A1: Marc Ecològic: La Família (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 17

Descripción

Diapositivas del tema A1 ampliado con la lectura obligatoria.

Vista previa del texto

BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ MARC ECOLÒGIC: LA FAMÍLIA Perspectiva Comparada: Totes les espècies animals presenten formes d’agrupament familiar més o menys permanents. L’anàlisi diferencial es basa en les diverses formes d’organització.
Les espècies, a més de en la forma d’agrupament, varien en la duració d’aquesta: pot ser estacional (transitòria) o duradora, depenent de factors diversos com la longitud del període de criança i la disponibilitat de recursos naturals. Respecte als humans, el tipus d’agrupament familiar es basa en criteris d’ordre natural i raons culturals.
Els estudis comparats han permès resoldre, en part, el passat filogenètic d’alguns comportaments que es consideraven només humans: - Conducta d’afecció: en primats aquesta té una funció de supervivència: assegura la proximitat i la protecció dels pares i fills durant el període en què els petits són fràgils.
Els lligams són relativament duradors. En la família humana són més duradors perquè així s’aconsegueix que es vinculi la família d’ascendència amb la de descendència (avispares-fills).
- Conductes protoculturals: capacitat d’adquirir habilitats importants per a l’hàbitat on viuen, que es transmeten de generació en generació. Són processos d’aprenentatge supraindividual.
- Conductes de socialització: ho fan dins de les costums del seu grup i aprenen a comportar-se diferencialment en funció de l’estatus dels adults.
A diferència dels primats, nosaltres som capaços de crear nous entorns que obliguen al desenvolupament d’una varietat de conductes i formes d’organització social molt més articulades. La clau de les diferències està en el caràcter sociocultural de l’estimulació i dels escenaris o hàbitats en què transcorre la vida de la família humana. Els antropòlegs ens han ajudat a veure aquestes diferències descobrint cultures molt diferents a la nostra i trencant així l’universalisme. D’aquí sorgeix la definició de nínxol: Nínxol evolutiu: conjunt d’escenaris, pràctiques i creences que en cada cultura existeixen al voltant dels nens, la seva criança i educació.
En les famílies humanes els contextos naturals són construccions socioculturals: només hi ha contexts naturals en el sentit que permeten al subjecte en desenvolupament servir-se de tota la varietat de recursos culturals al llarg del seu procés evolutiu. La família en si mateixa constitueix un escenari sociocultural i el filtre a través del qual arriben als nens moltes activitats i eines típiques de la cultura.
El paper dels pares també consisteix en la integració sociocultural dels fills als escenaris i hàbitats. Posen en marxa una sèrie de conductes que fan possible l’accés dels bebès al diàleg, els símbols i el llenguatge. També hi ha una intencionalitat educativa en els pares humans absent en els primats. Per aprendre els primats només tenen l’observació, en canvi, els humans tenen als pares que estan disposats a tenir interacció amb ells i recolzar pacientment els assajos i caigudes de l’apresa de noves capacitats. A això li hem de sumar el llenguatge.
Com a resultat de tot això, la intensitat, individualització i perdurabilitat dels lligams d’afecte es veuen accentuats en els humans.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ Perspectiva històrica: la família ha patit canvis històrics importants, que s’han anat acumulant al llarg del segle. Aquests canvi afecta als aspectes demogràfics i en les formes d’organització familiar. La família espanyola té alguns detalls distintius a la resta de països: mobilitat geogràfica menor, accentuació de les diferències de rol entre home i dona, la família es una important xarxa de suport i assistència...
Família a l’Occident: el model estereotipat de família és un agrupament nuclear compost per un home i una dona casats, més els fills que tenen en comú. L’home treballa fora de casa i la dona cuida de la casa i els fills. També són tradicionals les famílies troncals (família dels pares i la dels fills) i extenses (família troncal més familiars colaterals). Que s’hagi donat un model o un altre depèn de factors com els diferents sistemes d’herència i successió predominant, el nivell de pobresa...
Aquesta definició de família nuclear no és correcta, ja que, el casament no és indispensable, no cal que hi hagi 2 progenitors, els fills poden no ser propis, la mare no ha de tenir cura exclusiva dels fills i casa, i el pare no ha de limitar-se a treballar. Així, la definició quedaria: Unió de persones que comparteixen un projecte vital d’existència en comú perdurable, en el que es generen forts sentiments de pertinença, existeix un compromís personal entre els seus membres i s’estableixen intenses relacions d’intimitat, reciprocitat i dependència.
En primer lloc, és fonamental la interdependència, la comunicació i la intimitat entre els adults implicats; en segon lloc, la relació de dependència estable entre qui cuida i educa i qui és educat i cuidat; i en tercer lloc, que la relació estigui basada en un compromís personal a llarg termini entre pares i pares i fills.
Funcions Per als fills, la família és un context de desenvolupament i on es dóna la socialització primària.
Pels pares, és un context de desenvolupament i realització personal lligat amb l’adultesa humana i les etapes posteriors de la vida. Fer-se adult en família suposa establir un compromís de relacions íntimes i privilegiades amb al menys una altra persona. Parlem d’un nucli d’existència en comú, de comunicació, d’afecte, d’intercanvi sexual... Les principals funcions són: 1. Construcció de persones adultes amb un nivell de benestar psicològic, el qual està relacionat amb la qualitat de les relacions d’afecte que han tingut des de la infància.
2. S’aprèn a afrontar reptes, així com assumir responsabilitats i compromisos, per assolir una dimensió productiva integrada al medi social. La família és un lloc on es madura i es desenvolupen els recursos personals.
3. Retrobament intergeneracional, es fa un pont cap al passat i futur amb els fills i els avis. El que les manté és l’afecte i valors que serveixen com a inspiració i guia de les seves accions.
4. Trobem diverses transicions vitals: cerca de parella, treball, casa, noves relacions socials, jubilació... La família pot ser una assegurança on sempre es pot anar en casos de perill o canvi.
Per tot això, la família és una xarxa de recolzament personal i social, on destaquen l’eficàcia i la seva adaptabilitat a les circumstàncies.
Ser pares significa: BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ    Posar en marxa un projecte vital educatiu: criança, socialització, sosteniment, recolzament... dels fills.
Implicació personal i emocional, per compensar la asimetria entre les capacitats adultes i infantils i la inversió d’esforç per al projecte educatiu.
Omplir de contingut el projecte educatiu.
Les funcions que fa la família en relació als fills són: 1. Assegurar la supervivència dels fills, el seu creixement i socialització en les conductes bàsiques de comunicació, diàleg i simbolització.
2. Aportar un clima d’afecte i recolzament.
3. Aportar l’estimulació que faci d’ells sers amb capacitat per relacionar-se competentment en el seu entorn físic i social, així com per respondre a les demandes i exigències de l’adaptació. Això arriba per 2 vies: la estructuració de l’ambient i l’organització de la vida quotidiana i de les interaccions directes que faciliten i fomenten el desenvolupament.
4. Prendre decisions sobre l’apertura cap a altres contextos educatius: a quins va i durant quant de temps.
Factors de protecció i de risc (Bronferbrenner): hi ha 4 tipus de sistemes que guarden una relació intrusiva entre sí:  Macrosistema, sistema que més dista respecte a l’individu. Inclou els valors culturals, creences, situacions i esdeveniments històrics que defineixen la seva comunitat i poden afectar als altres sistemes ecològics.
-Els factors de risc són molt variats, són aquells que creen un ambient social tòxic, que bàsicament són 4 elements: TV (fomenta la violència i disminueix la comunicació), la vulneració del món innocent de la infància, les conseqüències de la desocupació i la pobresa, i el descens dels serveis i suport comunitari (espais culturals i lúdics).
-Elements de protecció de tensions serien l’estabilitat familiar, una valoració positiva de la família.
 Exosistema, comprèn les estructures socials formals i informals que influeixen i delimiten el que arriba a l’ambient del subjecte (ex.: tiets, treball i amics dels pares, veïns...).
-Molts factors de risc del macrosistema també estan aquí.
-Elements de protecció serien la xarxa informal de recolzament a la família constituïda per la família extensa i pels amics i veïns.
 Mesosistema, conjunt de relacions, interconnexions, solapaments i influències entre 2 o més microsistemes en que la persona participa activament.
-El principal problema és la falta de connexió que hi ha entre els diferents microsistemes en que el nen participa (família-escola, pares-amics). També les tensions que es formen dins i fora de la família.
-Elements de protecció podrien ser serveis de recolzament a la família.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ  Microsistema, compren el conjunt de relacions entre la persona i l’ambient immediat.
Durant molts anys el més important és la família (microsistema principal on es desenvolupa el nen), la qual es compon de 3 subsistemes jeràrquics: parella-paresfills. Un altre seria l’escola.
-Els factors de risc són les confusions i contradiccions que hi ha en les idees dels pares sobre l’educació i el propi nen (trobem pares paradòxics, que es contradiuen). Això sovint es dóna pels sentiments d’impotència dels pares deguts a la cultura que els hi diu que no ho fan prou bé.
-Els elements de protecció seria l’afecte que uneix als membres de la família. La ruptura generacional que es donava a l’adolescència ha desaparegut degut a un fenomen generalitzat en les relacions pares-fills. Encara que, al ser estable el microsistema, ell mateix constitueix un element de protecció.
Anàlisi ECOLÒGIC-SISTÈMIC Ens basem en les teories general de sistemes i la de camp. La seva convergència s’anomena enfoc ecològic-sistèmic.
La teoria general de sistemes (Bertalanffy): els sistemes es classifiquen en oberts i tancats, segons hi hagi o no aportació i exportació d’energia o d’informació amb el medi extern. Així, tots els essers vius i les organitzacions socials són sistemes oberts. La família és un conjunt organitzat i interdependent d’unitats lligades entre sí per regles de comportament i per funcions dinàmiques, en constant interacció entre sí i en intercanvi permanent amb l’exterior.
El sistema té 3 propietats: - La família és un sistema total compost per 3 subsistemes: conjugal, parental i fraternal.
- La família és un sistema en constant transformació i interacció amb d’altres.
- La família és un sistema obert que s’autoregula per regles d’interacció.
És important el funcionament adaptatiu de la família davant les pressions o canvis externs.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ La teoria de camp (Kurt Lewin): La persona i el seu entorn han d’entendre’s com una constel·lació de variables interdependents la totalitat de la quan constitueix un camp. Cada persona percep el camp de forma diferent i per definir-lo ha de tenir en compte factors físics, socials i psicològics. Els camps psicològics tenen 3 característiques: la força(tendència a actuar en una direcció), posició(estatus de la persona respecte d’altres) i potència (pes relatiu respecte d’altres). Els camps vitals evolucionen amb el desenvolupament de les persones, guanyant en diferenciació, organització i fluïdesa. Lo rellevant és el marc ecològic.
Segons l’anàlisi ecològic-sistèmic, cal estudiar la família cap endins i cap a fora. L’estudi del sistema familiar s’ha fer des dels pressupostos contextualistes, transaccional i ecològicsistèmic.
La família és un sistema dinàmic de relacions interpersonals recíproques, emmascarat en múltiples contextos d’influència que pateixen processos socials i històrics de canvi. Els dissenys estadístics d’estudi han d’anar més enllà que de l’associació entre variables simples: mitjançant anàlisi de regressió, de vies, els models LISREL, els anàlisis temporals de dades...
Relacions persona-context:  Pressupost transaccional: les característiques dels individus modelen les seves experiències ambientals i aquestes modelen les característiques dels individus al llarg del temps. Els fills, a través de les relacions recíproques amb els seus pares, contribueixen a construir o modelar els seus propis entorns de desenvolupament.
Segons el model de bondat d’ajustament, els fills les característiques dels quals permeten respondre satisfactòriament a les demandes dels contextos en els que es mouen reben una resposta positiva i mostren un desenvolupament molt adaptatiu. En cas contrari, el cercle d’influències mútues produeix resultats negatius per al desenvolupament de la persona. Aquests poden allargar-se en el temps quan les conductes desajustades porten a les persones a interactuar en contextos d’alt risc que tendeixen a perpetuar les seves tendències conductuals o relacionals (efecte de continuïtat interactiva o acumulativa).
Les peculiaritats de cada integrant de la família modelen el context que comparteixen, però sabem que també es dona la influència al revés.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ  Per descriure les influències Bronfenbrenner va crear el model d’ecologia del desenvolupament humà (micro-meso-exo-macro-sistema). Aquets van canviant al llarg del temps, així es creen nous rols, funcions i possibilitats.
La triple perspectiva contextual-evolutiva, transaccional i ecològica-sistèmica descriu una visió de la família multisistèmica, amb un funcionament integrat i en un continu canvi. És una visió complexa: la causalitat és recíproca dins del subsistema corresponent. Així, per avaluar qualsevol situació familiar i intervindré en aquesta hem d’acudir en l’anàlisi de l’estructura i funcionament del sistema familiar en el seu conjunt.
Anàlisi EVOLUTIVA-EDUCATIVA Es conforma de 3 dimensions, aquestes es refereixen a: les cognicions dels pares sobre el desenvolupament i l’educació dels fill, a l’estil de les relacions interpersonals dins de la família i al tipus d’entorn educatiu familiar.
Aquest anàlisi es pot fer a qualsevol tipus de família, però la forma com es concreten les dimensions depèn de les característiques de la família. Una situació a destacar seria la dels nens amb necessitats especials (ment/motores), ja que, la creació de la relació pare-fill és diferent i les característiques de l’educació que rebrà també.
Cognició dels pares: l’objectiu és analitzar el pensament dels pares, la seva influència en les pràctiques i les repercussions. Permet un punt de partida explicatiu i predictiu de la qualitat dels processos educatius que tenen lloc a la família. Les seves accions estan dins d’un repertori de possibilitats, elaborat a partir de les seves idees d’educació.
Els pares necessiten una mediació representacional sobre la realitat familiar per poder afrontar una sèrie de processos cognitius (interpretació, explicació, predicció, planificació, disseny de successos). Estudiar la cognició és difícil, ja que, les concepcions dels pares son creences que BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ actuen com a fonament de tot el pensen i fan. S’intenten mesurar amb entrevistes, qüestionaris observació... És recomanable fer servir diferents mètodes convergents directes i indirectes amb el fi d’assegurar la qualitat i independència de les mesures.
Hi ha 2 formes de concebre la funció que fan les teories implícites dels pares. Està el model mediacional i de guia: -El mediacional diu que les teories són un pas intermig entre la situació on han d’actuar i la conducta que desenvolupen en el moment. L’estratègia triada vindrà determinada pel tipus d’emoció que provoqui la situació.
-El model de guia diu que les idees es situen en el marc mental previ on els pares situen les seves percepcions de les situacions, experiències i conductes. La cognició s’elabora a partir de les experiències (intercanvis amb els fills i altres adults), que serveix com a guia per actuar. Aquestes accions actuaran en el desenvolupament mental i social dels fills. En aquest procés la cultura és molt important.
El binomi cognició-acció ens permet fer prediccions. Les idees poden estar basades en el coneixement semàntic-abstracte (deductiu) o en el coneixement episòdic-experimental (inductiu). El canvi conductual dels pares, per tal que sigui perdurable, ha de donar-se també a nivell de les cognicions situades en multitud d’episodis de la vida quotidiana.
Estil relacional: tracta de captar el clima de relacions interpersonals que hi ha i que constitueix una de les notes més singular que la distingeix d’altres grups socials. Conté 2 vessants d’anàlisi: l’estudi de les relacions tendents a establir llaços afectius i emocionals entre els membres i l’estudi de les relacions que tenen com a propòsit establir controls i regulacions en el procés d’adquisició de normes i valors entre els membres més joves.
A part de les relacions interpersonals entre pares i fills, es creen unes altres relacions que venen modulades per la missió educativa dels pares de socialitzar als fills.
Relacions afectives. El compromís personal estable en les relacions interpersonals és una característica essencial en la família. Aquest es plasma en l’afecte que els nens desenvolupen cap als pares, cosa que crea un sentiment de confiança i seguretat en la relació. Gràcies a aquest sentiment el nen podrà començar a explorar l’entorn i afrontar les separacions breus que comporta el dia a dia. Els fills projectaran gran part dels elements apresos per la relació desenvolupada amb els pares. Normalment els nens no tenen un únic referent emocional, a més dels pares trobem els avis, germans... Això assegura una vida afectiva més rica i una segona opció per si un dels progenitors desapareix.
L’afecte vincula a les famílies d’ascendència amb les de descendència (funció transgeneracional). L’estratègia d’observació més habitual és l’observació, qüestionaris i entrevistes. El més típic de l’observació es diu la situació de l’estrany: com reaccionen els nens BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ quan en l’habitació amb els seus pares entra un desconegut, quan els pares se’n van i els deixen sols i quan els pares tornen.
Estils de socialització: l’objectiu és modelar a través de la intervenció educativa el tipus de conductes que els pares valoren com apropiades i desitjables per als fills. Tenen a veure amb el nivell de comunicació. Els estils de socialització són estils de relació entre pares i fills situats en el context més ampli de la comunicació i conducta.
És un constructe multidimensional. Les seves característiques inclouen dos dimensions: una relacionada amb el to emocional de la relació i comunicació, i l’altra relacionada amb les conductes posades en joc per controlar la conducta del nen. Els efectes dels diferents tipus de socialització s’allarguen fins molts anys després de la infància en manifestacions psicològiques i conductuals. Els estils només poden ser entesos quan s’estudien en els contextos de la cultura i història, de canvis socials i valors predominants, en el context evolutiu...
S’estudien mitjançant l’observació, entrevistes i qüestionaris. S’han fet diferents escales.
Entorn educatiu. qualifica la qualitat de l’ambient familiar en quant al seu poder estructurador d’estímuls i experiències. Té un paper mediador entre la cultura i els nens.
S’estudia en una doble faceta: l’escenari educatiu com entorn sociocultural i la interacció educativa que es produeix i transcorre en la quotidianitat.
Es pot estudiar mitjançant 2 tradicions: la que posa èmfasi ela observació i descripció dels escenaris educatius quotidians, i amb un enfoc microscòpic tracta d’apropar-se als detalls més fins de la interacció pares-fills.
Des del punt de vista ecològic, es destaquen 3 aspectes: els objectes i estímuls, la organització de l’estimulació i les activitats i relacions. Sobre els objectes, el que importa no és tant la quantitat, sinó la varietat, adequació, possibilitats i interessos infantils i la seva regularitat.
Quan parlem d’objectes també incloem experiències, situacions, escenaris... També és important la seva organització: regulació que la família porta del control i organització d’objectes, esdeveniments, normes, experiències, etc. S’estudien les activitats rutinàries de la vida quotidiana, sobretot les que es duen a terme amb altres persones. Això s’estudia amb l’observació, entrevistes, qüestionaris, diaris...
La presència de persones en l’entorn ecològic el fa sociocultural. Les activitats dirigides per escenaris i eines culturals modulen el desenvolupament de processos com el llenguatge i el raonament. El locus de control es troba en les interaccions educatives pare-fill. Aquestes interaccions impliquen la realització d’una tasca que no pot fer el nen sol, l’adult ha d’estructurar-lo, negociar amb ell... L’adult defineix la situació> negocia amb el nen> l’adult proporciona ajuda> l’adult gradua el nivell de control que el nen pot assumir. En tot això l’ambient familiar és molt important, ja que aquí hi ha molta interacció on es proporciona ajuda i contingut a la evolució del nen.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ Tipologies      Monoparentals: un adult amb fills.
Homosexuals: amb fills biològics o adoptats.
Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família.
Acollidores Adoptives Organització i estructura Estructura: Trobem plasticitat estructural, que és la capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoblar-se a altres. Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
Organització Estil de relació entre les parts d’un sistema. Determina la seva identitat.
 Famílies com a organització autopoiètica: o Canvis constants o Tendència a homeòstasis: mantenir-se estable o S’adapta sense perdre la seva identitat  Jerarquia: distints nivells d’autoritat.
 Subsistemes: separats per fronteres simbòliques. És important els límits entre aquests.
o Famílies aglutinades: excessiu sentit de pertinència, abandonament de l’autonomia personal i com a conseqüència trobem que l’estrès d’un membre repercuteix en tots.
o Famílies deslligades: excessiu sentit d’independència, absència de sentit de lleialtat i pertinença, com a conseqüència trobem que no es demana ajuda si es necessita.
FASES EVOLUTIVES En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre.
Hi ha 3 plànols: relacions entre els pares (formació de la parella, inici i manteniment), configuració familiar (passar a ser pares) i evolució dels fills.
El seu significat està inserit en el context sociohistòric-cultural. Com a transició ecològica. Cicle vital de la família (Haley), adequació als nous rols.
1. Constitució de la família Mútua adaptació. Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses.
Reconstrucció de les relacions socials: amics, barri, feina.
2. Naixement del primer fill L’estructura familiar s’altera. Durant l’embaràs: desig real o no de tenir un fill, representacions que els futurs pares es fan sobre el seu futur fill. Utilització del futur fill com salvaguarda per resoldre problemes de parella.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ Naixement del primer fill: adequació dels rols afegint el rol parental, percepció dels seus rols com competents, percepció de la família extensa de la seva adequació als nous rols. Restitució dels ritmes diaris, acoblament amb el recent nascut. Confiança en el recent nascut i en ells mateixos com pares.
3. Naixement d’altres fills Reestructuració familiar, combinació de les noves necessitats amb les anteriors. Gelosia entre germans. Adaptació del nou membre a la dinàmica familiar. Reestructuració dels ritmes diaris.
Es formen les relacions entre germans 4. Escolarització dels fills Qüestionament dels rols parentals en l’àmbit social. Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills. Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de la escola, coincidència o no de valors i criteris. Aspectes formals, capacitats per aprendre i actituds. Aspectes informals, relacions entre els companys. Relacions amb altres agents socialitzadors, els mestres. Aptituds en l’escola, hiperactivitat, timidesa... Utilització del temps lliure.
5. Adolescència dels fills Reestructuració de les relacions de parella. Acceptació de l’adolescència per part dels pares.
Acceptació de l’adolescència per part de la família extensa. Relació amb l’educació formal, fracàs escolar i expectatives de futur.
6. La partida dels fills Reestructuració de les relacions de parella (niu vuit). Creació d’un nou sistema. Creació de relacions entre el nou sistema i la família d’origen. Reestructuració del sistema fraternal.
També es pot modificar l’estructura de la família quan es produeix una ruptura del nucli com a conseqüència de la separació dels pares. Aleshores s’han de tenir en compte els motius, sentiments i reaccions de la parella i les influencies sobre els fills.
ESTILS EDUCATIUS Maccoby i Martin i Baumrind.
 Estil democràtic: nivells alts d’afecte, comunicació, control i exigències. Actutids dialogant i sensible a les possibiltiats de cada nen. Normes coherents i no rígides. Per exercir control: tècniques inductives (de manera raonada). Animació dels pares cap als fills, per assumir metes assequibles (ZDP).
Conseqüències (les més desitjables en la nostra cultura): alta autoestima, seguretat cap a noves situacions, persistència en les tasques que s’emprenen, alta competència social, alt autocontrol, interiorització dels valors socials i morals.
BLOC A: CONTEXTS DE SOCIALITZACIÓ    Estil autoritari: nivells alts de control i exigències. Baixos en afecte i comunicació. No acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills. Control: pràctiques coercitives (càstig o amenaça). Normes rígides imposades per una afirmació de poder.
Conseqüències: baixa autoestima, autocontrol escàs, es mostren obedients i submisos quan el control és extern, poc hàbils en les relacions socials. Poden presentar conductes agressives en absència de control extern.
Estil permissiu: nivells alts d’afecte i comunicació i absència de control i exigències.
Són els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen.
Pares poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills. Tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nens sense demanar-lis esforços.
Conseqüències: a primera vista els més alegres i vitals, immadurs, incapaços de controlar els seus impulsos, poc persistents en les tasques.
Estil indiferent/negligent: nivells baixos d’afecte i comunicació i absència de control i exigències. Pares amb poca implicació en les tasques de criança i educació. Relacions fredes i distants. Poca sensibilitat a les necessitats dels nens. Absència de normes i exigències, però en ocasions exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent.
Conseqüències: presenten problemes d’identitat, baixa autoestima, no acostumen a acatar les normes, poc sensibles a les necessitats dels altres, nens especialment vulnerables i propensos a experimentar conflictes personals i socials.
...