Treball obra arquitectònica- historia moderna (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Història moderna i contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 14/04/2016 (Actualizado: 14/04/2016)
Descargas 4
Subido por

Descripción

Treball sobre le petit hameau de la reine. Primer treball de l'assignatura historia moderna.

Vista previa del texto

Le petit hameau de Maria Antonieta a Versalles 0 Introducció i anàlisi formal En aquest treball es tractarà el conjunt arquitectònic que va ser construït per a complaure els desitjos de la reina Maria Antonieta de viure en un ambient rural.
Aquesta obra arquitectònica és l’hameau que es troba a Versalles, al qual la reina de França passava llargues temporades amb la seva família i amics. El Palau de Versalles junt els jardins i la resta de terrenys adjacents, incloent l’hameau de Maria Antonieta ocupa aproximadament 800 hectàrees. El petit hameau és una petita part d’aquest extens territori. La següent imatge és una vista aèria del petit hameau.
Per començar el treball, explicaré quina és aquesta obra, quan i per què es va fer, les característiques que aquesta presenta i el context històric i polític.
L’hameau de la reina es va construir amb la intenció de proporcionar un ambient rural i bucòlic a Maria Antonieta. L’estil de l’hameau és normand. Sembla ser que al segle XVIII als aristòcrates francesos els agradava actuar com pastors i pastores, sense renunciar a les comoditats i els luxes de la seva posició social. Aquest idealisme de la vida natural estava inspirat en l’obra del filòsof il·lustrat Jean Jacques Rousseau, que donava molta importància a la naturalesa. L’hameau semblava totalment rústic des de l’exterior, però l’interior era d’un estil rococó que proporcionava el confort i el luxe desitjat per la reina i els seus convidats.
Maria Antonieta era molt jove quan es va casar amb Lluís XVI i no estava acostumada a la vida rígida pròpia de la cort francesa; sentia enyorança de la vida i els hobbies de la seva terra, Àustria. Va ser per aquest motiu que Lluís XVI va decidir remodelar el Petit Trianon, casa que va ser construïda en època de Lluís XV, per crear un espai més acollidor per Maria Antonieta dins del propi Versalles.
1 Tot i així, Maria Antonieta continuava insatisfeta i el 1783 va encarregar que es construís el seu hameau. Sembla ser que la reina va veure un quadre pintat per Hubert Robert en el qual es plasmava una casa del país de Caux. La reina, en veure aquella obra, va quedar fascinada i va demanar que el seu hameau (paraula francesa que significa llogaret o poblet) es construís seguint aquesta obra i en el qual les cases seguissin l’estil normand, igual que la casa de Robert. Tot i així, no es pot assegurar al cent per cent que la reina veiés aquesta obra i quedés fascinada, ja que també es diu que, com que volia viure en un ambient més rural, va encarregar a Hubert Robert que dissenyés el seu hameau, per tant, no se sap amb seguretat què va ser primer, l’obra de Hubert Robert o la idea de Maria Antonieta de fer-se construir un poblet per ús exclusiu.
Les cases van ser construïdes per l’arquitecte Richard Mique, que les va dur a terme seguint el model del pintor. En les següents imatges podem veure l’obra de Hubert Robert (imatge de l’esquerra) i una fotografia d’una de les cases de l’hameau de la reina Maria Antonieta. Contemplant aquestes imatges queda clar que, tal i com la reina va demanar, es va seguir l’obra de Robert per a dur a terme l’hameau.
Tot i l’aparent humilitat d’aquest hameau, l’interior de les cases estan decorades de manera bastant refinada. Les cases de l’hameau de Maria Antonieta son d’estil franconormand, que es caracteritza perquè solen tenir una torre central amb una teulada a dues aigües. La part superior de la torre s’utilitzava per emmagatzemar el gra, motiu pel qual tenen aquesta forma.
L’hameau de la reina està format per un conjunt de nou cases que envolten un llac. Cadascuna d’aquestes cases tenia un propi jardí. A continuació, explicaré les diverses cases que composen aquest terreny.
La casa que potser crida més l’atenció, per ser la més gran és la Maison de la Reine, es a dir, la casa de Maria Antonieta dins el recinte. Aquesta és la 2 principal construcció de l’hameau. Realment, està composta per dos edificis diferents units per una galeria de fusta corbada en forma de mitja lluna i que està decorada amb testos de pisa blanca i blau i les inicials de Maria Antonieta. A la dreta d’aquesta galeria es troba la casa de la reina, que es compon d’una planta baixa amb un menjador i un gabinet de jocs, i la planta superior, a la qual podem accedir a la segona planta mitjançant una escala recargolada, i on trobem un gran saló, amb panels de fusta adornats amb tapissos d’estil suïs en llana brodada, i un petit saló. A la esquerra de la galeria es troba la casa del billar, que es composa d’una sala de billar a la planta baixa i d’un petit apartament on es creu que va poder habitar l’arquitecte de l’hameau, Richard Mique i que compta amb cinc habitacions i una biblioteca. El mobiliari de l’interior és de luxe i van ser creats pel cèlebre fuster George Jacob i l’ebenista de la cort Jean-Henri Riesener.
Es diu que des de la part alta de la galeria, la reina podia contemplar els treballs de camp vestida només amb un senzill vestit blanc i un barret de palla.
Le Réchauffoir, una petita caseta que traduït significaria el escalfaplats, albergava una gran cuina, un rebost i petites habitacions. En aquesta casa es preparaven els plats pels sopars i banquets que la reina organitzava en la seva maison. Dins d’aquesta trobem un forn, una xemeneia, una taula d’avet i el terra cobert de tommettes, que són rajoles de terracota que tenen una forma generalment quadrada o hexagonal, en aquest cas, hexagonal.
A l’hameau trobem una petita casa, coneguda com a gabinet o caseta de la reina (Le Boudoir), que es composava d’un saló i un guarda-roba i es troba a per un envoltada per un jardí tancat. Trobem també le moulin (el molí), que es troba a la vora del llac des del qual surt l’aigua. El Molí servia per moldre el pa amb la seva roda i també comptava amb un safareig que estava al servei del poblet.
Una altra construcció que composa aquest acollidor hameau és la torre de Malborough, que és una mena de far que s’utilitzava per sortir de pesca o a fer un passeig en barca pel llac. En aquesta torre s’emmagatzemava el material per a la pesca. La part alta servia d’observatori per comunicar-se mitjançant senyals amb el Palau de Versalles.
El nom de la torre de Malborough sorgeix de la cançó composada en 1722 quan va morir el duc de Malborough. Sembla ser que el motiu pel qual van utilitzar el nom d’aquest duc per posar-lo a la torre és perquè la nodrissa de Lluís XVI solia cantar-la i per això a ell li agradava aquesta cançó i es va difondre per Versalles i, més tard, pel país. De fet, existeixen versions en altres idiomes.
3 Encara avui aquesta cançó es coneguda per la seva tornada: “Mambrú se fue a la guerra”. Al nostre país s’utilitzava el nom de “Mambrú” per una distorsió de la pronunciació.
Dins l’hameau trobem també la Laiterie de Propreté. En aquest indret es preparaven els lactis com la mantega o els formatges. La lleteria de preparació es troba situada al front de la lleteria de degustació, que va ser destruïda sota el primer imperi. Allà, la llet es desnatava i es batia la mantega.
Maria Antonieta provava els productes lactis en aquesta lleteria de degustació. Aquesta casa es troba moblada amb taules de marbre, que estan equipades amb vaixelles de porcellana. En l’anterior imatge podem veure la Laiterie de Propreté i el seu mobiliari de marbre blanc.
Sembla ser que Maria Antonieta va demanar que es construís una granja en la seva propietat per a la seva diversió. Estava situada una mica apartada de l’hameau i en el seu temps acollia ramaderia variada: vuit vaques i un toro, deu cabres, ovelles i coloms.
Aquesta finca va ser adquirida i restaurada en 1993 per una fundació d’Assistència als animals. Després de la restauració, la finca es va reservar exclusivament per l’aprenentatge dels nens. Actualment, en aquesta granja trobem personal que cuida els nens i els acompanya mentres que els pares poden visitar el Palau de Versalles.
Dins d’aquest conjunt arquitectònic, també trobem un colomar. Es troba al costat d’un saló de ball i es proper a un pont de pedra que comunica els dos costats del riu poblat de carpes. Per últim, tenim una casa que és la Maison du gardien (casa del guardià). En aquesta casa vivia el suïs Jean Bersy, aquesta casa esta bordejada per un caminet i una terrassa coberta amb un enreixat de troncs de fusta.
Cal dir que el conjunt del Palau i el parc de Versalles, incloent el Gran Trianon i el Petit Trianon va ser declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1979. Per arribar a l’hameau de Maria Antonieta s’ha de caminar 1 kilòmetre i mig des del Palau de Versalles. Aquest és un camí una mica complex, ja que els camins s’assemblen a un laberint i és preferible utilitzar un plànol durant la visita, per tal de no perdre’s.
4 En aquest hameau, la reina es figurava portar una vida camperola i passava llargues temporades en aquest bucòlic indret junt als seus fills. Només admetia la visita d’uns pocs amics íntims.
La Revolució francesa va sorprendre-la en el Trianon. El 5 d’Octubre de 1789 va haver d’abandonar precipitadament i per sempre el seu petit hameau i tornar a palau, d’on va sortir definitivament al dia següent.
Context històric: La monarquia de Lluís XVI i la Revolució francesa El context en el qual es va construir el petit hameau de Maria Antonieta és la monarquia de Lluís XVI (1754-1793), que va ser l’últim rei absolut de França.
Lluís XVI es va casar amb Maria Antonieta en el 1770, que era la filla de l’emperador austríac Francesc I. Van tenir un matrimoni difícil a causa d’una disfunció sexual per part d’ell. El matrimoni no va començar a tenir fills fins al 1778. Eren una parella jove, ell tenia només vint anys i ella dinou i no es trobaven preparats per carregar amb el pes de la corona més important i poderosa del continent europeu en el moment en el que Lluís XV, avi de Lluís XVI va morir en el 1774, proclamant reis a Lluís XVI i Maria Antonieta. La situació interna del país era molt delicada des dels desastres de la guerra dels set anys (1757-1764), en la qual França va perdre nombroses colònies, va sofrir moltes derrotes a mans dels anglesos i va veure la seva Hisenda tocar fons. Lluís XV no havia aconseguit tornar al Tresor francès la seva solvència i el problema va ser traslladat al seu net, que ho va arrossegar fins al convuls final del regnat.
Alhora dels problemes de la Hisenda, que eren molt greus, l’absolutisme borbònic estava començant a ser disputat per nous ideals que qüestionaven el seu regnat. El rei, per agradar al poble, va restablir el Parlament, que tenia la capacitat legislativa que limitava el poder del rei i que va ser abolida pel rei Lluís XV, però allò el va portar a enfrontar-se amb la noblesa i l’església.
Des del 1776, França es va alinear amb els rebels en la guerra d’independència de les colònies americanes. El preu de sostenir una guerra en un altre continent va suposar nous crèdits internacionals que van augmentar el deute del país, per després signar una pau, que encara que era victoriosa, no aportava gaire a França. Els successius intents de Lluís XVI per sanejar la hisenda van resultar fracassos fins l’extrem de que el rei va haver de convocar assemblea de notables per sol·licitar impostos a la noblesa en 1787, 5 però aquesta es va negar rotundament. Per intentar tallar la negació d’aquest grup social, el rei va convocar els Estats Generals en 1789, cosa que cap rei havia fet des de 1614.
Els Estats Generals eren una assemblea consultiva d’origen medieval formada pels representants dels tres estaments. Durant el període absolutista, no havia estat convocada. El vot s’efectuava per estaments, de manera que la noblesa i el clergat sumaven dos vots contra un del tercer estat. La intenció d’aquesta convocació era traslladar major poder al Tercer Estat per poder treure endavant la seva política econòmica però va resultar massa tard, de tal manera que les classes més desfavorides per la fallida es van aixecar i va començar la Revolució francesa.
La Revolució francesa, que es va produir en 1789, pretenia una transformació de les estructures de l’Antic Règim. La influència d’aquesta revolució va tenir caràcter universal i es va convertir en un punt de referència de les revolucions polítiques que van sacsejar Europa i Amèrica al llarg del segle XIX.
Després de la convocatòria dels Estats Generals per part de Lluís XVI, el tercer estat, format bàsicament per la burgesia, es va reunir a la sala del Joc de la Pilota, ja que estava en contra del sistema de votació per estaments.
Aquesta Sala del Joc de la Pilota es troba a Versalles i va ser construïda en el segle XVII com a distracció dels membres de la Cort. Com que el rei va prohibir als diputats del tercer estat reunir-se a la sala on se celebraven les sessions dels Estats Generals, es van reunir a la Sala del Joc de la Pilota i van jurar no separar-se fins a dotar França d’una Constitució.
Allí es va proclamar l’Assemblea Nacional Constituent, que va ser recolzat per les masses populars empobrides per la crisi.
La presa de la Bastilla (la presó de París) el 14 de juliol de 1789, juntament amb les revoltes populars a tota França, va permetre que la burgesia accedís al poder i iniciés la construcció d’un Nou Estat. Es van abolir els privilegis feudals, es va proclamar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, es va iniciar la separació entre l’Església i l’Estat i es va aprovar la Constitució de 1791, en la qual es reflectien la sobirania nacional, amb sufragi censatari, que era un tipus de votació en la qual només podien votar els ciutadans amb un cert nivell de riquesa, i la divisió de poders, i s’asseguraven les llibertats i la igualtat de tots els individus. La forma de l’estat va ser una monarquia constitucional.
Els representants del poble francès constituïts en Assemblea nacional, considerant que la ignorància, l’oblit o el menyspreu dels drets de l’home són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt d’exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de l’home (...).
6 Art. 1er: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna.
Art. 4rt: La llibertat consisteix a poder fer tot el que no perjudica els altres. Així, en l’exercici dels drets naturals de cada home no té més límits que els que asseguren els altres membres de la societat el gaudi d’aquests mateixos drets.
El lema que reivindicaven els revolucionaris francesos era “llibertat, igualtat, fraternitat o la mort”. Aquests valors s’havien de defensar en el marc d’una república que unís tot el territori francès.
Els problemes econòmic i les desigualtats socials van continuar, motiu pel qual un nou esclat revolucionari va fer que els sectors burgesos més radicals, coneguts com a jacobins, accedissin al poder i proclamessin la Convenció Nacional. Per als revolucionaris francesos, la nació era l’entitat política que formava la base sobre la qual es configurava l’Estat. Per tant, identificaven nació amb poble, entès com a conjunt de ciutadans lliures, iguals i solidaris entre ells, excloent-hi tots els privilegis per raó de naixement. Aquesta convenció, per tant, va donar pas a un període radical que es va activar per l’intent de conspiració del rei Lluís XVI contra la revolució. Els monarques van ser guillotinats i es va proclamar la República. Davant d’aquesta situació, les monarquies europees van declarar la guerra a França per tal de frenar l’avenç de la revolució.
Es va crear, llavors, una situació d’emergència en la qual totes les decisions eren en mans d’un Comitè de Salvació Pública dirigit per Robespierre, el qual va emprendre una sèrie de reformes radicals i va crear un exèrcit nacional per a defensar la nació francesa dels altres països.
Tot i que es va aprovar una nova Constitució (1793) que reconeixia el sufragi universal masculí, es a dir, tots els ciutadans, sense distinció de rendes, encara que si de sexe (només els homes) podien votar. El radicalisme inicial va derivar en un règim dictatorial que coartava les llibertats i posava en perill la idea d’Estat Liberal a què aspirava la burgesia.
En aquesta etapa, que es coneix com a època del Terror, es van constituir tribunals revolucionaris per tal de perseguir els sospitosos contrarevolucionaris. Molts van acabar a la guillotina.
La convenció va sucumbir davant d’un cop d’Estat, al 1794. A partir d’aleshores, el procés revolucionari va perdre violència i es va instaurar una república controlada per la burgesia moderada. En la nova Constitució, de l’any 1795, es va instaurar el sufragi censatari i el poder executiu es va concentrar en mans d’un consell de cinc membres, anomenat Directori, que posteriorment es va reduir a tres.
A partir del procés revolucionari francès es van definir els principis del liberalisme polític que van donar lloc als Estats liberals. Aquests estats havien de posseir una 7 Constitució en la qual quedessin reflectides la forma de l’Estat (monarquia o república), la divisió de poders i la sobirania nacional o popular. Havien de considerar els habitants de l’Estat com un conjunt de ciutadans lliures i iguals amb uns drets, i no com a súbdits d’un monarca, motiu pel qual podien participar en la vida política mitjançant el vot.
Els principis del liberalisme polític van anar derivant cap a posicions moderades i conservadores, segons les condicions sociopolítiques del context històric. Finalment, el concepte de llibertat es va reflectir també en les teories del liberalisme econòmic.
Conclusió Quan vaig escollir aquesta construcció, el que em va semblar més interessant era precisament el fet que no es tracta d’una construcció aïllada, sinó d’un conjunt de construccions estèticament del mateix estil i que formen una mena de poble. La idea de poble transmet sensació de senzillesa, serenor i vida bucòlica, i per tant, les cases que el formen son de construcció humil, feta amb materials bàsics, i carent de luxes. També em va interessar el fet que una persona que podia viure en un palau ple de luxes, fet amb totes les comoditats, envoltada de jardins i, en definitiva amb molt més del que qualsevol altre persona podria ni tant sols imaginar, sentis la necessitat de viure en un ambient senzill i bucòlic.
Tot plegat dona la sensació que la Maria Antonieta fos una persona amb poques pretensions, i com hem dit abans, poc acostumada a la vida de la cort, raó per la qual hauria tingut el desig de disposar d’un lloc més íntim i tranquil, allunyat dels cortesans i de la pressió que la vida cortesana suposaria per una reina tan jove. Però resulta força pretenciós el fet de fer construir, no una simple caseta, sinó tot un poble, per al seu us exclusiu, amb la sola companyia dels servents i alguns amics als que convidava de tant en tant. L’aspecte senzill de l’hameau és una mica enganyós, si tenim en compte els luxes dels que disposava a l’interior de les construccions, i contradiu l’aparent intenció de fugir d’una vida refinada. Un exemple d’això seria la lleteria, que ni tan sols és la vivenda de la reina i tots els mobles son de marbre i la vaixella de porcellana.
Sembla ser que la reina Maria Antonieta sempre havia estat una noia indisciplinada, vanitosa i poc predisposada a seguir les normes d’educació. Aquestes qualitats ja ens apropen a entendre el motiu pel qual una dona així podria haver tingut un capritx d’aquestes dimensions Es diu que no va ser del tot benvinguda a França i que pot a poc es va anar guanyant enemics a causa de la seva actitud escèptica vers la corona, ociosa i capritxosa, ja que la seva vida con a reina va estar plena de festes i activitats lúdiques que van ocasionar que 8 cada cop la reina rebés més crítiques i burles per part del país, arribant-se fins i tot a qüestionar la paternitat de Lluís XVI dels seus fills. Maria Antonieta, tot i així, no feia gaire cas a aquestes burles, crítiques i rumors, simplement continuava fent la seva vida.
Per tant, el fet que la reina de França encarregués un capritx com és l’hameau, aparentment entranyable pel fet de voler fer una vida “humil” en un lloc tan bucòlic i tranquil com aquest, podria no ser més que un dels seus capritxos.
Deixant de banda aquest tema de Maria Antonieta, m’agradaria afegir la meva opinió sobre l’hameau, ja que traient el tema de que pugui o no pugui ser un capritx propi d’una reina massa jove i probablement egoista, aquest conjunt arquitectònic és un llegat preciós que ens ha quedat de l’última monarquia absoluta de França.
Sincerament, he escollit aquesta obra perquè em sembla molt més interessant treballar una obra d’aquestes característiques (conjunt arquitectònic de tipus rural) que no pas fer una obra molt més ostentosa o de dimensions més monumentals. Un altre motiu que m’ha portat a triar l’hameau de la reina és el fet que no és un poblet qualsevol, sinó que va ser expressament encarregat per la reina de la monarquia més important i poderosa de la Europa del moment. Sembla contradictori que la reina amb més poder d’aleshores encarregui una obra que tingués aquesta aparença humil i això crec que crida l’atenció, però és una mostra més de la influència del pensament naturalista que estava de moda entre l’aristocràcia de l’època.
A més, l’hameau de la reina no és una construcció de la qual es parli molt, almenys, jo no havia escoltat parlar d’ella fins fa poc. De fet, he tingut alguns problemes alhora de trobar certa informació sobre l’hameau, com el número de cases, les imatges dels interiors i l’extensió del territori que ocupa. Quan es parla de Versalles, se sol parlar sobretot del Palau i del Trianon i precisament això va ser l’element decisiu que va fer que jo escollís aquesta obra arquitectònica quan se’ns va encarregar fer un treball sobre arquitectura, ja que com que no estava massa assabentada sobre com i perquè aquest entranyable poblet va ser construït i em semblava interessant i atractiu, vaig pensar que seria interessant fer el treball sobre aquesta obra per aprofundir en aquest tema.
9 ...



Comentario de mcabrecano en 2016-04-18 11:42:16
El trabajo no está mal, pero ella es un coñazo.