Comunicació no verbal (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 07/12/2015
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ L'escola de Palo Alto: COMUNICACIÓ NO VERBAL.
– Gregory Bateson, Paul Watzlawrc, Don D Jackson, Ray Birdwbistell i Edward T Hall.
Teoria que sorgeix de les contribucions que venen per part de Gregory Baterson i apareixen a parti dels anys 40 pero fins els anys 50-60 aquesta escola no tè una presencia mes important en el concensc de les regles socials. Palo Alto es una universitat on es va treballar tot els autors citats anteriorment que van participar en aquest institut de recerca mental. Aquest insitituit de recerca mental es el que li dóna nom a l'escola pero en realitat es tracta de una corrent o de un colectiu de antropolegs socials i psicolegs que estaven molt precupats per la comunicació i la interacció interpersonal. Ells van treballar per separat a llocs diferents i van constituir el que s'anomena un col.legi invisible, que actualment la creació d'aquest col.legi dona molt per parlar entre cientifics que no estàn aplegats al mateix lloc pero si que estàn relacionats per els interessios de recerca. Així, tenian trovades esporadiques a confgresos, seminaris.... pero el rei i el gregori baterson havien conincidit pero no hi havia un lloc fisic en el qual tots es juntaven. Aqui hi ha una de les diferencies amb la uni de chicago. Aquest es un col.legi invisible que esà format pr investigadors de sensibiitats molt diferents: psicoleg, antropolegs, i una de les figueres mes destacades va ser Bateson, es a dir, qui va influir d'una manera mes clara a tots els altres pk va defensar una manera d'entendre el sistema social i les relacions socials basant en intencions comunicatives.Aquest influencia del batersonv a ser dsp x llibre de la resta.
Tots ells van conicidir per una mateixa oposició, de una manera de entnedre la comunicació que s'estava important al final dels anys 40 que la va imposar un ingenyier de comunicació anomenat Claude Shannon. Aqui es on coincideixen, en la critica de la teoria matematica de la comunicació de Shannon. Aquesta teoria presentava la comunicació en els termes següents: ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Un ingenyer esdeve un model que s'aplicarà tambè per explicar i estudiar i analitzar la comunicació de massas i la comunicació humana. Molts dels investigadors s'insispiren en aquest model per veure els afectes. La escola de Palo Alto es presneta totalment en contra d'entendre la comunicació humana d'aquesta manera com l'esquema anterior. Tots ells coincideixen en tres aspectes o tres critiques bàsiques per rebutjar aquest model: 1. La primera critica diu que d'aquest model es deriven calculs estadístics per fer mes afectiva la comunicació. Així ells poden mesurar l'efectivitat de la comunicació i que redueix a questions purament estadistiques. Només serviex per regular la comunicació purament estadistica, de flux de dades, es a dir la cantitat de dades rebudes o trasnmeses pero la comunicació humana no es nomes dades, es tambè significat.
2. Aquest model enten el proces de comunicació com un sentit unic. Despres els creadors d'aquest model li introdueixen el “feedback” pero aquí la comunciació s'enten com un miatge que va a un emisor a un reseptor i punt.
3. El context en el cual es produeix tot aixó. El context es molt important per que la comunicació humana es produeix en una situacions molt determinades, encara que siguin mediades tecnologicament, el clima infueix. L'escenificació, el clima, tot aixó participa a la comunicció i interactua. Per que critiquen que ignoren el proces on es produeix la comunicació? Per que els de la escola de Palo Alto ho veuen com que tot intervè en les intereccions entre els individius, la olor, el color, la llum, la distància, els gestos, les paraules... tot actua. No es pot considerar la comunicació humana com una cosa aïlada i amb sentit unic, sino que existeix una perspectiva holística de la comunicació, es a dir, la comunicació com un tot.
L'any 67, Paul Watzlawrck, Jackson i Janet Beavin fan un llibre anomenada la teoria de la comunicació humamana fan un llibre amb unes premises: 1. No es pot no comunicar. Tot es comunicació, totes les conductes, comportament, incomprensió, mal entesos, tot forma part de la comunicació. Fins i tot hi ha comunicació inconsient, per tant, si no hi ha comunicació, no es pot comunciar.
2. Tota comunicació tè un vessant de contingut i un vessant relacional. Es a dir, d'una banda a la comunicació podem dir que hi ha una transmissió de continguts pero tambè una proposta de relació entre aquests membres. Es a dir, per una banda el missatge en sentit estricta ( missatge verbal ambc omunicació gestual que marca aquesta transmissió verbal ) pero tambe te una porposta relacionada, per exemple, en el cas de una conversa una de les propostes es progressar a la conversa o no. es una proposta que no s'explicita mai, pero que hi es.
3. En tot procès de interecció hi ha una sintaxi que els participants van construint sobre la marxa, la van establint sobre la marxa. A mesura que es van manetenint aquesta relació tambè es van produint els punts, la sintaxi, les acotacions, tots els aspectes, els matissos d'aquesta relació per tant no exiteix una sintaxis universal ino es va produint sobre la marxa.
4. La comunicació humama és digital i analogica alhora. Aixó vol dir que a tot procès d'interecció humana hi ha una part de una càrrega simbolica molt important ( per exemple les paraules ) i una part de càrrega iconica que te a veure amb la impressió que es transmet a l'altre, el posat, el vessant analogic. Per tant, per una banda hi ha el verb i la comunicació no verbal que acumpanya al verb. Digital comunicació simbolica i analogica amb comunicació icònica. Totes dues es complementen en le proces de la comunicació humana 5. Els intercanvis comunicacionals són o be simetrics ( basats en la igualtat dels seus participants ) o be complementaris ( en aquest cas es basen en la diferencia dels seus participants ). Aixó permet que tota aquest enfocament de l'ecola de Palo Alto els permet abordar la recerca de la vida real i la vida quotidiana de una manera naturalista, es a dir, no des de el laboratori o des de els centre de recerca sino des de el terreny. Aixó es així perque ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ per poder acceptar tota aquesta realitat per entendre-la tots els mecanismes expresius que es desplegen. Aixó els portarà a formular una teoria revolucionaria sobre, per exemple, l'origen de la esquizofrenia. Per ells la esquizofrenia no es una malaltia genetica, sino que a travès de la comunicació entre familia o parella es produeixen algunes paradoxes que produeixen malalties mentals com l'esquisofrenia.
SESSIÓ DIA 22/10/2014 L'escola de Palo Alto va en contra del model de matematiques de (…). Una de les aportacions importants de l'escola de Palo Alto és una aplicació al món de la psicologia, de les terapies psiclogiques per resoldre tema de esqusofrenia... i ell els seus estudis sobre la comunicació ho dediquen a aquest camp. Ells afirmen una serie de paradoxes que s'expressen entre a traves de les afirmacions entre les persones que generen malestar psicológics de les persones que es poden convertir amb patologies. Ells defensaven que una esquisofrenia no tenia origen hereditaris, sino que era creat per un problema de comunicació i aquests problema ve donat per una paradoxa comunicativa, es a dir, persones que tenen aquesta patologia en comunicació als seus pares, parelles... Es a dir, aquest problema li deian “Fenomen del doble vincle” – Fenomen de doble vincle: una comunicació es paradoxal cuan informa d'una cosa i proposa una relació entre els individus contraris. Exemple: un cartell que posa no facis cas d'aquest anunci. Es una infromació paradoxal perque la informació que et transmet es d'un tipus i la informació que et transmet es del tipus contrari. Es cuan entra en contradicció el doble vincle entre el contingut i la seva funció. En la vida quotidiana per exemple passa cuan un pare diu: no facis les coses perque jo et digui que les facis, fes-las tu mateix. En aquest moment el pare li està dient que el fill actui de manera autonoma, el fill cuan ho fa ho fa per que el pare li ha demanat, encara que sigui actuar de manera autonoma. Aquestes accions condueixen a patologies d'esquisofrenia cuan aquestes patologies es dónen molt continuades en el temps.
Palo Alto: comunicació no verbal A banda d'aquesta aportació del bàndol de la psicologia, podem veure que en el camp de la comunicació molts eslògans publicitaris donen aquesta contradicció.A banda d'això, l'escola de Palo Alto molts autors es van dedicar a la comunicació no verbal: Ray Birdwbistell i Edward T Hall.
Ray Birdwbistell → Quinèsica: Estudi sobre els gestos.
Edward T Hall → Proxèmica: Estudi dels espais i la gestió de la distància física entre les persones.
Ens movem dintre d'un camp semàntic i totes les coses són susceptibles de ser transmeses de contingut, missatges i significat.
Els estudis de la comunicació no verbal son estudis molt sòlids per mirar d'interpretar com els signes no verbals transmeten sentit i que tot els autors que hi van treballar estan d'acord en què tot això està molt marcat en el context cultural, cada cultura té les seves pautes. No existeixen regles universals sobre com es fa mala o bona comunicació no verbal. Això és nou, ha sortit després. Cada vegada hi ha mes textos que es diuen com has de presentar-te en una entrevista de feina? Que has de fer? Com has de vestir? Probablement això ajuda però això no prove de cap regla universal de com s'han de fer les coses, perquè tot està molt marcat en la situació comunicativa d'aquell moment. Per exemple, el Edward va treballar molt amb japonesos i es va adonar de les diferencies, així que va assessorar a nord-americans a com s'havien de comunicar en el continent asiàtic. El Ray Birdwbistell es va dedicar molt en estudis els Indis Hoppies on va estudiar com la gestualitat i les posicions genera uns sentits diferents en aquelles cultures. És a dir, aquestes afirmacions es fan des de l'antropologia cultural no sobre el màrqueting ( màrqueting seria com vendre bé un que et ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ contracta personal...).
Tambè circula per internet un psicoleg iranià anomenat Mehrabion que a finals dels anys 60 va fer un experiment per veure com contribuia la comunicació no verbal en el conjunt de la comunicació de la persona. Els va proposar a una serie de persones que expressesin a unaltre persona sentiments o actituds i en aquests experiments ell va arribar a la conclusió que existeix la regla Mehrabion.
– La regla Mehrabion: El 7% del flux comunicatiu entre 2 persones es paraula, el 38% es antonació i el 55% es llenguatje corporal. ( antonació i ll.corporal es comunicació no verbal). Es a dir, la paraula té molt poc protagonisme.
Aquesta regla es el resultat de un experiment molt concret per mirar de transmetre sentiments o actituds. En una classe per exemple, la paraula no es el 7% del flux comunicatiu. Es a dir, per expressar sentiments les paraules son insuficients, pero per una classe no. Per tant, aquesta regla tampoc es pot extrapolar en el conjunt comunicatiu personal, nomes explica la proporció de la comunicació no verbal i la comunicació verbal d'intre d'un context i una situació molt concreta.
Mark L. Knapp: Un autor més recent anomenat Mark L. Knapp ell diu que d'intre de l'àmbit de la comunicació no verbal es poden distingir 7 elements bàsics. Ell no és de l'esocla de Palo Alto pero té un manual on està recullir tot el que se sap de comunicació no verbal.
• Moviments del cos ( quinèsica): gestos, moviments.
• Caracteristiques físiques dels actors ( altura, pes, olor ).
• Conducta tàctil: no son gestos sino que tenen una arrel més profunda des de el punt de vista psicologic. Tocar-se el cabell... actuació tàctil.
• Parallenguatge ( entoncació, velocitat en el parla, la intensitat en com es parla...) • Proxèmica: gestió de les distàncies i sentit del espai.
• Artefactes: eines o objectes que utilitzem cuan interactuem o parlem : rellotges, anells, movil, arrecades, olleres. Aqui es com una conducta tàctil pero hi ha un element aliè al teu cos.
• Factors de l'entorn: decoració, soroll, immobiliari... Tambè formen part de elements comunicatius no verbals. Aquests espais estàn semantitzats, tenen una carrega significaitiva En aquesta llista s'ha dentendre com elements que es poden considerar com ingredients més que s'afegeixen a la comunicació. Per exemple, que baxin la il.luminació, que la pujin... tots aquests elements insideixen en la comunicació dels interlocutors.
Tots aquests elements poden actual en clau de soport del contingut de la comunicació o poden actuar com a proposte relacional. Com a elements que contribueixen a la dimensió relacional de la interacció.
L'escola de alo Alto no van presentar aquestes funcions de manera tan sistemàtica, i aquest autor ens presenta un esquema molt més sistèmatic que se'ns fa més útil. Originalment ve de l'escola de Palo Alto pero no estava tan ben presentat.
Les funcions comunicacional dónen un matiss a la informació que es transment. Aquests matissos poden ser: – Quasi-lingüistics: són gestos casi com paraules, moure la mà dient adeu es com el mateix que dir adeu, son gestos com la llenguatje – D'acompanyament: acompanyan al missatge – Expressius: dónen un emfàsi al que s'està dient: com aixecar les celles, dona r aentendre que algo fa fàstic...
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ – Funció impressiva: gestos que acumpanyen el missatge per mirar de provocar una resposta a l'altre. Si tu acompanyes una resposta d'algú i li ginyes l'ull, t esperes una resposta amb un gest.
Les funcions relacionals: – Manteniment de la comunicació: cuan algu ens està explicant una cosa i li fem el gest de sentiment, l'estem donant el missatge que l'estem entent i que pot continuar explicant.
– Regulació dels intercanvis de paraula: Es a dir, cuan en una conversa entre varies persones mirem a algú altre l'estem convidant a parlar a la conversa. Ens estem donant torns de paraules i invitant.
Quinèsica: Ray Bbirdwhistell : El Ray Bbirdwhistell es va inventar els Kinemes: el gest minim que convinats amb altres “Kinemes” generen de cadenes de significat gestual. Tambè va inventar els Kinemorfemes que es formació de tots els kinemes. Una cosa que tambè queda molt clara en els textos de Ray es que la comunicació a travès dels gestos es fa independement de la sinceritat dels emisors. Es a dir, es un tipus de comunicació que es fa de manera inconsient, per tant, el marge de la voluntad dels individus per mirar de transmetre un significat determinat aquest autor es va preocupar per identificar un seguit de gestos minims que es produien al individu més enllà de la seva consiència. A partir dels seus gestos minims ell comença a treballar la seva Quinèsica.
Ell diu que tots els gestos es fan amb el cap o les extremitats. Ell distingeix 5 tipus de gestos com: – Gestos que complementen el discurs: son redondants, tènen una cualitat lingüistica.
– Gestos convencionals: tenen una convenció cultural sense arribar a ser gestos de naturalesa ritual. Son convensions que no son molt forts des del punt de vista institucional. Com per exemple: saludar amb la ma, amenasar algu dient et tallarè el coll: son gestos que em adoptat per expressar algo i que son normals, tothom els sap.
– Emotius: gestos per informar sobre un sentiment.
– Particulars: tics propis d'alguna persona.
– Ritualitzats: tenen una càrrega institucional i una càrrega molt institucionalitzat. Per exemple, el de la creu de Déu es un gest que fa afectiva alguna cosa.
Hi ha una sèrie de condicionants per el que fa les pustures: – Factos físics: caract fisiques que poden varias durant els anys. Cuan ets jove pots fer alguns gestos i posicions que cuan ets mes gran no pots fer-ho – Factors socioculturals: aquests factors socials són determinades pustures que no són aconsallables o ben vistes socialment en determinats contextos. Es dificil veure a un politic amb les mans a la butxaca, mai les porten a la butxaca. La manera en seure la cadira al sofà que a una entrevista de feina. Hi ha factos socioculturals que condicionen.
– Factors emocionals: factors que fa quan un està content, tris, enamorat, la manera de caminar, etc.
Proxèmica: Edward T Hall: Ell tè un llibre anomenat el lenguaje silencioso on és parla sobre la questió de la proxemica. Ell es fixa per una banda en el sentit que tenen els espais en les nostres cultures o societats i quin ús fan ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ les persones d'aquest espai alhora de interactuar amb altes persones. Aixó per una banda el porta a dir que el espai físic és un lloc ple de significats que els individus utilitzen i s'amotllen i per tant està semantitzat. Cuan es fixa en com aquest espai adquireix sentit identifica diferents tipus de territoris ( per parlar d'aixó s'inspira en una conducta del esser humà sobre la cordialitat ) ( no hi ha nomès una questió arquitectonica, sino el significat de cada espai i com aquests afecta als individus) : – Públic: espais lliures en les grans ciutats com carrers, plaçes, platjes. A contapartida, els habitatges privats o els hospitals no son espais publics – Habitual: un lloc en el qual l'accès es lliure en el sentit ampli com per exemple un museu o un centre comercial i està freqüentat per persones d'accès lliures, són espais on la gent hi va, accudeix lliurament i es reuneix amb altres persones. Ex: bar – Interecció: espais en els quals les actuacions de les persones estàn molt més marcades i aixó condiciona al tipus de relació que hi ha d'intre d'aquest espai: ex: hospital, presons, unis...
les relacions entre les persones que hi ha d'intre d'aquests espais està molt condicionada – Corporal: exitència d'un espai corporal on aquesta bombolla que tots tenim i que forma els límits de la estricta intímitat. Aquest espai cultural és l'espai més íntim i personal de l'individu el qual només tenen acces algunes persones i per fer algunes coses.
El que tambè estudia aquest autor es la gestió de la distància entre els individus. Hi ha 4 distàncies bàsiques, pero que varien depenen de si es tracta de distàncies a l'exterior o a l'interior. La gestió de la distància es dif que obert.
– La distància intima: 45 cm: Es una mesura orientativa que dona a entendre que es una distancia molt proxima. La distnacia miniam es una espai bombola de cada un, l'espai corporal. Intependement dels 45cm està dit que la distància intima esta mesurada entre la mà i el colze. Aqui nomès poden entrar dif persones a la nostra vida per que es poden detactar de manera molt precisa els defectes. Les distàncies aquí estan carregades de intencionalitat.
– La distània personal: 1,20cm. Es un espai en el cual estàn els amics i la familia i en aquesta distància ens trovem en relació d'amics, familia...
– La distància social: en aquesta no és possible el contacte físic i tampoc es possible percebre els detalls en la cara dels altres. Per tant, no podem veure determinats defectes aparents ni detal del rostre dels altres. Es una distància on es necesari parlar amb veu alta i on es dónen sovint situacions de comunicació de parlar amb públic.
– La distància publica: distància en les conferències... Està marcada com a maxima distància qui ens pot veure o escoltar aquest públic. Si no ens poden veure o escoltar no hi ha interecció Cada distància pot tenir una part molt més proxima que més allunyada. Matissa el tips de interecció que te un lloc, es simplement una precisió. La distancia es impop. A la itnerecció ...