1. Comentaris previs sobre les equacions d’estructura estel·lar (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Física - 3º curso
Asignatura Astrofísica i Cosmologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 23/03/2016 (Actualizado: 26/05/2016)
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts teoria astro

Vista previa del texto

Astrofísica i cosmología Primavera 2016 Laura Barrio Hernández 1. Comentaris previs sobre les equacions d’estructura estel·lar La gravetat tendeix a contraure l’estrella  col·lapse gravitatori. La pressió interna del gas atura el col·lapse i equilibra la situació. Per tant, la gravetat i pressió es compensen a cada punt de l’estrella (equilibri hidrostàtic – EHS).
   La pressió és deguda a l’elevada temperatura del nucli de l’estrella.
L’elevada temperatura indueix un flux de calor des del nucli cap a la superfície, d’on s’escapa cap a l’espai en forma de lluminositat estel·lar.
L’energia perduda és reposada per les reaccions nuclears del nucli.
Quan l’estrella esgota el combustible disponible:   Estrelles poc massives  nanes blanques Estrelles massives  exploten i deixen una estrella de neutrons o un forat negre 1.1.
Equilibri hidrostàtic En condicions d’equilibri hidrostàtic (EHS), el pes d’un petit element de massa d’un cos esfèric auto-gravitant és contrarestat per l’excés de pressió en la seva superfície inferior.
1.2.
El camp gravitatori El camp gravitatori en una estrella es pot descriure mitjançant la funció potencial gravitatòria solució de l’equació de Poisson ( ⃗ ̂ ( ̂ ) ) ̂ ̂ on ∫ 1.3.
Equacions d’estructura i evolució estel·lar independents del temps a. En funció del radi: Conservació de la massa: Conservació del moment: Conservació de l’energia: Estructura tèrmica, transport de l’energia: ̅ Per radiació: Per convecció:   ( ) Hipòtesi simplificadores:  Simetria radial  Conservació de la massa  Lenta generació/pèrdua d’energia  Models nucli + embolcall estel·lar Condicions de contorn:   Astrofísica i cosmología Primavera 2016 Laura Barrio Hernández b. En funció de la massa: { 1.4.
Camins evolutius SP: Quan l’estrella ha cremat l’hidrogen del nucli, surt de la seqüència principal (SP), es refreda i es contrau el nucli. Mentre que l’embolcall s’expandeix.
Llavors, es cremen els elements més pesats fins que el nucli no es pot contraure ni escalfar més.
El col·lapse s’atura donant lloc a una nana blanca o a un estel de neutrons, en cas contrari, es pot formar un forat negre.
...

Comprar Previsualizar