8. Pensament (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Terapia ocupacional - 2º curso
Asignatura Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Disfuncions Psiquiàtriques Mar Busquets PSICOPATOLOGIA DEL PENSAMENT - Procés mental propi de l’home, que permet reflexionar, jutjar, realitzar abstraccions i procedir a l’anàlisi i a la síntesi (Moor) Acte de conducta dotat d’intencionalitat i pot ser captat i avaluat per una altra persona diferent (Castilla del Pino) de conducta que està dotat.
- És la funció més elevada de la persona : Integra totes les funcions cognitives  Consciència, atenció, memòria, percepció i afecte.
TRASTORNS DEL PENSAMENT: a) Curs del pensament : Forma en que la persona organitza i expressa el pensament.
b) Contingut del pensament: Allò que les persones de veritat pensen sobre alguna cosa: idees, creences, preocupacions, obsessions, deliris, etc. No totes són patològiques.
- Curs del pensament Taquipsiquia Bradipsiquia Fuga d’idees Bloqueig de pensament Pensament circumstancial Pensament tangencial Perseveració Disgregació Incoherència Alogia - Contingut del pensament Preocupacions Rumiacions Idees sobrevalorades Idees obsessives Idees fòbiques Pensament màgic Idees delirants Taquipsíquia o pensament accelerat     Més ràpid Verbalització d’un alt nombre de paraules per unitat de temps Disminució del període de latència de resposta Episodis maníacs, abús de substàncies Bradipsíquia o pensament inhibit      Més lent Parla poc i sembla que li costi pensar Augment del període de latència de resposta Retràs i/o en l’associació d’idees Depressió, abús de substàncies (o en abstinència), efectes secundaris a alguns fàrmacs.
Disfuncions Psiquiàtriques Mar Busquets Fuga d’idees       El pensament salta d’un tema a un altre Flux de paraules continu Distractibilitat. Canvi de tema davant de qualsevol estímul.
Exagerada capacitat associativa.
Preferentment associat a taquipsíquies severes.
Episodis maníacs Bloqueig de pensament    Interrupció sobtada del curs del pensament abans de completar una idea.
Pot referir incapacitat per a recordar el que s’estava dient o allò que es volia dir.
Esquizofrènia, situacions d’ansietat.
Pensament circumstancial     Informació excessiva i que té poc a veure amb la pregunta realitzada.
Pèrdua de la capacitat de dirigir el pensament cap a un objectiu (pot acabar donant resposta a la pregunta formulada) Pot aparèixer un excés de frases fetes, salutació de compliment, i un cert toc “pedante” en la conversa.
Esquizofrènia, deteriorament cognitiu lleu, retràs mental.
Pensament tangencial     Incapacitat per associar pensament dirigits a un objectiu Respostes obliqües o preguntes En resposta a una pregunta respon a la temàtica general però no respon a la pregunta formulada Esquizofrènia Perseveració   Incapacitat per anar d’un tema a un altre. El pensament s’encalla en un tema. Es dóna un deteriorament en l’eficàcia de la comunicació.
Esquizofrènia, demències, trastorns obsessius, epilèpsia Disgregació   Pèrdua de la idea directriu. Associació d’idees estranyes que l’oient no comprèn. Les frases són comprensibles però en el discurs no.
Esquizofrènia Disfuncions Psiquiàtriques Mar Busquets Incoherència  A més de la pèrdua en la idea directriu, no existeix connexió lògica entre les paraules. El discurs no és totalment incomprensible.
Alogia    Empobriment del pensament Símptoma negatiu de la esquizofrènia Existeix una dificultat en generar temes i en dotar-los d’informació adequada. El discurs està empobrit i buit de contingut.
 Pobresa de llenguatge o parla  Pobresa en el contingut del pensament Preocupacions Temes predominants en el pensament, que habitualment es reflecteixen en el pensament espontani. Habituals en situacions d’estrès. No sempre és patològic.
Idees falses o errònies Falses creences que la persona es creu perquè li ha transmès l’entorn. Són corregibles o reversibles, poden ser canviades a través d’un raonament adequat.
Per exemple: Com a dona haig de fer les tasques de casa. Si no les faig em sento culpable.
Idees sobrevalorades Idees comprensibles i acceptables que se sostenen en una convicció tan forta que va més enllà del raonable, encara que la realitat objectiva indica el contrari (es pot corregir).
Per exemple: Litigación (presentar cada 2 per 3 denúncies sense raó), relatives a l’honor (m’has ferit l’honor, per tant, et mato)...
Idees obsessives     Idees errònies i absurdes per la pròpia persona Repetitives, apareixen contínuament al cap S’acompanyen d’angoixa No s’experimenten com idees estranyes o imposades des de fora. La pròpia persona les genera.
Per exemple: TOC, trastorn de la personalitat obsessiva, depressions, esquizofrènia, estructura de la personalitat obsessiva (no té perquè ser patològic).
Disfuncions Psiquiàtriques Mar Busquets Idees fòbiques Por anormal, excessiu i persistent en una situació que en teoria no és perillosa. La resposta de por és irracional. La persona no pot controlar la por i pot ser que sigui conscient que la por és irracional. Davant la presència de ”l’objecte” del qual es té por provoquen la fugida o l’evitació.
Per exemple: Animals, situacions climatològiques,...
Pensament màgic: Creença que les paraules, idees o accions poden determinar o impedir un esdeveniment per mitjans màgics.
Per exemple: TOC, joc patològic, esquizofrènia,...
 Passar per sota una escala, gat negre,...  No té perquè ser patològic Idea delirant o deliri      Creença falsa o equivocada Fixa i persistent Incorregible i irreductible a l’argumentació lògica Apareix sense cap estímul extern apropiat No és influenciable per l’experiència (convicció) Idea delirant primària o deliris verdaders Idea delirant secundària o deliroide Sistematitzat No sistematitzat Tipus de deliri segons l’origen - Idea errònia engendrada patològicament - Incomprensible psicològicament - Invasió de la personalitat - Ruptura històrico-biogràfica. D’abans de començar a tenir els deliris a després la persona canvia moltíssim la personalitat.
- Deriva d’alteracions d’altres funcions psíquiques (fenòmens afectius, esdeveniments traumàtics,...) - Comprensibles psicològicament - No ruptura històrico-biogràfica Tipus de deliri segons la organització Les idees delirants es relacionen amb coherència i les expliquen de manera organitzada.
Les idees no tenen relació les unes amb les altres o la relació és absurda.
Disfuncions Psiquiàtriques Prejudici Mar Busquets Tipus de deliri segons el contingut És el més freqüent. Alguna persona, grup o tothom vol perjudicar-lo, o bé es sent observat o vigilat. La gent va en contra seva.
Referència o autoreferència La persona sent que les conductes del altres fan referència a ella. Sovint li dóna un significat d’amenaça.
Per exemple: Dues professores estan parlant i penses que t’estan criticant.
Celotípico o de gelos La persona creu que la seva parella li és infidel sense que hi hagi cap motiu objectiu perquè sigui així. Molt típic en alcohòlics.
Erotomaniac Creure que una persona en general de nivell social, cultural o econòmic superior, coneguda o no, està bojament enamorada d’ell o ella.
Megalomania o de grandesa Idea exagerada de les capacitats, creença d’habilitat o poders especials, possessió de béns, persona important.
Culpa Convicció inamovible d’haver fet una cosa imperdonable. La persona se sent culpable de tot el que li ha passat a ell, la seva família i amics; els símptomes són conseqüències de la seva incompetència, pecats, etc.
Moltes vegades la persona sent veus que li diuen que ha de reparar allò que ha fet. Per exemple, matar a algú.
Ruïna Creença que ha perdut totes les seves possessions materials.
En depressions pot passar que s’ajunti el deliri del culpa + ruïna Somàtic hipocondríac Creences relacionades amb el funcionament del propi organisme. Alguna part del cos no està funcionant bé.
Nihilista Part del seu organisme o algunes funcions fisiològiques han desaparegut. Al final nega l’existència de tot el seu cos, el món real, les persones properes i ell mateix.
Deliri compartit, inclòs o fiolie à deux Deliri compartit per terceres persones, generalment, familiars. Poden aparèixer amb certa lògica i coherència.
...