Tema 4. Tècniques de registre observacional. (2017)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura MOEC
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

ccarbonell Tema 4. Tecniques de registre observacional En observació s’ha de tenir en compte la variable temps (quan de temps registro, quant de temps deixo de registrar...).
A part de fer un filtrat de subjectes, també s’ha de fer un filtrat de temps (no podem observar 24 hores al dia la persona) Parlar de mostreig temporal és parlar de quan jo començp i acabod e registrar, etc.
4.1 Selecció de sessions d’observació Important elegir bé l’inici i finalització de les sessions d’obseració, ja que poden sesgar les dades.
Puc utilitzar 3 mètodes per decidir quan començo i quan acabo de registrar: - - - Selecció aleatòria: agafar i escolleixes quan pots anar (períodes de disponibilitat). Faig una sessió per setmana i elegeixo per atzar un dia de la setmana de 3 dies disponibles.
Fixem una sessió de 30 min. Les hores disponibles son de 9:30 a 12, per tant selecciono un numero aleatori enter entre 9 i 11 (per determinar la hora) i un altre entre 0 i 59 (per determinar el minut). Es descarten inicis posteriors a 11:30.
Selecció fixe: semblant al mostreig aleatori sistemàtic (aleatòriament surt el 8 i jo determino que elegeixo cada 10, per tant 8, 18, 28, 38...) Fixem el subperíode de disponibilitat. Les observacions amb persones fent teràpia i vols observar com va la teràpia, les teràpies normalment son per la tarda. Si no tens en compte a quina hora observes (i es de 9:30 a 10 pm), lo normal és que les persones no interaccionin tant com a una altre hora (Control de la Variable Extranya) S’han de tenir en compte els cicles de les persones.
Selecció per criteris de conducta: Si es dóna una conducta començo a observar (és útil si volem veure les conductes que succeeixen després d’un acte determinat. “Vull veure les conductes després de que el marit pegui a la dona” 4.2. Regles de mostreig intrasessional de individus Estem parlant del mostreig dels individu, que pot ser focal o multifocal - Regla de mostreig focal: l’observador atent de forma constant a un únic individu focal durant tota la sessió. O díada focal: estudi d’interacció de parelles.
Regla de mostreig multifocal: Cada X temps canvio el meu focus d’atenció. Si vull fer una sessió de 45 min, durant 1 min miro una persona, després 1 min miro una altre, 1 min miro una altre, etc.. Aquest procediment és per evitar errors.
4.3. Regles de registre El tipus de registre que faig (ja quan sé qui obersvo i quan començo i quan acabo). En la eva fulla de registre què vaig a fer. PUC FER: ccarbonell - - R.A.T (Registre Activat per transicions): Apunto sempre que canvia la conducta i apunto el temps en el que aquesta conducta ha canviat. En l’exemple, per a cada nen les categories son EME (Exhasutiu i mútuament excluyent).
L’avantatge és que jo puc calcular exacte les duracions i tot el que està passant.
R.A.U.T (Registre Activat per Unitats de Temps): Per exemple, el registre de les gaviotes. Jo estic observant i cada cert temps em sona un pitido, i només quan sona el pitido jo apunto algo. Nomes apunto el que està passant quan sona el pitido.
Mostreig instantani: l’observardos es limita a registrar quines categories estan passant en el moment en que acaba la unitat o interval (pitido). En el mostreig instantani només pot estar passant una cosa en el interval 3 quan sona el pitido dels 15 segons, perque el sistema és EME.
Mostreig d’interval parcial: l’observador registra quines categories han passat dins el interval (no registra quantes vegades ha passat cada una d’ellles, ni la seves duracions, ni l’ordre en que succeeixen). En l’interval parcial es poden solapar coses (en l’exemple, la nena coge i cinstruye entre el 10 i 15 i la nena autocontacto i nada entre el segon 10 i 15.
No em dóna la duració real de les coses. Mirar diapositiva 4-22. En un mosatreig instantani en el primer pitido hi ha rojo, per tant poso crucecita, però en el segon no i per tant no hi ha crucecita.
En un mostreig d’interval parcial poso crucecita en els 4 intervals perquè en els 4 ha passat la conducta (poden haver passat una vegada o 5 o 6).
De què dependrà que jo pugui estimar millor o pitjor o que ho pugui considerar vàlid o no: del TAMANY de l’interval. A mesura que vaig ampliant el tamany de l’interval, em perdo més coses i estimo menys les coses. Si faig més intervals que durin menys seria molt més fi i exacte.
DIAPOSITIVA 4-23 IMPORTANT PER L’EXAMEN Observación a partir de videograbaciones Sólo puede ser RAT i solo FOCAL. Puc para el video les vegades que faci falta i veure el temps i tot.
Observació en vivo Utilitza el RAT quan les conductes no són ràpides.
Utilitza RAUT Utilitza multifocal: Quan m’interessa observar molts individus en cada sessió.
4.4. Estimació de mesures conductuals Freqüències de transició és les vegades que, per exemple, de conducta G passa a conducta S.
Per poder estimar les freq i duracions, s’han de medir dos: ccarbonell Pseudofrequencia (Fi): Són els blocs de creuetes. Per exemple, la pseudofrequencia de la conducta G son 6.
Frequencia modificada (0i): Són les creuetes individuals.
És un mostreig d’interval parcial perquè es donen més d’una conducta a la vegada.
La pseudofrequencia és només una estimació de la conducta real.
Com estimar freqüències i duracions verdaderes a partir del RAUT Relació de la pseudofrequencia f amb la frequencia F Abans de decidir quin serà el meu tamay d’interval s’ha de fer un petit regitre RAT. Jo faig un petit RAT .
El meu tamany d’interval en el que haig de decidir quan em sonen els pitidos en un mostreig instantani ha de ser menor o igual al mínim de la duració o lapso. En l’exemple diapositiva 429, la duració mínima que tinc és de 5 segons i per tant, el meu t (interval en un RAUT) serà de 5 segons.
En un mostreig parcial faré el mateix però el lapso el dividiré per dos. En el exemple de diapo 4-29 el menor seguirà sent la duració 5segons, però en un altre cas si la divisió del lapso per 2 donés <5 s’hauria d’agafar el lapso dividit. La duració mai es divideix.
Relació de la frequencia modificada amb la duració D La frequencia modificada em podrà determinar la duració.
En un mostreig instantani: Duració estimada = Frequencia modificada (numero de creutes) X t (temps d’interval) Frq. Modificada: 11 Temps d’interval= 3 min Duració estimada= 11·3= 33min En un mostreig interval parcial: Sempre genera més error en el temps de duració que l’instantani.
Duració estimada= (Frequencia modificada – Pseudofrequència) · t (temps d’interval) Freq. Modificada= 15 Pseudofreq= 5 temps d’interval= 3 min Duració estimada= (15-5)· 3= 30 min ccarbonell 1Estimació de la frequencia a partir de un mostreig d’interval parcial Si tinc un interval parcial, tinc events i es dóna aquesta distribució d econductes (les conductes no són dependents de la seguent), jo puc calcular o estimar la frequencia d’eventos mitjançant aquesta formula.
Seleccio d’un tamany d’interval òptim per el RAUT: ...