Tema 2 i 3. Població (2009)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Geografia humana
Año del apunte 2009
Páginas 7
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Geografia Humana Tema 2 i 3 - Població El primer augment sobtat del creixement de la població humana global data de l’any 3.000 aC. El segon és bastant més posterior i es produeix a la segona meitat del segle XX. També cal destacar, si parlem de dates importants, que cap el 1.400 es va produir un elevat descens de la població degut a la “pesta”.
En termes d’augment de població, quan parlem de duplicació ens referim al temps que es tarda en obtenir el doble de població.
Per calcular la població final a nivell planetari ho fem de la següent manera: P.Final = P.Inicial + Naixements – Defuncions Mentre que per calcular-la per a cada país: P.Final = P.Inicial + Naix. + Def. + Immigració + Emigració Actualment el que frena profundament el creixement de la població són els mètodes anticonceptius i la SIDA. Actualment al planeta terra hi habiten 6.625.000.000 persones. Els resultats de la quantitat de població mundial l’obtenen el World Popolution Prospects, que són estudis realitzats per les nacions unides cada any. A més a més, també fan múltiples previsions de com evolucionarà aquest creixement mundial.
Una d’aquestes previsions diu que si no canvia res i tot és constant, d’aquí a pocs anys esdevindríem 13.000 milions de persones. Aquest cas és simplement teòric.
Si es fan suposits de com estarà la natalitat i la mortalitat es fan diferents escenaris fent les combinacions edients: Any 2.000 Any 2.050 Països Rics 1,2 bilions 1,2 bilions Països Pobres 4,9 bilions 7,7 bilions Segons la teoria clàssica l’augment de la població en el moment que apareix l’agricultura (punt 1), és degut a una disminució de la mortalitat. Això s’ha d’agrair al període d’alletament dels infants que és molt llarg.
En canvi, segons les noves teories, es considera que aquest augment de la població prové de l’augment de la mortalitat. Arriben a aquesta conclusió fent ressò de l’augment de la densitat de població i de la transmissió de malalties entre animals i éssers humans. Es considera que l’aparició de l’agricultura, en el seu moment no va millorar l’alimentació de les persones. Potser tenien més aliments, però no estaven ben nodrits (en els fòssils dels seus esquelets es veu com tenen els ossos més prims). Arribats a aquest punt treuen la conclusió que l’augment de la població en aquell moment era degut a l’increment de la fecunditat (encara que el periode d’alletament fos curt).
El punt 2 del gràfic, en canvi, ens mostra la Transició Demogràfica que acompanya el moment de modernització industrial. No s’ha de confondre amb la “segona Transició Demogràfica”, que és l’actual.
Antic règim demogràfic • Nou Règim demogràfic Desordre demogràfic, no hi • havia una successió regular Primer moren els avis, els de morts, podia morir pares, els fills, els nets...
qualsevol a qualsevol edat.
• Ineficiència. Per assegurar la supervivència de l’espècie es necessita molta fecunditat ja que hi ha molta mortalitat.
Ordre en la mortalitat.
• Eficiència. Manteniment de la supervivència de l’espècie amb un mínim nombre de naixements ja que la mortalitat és molt baixa.
Si Observem atentament aquest gràfic podem veure amb vermell la Mortalitat, en blau la Natalitat i en verd el Creixement.
Primerament observem com a l’antic règim demogràfic la mortalitat és alta i amb petites oscil·lacions, però que a la transició demogràfica produeix un gran descens.
Aquesta baixada de la mortalitat és degut a un factor biològic. Es considera que les malalties no afecten tant a la població (no són tant virolentes, hi ha una selecció natural de persones). També és degut a una millora de la sanitat amb l’aparició dels antibiòtics. Aquests, però, apareixen quan ja hi comença a haver un descens de la mortalitat. La millora de l’alimentació produïda durant la revolució industrial i la millora de l’agricultura també afavoreixen al descens, ja que una població més ben alimentada té millors defenses.
Tot i que aquestes últimes causes estan bastant relacionades amb el descens de la mortalitat, el fenomen clau d’aquesta baixada és la Higiene. Els efectes de les polítiques públiques a Europa relacionades amb el cicle de l’aigua és el més important. Hi ha presència d’infrastructures públiques i apareixen mitjans per aïllar malalties en zones i inhibir-ne l’expansió. L’estat ja pot controlar plenament un territori.
La segona etapa de la transició demogràfica comença quan s’observa un descens de la mortalitat. Es produeix perquè en una societat industrialitzada la presència de molts fills no és necessària i, a més a més, ja no cal tenir molts fills per permetre la supervivència de l’espècie, ja que hi ha una mortalitat baixa.
Segons ens mostra la línia verda del creixement la societat és eficient, pots tenir 2 fills i viure bé.
Actualment no hi ha cap pais del món que es trobi a la primera fase (antic règim demogràfic). Aquesta transició demogràfica ha estat molt més lenta a europa que no pas als països del tercer món. Podem dir que a Europa va ser primerenca. En canvi, al tercer món va ser molt més curta i molt més tardana (comença a finals del segle XIX). El creixement de la població va ser molt ràpid i sobtat. La mortalitat va caure en picat perquè tots els remeis europeus coneguts van ser incorporats a gran escala a aquests països.
Cimeres mundials de la població: • Roma 1954 • Mèxic 1984 • Belgrad 1964 • El Caire 1994 • Bucarest 1974 • ------------- D’aquestes cimeres la més important va ésser la de Bucarest el 1974. En quest moment la població mundial creix al 2%, és a dir, la població mundial es duplica en 35 anys. D’aquí va sorgir la gran disputa entre Neomalthusians i Altres:  Neomalthusians (EEUU + Europa + Organisme Internacional): La seva postura és la d’aturar la fecunditat amb un control amb lleis dures sobre aquest tema (lleis de planificació familiar). No té sentit ajudar els altres països, s’ha d’aturar el creixement com sigui.
 Països tercer món. Vaticà, Països àrabs i moviments d’esquerra: reclamen ajuda pel desenvolupament i poder donar resposta a aquest problema.
Neomalthusians: Malthus plantajava que la població té tendència a realitzar un creixement geomètric mentre que els recursos creixen aritmèticament. Com més població més augmenten els preus dels aliments i com a conseqüència augmenta la fam.
Donada aquesta situació es produeixen els frens repressius que considera que és un augment de la mortalitat. Així la població tornarà a baixar i per tant els preus dels recursos també baixaran.
Aleshores també podem parlar de frens preventius a partir de la nupcialitat (casarse més tard) per prevenir aquest creixement de la població i tots els problemes plantejats anteriorment.
Als anys seixanta, els neomalthusians, en trobar-se en un augment de la població, parlen de la planificació familiar (difusió dels mètodes anticonceptius, això Malthus ja no ho proposava).
Anys més tard, a la Cimera de Mèxic del 1984 tots els països estan d’acord amb la planificació familiar i els països del tercer món demanen ajuda per poder aplicar aquestes lleis.
Món r= 1995  5666 2000  6082 6082 − 5666 × × 1000 → = 14,16 0 00 5  6082 + 5666    2   Mortalitat - Taxa Bruta Mortalitat (TBM) - Taxa Mortalitat Infantil (TMI) - Esperança de vida Natalitat / Fecunditat - TBN  Taxa Bruta Natalitat - ISF Taxa de creixement anual acumulativa  és preferible aquesta fórmula, és la que es fa servir més: • tcaa = 6082 − 1 × 1000 = 14,27 0 00 5666 5 Taxa de mortalitat: diferencia les defuncions amb la població, però no té en Europa Àfrica Subsahariana • Mortalitat Infantil Mínima • Reducció de la mortalitat Anys a edats avançades.
malalties Lluita Naixements Persona contra les Població degeneratives que Defuncionsnens − 1any • Màxim de mortalitat infantil Naixements • Màxim en la mortalitat en el Part • Molta importància de les malalties infeccioses sobretot relacionades causen la mort de la majoria de la població.
infeccioses Les amb el cicle de l’aigua. Gran part malalties estan de la població no pot disposar en d’aigua potable. Tampoc hi ha un percentatges molt petits • de depuració Aquestes ara l’esperança de vida es podia afecten molt als infants.
considerar com a màxim els 85 anys, ara es preveu que es pugui arribar als cent.
• sistema Esperança de vida màxima. Fins Gran diferencia entre l’esperança malalties • Esperança de vida en reducció • Crisis de mortalitat (desconegudes pels europeus).
de vida dels homes i de les  Crisis de fam dones, bàsicament promogut per Conflictes armats (indirectes) el treball i el consum de tabac i alcohol.
• Alta mortalitat entre joves • Augment de les diferències Catastrofes Naturals (no tnen recursos davant dels seus efectes).
Epidèmies d’esperança de vida entre els països de l’Europa Occidental i la Oriental.
compte l’edat d’aquesta població.
• Taxa de mortalitat infantil • Esperança de vida • Taxa de natalitat • Total Fertility Rate (Índex Sintètic de Fecunditat) • Número de fills per dona (a Europa són menys de dos fills per dona) Extrems d’esperança de vida: eficaç.
infeccioses Les causes d’aquesta situació: El molt dificil accés a medicaments és una de les causes que promou aquestes diferències. A més a més, sovint aquests països tenen una manca d’infrastructures important que impedeixl’accés a aquests medicaments. Les infrastructures es van deteriorar cap els anys 80a amb la crisi de deute extern. Tant el Fons Monetari Internacional (FMI) com el Banc Mundial (BM) realitzen plans d’ajustament.
També ens trobem davant la manca de personal sanitari ja que els pocs metges que hi ha emigren cap a Europa o els EEUU. A més a més també hi ha una greu manca d’infrastructures relacionades amb el cicle de l’aigua. Només el 35% de la població Subsahariana té accés al subministrament d’aigua.
Conseqüències de la SIDA a l’Àfrica: I. Augment de la mortalitat i disminució de l’esperança de vida.
II. Increment del nombre d’orfes III. Dany en el sistema productiu econòmic. El fet de tenir els joves infectats implica aquest dany.
IV. Sobrecàrrega del sistema sanitari i salut. Si abans de l’aparició de la SIDA aquesta ja era dolent, ara ho és encara més.
V. Augment de dependència familiar. Com que els pares estan infectats o morts per culpa de la SIDA són els avis els que s’encarreguen de portar la família endavant.
VI. Sobrecàrrega de l’activitat de les dones. No únicament són les més malaltes sinó que, a sobre, són les que cuiden els malalts.
VII. Descens del nivell educatiu de la població ja sigui perquè els nens són orfes o perquè els mestres estan morint.
Fecunditat (per quins motius els europeus tenen tan pocs fills): - Explicació economista: o Alt cost de la criança dels fills o Cost d’oportunitat. Tenir un fill representa molta menys llibertat per els pares. Suposa un gran canvi en la mentalitat de les persones. No és un motiu econòmic.
o L’únic benefici que s’obté de tenir un fill és efectiu (és molt, però és més subtil).
- Explicació cultural: o Canvi de mentalitats. Els fill són una cosa secundària. El més important per a les persones actualment és l’autorealització.
o Canvi del rol de la dona tant en societat com en economia.
Actualment no hi ha cap país Europeu que es trobi per sobre del 2 fills per dona, és a dir, que asseguri un reemplaçament generacional. D’aquesta manera podem dir que la segona transició demogràfica comença quan en un país la fecunditat disminueix fins a aquest valor. A cada país comença en un moment diferent.
Que hi hagi una alta fecunditat en els països de l’Àfrica subsahariana és per uns certs motius, aquests són els següents: o El fet de tenir fills és un benefici ja que suposa una aportació de mà d’obra.
Són els que porten diners a cada casa. A més a més els fills són una ajuda econòmica quan els pares arriben a la vellesa.
o Els costos de criança de nens són molt baixos en aquests països.
o Hi ha una mortalitat infantil elevada.
o Desconeixement dels mètodes anticonceptius. Els europeus, a diferència, tenim un control absolut sobre quan volem tenir fills i quan no. A més a més, aquests mètodes anticonceptius són cars i sovint les mateixes religions no els contemplen. A part d’això, per motius culturals també està ben vist tenir fills i a l’estat ja li està bé tenir grans quantitats de persones.
El que es considera clau per disminuir la fecunditat és l’educació i la planificació familiar sobretot en la dona. Les dones educades tenen menys fills i més voluntat de treballar i ascendir.
...