Tema 1. La filogènesi del llenguatge i la cognició (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Bases de la comunicació i cognició humana
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Bases de la cognició i la comunicació humana Tema 1. Filogènesi del llenguatge i la cognició Classe: mamífers Ordre: primats Família: homínids Gènere: homo Espècie: sapiens Subespècie: --- Gènere: Pongo (orangutan), Gorilla, Pan (ximpanzés), Homo. Tots vam compartir un ancestre comú.
Context històric i cultural Segle XVII James Ussher, l’arquebisbe d’Armagh (Irlanda), va fixar la data de creació de la Terra comptant les referències de la bíblia.
Segle XVIII Carl Linnaeus va idear un sistema de classificació per tots els éssers vius. Plantes i animals van ser endreçats segons l’aparença física a partir del grau de similitud. Ell va ser qui ens va enquadrar en l’espècia Homo sapiens.
Segle XIX Lammarck és un dels primers a defensar les tesis evolucionistes (...però incorrectes).
El 1859 Darwin publica “l’origen de les espècies”, aportant dades definitives que confirmen la teoria de l’evolució Segle XX-XXI Veiem als ximpanzés com una caricatura de l’home.
EVOLUCIÓ 20 milions d’anys-Procònsul 12 milions d’anys – Dryopithecus 6-7 milions d’anys – Sahelanthropus tchadensis 6 milions d’anys – Orrorin Tugenensis 4,5-5,5 milions d’anys – Ardipithecus ramidus / Ardipithecus Kadabba Possible avantpassats 4 milions d’anys – Australopicecins Lucy – 3,2 milions d’anys (descoberta l’any 74) Australopithecus Afarensis 2,5 milions d’anys – Homo habilis (Primer representant gènere homo any 1964) 1,5 milions d’anys– Homo erectus (Primer en sortir d’ Àfrica; el que es queda al continent s’anomena Homo Ergaster) Homo Ergaster Homo Erectus Homo Antecessor Àfrica Europa Homo Heidelbergensis Homo Neanderthalensis 150.000 milions d’anys – Homo sapiens (Coincideix a Europa amb l’Homo Neanderthalensis.
Ambdós conviuen) Totes les connexions són hipotètiques Es descobreix que aquesta hipòtesi és falsa quan es descobreix el DNA més antic del món. Tots estem emparentats però, amb els Sapiens, no amb els Erectus.
Indicadors que fonamenten les hipòtesis sobre els orígens del llenguatge Sabem que...
 Fa 800.000 anys, a Atapuerca, els homñinids practicaven el canibalisme perquè s’han trobat marques en ossos humans que no corresponen al rossec d’un carnívor sinó talls d’una eina que només podia haver estat usada per membres gènere Homo.
 Els Homo Neanderthalensis tenien cura dels avis fins els darrers anys de la seva vida perquè s’han descobert restes d’individus “vells” desdentats i amb artritis, que, en aquestes condicions, no haguessin sobreviscut sense ajut.
Com podem saber si caminaven sobre les cames o a quatre grapes? Observem el forat de l’húmer, l’encaix del colze, que per exemple en els ximpanzés és molt pronunciat doncs necessitaven una articulació molt forta per caminar a quatre grapes. En els humans, en canvi, no trobem aquests forats.
Motlles endocranials Lateralització hemisfèrica ( la dominància manual i la dominància per al llenguatge no es clar que correlacionen perfectament)  A partir dels motlles que s’han fet de l’interior dels cranis podem averiguar la mida del cervell...
L’ aparell fonador El descens de la laringe factor decisiu (...) Indústria lítica A falta d’inicis directes sobre l’ origen del llenguatge, sovint s’ha fet referencia a la industria lítica per inferir com es comunicaven els primers homínids, entenent que existeix una relació directe entre l’elaboració d’instruments i el llenguatge. L’evolució lítica proporciona indicis clars sobre el desenvolupament de la ment humana. Les capacitats cognitives involucrades són alhora prerequisits necessaris per al sorgiment del llenguatge (si bé no ens informa explícitament sobre com va aparèixer).
La transmissió del saber de fer una eina, s’ha d’haver comunicat d’alguna forma. Això, ens fa pensar en l’existència d’algun tipus de comunicació. Hi ha tècniques que s’aprenen a partir de l’observació entre ells.
Capacitats que requereix la construcció d’una eina:      Planificar una tasca Buscar i seleccionar la matèria Saber escollir els millors trossos, si s’escau amagar-los, i després recordar allà on s’han deixat Seguir una tècnica adequada amb moviments precisos que s’ha degut d’aprendre.
Transmetre aquests sabers i habilitats a través d’un sistema de comunicació eficient (Buscar info sobre neurones mirall) 16/02/2016 No és tant clar que es puguin determinar tres àrees culturals de ximpanzés, és un aprenentatge que no aprenen naturalment (utilitzar pedres...), sinó que han d’aprendre en un context de grup. No són una instrucció com el llenguatge en els humans, no hi ha una voluntat.
Els ximpanzés veuen i miren i imiten.
Trobem conductes curioses. Es va descriure el comportament d’un ocell anomena’t ocell indicador de la mel, no pot accedir per si sol als ruscos de mel, però dóna indicacions als humans a partir del seu característic vol. Així els humans poden trencar el rusc i l’ocell pot menjar-se la mel. És una relació de simbiosi.
...