Tema 1: Aspectes Definitoris (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 14

Descripción

Resumen con el power point y lecturas obligatorias.

Vista previa del texto

LA MEMÒRIA, ASPECTES DEFINITORIS Definició de memòria “Si nuestras memorias fueran perfectas y no fallaran nunca en los momentos de necesidad, probablemente no sentiríamos el menor interés por ellas”.Cofer La memòria està relacionada amb el funcionament global del comportament humà, del que fa l’organisme a nivell molar. Aquesta activitat la realitza un mecanisme que actua com a un tot.
Els processos cognitius són els que la dirigeixen. L’activitat s’estudia en funció de la situació ambiental i del subjecte que la realitza.
Podem definir el comportament com a: forma d’actuar (respondre) d’un organisme davant les demandes (estímuls) del seu medi (intern o extern).
D’aquesta forma concloem que l’organisme no és una estructura simplement receptiva, sinó que és una estructura que actua en funció de les seves característiques i experiències.
“No hi ha subjecte sense objecte, ni organisme sense medi, ni conducta que no consisteixi en una interacció recíproca, els termes externs i interns del qual s’exigeixen i condicionen mútuament.” Pinillos A partir dels anys 50, les evidències dins de la pròpia psicologia, així com els avenços en altres àrees científiques com el desenvolupament de la lingüística (de la teoria de la informació, de les ciències de la comunicació i la revolució dels ordinadors), junt amb una insatisfacció amb el model conductista van fer que alguns psicòlegs; comencessin a concebre a l’organisme com un processador de la informació, que la transmet mitjançant el sistema sensorial i la codifica d’alguna forma en la memòria.
Partint tant de la idea de que l’organisme actua en funció de la seva experiència com de la idea de que és necessari processar informació per poder respondre, es pressuposa l’existència d’algun mecanisme capaç de conservar la informació prèvia, és a dir, és necessari fer referència a un mecanisme de memòria.
La memòria és vista com un procés mediador del comportament humà. La primera condició per a que es parli de memòria és que hagi transcorregut un cert temps entre el moment en que va ocórrer quelcom i que va ser percebut (adquisició) i el moment en que s’ha de recordar el succés (recuperació o actualització).
La memòria és vista com un procés o habilitat mental que permet emmagatzemar, retenir i recuperar informació. Però gràcies a estudis psicològics sabem que la memòria és quelcom més que això. Sabem que la memòria és un procés actiu, que no emmagatzema passivament, sinó que també constitueix i elabora la informació en base als coneixements previs. Tot allò que emmagatzemem no són records objectius, sinó que captem el significat, sentit i emocions que han tingut per a nosaltres. Els records són registres de com els hem viscut, per això sabem que pot estar distorsionada.
Construïm en base als nostres coneixements, recordem lo essencial del contingut presentat, però reconstruïm els detalls d’acord al coneixement previ adquirit. Poden distorsionar els nostres records: – – – Coneixement previ Expectatives, actituds o prejudicis Intrusió de vivències d’altres que s’assimilen com a records propis La memòria és un complicat sistema de processament de la informació que opera a través de processos de codificació, emmagatzematge, construcció, reconstrucció i recuperació de la informació. És vulnerable a variables internes i externes, que poden alterar i modificar els nostres records.
Quan recordem, reconstruïm i construïm la realitat experimentada no només a partir del nostre coneixement previ sobre el tema, sinó que també posem en joc les nostre expectatives i prejudicis.
Els processos de control de la realitat són els responsables de la discriminació i la confusió entre els records generats externament (a partir de percepcions) i els records generats internament (a partir de la imaginació, sons...).
Funció La concepció del subjecte com a processador d’informació posa de manifest el caràcter interactiu de tots els processos psicològics i, naturalment, la memòria ha passat a ser un procés central en constant interacció amb la resta de processos. És molt important dins del funcionament global del comportament.
La gent no té aquesta imatge de la memòria, per això cal començar a trencar els estereotips.
La majoria de les persones entén que tenir “mala memòria” és quelcom socialment acceptat.
Es té la falsa creença de que la memòria és una cosa secundària a la intel·lectualitat d’una persona, una cosa que serveix de ben poc, com a molt per aprendre llistes de coses.
Això passa perquè la gent no és conscient de la transcendència de la memòria en tots els seus comportaments. Si no tinguéssim memòria cada dia seria com començar de nou, no serien possible ni la percepció, ni el llenguatge, ni l’aprenentatge...
Hem d’entrar en la història evolutiva de la memòria per poder entendre i justificar la necessitat que té el sistema cognitiu de tenir una capacitat per adquirir, retenir i recuperar informació o coneixement.
La funció bàsica és possibilitar l’adaptació dels organismes al seu entorn i així poder afrontar les situacions novedoses mitjançant la recuperació i recopilació d’informació anterior.
Analitzarem els diferents mecanismes que posen en funcionament davant qualsevol acció quotidiana. En una acció tan senzilla com quedar amb un amic, primerament hem de ser capaços de recordar el nom del nostre amic, el seu número de telèfon, el funcionament de realitzar una trucada, saber si la veu que contesta és seva, conèixer tot el diccionari de paraules i significats i els seus sons per poder conversar, etc.
Totes aquestes funcions requereixen del perfecte funcionament del sistema de recuperació de records, cosa tan complexa que ni l’ordinador més avançat podria fer-ho.
    Procés mediador entre la recepció d’informació i el comportament de l’organisme.
Fa possible la recuperació de coneixement per afrontar les situacions noves, funció adaptativa.
Fa possible qualsevol fenomen de l’aprenentatge, del tipus que sigui.
La memòria constitueix la nostra identitat i la del nostre entorn.
Nivells d’anàlisi La complexitat i diversitat dels mecanismes que composen la memòria no poden ser explicats des d’un únic nivell d’anàlisi, s’ha de realitzar a diversos nivells d’explicació. S’ha abordat des de la perspectiva psicològica i biològica/ fisiològica/ neurofisiològica.
  Nivell psicològic: l’estudia a nivell del comportament global, intenta explicar els sistemes i funcions de la memòria, a més de les implicacions i interconnexions dins del comportament.
Nivell biològic: intenta explicar les bases biològiques a diversos nivells de complexitat.
Funcionament Adoptarem el nivell psicològic. Aquesta vol estudiar: – – Estructures de la memòria: analitzen els components relativament estàtics i permanents de la memòria. S’han centrat en les característiques dels diferents sistemes o tipus de memòria.
Processos de la memòria: s’estudien els aspectes dinàmics o processuals de la memòria. Són els processos implicats en la codificació, retenció i recuperació de la informació.
– Representacions de la memòria: investigues les característiques formals que implica el magatzematge de la informació que processem. Seria l’estructura simbòlica de la informació: quin és el llenguatge intern que utilitza el sistema? NATURALESA UNITÀRIA O MÚLTIPLE La memòria no ha de considerar-se com una entitat unitària. Existeixen diferents formes o tipus de memòria.
       Memòria sensorial: molt breu, 1-3 segons. Podria considerar-se percepció. La seva funció és assegurar que el sistema perceptiu disposi d’una quantitat mínima de temps per a processar l’estímul entrant, especialment aquells molt breus.
Memòria a curt termini: breu duració, 18-30 segons, de capacitat limitada, uns 7 elements aproximadament.
Aquesta memòria pot concebre’s com memòria de treball que manté disponibles en el present aspectes propis del moment actual i/o materials reactivats del passat: memòria a curt i llarg termini.
La informació en aquesta memòria pot mantenir-se més temps si efectuem una tasca de repetició.
Memòria a llarg termini: aquesta explica les retencions de quantitat d’informació al llarg del temps. Emmagatzema tot el nostre coneixement sobre el món i sobre nosaltres mateixos: la nostra experiència. No té límit de quantitat d’informació ni el temps de duració.
Memòria DECLARATIVA: tot el coneixement emmagatzemat pot ser declarat, és a dir, recuperat en forma verbal o en forma d’imatges. Ens referim a “saber què”. Aquesta inclou:  Memòria episòdica: s’encarrega d’emmagatzemar tots els record relatius als fets concrets (ex.: aquest matí he tingut una reunió).
 Memòria semàntica: s’encarrega d’emmagatzemar tot el nostre coneixement sobre el món, sense referents personals, espacials i temporals (ex.: conèixer el significat d’una paraula).
Memòria PROCEDIMENTAL: encarregada d’emmagatzemar totes les nostres habilitats motores, perceptives o cognitives adquirides. Ens referim a “saber com”.
Memòria explícita, conscient o voluntària: es dona quan l’execució d’una tasca requereix record conscient, hi ha intenció de recordar.
Memòria implícita, inconscient o involuntària: es dona quan es recorda sense propòsit o intenció explícita de recordar, el record es dona d’una forma inconscient.
FASES DE LA MEMÒRIA Funcions dels mecanismes mnèmics 1. Els estímuls interns o externs que arriben a l’organisme, que constitueixen una experiència, han de ser codificats d’alguna manera en forma de representacions neurals.
2. La representació neural d’aquesta experiència ha de ser emmagatzemada.
3. Ha de ser possible tenir accés a la informació per recuperar experiències específiques.
Aquestes funcions bàsiques es concreten, en termes més psicològics, en 3 tipus de fases: 1. Fase d’adquisició o codificació 2. Fase de retenció o conservació 3. Fase de recuperació o actualització En referència a les 3 fases implicades, hem de tenir clar que per poder ser recordat un estímul: ͦ ͦ ͦ En primer lloc ha de ser registrat, és a dir, la fase d’adquisició suposarà algun tipus de codificació que faciliti l’entrada de la informació.
En segon lloc, la informació registrada ha de ser conservada o retinguda, és a dir, hem de guardar-la.
En tercer lloc, quan es necessiti ha de poder ser recuperada, és a dir, no només ha d’estar disponible sinó que ha de ser accessible.
El concepte de memòria involucra, en el fons, a les relacions funcionals entre dos grups de comportament observables separats per un interval temporal de duració variable. Els primers pertanyen a la fase d’adquisició i els segons a la fase d’actualització.
En resum: CODIFICACIÓ: es refereix a la manera en que s’emmagatzema o representa la informació.
RETENCIÓ: fa referència a la manera en què la informació és conservada.
RECUPERACIÓ: és la manera de reintegrar la informació.
Recordar respon a haver realitzat adequadament aquestes 3 fases. Quan no es recorda, acostuma a haver un error en la realització d’alguna d’elles, és a dir, tindríem el que anomenem actualment com una pèrdua d’informació, i que correspon a l’oblit.
Hem de tenir en compte, però, que no sempre s’aconsegueix recuperar la informació adequada, i en moltes ocasions això no és degut a que la informació no estigui emmagatzemada en el sistema sinó a dificultat en recuperar-la. El major o menor èxit de la recuperació ve determinat no només per la disponibilitat de la informació sinó per la seva major o menor accessibilitat en un determinat moment.
Les investigacions realitzades durant els últims anys han posat en relleu que l’accessibilitat depèn en bona part de l’ús, en el moment de la recuperació, d’informació relacionada amb el material que hem de recordar, és a dir, de l’ús d’indicis, claus o pistes de recuperació apropiades.
MEMÒRIA DINS DELS PROCESSOS COGNITIUS La memòria és un procés en constant interrelació amb la resta de processos cognitius, però d’una forma totalment interactiva i dinàmica.
Memento Memento es la historia de Leonard, quien sufrió un trauma cerebral que le causó amnesia anterógrada. Leonard es incapaz de almacenar nuevos recuerdos, pero sin embargo posee memoria a largo plazo y recuerda cómo realizar las acciones cotidianas. Su cerebro es una suerte de computadora dañada que pierde toda información reciente, de manera que debe inventar sistemas que le permitan mantener un hilo de conducta medianamente coherente, pero de todas formas es una presa fácil a las manipulaciones. Para "recordar" los sucesos de su vida crea un sistema usando fotos instantáneas para tener un registro de la gente con la cual se relaciona, dónde se hospeda y otros elementos básicos para el desarrollo de su vida.
Además de las fotografías, también toma notas y se tatua pistas del asesino de su esposa, a veces demasiado ambiguas. Leonard busca vengarse del hombre que violó y asesinó a su mujer, y que le provocó su enfermedad, a la vez que se siente culpable por no haber creído en Sammy, otro personaje que sufrió su mismo problema. Los temas principales de la película son la naturaleza de la memoria, la identidad, el tiempo, la realidad, la manipulación y la venganza.
Lectures obligatòries 1. BASES PER A LA INVESTIGACIÓ I MEDICIÓ DE LA MEMÒRIA El mètode científic serveix per comprendre, avaluar i replicar investigacions. Té 3 nivells: - - Teòric: aquí hi ha una revisió de la literatura relacionada amb el tema d’interès i delimitació del problema. A continuació es planteja la hipòtesis.
Metodològic: s’han d’obtenir dades que contrastin la hipòtesis plantejada mitjançant l’experimentació. S’ha de fer el disseny experimental i operativitzar la hipòtesis: planificar variables X i Y, la tasca i procediment, subjectes i variables estranyes.
Analític: es tracten les dades estadísticament. Per acabar el treball hauríem de tornar al primer nivell per interpretar els resultats en el marc teòric.
En els experiments tenim 2 grups de variables: - - Experimentals/Explicatives (E), són l’objecte propi de la investigació entre les quals es planteja la relació causal establerta en la hipòtesis. Són les variables dependents(Y, resultat) i independents (X, manipulable).
Estranyes/No vinculades, es divideixen en controlades (C, el seu efecte es contraresta amb el disseny de l’experiment), aleatoritzades (A, variables que atzarosament s’igualen en els diferents grups) i pertorbadores (P, covarien amb la variable independent).
Abans d’establir una relació de causalitat hem de veure que es compleixen 3 supòsits: - Associació entre causa i efecte no explicable per atzar.
Precedència temporal de la causa.
Absència d’espurietat, que no hi hagi una tercera variable que causi ambdues.
Per estudiar la relació hi ha 3 supòsits: manipulació (variació sistemàtica de la variable independent), control i aleatorització (les dos busquen neutralitzar l’efecte de variables espúriques).
En els estudis sobre memòria, la especificació dels diferents temps que intervenen en l’experiment és un dels aspectes que s’han de planificar millor, tenint en compte les fases que es distingeixen en tot acte mnemònic.
Respecte als subjectes, s’han de prendre 2 decisions: selecció de la mostra i assignació de subjectes als tractaments. Hem de fer una recerca sobre les possibles variables estranyes que poden interferir, quantes més trobem millor. Sobre les tècniques de control podem diferenciar-ne 2: -Eliminació de les variables físiques i la constància.
-Tècniques lligades al disseny: Aleatorització, disseny de grups a l’atzar. També està el disseny de blocs, formar blocs de subjectes amb puntuacions semblants i a l’atzar triar un de cada grup per aplicar-li les condicions experimentals. També trobem el disseny intrasubjecte, cada subjecte rep tots els tractaments. Conjuntament amb aquesta va el contra balanceig que és aplicar la seqüencia de tractaments en diferents ordres.
Sobre la validesa tenim la interna (grau de confiança de que la relació entre X i Y sigui causal) i la externa (possibilitats de generalitzar els resultats).
La redacció de l’informe ha de ser clar i suficientment detallar perquè es pugui replicar. També ha de seguir els criteris de la APA, que diu que l’estructura ha de ser la següent: Títol, autors i afiliació> Resum + Key words> Introducció> Mètode (subjectes+ material+ disseny+ procediment)> Resultats> Discussió> Referències> Apèndix.
2. FONTS DOCUMENTALS La forma més directa de fer arribar la informació és una conferència, encara que els científics tendeixen a fer servir més les revistes. Quan té suficient contingut per a ensenyar, llavors es redacten els llibres.
Les fonts bibliogràfiques són els mecanismes de distribució, comunicació i intercanvi d’informació. Les fonts es divideixen en primàries (públiques o privades, són textos escrits), secundàries (reunió de vàries fonts primàries: manuals) i terciàries (text o obra general que conté informació sobre les fonts primàries i secundàries).
PSICOPATOLOGIA DE LA MEMÒRIA Oblit: falls normals en el procés de memòria. Les que van més enllà de l’oblit són patològiques.
Amnèsia: pèrdua de memòria no atribuïble a un procés normal d’oblit. Tenen causa orgànica, generalment: lesions cerebrals, intervencions quirúrgiques, infart cerebral... Solen afectar a determinades estructures de la porció medial del lòbul temporal. Trastorns que inclouen amnèsia són: esquizofrènia, Parkinson, sida, diabetis, esclerosi múltiple...
ͦ ͦ Anterògrada, la memòria afectada és la de adquisició de nova informació després del trastorn. Aquest és més problemàtic per a la vida quotidiana.
Retrògrada, el dèficit de memòria afecta a la informació apresa abans del trastorn.
Permanents: o Síndrome de Wernicke-Korsakov. Es dona en persones alcohòliques i és produïda per la falta de tiamina. Causa dificultat per aprendre nova informació i amnèsia retrògrada desde 3 a 20 anys posteriors al problema.
o Lobotomies i altres intervencions. L’amnèsia és deguda a l’extirpació d’alguna zona del cervell: hipocamp i àrees veïnes, lòbul temporal...
o Embòlies, trombosis i altres problemes vasculars. Els problemes venen per oclusions d’artèries cerebrals i hemorràgies. Seran d’un tipus de memòria o un altre segons la zona afectada.
o Anòxia i hipoglucèmia: falta d’oxigen al cervell.
o Encefalitis hèrpica: inflamació del cervell causada pel virus de l’herpes.
o Alzheimer: demència degenerativa on es perden diverses capacitats intel·lectuals. Un dels primers símptomes és la pèrdua de memòria, disminueix l’amplitud de memòria a curt termini i memòries del passat poden interferir en el present com si fossin rellevants per al moment. Amb el pas del temps pateixen també apràxia (moviments), agnòsia (reconèixer) i afàsia (parlar).
Temporals: o Amnèsia posttraumàtica. Els traumatismes poden ser penetrants (objecte dins del crani) o tancats. Els tancats són els que tenen pitjors conseqüències, ja que el crani es mou xocant contra els ossos interiors i a causa del rebot hi ha el o o contracop a l’àrea oposada del xoc. Aquesta amnèsia provoca problemes de memòria, desorientació i confusió.
Teràpia electroconvulsiva, consisteix en fer passar un corrent elèctric a través del cervell fent servir uns elèctrodes situats a la regió del lòbul temporal de tots dos costats del cap del pacient. Després d’això hi ha amnèsia temporal i sense efectes a llarg termini.
Amnèsia psicògena: amnèsies d’origen psicològic. Les més destacades són l’estat de fuga i casos de personalitat múltiple. Hi ha debat perquè durant aquest període la persona pot adquirir informació nova.
VÍDEO Clive Wearing Va ser infectat per un virus que va afectar a la seva memòria. Algunes zones del seu cervell van ser completament destruïdes. És conscient de la seva malaltia, però només té 7 segons de memòria.
...