Tema 4 Psicobiologia II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 27/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

T 4: ANATOMIA MACROSCÒPICA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I PERIFÈRIC 1. Termes de referència En un quadrípede el seu neuroeix és una línea imaginària que recorre tot el SNC des de la part més rostral fins a la part més caudal. La part més caudal del SNC la part inferior de la medul·la. La part més rostral del SNC el cervell.
El nostre neuroeix no és recta, la part de l’encèfal està orientada diferent que la medul·la.
L’encèfal pot estar dividit per la part lateral (són els costats de l’encèfal9 i la part medial (és la part del mig del’encèfal).
Els talls a nivell de l’encèfal, n’hi ha tres de diferents: - Tall coronal (o frontal)  de dalt a baix en sentit paral·lel al front.
Horitzontal  de davant a darrere, de rostral a caudal en sentit paral·lel al terra o a vegades una mica inclinat.
Sagital  de dorsal a ventral però paral·lel a la part mitja del nas. Pot ser o sagital medial (dividint l’encèfal en dues meitats iguals) o sagital lateral (dividint l’encèfal en dues meitats diferents).
Per a la medul·la s’utilitza el tall transversal. També pot ser longitudinal, partint la medul·la en dos, com si obríssim,una barra de pa.
2. Principals divisions del sistema nerviós dels vertebrats Subdivisions SNP: - Sistema nerviós autònom o vegetatiu: innerva òrgans vegetatius i controla funcions fisiològiques.
Sistema nerviós somàtic: innerva músculs i òrgans sensorials. Detecta informacions sensorials i genera moviments.
Neurones motores té receptors nicotínics. Les neurones connectades amb els músculs per efectuar una acció- tenen el seu soma al SNC a la medul·la o al tronc de l’encèfal.
Hi ha músculs al tub digestiu que també tenen neurones motores.
Neurones: sensorials (aferents: del SNP SNC) i motores (eferents : del SNC SNP).
SNA : parasimpàtic, simpàtic i entèric (budells, digestió,…) SN somàtic sensacions i musculatura, terminals de les neurones sensorials. El SN somàtic innerva músculs i òrgans sensorials, detecta informació sensorial Medul·la espinal: cervical (les més rostrals), toràciques o dorsals, lumbars, sacre i coccis.
Encèfal : escorça cerebral (dos hemisferis) telencèfal, diencèfal, metencèfal  la part dorsal és el cerebel i la part ventral és la protuberància, mesencèfal i mielencèfal.
Mesen Protub cèfal erància Bulb raquid i cer ebe l Divisions embrionàries més caudals (de caudal a dorsal): mielencèfal, metencèfal, mesencèfal, diencèfal i telencèfal.
Principals components del: Alguns termes que cal recordar: - Gangli: Agrupació de somes neuronals en el SNP.
Nervi: Agrupació d’axons en el SNP.
Nucli: Agrupació de somes neuronals en el SNC.
Fascicle, via, feix: Agrupació d’axons en el SNC.
Substància grisa: Zones del SN on hi predominen cossos neuronals i arbres dendrítics.
Substància blanca: Zones del SN on hi predominen axons.
Aferent o ascendent: cap al SNC o cap amunt (en direcció a l’encèfal).
Normalment fa referència a la informació sensorial.
Eferent o descendent: Informació de sortida des del SNC o des de l’encèfal. Sòl fer referència a la informació motora.
Ipsilateral: del mateix cantó.
Contralateral: del cantó contrari.
Principals subdivisions de l’escorça cerebral: lòbul frontal, lòbul parietal, lòbul occipital, lòbul temporal.
3. Meninges, sistema ventricular i líquid cefaloraquidi (protecció) És important que estigui protegit pels cops, virus, bacteris, drogues, toxines, protecció mecànica i de substàncies químiques.
Protecció (mecànica i química): - Crani i columna vertebral.
Membranes que recobreixen el SNC des de l’òs fins al teixit nerviós:  Duramàter (és dura, rígida, pot tenir un espai al mig, en la medul·la espinal, on s’aplica l’anestèsia).
 Aracnoide  Espai subaracnoideo (conté el LCR)  Piamàter (fina).
- Sistema ventricular: conjunt de cavitats del SNC plenes de LCR (és el sistema tubular en els nadons) Cavitats associades a les diferents vesícules cerebrals i a la medul·la espinal: - Telencèfal  Ventricles laterals (ventricles 1 i 2) Diencèfal  Tercer ventricle Mesencèfal  Aqüeducte cerebral o de Silvio Metencèfal  Quart ventricle Mielencèfal  Cavitat pràcticament desapareguda El LCR està circulant i s’elimina a la sang contínuament i se’n fabrica de nou.
- Medul·la espinal  Canal medul·lar (o canal central) Hi ha 150 mL de LCR. Síntesi del LCR: en els plexes coroïdals dels ventricles. Dins els ventricles hi ha unes estructures de color rosar (tenen capil·lars sanguinis) s’anomenen plexes coroïdals : són més estructures que tenen capil·lars i estan recoberts per una junta formada per unes cèl·lules coroïdals. Aquestes cèl·lules són les responsables de fabricar LCR, el treuen del plasma sanguini.
Funcions de les meninges i el LCR: - - Protecció mecànica del SNC: El LCR redueix la influència de la gravetat sobre el SN. Els ventricles donen lloc a una protecció mecànica contra cops i moviments bruscos. El LCR i les granulacions aracnoides evita que el pes de l’encèfal comprimeixi les arrels nervioses i els vasos sanguinis contra el crani.
Protecció química: Existeix una barrera que limita el pas de substàncies des de la sang al LCR (barrera sang-LCR).
4. Barrera hematoencefàlica i barrera sang-líquid cefaloraquidi L’encèfal és molt sensible a qualsevol variació en les substàncies que li arriben. El funcionament cerebral pot modificar-se molt per influència d’una gran quantitat de substàncies. Cal que hi hagi un control en el pas de substàncies des de la sang a l’encèfal.
Aquest control el duen a terme tant la barrera hematoencefàlica (BHE) pròpiament dita i la barrera sang-líquid cefaloraquidi.
Components de la BHE pròpiament dita: - Capil·lars de l’encèfal: a diferència dels de la resta del cos, les cèl·lules endotelials que formen les seves parets estan unides mitjançant unions estretes.
Alguns astròcits també envolten els vasos sanguinis cerebrals formant una barrera afegida.
Comparació entre els vasos sanguinis del cos i els de l’encèfal i la medul·la espinal: Cèl.lules endotelials que formen les parets dels capil.lars sanguinis cerebrals.
Les substàncies que poden travessar-les lliurement han de ser: - - No hi ha porus entre elles Substàncies liposolubles: com més liposolubles siguin Hi ha “unions més fàcilment travessaran. L’heroïna i la morfina actuen estretes” sobre els receptors pèptids opioides i travessen més (“tight ràpid (?). totes les drogues són liposolubles, les drogues junctions”) psicoactives.
Han de tenir un tamany molecular petit (com més petita més fàcilment travessarà) No ha d’estar ionitzada.
BHE també té mecanismes de transport per facilitar l’entrada a l’encèfal de substàncies necessàries que no compleixen les característiques esmentades. Els macronutrients (substàncies nutritives que es necessiten en molta quantitat, com per exemple la glucosa) solen travessar la BHE mitjançant transport facilitat (amb transportadors però sense despesa energètica).
A la resta del cos les substàncies poden arribar a fora dels vasos sanguinis ja que aquests són permeables a qualsevol substància (presenten porus a les parets. Per contra, al cervell no les cèl·lules endotelials estan totalment unides, són les anomenades unions estretes.
La nostra BHE està situada a l’encèfal, en els vasos sanguinis.
La Barrera sang-líquid cefaloraquidi: els vasos sanguinis que hi ha als ventricles són similars als de la resta del cos (hi ha porus entre les cèl·lules endotelials). Els plexes coroïdals envolten els vasos sanguinis dels ventricles. Les cèl·lules coroïdals que els formen estan unides per unions estretes, que restringeixen el pas de substàncies cap a l’interior dels ventricles (i ,per tant, cap al teixit neuronal).
Cèl.lula coroïdal Unions estretes (tight junctions entre cèl·lules coroïdals adjacents Plexe coroïdal Cèl.lules endotelials capil.lar sanguini dels ventricles. Hi ha espais (fenestracions) entre elles Capil.lar sanguini Interio r ventri cle (LCR) Les cèl·lules col·loïdals filtren selectivament el pas de substàncies dels capil·lars del ventricle cap al LCR. No és suficient perquè algunes vegades falla. La glucosa va de la sang a la neurona (no és liposoluble però si hidrosoluble) gràcies als mecanismes de transport facilitat, sempre a favor de gradient de concentració (transportadors). És un filtre selectiu, ajuda a passar certes substancies.
Característiques que han de tenir les substàncies per poder travessar la barrera sangLCR. Les mateixes que per a la BHE pròpiament dita.
La BHE té transportadors per substàncies que es necessiten amb molta quantitat.
- BHE (la pròpiament dita)  té transportadors passius La barrera sang-LCR  té mecanismes de transport per facilitar l’entrada a l’encèfal de substàncies necessàries que no compleixen les característiques esmentades. Sobretot utilitza mecanismes de transport actiu (contragradient) per transportar micronutrients (substàncies que es necessiten amb poca quantitat, com ara algunes vitamines).
...