Unitat 1- Introducció a la Psicometria (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicometria
Profesor M.B.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 18/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA PSICOMETRIA PSICOMETRIA (“PSYKHE-METRUM”) Conjunt de mètodes, tècniques i teories implicades en la mesura de les variables psicològiques. Tractaria de tot allò relacionat amb la mesura dels aspectes psicològics.
NO és una ciència exacta  conté ERROR EX. altura, ansietat (no podem mesurar-lo sense haver-lo estudiat abans).
CARACTERÍSTIQUES PSICOLOGIQUES  Són constructes ja que no són observables ni es poden mesurar directament  Per tal de mesurar-los utilitzem indicadors  conductes que sí son observables directament  Per avaluar el nivell dels subjectes en el constructe INDICADORS  Utilitzem instruments de mesura o test per tal de fer una sistematització d’un conjunt d’indicadors.
 Item sistematització d’una variable observable que intenta demostrar un constructe  Hem d’esbrinar la part que ens interessa del constructe i la part d’error ja que si l’error es gran potser NO ens interessa.
EX. Depressió La depressió es un constructe (variable NO observable) per tar d’esbrinar si el subjecte que estem estudiant pateix aquest tipus de malaltia o no ens fixarem en els indicadors com per exemple: 1. Pèrdua de gana 2. Problemes de son 3. Ganes de plorar 4. Intent de suïcidi Un cop esbrinats els indicadors que observarem fem una sistematització d’aquest i comencem a formular uns items. Quan reunim una sèrie d’items ho organitzem tot en un test que serà el que hagi de respondre l’individu estudiat.
Quan el hagi respost el test ens fixarem en totes i cada una de les respostes però tenint en compte L’ERROR DE MESURA. També observaríem el nivell de depressió del subjecte i podríem inferir en ell.
CONTINGUTS CONCEPTES CLAU  Escalament problemàtica de l’escalament dels estímuls psicològics i psicofísics.
 Teoria dels tests S’explica la lògica i els models matemàtics subjacents a la construcció i ús dels tests 1. Teoria clàssica dels tests 2. Teoria de resposta a l’ítem 3. Tests referits al criteri  Instrument de mesura Sistematització d’un conjunt d’indicadors amb la finalitat d’avaluar diversos nivells d’un constructe (variable teòrica inobservable que només es pot mesurar mitjançant indicadors observables que el representin).
NO precisos conté ERROR  Elements del test constitueixen l’operativització del constructe i han de reunir una sèrie de requisits per a demostrar que compleixen la funció per la qual han estat creats.
Error de Conducta humana Constructe Test mesura TEORIA DELS TESTS  Teoria dels tests funció matemàtica o model que estableix una relació entre: - Variables observables (puntuacions en el test) - Variables inobservables (puntuacions verdaderes o nivell dels subjectes en el tret mesurat del test)  Hi ha diferents models tots ells analitzen la incidència dels errors en la mesura dels constructes psicològics i el grau en què afecten la fiabilitat dels instruments de mesura.
 Teoria dels tests més estesa  Teoria Clàssica dels Tests  model lineal.
TEORIA CLÀSSICA DELS TESTS ( TCT) Model lineal de la puntuació veritable proposat/formulat per Spearman: X puntuació en el test X=V+e V puntuació verdadera, E(x) e error Supòsits: 1. Es sustenta en que la puntuació verdadera (el valor verdader que pertany a aquell subjecte) és igual a la esperança matemàtica .
V= E (X) 2. L’error aleatori és igual a 0 ja que si poguéssim administrar infinites vegades un test i féssim la mitjana l’error sempre seria 0 ja que uns cops ens equivocaríem més i uns altres menys.
E (e) = 0 3. L’error aleatori no correlaciona amb la puntuació verdadera.
Rev= relació puntuació verdadera rve= 0 4. Si valoréssim l’error d’un test amb un altre que mesura el mateix la correlació seria 0.
rejek=0 Test paral·lels: Es tracta d’un test que mesura el mateix constructe que un altre però amb diferents items. Hi ha dues condicions: 1. Les puntuacions verdaderes han de ser equivalents (iguals).
VJ= VK 2. Que les variàncies dels errors dels dos tests paral·lels siguin les mateixes.
σ2ej = σ2ek Limitacions TCT:  Absència d’invariància respecte a l’instrument utilitzat EX. Si administrem dos tests que mesuren el mateix constructe les puntuacions que obtindrem seran diferents en funció del test administrat.
PROBLEMA  hauria de ser el mateix valor  Absència d’invariància respecte a la mostra utilitzada per calcular les propietats dels tests.
EX. Si apliquem un test a una mostra i a una altra els resultats seran diferents.
Mostra ≠ resultat ≠ modificació de les propietats del test (variància)  S’assumeix que la precisió del test és la mateixa, independentment del nivell del tret mesurat.
EX. Si s’aplica un test difícil valoraré amb més precisió els subjectes que tenen més capacitat (ex. capacitat espacial) ja que els que no tenen alta capacitat no encertaran els items.
 No es disposa d’indicadors de bondat d’ajust que ens informin del grau en què el model s’ajusta a les dades.
MODEL TEORIC TEORIA DE LA RESPOSTA A L’ÍTEM ( TRI)  No és basa en el test sinó en L’ÍTEM  La gràfica ve donada per la Corba Característica de l’ítem (CCI)  La forma concreta d’aquesta corba ve donada per tres paràmetres: 1. A índex de discriminació - Capacitat de l’ítem per poder discriminar entre els que presenten alt nivell en el constructe dels que no.
- Ve representada per la pendent de la recta - En funció de la inclinació de A podem discernir els que presenten alt nivell o no.
2. B la dificultat de l’ítem - Si és més difícil la qüestió o no.
3. C probabilitat d’encertar l’ítem per atzar - Distribució des del punt de vista més baix de capacitat de l’individu  Eix abscisses valor del constructe / capacitat del subjecte + puntuació i + positiva més capacitat en el constructe  Eix ordenades probabilitat d’encertar l’ítem + puntuació  + possibilitat d’encertar l´ítem Supòsits:  Unidimensionalitat el que mesurem és el que pretenem mesurar i no una altra cosa  Independència local fa referència a la capacitat de l´ítem per ser contestat de manera independent per altres items del test.
Models TRI Els models TRI són dissertats per items dicotòmics. Trobem de 3 tipus:  Model logístic d’un paràmetre (o model de Rasch)  només té en compte el paràmetre de dificultat de l’ítem.
On la 0= Z Habilitat d’una persona  Model logístic de dos paràmetres dificultat de l’ítem i índex de discriminació  Model logístic de tres paràmetres  té en compte a, b i c.
Exemples de CCI: 1. Model d’un paràmetre - Distribució logistica cada linea és un ítem diferent - Només es modifica la dificultat de l’ítem - Lineas paral·leles mateix pendent 2. Model de dos paràmetres - Varia la discriminació més o menys en funció de la pendent - Pendents diferents 3. Model de tres paràmetres - Només valora la capacitat dels items per contestar a l’atzar - Diferent pendent - Més a la dreta més capacitat TCT vs TRI Interpretació en el que es basa Precisió TRI persona ≠items) Puntuació TRI (La puntuació verdadera del subjecte sempre serà la mateixa Paràmetres fiabilitat/validesa (1 ...

Comprar Previsualizar