8. Ampliació mercat de competencia perfecta (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Ampliació tema 4 Mercat de competència perfecta Beneficis normals, extraordinaris i pèrdues en competència perfecta Es poden donar beneficis i pèrdues, perquè aquests depenen dels ingressos i costos totals 1. Preu igual al cost mitjà: els ingressos totals són iguals als costos.
L’empresa cobreix tots els seus costos i només obté beneficis normals (retribució del empresari) 2. Preu superior al cost mitjà: Els ingressos són majors als costos.
L’empresa té beneficis extraordinaris, majors que la simple retribució normal del empresari que s’inclou als costos 3. Preu menor al cost mitjà: els ingressos són menors que els costos i per tant, té pèrdues Curta i llarga durada en competència perfecta El que acabem de definir passa en la curta durada, un període tan curt que l’empresa no té possibilitat de variar la seva dimensió, ni hi ha temps per a que surtin o entrin noves empreses.
Però a llarga durada, l’empresa pot variar la producció incrementat o reduint la utilització de la planta ja existent (com en curta durada) però a més a més també podrà augmentar o disminuir la dimensió de la seva activitat o millorar la tecnologia, i també que entrin noves firmes a la indústria o per a que altres abandonin Com l’entrada a la indústria és lliure, l’existència de beneficis atrauria a altres firmes, al prometre la industria una rendibilitat molt major que altres alternatives possibles. Però l’entrada de noves empreses augmentaria l’oferta del producte i provocaria la reducció del preu, el que faria que desapareguessin els beneficis extraordinaris.
Això ens permet afirmar que en competència perfecta i a llarga durada, no hi ha possibilitats de beneficis extraordinaris i ninguna es mantindria si tingués pèrdues. Per tant, quan la indústria és perfectament competitiva es troba en equilibri a llarga durada, el preu del mercat és igual al cost mitjà de producció.
Els ingressos totals de l’empresa són la multiplicació de la quantitat venuda per l’únic preu de mercat existent. Com el preu és igual per a totes les unitats, l’ingrés mitjà serà igual al preu. L’ingrés marginal és l’ingrés addicional que rep l’empresa cada vegada que ven una unitat més, i com ven totes al mateix preu, també l’ingrés marginal és igual al preu Els costos de l’empresa a curta durada Els costos totals: costos fixos i costos variables.
Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica Els costos mitjans són el resultat de dividir cada cost per la quantitat d’unitats produïdes. El cost marginal és el cost addicional que porta implícita la producció d’una unitat més.
Els costos totals mitjans baixaran a mesura que augmenti la producció, ja que els costos fixos es reparteixen cada vegada entre un major número d’unitats.
Però a partir d’un moment apareix la llei dels rendiments decreixents: quan s’afegeixen unitats successives d’un factor (augmenta la producció) a una altra que roman constant (l’equip capital que no varia a curta durada), s’assoleix un nivell de producció a partir del qual els rendiments són decreixents, o bé que els costos mitjans son creixents. Per tant, creix i decreix.
Mentre que el cost d’una unitat addicional sigui menor que el cost mitjà, aquest anirà decreixent i quan el cost d’una unitat addicional sigui major que el cost mitjà, aquest anirà pujant. Per això la corba del cost marginal talla a la del cost mitja en el punt que aquesta canvia de tendència.
Les condicions de l’òptim paretia: 1. El consumidor assoleix la màxima utilitat quan demanda una quantitat del bé per la qual la seva utilitat marginal és igual al preu 2. Les empreses maximitzen els seus beneficis quan obtenen una quantitat del producte per la qual el cost marginal és igual al preu 3. Per tant, la utilitat marginal del consumidor individual és igual al cost marginal de l’empresa 4. La utilitat marginal del consumidor individual, és igual a la utilitat marginal social i el cost marginal d’una empresa individual és igual al cost marginal social.
Carme Rocamora i Seguí Teoria i Estructura Econòmica 5. Això permet establir un equilibri perfectament competitiu: és eficient tant a nivell individual com social: la mà invisible d’Adam Smith permet que buscant la utilitat i el benefici individual s’hagi assolit la millor solució possible a l’assignació dels recursos Els falls del mercat de competència perfecta 1. Quan els consumidors no defineixen les seves estratègies de consum igualant la utilitat marginal del preu: perquè no tenen prou informació, perquè les pautes de consum són diferents a les racionals o quan no actuen seguint l’estratègia maximitzadora.
2. El segon fall és quan els productors no fixen el volum de producció igualant el cost marginal al preu. Perquè no disposen de poder per fixar preus per sobre del cost marginal o perquè hi ha productes als que no es possible fixar-lis preus de mercat: concentració de capital 3. Quan les utilitats o els costos individuals no són iguals a les utilitats o costos socials. És perquè existeixen efectes externs: costos o beneficis socials que les empreses o individus no poden computar individualment.
Intervencions exògenes Aquestes poden alterar les condicions d’equilibri.
...