Rossini (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Ce qu'on entend sur la montagne de Liszt Hi ha una dialectica entre dos temes antagonics que són la naturalesa i a humanitat. Es característic del Romanticisme que aquestes dialèctiques acaven trobant una solució final que fusiona aquesta lluita. Agafa un poema que despres musicalment podrà representar. Ens situa en aquesta elevació com si estiguessi mdalt d'una muntanya, per això l'obra comença com amb un tremolor propi del cel. Seguidament, es dona protagoonisme a les cordes i despres apareixen els vents. Trobem una part melòdica que es contraposa amb una part més greu. Veiem com els acors esclaten i cada cop van pujant de més intensitat. En el minut 4 entrem en la part inefable i més profunda que cita en el poema.
En el minut 18.43 veiem com hi ha tota la part de bronze i la seccio de metalls que estableix una metàfora amb la part del conflicte. Contraposicio entre la natura i la humanitat que estableixen tot un conflicte, un diàleg. Al minut 27 veiem l'arpa que representa la natura i es representa la humanitat amb el contrabaix. Acaba amb una reconciliació entre la natura i la humanitat.
L'òpera Opera tipicamet romantica que deu els seus pasos a l'opera del classicisme, no nomes musicalemtn sino tambe conceptualment. Apareixera un nou genere que s'anomenara drama on destacarà la figura de Wagner. Busquen la subjectivitat, un dels grans reptes de l'opera romàntica es acabar amb la separacio entre l'aria i el recitatiu. Cada vegada voldran més part musical i menys part parlada. Es busca una unitat en l'obra que s'anomenara continu musical. Destaca el context italià, frances i alemany.
Itàlia El primer romanticisme en opera està significat per el bel canto i concretament a Itàlia pren protagonisme a finals del segle XVIII perque vol desplaçar la importancia de la opera francesa. Es desenvolupa la part melòdica considerant la part del bel canto la part més bonica de l'opera. La lina vocal es clara, inteligible, ritme marcat i senzilla. La situacio en la que ens trobem a Itàlia haurà de primar l'exhibicó davant del drama. Verdi ho canviarà i passarà a dir-se en comptes de bel canto verisme. El verisme voldrà sortir de l'esquema del bel canto; implica que es tant important la part dramatica com la musical; les histories que s'expliquen han de ser el màxim de vertaderes possibles això facilitarà la comprensió per part del públic és el que preté ell; posa importancia a tota la coherència de l'òpera.
Un compositor que es troba entre el bel cantisme i els inicis del verisme serà Rossini. Hem de destacar que posa elements contrastants continuament que creen una dialèctica entre el piano i el forte. Utilitza molt les repeticions, la dinamica, tractament viruosistic de la veu i orquestra...
Pero entra en escena Verdi i creu que l'opera romantica ha de perfeccionar la psicologia dels personatges i han de treballar l'ambient de llibertat i per tant, l'argument. Tracta melodies populars que la gent identifica amb el seu lloc, ell destaca l'essència italiana. Destaca la Traviatta, Il Trobatore, Rigoletto aquestes tindran influencia del bel cantinisme. Seguidament farà Otello i Falstaff, Nabuco. Cada vegada s'adhereix més al realisme i per aixo acabara creant el verisme, que sera la projeccio del mon de manera real i no ideal. Aixo xoca amb el Romanticismep ero arriba cert moment que es prima la realitat. En aquest context ven molt tot lo que serien asesinats, classes populars baixes, morts violentes, elemetns arribat al limit. Aquest verisme arriba un moment que no permet que les operes s'estructurin en actes, sino que volen que l'auditor ho entengui d'una sola vegada i seran operes que nomes es faran en un sol acte.
Hi ha un altre moviment que serà característic que és l'interes per l'exotisme. Tenim Puccini que li interessa molt tot lo que es la cultura japonesa amb Madame Butterfly. Moltes d'aquestes operes que tendeixen a allò exòtic son operes que poden servir per obres cinematografiques.
França Tenim el projecte de la Grand Opera, l'opera comica, el drama líric, l'opera realista i l'opereta.
Grand Opera: Concebran l'opera com un gran espectacle on hi hagi una expressivitat maxima. Un dels seus elements més característics es el ballet. Veiem recitatius i àries, per exemple veiem Meyerber amb la seva obra Robert el diable. Volen que les obres tinguin una gran monumentalitat.
Es relaciona allo intim amb allo colectiu. Es comencen a introduir poc a poc elements populars. Els temes s'agafen de l'edat mitjana i comencen a apareixer els grans cors.
El drama líric neix al 1850 i utiitza temes tràgics pero si la Gran opera utilitza molta gent i afectisme, aquest no, seria tot lo contrari. Es recolza molt més en la intimitat i allò personal. Es representava en el teatre liric i tenim obres com Romeu i Julieta o el Faust de Gounot.
L'opera còmica, tractava temes de la burgesia quotidiana, fa enfasi en les cançons i en les aries.
Es una musica lleugera.
Opera realista: te un model clar que es la Carmen de Mizet, que tot i ser considerada com una opera comica despres es va catalogar com una realita. S'acosta molt a la grand opera pero no te la monumentalitat que solia tenir aquesta; pero si que te un estil molt personal i vinculat a la realitat.
Opereta: es molt senzilla, te un caràcter lleuger, introdueix danses de l'epoca com el cancan o la polca, va tenir molt exit que fins i tot es va exportar a Amèrica, es el preludi del cabaret o els musicals. Els contes de Hofffman d'Offerbach.
Es creen diferents generes operistics per tenir content a tothom.
Alemanya Vol crear una opera romantica a Alemanya, on el nacionalisme té molta importància. Que fins i tot transformara el concepte d'opera.
...