element important que és que a Roma la coleccio es un element de inversio capital. Per tant, s'especula amb la coleccio.
Marc Agripa, en alguns dels seus discursos reclamava que per una banda els coleccionistes privats obrissin les seves coleccions; i la necessitat de restituir les obres en el seu lloc d'origen per poder entendre millor l'obra.
La vila adriana a Tivoli, es considera com el primer museu privat al aire lliure conformat per una serie d'edificis i escultures que conformaven els records personals d'quest emperador. El que fa es reproduir totes les arquitectrues que li havien impressionat en les seves campanyes. La construeix al llarg de 10 anys i acaba sent com una mena de ciutat en petit. Dintre d'aquest complexe hi ha l'antiquarium que està pensat a la manera d'una sala de museu, ben orientat, amb llum oriental...
Seria com un precedent del museu. El problema es que al morir Adrià cau en un abandonament i totes les parets decorades amb estuc són expoliades per Constantí. Va ser una cantera també i al segle XVI les peces van passar a diferents monarques, museus...
...

Comprar Previsualizar