PENOLOGIA - L SUSPENSIÓ DE LA PENA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Penologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

LA SUSPENSIÓ DE LA PENA La idea de deixar d’aplicar una pena de presó està dirigida històricament a evitar un ingrès penitenciari nociu per a delinquents ocasionals i primaris. Amb la mera amenaça de la pena de presó, ja en tenien prou per a no tornar a delinquir. La suspensió neix en el continent com a una mena de segona oportunitat o dret a equivocar-se per primer cop a persones que han comès un delicte lleu i són primàries. Si durant aquest període de prova de suspensió no tornen a cometre un altre delicte, aquella pena de presí inicialment imposada, però suspesa, no s’executarà mai. El jutje ordenarà el que s’anomena remessió de la pena. Aquesta remissió serveix per evitar la pena de presó i lo únic que ha de fer la persona és no tornar a delinquir.
Amb el temps, aquest model ha anat adquirint elements del model anglosexor “aprovation”. Amb el temps aquest període de suspensió s’ha anat integrants una serie de obligacions de fet o regles de conducta que el que busquen és intervenir sobre les necessitats criminògones de la persona.
La situació actual en el CP, és un model mixte. En el CP es regula la suspensió i recull les diferents formes de suspensió, ja sigui suspensió ordinària, suspensió excepcional o especial.
Regulació jurídica de la suspensió al nostre Codi Penal La suspensió és una decisió discrecional del jutge, perquè el CP estableix uns requisits necessaris perquè es pogui sostenir la suspensió, però que una persona reuneixi aquests requisits necessaris no comporta automàticament la suspensió de la pena, sinó que el que fa el CP és donarli al jutge una sèrie de criteris, més o menys amplis, que haurà de valorar per decidir si en aquell cas concedeix o no la suspensió.
Quan es prén la decisió de suspendre una pena? Es pren després d’haver condemnat a una persona a qualsevol pena privativa de llibertat, no només presó. Una segona decisió és si aquesta pena s’ha d’executar o no s’ha d’executar.
El CP vol que el jutje prengui aquesta decisió el més aviat possible, per tant si és possible, en la pròpia sentència condemnatoria pot recollir la decisió de suspendre.
El jutje d’instrucció pot decidir a la sentència que es pot recollir la decisió de conformitat de la pena o bé suspensió.
Sinó, es passa al jutje penal i poden passar dos coses: Condemna a pena privativa de llibertat i es pronuncii sobre la suspensió en la mateixa sentencia o bé condemna a prena privativa de llibertat i que no es pronuncii sobre la suspensió en la mateixa.
Si cap de les dos anteriors no suspen sentència, el jutje d’execució és qui tindrà la decisió de suspendre la sentència.
Es poden suspendre penes privatives de llibertat que no superin els 2 anys. Aquest limit que estableix el legislador és de prevenció general perquè el legislador diu que aquesta pena merescuda no s’executarà encara que sigui merescuda. Les penes més greus de 2 anys responen a delictes massa greus com per permetre que la pena deixi d’aplicar-se. El fet és tant greu, que la pena privativa de llibertat s’ha de cumplir si o si.
En quins casos es pot suspendre la pena? Segons el CP, el jutje prendrè la decisió de suspendre quan sigui raonable esperar que l’execició de la pena privativa de llibertat no sigui necessària per evitar la comissió de futurs delictes. Aquesta és la expectativa clau de la suspensió. Abans només miraven si la persona tenia antecedents o no per a decidir-ho, només quan era especialment greu , el jutge no la concedia. És una decisió discrecional, amb lo qual el CP ha de donar uns criteris al jutje: ! ! ! ! ! ! Les circumstàncies del delicte comès.
Les circumstàncies personals del penat.
Els seus antecedents.
La conducta posterior al fet delictiu. En especial l’esforç que hagi fet la persona per a reparar el dany causat amb el delicte.
Circumstàncies familiars i socials del penat.
Efectes que es puguin esperar de la pròpia suspensió de la pena i de les mesures que s’hagin imposat amb la suspensió.
Com pot el jutje conèixer totes aquestes situacions? Informe social i criminológic. Són informes elaborats per professionals de la criminologia, psicòlegs i treballadors socials. Aquests professionals s’entrevisten amb el penat i realitzen un informe que passaràn al jutje.
Sense aquest informe, el jutje dificilment podrà adoptar la seva discrecionalitat. Tres requisits perquè el jutje es pugui plantejar la decisió de suspendre: ! Que el condemnat hagi delinquit per primer cop. S’exigeix primarietat delictiva. Absoluta? No. A efectes de la suspensió no compten els delictes imprudents ni els delictes lleus. Tampoc compten els antecedents penals que estiguin cancelats o que hagin de estar cancel·lats perquè ha passat el temps. A més a més, la LOGP 2015 estableix que el jutje no haurà de tenir en compte els antecedents penals que per la seva naturalesa o circumstàncies del cas, no tinguin rellevància per valorar la probabilitat de reincidència.
! La pena o el conjunt de penes imposades, no superi els 2 anys.
! La persona hagi satisfet la responsabilitats civils que s’hagin imposat a la sentència i que s’hagi fet efectiu el comís (instruments o beneficis del delicte que són recaptats per l’Estat). Aquesta satisfacció té dues lectures: o Intenta que la víctima no surti excessivament perjudicada i és una manera de forçar el pagament de la indemnització de la víctima. Per altre banda, pagar la RC és interpretada com la admissió de la responsabilitat pel fet comès. El lesgislador és molt conscient de com el sistema penal va accelerat i a vegades el penat no té el recursos suficients, per tant el propi legislador flexibilitza aquesta exigència de pagar la RC, i per tant, equipara el pagament autèntic al compromís de pagament de la persona. És a dir, si la persona es comprmet per escrit o oral a pagar la RC i fa un primer pagament, el jutje ja donarà aquest requisit per complert. Alguns jutjes el que fan és donar la suspensió amb la condició de que es pagui la RC.
Hi ha 4 formes de suspensió: 1. Suspensió ordinària: Baix Risc.
2. Suspensió Excepcional: Persones que ja han comès un primer delicte i tenen antecedents penals. Risc Mig.
3. Suspensió especial: Per a Drogodependents. Té molta flexibilitat.
Risc Mig-Alt.
4. La suspensió en cas d’enfermetat greu o incurable El període durants el qual no s’aplica la pena de presó i el penat ha cumplir una serie de condicionas s’anomena període de suspensió. El CP li permet als jutje establir en tots els casos casi, un període de suspensió que oscil·la entre 2 i 5 anys.
! ! En el cas de drogodependents, entre 3 i 5 anys.
En el cas de penes privatives lleus, pot oscil·lar entre 3 mesos i 1 any. Durant aquest període, la condició bàsica amb la qual ha de cumplir el penat és no tornar a delinquir.
El CP permet al jutje imposar una serie de prohibicions o regles de conducta que el penat també haurà de cumplir durant aquest termini de suspensió. Aquests terminis o regles de conducta, el jutje les ha d’imposar quan sigui necessàri per evitar la comissió de nous delictes. És a dir, quan la simple amenaça de la presó no sigui suficient per evitar nous delictes, en aquests casos pot imposar aquests prohibicions o regles de conducta.
L’únic límit és que no poden resultar excessives ni desproporcionades.
Aquestes prohibicions estan regulades a l’article 83 CP: 1. Prohibició d’aproximar-se a la víctima, als familiars de la víctima o a les persones que el jutje determini en sentència. Ja sigui als seus domicil·lis, llocs de treball, llocs més frequentats...
Prohibició de comunicació per qualsevol medi amb la víctima, familiars, o persones que determini el jutje en sentència.
2. Prohibició de mantenir contacte amb persones concretes o amb membres de grups específics quan el jutje cregui que aquest contacte amb persones o grups faciliti la comissió de nous delictes.
3. Obligació de mantenir la residència en un lloc determinat i de no canviar de residència durnat un període de temps. És una obligació de control.
4. Prohibició de residir o anar en una ciutat, provincia... determinat.
5. La obligació de comparèixer periòdicament davant del jutje o Administració.
6. Obligació de participar en programes formatius, tallers, programes educatius, culturals...
7. Obligació de participar en un tractament de deshabituació de consum de substàncies tòxiques.
8. Prohibició de conduir vehicles que no tinguin instal·lats dispositius que condicionen la posada en marxa del vehicle amb la comprovació de l’estat físic del conductor.
9. Clàusula oberta en que el CP li diu al jutje que podrà imposar qualsevol altre obligació que sigui convenient per a la rehabilitació del penat. Que el penat consenteixi i no afecti a la seva dignitat.
L’article 83 li dóna al jutje un ampli ventall de possibilitats d’aplicar regles de conducta durant el període de suspensió.
" El CP obliga al jutje a imposar les regles de conducta 1, 4 i 6 en els casos de violència de gènere.
L’article 84 li permet imposar 3 regles més: 1. Novetat de la LOGP 1/2015 i és: cumplir l’acord de mediació amb el qual hagi arribat amb la víctima. El legislador busca potenciar la justicia restauradora i la reparació de la víctima.
2. Condicionar la suspensió al pagament d’una multa. El CP haurà de decidir en funció de les circustàncies del cas, però amb un límit màxim. El número de quotes de la multa no pot superar la següent fòrmula.
o 1 dia llibertat = 2 quotes de multa.
o El màxim de multa que podem pagar són 2/3 del que hagués durant la pena privativa de llibertat.
" Quan la víctima tingui alguna relació de dependència efectiva (tutela, conjugue, afiliació...) només es pot imposar una multa quan la víctima no tingui una dependència econòmica 3. Treball en benefici a la comunitat. S’imposarà especialment quan resulti adequat com a forma de reparació simbòlica en vista de les circumstàncies del fet i de l’autor. El CP estableix: - 1 dia de privació de llibertat = 1 jornada TBC No pot superar més de 2/3 del que hagués durat la pena privativa de llibertat suspesa.
El jutje sabrà si es compleixen o no per la divisió de treballs que estableix el CP. Els cossos de policia per una banda i els serveis de gestió de penes i mesures alternatives per l’altre. De la 1 a la 4 s’encarreguen els Cossos i Forces de Seguretat. Per les altres 5, s’encarregaràn els serveis de gestió.
La obligació de informar al jutje, és que hi haurà un informe cada 3 mesos.
En el cas de deshabituació, serà cada 6 mesos. Aquests serveis també hauran de informar inmediatament al jutje de qualsevol circumstància que sigui rellevant per valorar la perillositat de la persona i el seu risc de incidència.
...