Fàrmacs anestèsics (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 6

Vista previa del texto

TEMA 18 – FÀRMACS ANESTÈSICS ANESTÈSIA GENERAL L’absència de sensació, a la que s’associa una pèrdua reversible de la consciencia.
Objectius de l’anestèsia: Analgèsia Pèrdua de reflexes Relaxació muscular Pèrdua de consciència ETAPES 1. PREMEDICACIÓ - Alleujament de l’ansietat: Ansiolítics (BZP) - Reducció de la bradicàrdia i secrecions (SNPS): Antimuscarinics - Analgèsia: Analgèsics opiacis - Evitar el vòmit postoperatori: Antiemètics 2. INDUCCIÓ - 1er inductor ràpid IV. Anestèsics intravenosos - 2on Paralitzant muscular: Bloquejants neuromusculars. (curares) 3. MANTENIMENT - Manteniment de l’anestèsia durant la intervenció quirúrgica. Anestèsics inhalats.
FÀRMACS SEGONS L’ETAPA Anestèsics generals: Premedicació Alleujament de l’ansietat (diazepam, lorazepam) Reducció de la bradicàrdia i de les secrecions d’origen parasimpàtic (atropina, escopolamina) Analgèsia (morfina, fentanilo) Antiemesis postoperatòria (metoclopramida, droperidol, proclorperacina, ondansetron).
Agents intravenosos d’inducció: Barbitúrics (tiopentals) No barbitúrics (propofol, ketamina) Agents inhalatoris de manteniment: Òxid nitrós, halotà, enflurà, isoflurà.
ANESTÈSICS INTRAVENOSOS Característiques: - Elevada liposolubilitat (travessen BHE) - Inici ràpid de l’efecte (<30 seg) - Efecte de curta durada (min) - Agonistes del GABA (excepte KETAMINA).
TIOPENTAL sòdic: Barbitúric de acció curta. S’uneix receptor GABA. Efecte immediat i dura entre 15-20min. Estret Marge Terapèutic (risc de depressió CR). Sal inestable en solució (preparació just abans d’administrar). RAMS: depressió respiratòria, bradicàrdia, vasodilatació, anafilaxi (alliberació histamina). Flebitis. Si extravasació: necrosis.
PROPOFOL: Inductor anestesia de acció y recuperació ultrarràpida (sense nàusees ni ressaca). Emulsió lipídica. RAMS: hipotensió, depressió miocardíac i apnea.
ETOMIDAT: Inductor anestesia de ràpida y curta acció. RAMS: Mioclònies o discinèsies.
Injecció dolorosa (flebitis) KETAMINA Mecanisme d’acció: Anestesia dissociativa (estat de consciència amb insensibilitat al dolor).
Acció sobre receptors del Glutamat (?), Administració: IV o IM (nens).
Indicació: Inducció i manteniment de l’anestèsia en intervencions curtes, especialment en nens. S’utilitza associada a BZP (midazolam).
Efectes Adversos: Estimulació CV (taquicàrdies, hipertensió). Efectes psicòtics transitoris (al·lucinacions). Adults. Contraindicat en hipertensos i pacients amb antecedents psicòtics (es redueixen si s’administra midazolam).
BLOQUEJANTS NEUROMUSCULARS Actuen sobre la placa motriu, bloquejant el receptor nicotínic. Produeixen paràlisi muscular motora de forma seqüencial: músculs oculars i facials  músculs d’extremitats, coll i tronc  músculs intercostals i diafragma PAQUICURARES: No despolaritzants ATRACURI cisATRACURI MIVACURI ROCURONI LEPTOCURARES: Despolaritzants SUCCINILCOLINA (SUXAMETONI) DECAMETONI VECURONI ANESTÈSICS INHALATORIS A. Gasos: OXID NITROS (Protòxid de nitrogen. NO2).
B. Líquids volàtils: HALOTÀ ENFLURÀ ISOFLURÀ DESFLURÀ SEVOFLURÀ RAMS a destacar: Anestèsics inhalatoris i SUCCINILCOLINA: Hipertèrmia maligna.
HALOTA: Hepatotoxicitat. Reacció hepàtica que pot ser fulminant.
ENFLURA: fasciculacions musculars i alt EEG. Contraindicat en epilèptics.
HALOTÀ - DESFLURÀ: hipotensió, arítmies, bradicàrdia.
ANESTÈSICS LOCALS: CARACTERÍSTIQUES Poden actuar sobre qualsevol fibra nerviosa.
Mecanisme d’acció: inhibeixen canals de Na bloqueig de la conducció nerviosa.
Perdua sensació dolorosa Perdua sensació fred/calor/tacte/Pressio profunda Acció motora.
Utilització de vasoconstrictors (Adrenalina i fenilefrina): 1. Localitzar l’anestèsic al punt desitjat.
2. Augmentar la intensitat i durada de l’anestèsia 3. Retrasar el pas d’anestèsic a circulació sistèmica (reduir toxicitat general) 4. Reduir l’hemorràgia (en IQ menors) Classificació dels anestèsics en funció de la seves diferències estructurals: esters i amides.
ESTERS: PROCAINA**, TETRACAINA**, BENZOCAINA.
AMIDES: LIDOCAINA, PRILOCAINA, MEPIVACAINA, BUPIVACAINA - Les amides no acostumen a produir reaccions al·lèrgiques. Els esters sí (5%)**.
- Les amides tenen un metabolisme més limitat i lent: duració d’acció és en general major.
- Poden produir hipertensió.
APLICACIONS Tòpica. Aplicació sobre pell i mucoses.
- Pell: No atravessen la pell intacta, però pot existir absorció significativa si hi ha ferides, cremades o úlceres cutànies.
- Mucoses: pot donar-se sensibilització en persones al·lergiques (sobretot els esters).
Pols, crema : úlceres i lesions cutànies.
Cremes: antihemorroïdals BENZOCAINA Comp: faringitis LIDOCAINA LIDOCAINA+PRILOCAINA (EMLA) : intervencions menors gotes otiques: otitis externes/medies, otalgia Coliris: cirurgia menor ull, dolor ocular.
LIDOCAINA pulveritzacions: broncoscopia TETRACAINA aerosol: ORL, dental OXIBUPROCAINA Infiltració: Injecció directa sobre un teixit.
- oftalmologia (cirurgia oftàlmica)  odontologia - Endoscòpia PRILOCAINA amp MEPIVACAINA amp, cartutxos ARTICAINA amp, cartutxos (odontologia) LIDOCAINA amp Bloqueig nerviós: Injecció pròxima al tronc nerviós. Permet utilitzar D més baixes, però requereix una gran precisió.
Raquidia. Injecció al LCR, a través de l’espai lumbar.
Epidural. Injecció a través de l’espai epidural (mitjançant infusió continua o D repetides).
LIDOCAINA amp PRILOCAINA amp BUPIVACAINA amp ROPIVACAINA amp MEPIVACAINA amp LEVOBUPIVACAINA amp ...