Tema 2 : Qualitat de les relacions de parella (Marital Quality) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA   2:   QUALITAT   DE   LES   RELACIONS   DE   PARELLA   (MARITAL   QUALITY).   1. Antecedents.     S.  XIX   ’30-­‐‘40   ’40-­‐‘50   Augmenten  els   Primers  escrits  de   Es  popularitza  la   Teràpia  familiar  i  de   escrits  però  son   consulta  conjugal.   psicologia  social  i   parella.     sobretot  moralistes  i   Model  psicoanalític.   ’60-­‐‘70   teoria  sistèmica.   conservadors.     2. Estat  actual.     MQ  condicionada     augmenta  el  valor  de  la  parella    per  la  vida  social  del  s.XIX     disminueix  la  importància  del  matrimoni               augmenta   valor   als   fills,   disminueix   la            Paradoxes     natalitat                                                Anticoncepció.                    Desmitificació  de  la  maternitat       3. Conceptes.     MQ:  estabilitat,  satisfacció,  ajustament,  felicitat,  harmonia,  benestar,  èxit...       3.1.  Qualitat.            M   Q       Es  relaciona  amb     l’estabilitat   Satisfacció   Absència  del  problema  i   percepció   del  benestar  general                      No  és  garantia  de  qualitat     • Alta  estabilitat  matrimonial  és  uun  indicador  de  qualitat  de  les  relacions  de  parella   (Spanier,  Lewis,  1980).   • La  satisfacció  matrimonial  és  la  variable  que  té  major  influencia  sobre  l’estabilitat   (Karney  i  Bradburg,  ’95)   • L’ajust   està   relacionat   amb   la   idea   del   vincle.   El   vincle   és   una   unió   i   és   allò   que   genera   aquesta   unió.   El   vincle   és   la   conseqüència   d’una   experiencia   emocional   compartida.       3.2.  Relació  de  parella.       • Unió  de  dues  persones  amb  voluntat  de  viure  junts  i  un  projecte  comú  de  futur.     • Una   realitat   nova   que   va   més   enllà   de   la   suma   de   les   dues   persones   que   la   composen.     • Unitat  bàsica  de  convivència  i  de  identitat  social.     • Diada:  relació  primària  entre  adults  que  viuen  junts  (Spainer,  1976).     • Entitat  (Balint,  1973).       Els  elements  comuns  a  totes  les  relacions  amoroses:     o Amor   o Respecte   o Enteniment  sexual   o Estabilitat  econòmica   o Comprensió  mútua   o Suport   o Valorar  i  gaudir  de  ser  estimat   o Satisfacció     o Compromís   o Intimitat   La   concepció   de   Sternberg   (’89)   sobre   els   tres   components   bàsics   de   l’amor.   L’amor   és   com   un   triangle,   i   els   seus   costats   de   longituds   variables:   són   la   passió,   la   intimitat   i   el   compromís.       PRIMER  FILL     • Transforma  la  parella  en  família.     • És  el  pas  d’una  relació  diàdica  a  una  relació  triàdica.   • La  capacitat  de  crear  un  espai  mental  parental,  simbòlic.  La  transformació  només   té   lloc   amb   el   primer   fill.   És   una   catàstrofe   per   la   parella   però   la   millora   i   la   transforma   en   família   i   dona   continuïtat   als   gens.   Sentiment   d’immortalitat,   d’eternitat.   És   molt   important   per   la   parella   ja   que   la   percepció   és   de   millora   i   felicitat  amb  el  fill,  tot  i  que  hagin  empitjorat  en  tot.     • Quan   la   dóna   es   queda   embarassada   canvia,   però   pot   passar   que   l’home   no.   Depèn   de  la  capacitat  de  crear  un  espai  mental  parental  (preparar-­‐se  per  acollir  al  nen).     • Per   que   el   fill   es   senti   bé,   necessitat   parentalitat,   és   a   dir   que   la   parella   faci   de   pares.       Existeixen  tres  espais:     Individual/  de  parella  /  de  família  à  es  va  traient  temps  de  l’una  a  l’altre.     • Canvis  individuals:     -­‐ Alteració  dels  hàbits  quotidians.   -­‐ Repercussions  psicològiques  (generació  de  responsabilitats)   -­‐ Canvis  físics  i  fisiològics.   -­‐ Adopció   de   rols   de   gènere   (ara   menys,   però   hi   ha   una   diferenciació   de   tasques.       • Canvis  en  la  relació  de  parella:     -­‐ Qualitat  de  la  relació  de  parella  i  satisfacció.     -­‐ Hàbits  i  activitats  compartides.   -­‐ Canvis  en  les  relacions  sexuals.     -­‐ Desapareix  el  temps  lliure.   -­‐ Distribució  de  rols  i  divisió  de  tasques.       • Canvis  laborals:   -­‐ La  dóna  té  la  baixa  per  maternitat.       • Canvis  en  les  relacions  socials:     -­‐ Els  pares  van  fent  amistat  amb  els  altres  pares  que  van  coneixent   La  tensió  entre  ser  pare  i  se  cònjuge  és  sempre  un  repte  i  alguns  cops  és  difícil  de  manejar.     La  transició  a  la  parentalitat  examina  la  capacitat  de  les  parelles  per  a  manejar  els  límits   entre   l’apropament   i   la   distancia,   la   intrusió   i   la   exclusió,   lo   semblant   i   lo   diferent,   en   camins   flexibles   que   permeten   l’equilibri   entre   estar   junts   i   estar   separats   a   través   del   temps.     Això  implica  manejar  els  dilemes  del  triangles  (relacions  de  tres  persones).  La  parentalitat   demana  a  les  parelles  redibuixar  els  límits  en  relació  a  una  tercera  persona,  a  ells  mateixos   –  com  individus  i  com  a  parella  -­‐,  i  en  relació  al  seu  entorn  social  i  econòmic.   3.3.  Variables  relacionades  amb  el  MQ       El  naixement  d’un  fill  s’associa  a  una  disminució  de  la  qualitat  de  les  relacions  de  parella,   tot  i  que  no  queda  clar  si  aquesta  disminució  és  deguda  a  l’arribada  del  primer  fill  o  a  un   deteriorament  natural  de  les  relacions  de  parella.     Durant  la  transició  a  la  parentalitat,  la  disminució  de  satisfacció  matrimonial  és  important.     Les  variables  que  s’estudien  tenint  present  l’àmbit  avaluat:   • Relació  de  parella.   • Fills.   • Personalitat  i  psicopatologia.   • Aspecter  socio-­‐laborals.   • Edat  (parelles  joves).   • Anys  de  matrimoni.   • Nivell  educatiu.   • Situació  socio-­‐econòmica.   • Cohabitació  prematrimonial.   • Divorci,  presencia  de  fills  d’anteriors  parelles.     • Rols  de  parella.   • Embaràs  planejat  o  no.   • Qualitats  del  fill,  característiques.     • Educació  dels  fills.   • Divisió  de  les  tasques  domestiques,  en  la  cura  dels  fills.   • Qualitat  de  l’experiència  parental  rebuda  en  la  infància.     • Factors  contextuals.     3.4.  Avaluació  integradora  i  reparadora  de  la  parella.     Una  parella  satisfactòria  i  amb  bones  perspectives  és  la  que  té:     -­‐ Capacitat  de  donar  i  rebre  (si  un  dóna  i  l’altre  no,  hi  ha  col·lusió).   -­‐ Enfrontar-­‐se  als  sentiments  de  frustració.     -­‐ Enfrontar-­‐se,  entendre  els  sentiments  d’hostilitat.   -­‐ Suportar  les  diferències  individuals.     Una  parella  amb  aquestes  condicions  és  en  la  que  hi  ha:   -­‐ Intercanvi.   -­‐ Cooperació.   -­‐ Creativitat.   -­‐ Resolució  de  les  tensions.   -­‐ Capacitat  de  reparació  (perdó).     Aspectes  metodològics  de  la  investigació  de  la  MQ.   -­‐ Estats  longitudinals  d’aspectes  repetits  (que  segueixen  les  parelles  en  el  temps).   -­‐ Mesures  mostrals:  molt  variades.   -­‐ Anys  de  convivència.   -­‐ Mortalitat  (fidelitzar  la  mostra).     -­‐ Parelles  joves  de  classe  mitjana  i  mitjana-­‐alta.   -­‐ Estudis  transversals.   -­‐ Pocs  dissenys  en  que  es  comparin  dos  grups  de  parelles.     3.5.  Mesura  de  la  MQ.   o Entrevistes.     o Observació  directa.   o Qüestionaris:     -­‐ DAS,  dyadic  adjustment  seale   -­‐ MAT,  marital  adjustment  test   -­‐ QMI,  quality  marriage  index   -­‐ RSOC,     -­‐ ENRICH...   DAS   à   escala   que   permet   mesurar   la   percepció   de   cada   un   dels   membre   de   la   parella   sobre  la  seva  relació.  Inclou  4  subescales  que  proporcionen  informació  específica:   • Consens  diàdic.   • Cohesió  diàdica.   • Satisfacció  diàdica.     Expressió  d’afecte.   ...