Tema 1: Filogènesi del sistema nerviós (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Profesor M.C.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2015 (Actualizado: 10/06/2015)
Descargas 14

Descripción

Apunts del tema 1 ampliat amb resum del llibre de lectura obligatoria.

Vista previa del texto

FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA II: NEUROANATOMIA FILOGÈNESI DEL SISTEMA NERVIÓS Per explicar aquest tema, ens hem de centrar en moltes espècies animals, ja que a nivell de l’encèfal tots compartim un pla bàsic. Compararem espècies diferents per veure com el disseny del cos i cervell canvia a mesura que aquests s’adapten a les demandes del medi.
1. Desenvolupament filogenètic del sistema nerviós SN Avui dia sabem que comparant diferents espècies podem observar la nostra història evolutiva: la filogènesi (història evolutiva d’un grup particular d’organismes). El coneixement dels mecanismes i les estructures neurals que intervenen en conductes específiques d’altres animals pot proporcionar una nova perspectiva i pistes sobre les bases neurals de la nostra conducta.
Per explicar aquests canvis graduals, ens basem en la selecció natural de Darwin i en la genètica moderna.
Investigadors han descobert que les estratègies que les diferents espècies fan servir per aconseguir aliment estan relacionades amb la mida i estructura del cervell. També sabem que algunes adaptacions conductuals es relacionen amb diferències en la mida relativa de certes estructures de l’interior de l’encèfal. La mida relativa d’una regió cerebral és un bon indicador de la importància de la funció d’aquesta regió en les adaptacions de la espècie.
1.1 Evolució del sistema nerviós en els invertebrats Primer ens centrarem en els invertebrats, ja que són els que tenen el sistema nerviós estructurat de forma més simple a més de la seva diversitat d’adaptació conductual. Tots els hàbitats han sigut envaïts per invertebrats. Degut a la simplicitat del SN, podem fer una descripció exhaustiva, cosa que encara no podem fer amb formes de vida més complexes.
 ESPONGES o CNIDARIS: no tenen teixits nerviós, en canvi, si tenen cèl·lules neuroepitelials per tot el cos, les quals estan connectades entre sí. Detecten el contacte i això estimula altres cèl·lules neuroepitelials que provoquen reaccions en l’individu. No tenen plasticitat sinàptica, ja que les reaccions que fan són innates, no poden aprendre a fer-ne d’altres (sinapsi elèctriques). Estan molt bé adaptades a l’entorn, però si aquest canvia no es poden adaptar. L’organització de les cèl·lules és reticular, no permet l’adaptació o modificació.
FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA II: NEUROANATOMIA  CUCS: o PLATELMINT: a la part anterior és on es comencen a desenvolupar les cèl·lules capaces de detectar informació sensorial. Així que es comencen a formar estructures amb més densitat de neurones, organitzades en ganglis principals al cap (ganglis cefàlics), i altres menys definits per tot el cos, el qual està segmentat. En cada segment hi ha dos grups de ganglis que controlen aquell segment del cos. Trobem un principi de cefalització.
o ANÈL·LID: El cos està segmentat, al igual que el SN. Té una regió cefàlica. Però al cos, en comptes de tenir dues regions de ganglis al llarg del cos, els ganglis estan organitzats a la part central del cos. A la part ventral del cos és on trobem més concentració de cèl·lules sensorials: sistema nerviós segmentat amb organització ventral. Unitat d’organització: gangli.
SN: segmentat, amb progressiva cefalització i simètric bilateralment, ventral i compacte (no hi ha cavitats entre mig de les neurones i organitzacions que el formen), amb axons amielínics (alguns organismes tenen axons de gran diàmetre per contrarestar la falta de mielina i així augmentar la velocitat del impuls nerviós).
 MOL·LUSCS I ARTRÒPODES: SN igual que en els cucs però més d’encefalització evolucionat.
en Major grau invertebrats.
Desenvolupament orgànics sensorials. Activitat motora més variada. Segmentació (metàmeres), progressiva cefalització, simetria bilateral, SN ventral i compacte, grans axons amielínics.
FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA II: NEUROANATOMIA Alguns insectes al llarg del cicle vital pateixen canvis morfològics que els obliguen a efectuar canvis també en l’estructura del sistema nerviós. No obstant això, el seu SNC és molt semblant. Aquest consta del cervell i ganglis en cada segment corporal.
1.2 Evolució del sistema nerviós en els vertebrats Esquelet intern→ Columna→ Medul·la | Crani→ Encèfal Característiques principals del SN:  Formació a partir del tub neural dorsal buit.
 Simetria bilateral.
 Segmentació medul·lar: des de cada nivell de la medul·la espinal es disgregues parells de nervis espinals. La resta del SN no està segmentat.
 Control jeràrquic: els hemisferis cerebrals controlen o modulen l’activitat de la medul·la espinal.
 Sistemes independents: el SNC és independent del SNP.
 Localització funcional: certes funcions són controlades per determinades localitzacions del SNC.
 Protegit per ossos dorsals.
 No ventral.
 Encèfal dividit en 5 grans regions: vesícules encefàliques.
Tots els vertebrats comparteixen les mateixes grans subdivisions de l’encèfal. El que els diferencia els uns dels altres són la mida absoluta i la mida relativa de les diferents regions.
Podem comparar el nostre cervell amb el d’algun altre mamífer i trobarem exactament les mateixes regions, sols que estaran en diferent mida. També hi haurà diferències en la mida i forma de les neurones.
FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA II: NEUROANATOMIA Evolutivament, la tendència no ha sigut a produir mutacions o “millores” en el sistema nerviós, sinó a augmentar la seva mida i estructuració. En els mamífers, sobretot en els primats, s’ha desenvolupat desproporcionalment l’escorça cerebral (telencèfal), fins a un punt que s’havia de replegar sobre sí mateix. Això ho relacionaríem amb canvis en la capacitat conductual.
Podem dir que la diferència entre encèfals es basa en la seva complexitat i mida relatiu.
→Per estudiar la importància de la mida del encèfal ens fem una pregunta: Quina és la relació general entre la mida cerebral i la mida corporal? En fer els gràfics corresponents observem que el grau de cefalització és: mamífers> peixos> rèptils. La mesura que tindrem en compte és l’anomenat factor d’encefalització (K).
El soma de les cèl·lules neuronals s’ajunten i formen la substancia grisa, donant lloc a capes a l’escorça cerebral i nuclis a l’interior d’aquesta. Les regions separades per fissures s’anomenen girificacions.
FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA II: NEUROANATOMIA 1.6 Semblances i diferències del SN dels vertebrats i dels invertebrats  Pla bàsic igual: els dos SN consten del SNC i del SNP.
 Tots tenen encèfal  El vertebrats tenen més neurones, però els invertebrats les tenen més grans (neurones identificables) i són més complexes.
 Estructura ganglionar diferent: els vertebrats tenen els somes en l’interior del gangli i les dendrites i axons a l’exterior. Els invertebrats tenen una escorça externa de somes monopolars i un nucli intern d’axons i dendrites.
 Els axons dels vertebrats són mielínics i els dels invertebrats són amielínics.
 Els invertebrats presenten canvis estructurals del SN al llarg del cicle vital, els vertebrats no (en general).
 Localització: en els vertebrats el SNC està al crani i en la columna vertebral. En els invertebrats el trobem al voltant del tracte digestiu.
 Evolució: el SNC dels vertebrats ha evolucionat molt més que el dels invertebrats.
...