TEMA 6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA TEMA 6. ECONOMIA I SOCIETAT La sociologia des del seu origen s’ha considerat una ciència social diferent i autònoma respecte de l’economia. Tanmateix hi hagut algunes excepcions com el marxisme, pensament social que barreja diferents disciplines; Max Weber, un autor emblemàtic en aquest camp i que pot ser estudiat des de la sociologia, el dret, l’economia, la política, la filosofia...; o Georg Simmel (1858-1918), que està a cavall entre economia i sociologia.
Tot i així, ambdues disciplines històricament han estat relacionades, no només perquè comparteixen objecte d’estudi (la societat), sinó també certes metodologies. A més, avui en dia segueixen estan molt relacionades i molts cops són competitives entre sí.
Per començar, sociòlegs i economistes parteixen des de dos models d’ésser humà diferents: - Homo economicus  l’economia ortodoxa parteix d’aquest determinat model humà. Considera que la societat està formada per individus i que aquests actuen seguint un sistema de preferències estable, decideixen racionalment davant els estímuls econòmics d’acord a aquest sistema, són capaços de processar adequadament la informació i actuar en conseqüència.
És a dir, actuen segons la llei de costos i beneficis: els individus tracten d’obtenir els seus objectius amb el mínim de costos i el màxim de beneficis possibles.
A més, els individus intercanvien bens i serveis a través del mercat.
En contraposició trobem: ↓ - Homo sociologicus  defensa que l’individu rep una gran influència del seu entorn social, és a dir, dels altres membres de la societat. Aquesta influència afecta, per exemple, al nostre sistema de preferències: no només elegim segons els costos i beneficis (que calculem individualment), sinó que actua també segons les influències que ens venen de fora.
Des d’aquesta visió es creu que l’home és un ésser modelable socialment, perquè se sent influència pels altres, i que actua racionalment, però és una racionalitat limitada (som lliures de decidir però els altres ens influencien). De fet, la informació és limitada, tot i que actualment gràcies a la informació tenim més accés a major informació.
Pel que fa la idea de l’economia, basada en el mercat i els intercanvis, alguns antropòlegs economistes com B. Malinowski, Marshall Sahlins, Karl Polanyi, Marcel Mauss o Maurice Godelier han demostrat que en societats tradicionals, les eleccions que la gent fa en matèria de producció i intercanvi de béns segueixen patrons de 1 Introducció a la Sociologia reciprocitat que difereixen considerablement del que el model de l'homo economicus postula.
En les societats tradicionals no es compra ni es ven, sinó que la relació d’intercanvi es regeix per patrons de reciprocitat, i no per un preu. La reciprocitat consisteix en que jo et dono una cosa a canvi de res, però sí amb una certa expectativa de que algun dia, si em fa falta quelcom, aquesta persona farà el mateix per mi.
Si bé és veritat que la lògica mercantil de l’homo economicus és una pràctica avui en dia molt estesa però no és l’única forma de relació entre els éssers humans, atès que encara es produeixen patrons de reciprocitat en alguns àmbits de la nostra vida (amics, família...).
Autos clàssics de la història de l’economia i la sociologia  THORNSTEIN BUNDE VEBLEN (1857-1929) Fou un sociòleg i economista nord-americà, influït per Karl Marx i Charles Darwin. La seva obra més coneguda és Teoria de la classe ociosa (1899).
Creia que a la pràctica econòmica estava molt modelada per la cultura de cada lloc o societat, i que no existia una naturalesa humana universal que fos capaç d’explicar l’enorme quantitat de normes i comportaments descoberts per l’antropologia.
Aquest autor va fer un estudi empíric de la societat nord-americana del seu temps i va assenyalar la importància del consum conspicu en la recerca d’estatus social. El consum conspicu és aquella variant del consum que no té com a objectiu satisfer necessitats sinó que el que busca és posicionar-se davant dels altres: béns posicionals.
 WERNER SOMBART (1863-1941) Sombart fou un economista i sociòleg alemany i, tot i que avui en dia és bastant desconegut, durant uns anys de la seva vida fou el més influent i destacat científic social a Alemanya. A més, va estar molt influït per Marx, ben considerat per F. Engels i amb bona relació amb Weber i Tönnies.
Va situar la sociologia com una branca de les humanitats (més a prop de les humanitats que de les ciències socials), ja que creia que s’havia de distingir de l’economia per la seva proximitat a les humanitats. Justament per això va donar-li molta importància a la verstehen, la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, l’empatia.
El fet pel qual hagi quedat eclipsat actualment, poder és perquè políticament el seu pensament va girar des de l’extrema esquerra fins, en els seus darrers anys de vida, a postures ambiguament properes al nacional-socialisme, és a dir, el nazisme. Cap d’aquests dos moviments estava gaire ben vist en l’Alemanya d’aquells moments i això va afectar en el seu reconeixement.
Obres: o El Capitalisme Modern (1902) o Per què no hi ha Socialisme als Estats Units? (1906)  la més important, poder.
2 Introducció a la Sociologia o Els jueus i el modern capitalisme (1911) o El burgès: contribució a la història espiritual de l'home econòmic modern (1913)  KARL POLANYI (Viena, 1886-Ontàrio, 1964) Polanyi fou un filòsof i científic social, autor de cultura alemanya però es va desplaçar a EE.UU. després de l’ascens del nazisme, i es dedicà a l’antropologia econòmica (estudi de les formes socials històriques de la humanitat des d’una visió econòmica) i criticà l’economia ortodoxa.
Va simpatitzar amb la socialdemocràcia i posteriorment, a Anglaterra, s’apropà als cercles socialistes cristians (socialisme humanista i cristià). A més, va criticar el liberalisme, pensament que intenta posar en el centre de la societat el mercat (actual neoliberalisme).
La seva principal obra fou The Great Transformation: The Political and Economic Origins of Our Time (1944).
- És un anàlisi de la crisi econòmica i social de principi de segle XX, que segons ell havia estat causada pel liberalisme i l’expansió del mercat. Creia que l’ascens del nazisme i del comunisme soviètic eren dos respostes o solucions davant l’expansió del mercat (Polanyi no considera bones cap de les dues opcions).
- En aquest estudi combina dades econòmiques sociològiques antropològiques per analitzar esdeveniments històrics de gran magnitud.
i Basant-se en els estudis de B. Malinowski, intenta refutar la idea de la universalitat de la conducta instrumental mercantil. És a dir, va intentar discutir les bases de les relacions mercantils: exposa que vivim immersos en una societat de mercat on es mercantilitzen cada vegada més les coses. Això, apunta, no és una conducta universal ni exclusiva.
Distingeix tres pautes principals d’intercanvi econòmic (en tota societat predomina algun d’aquests tipus però sovint les societats combinen els tres):  Reciprocitat  “avui per tu, demà per mi”  Redistribució  Consisteix en que algú (cap d’una tribu o Estat) es fa amb la riquesa col·lectiva produïda i al redistribueix en funció de les necessitat dels seus membres.
És molt habitual en societats primitives i ha estat molt estesa al llarg de la història de la humanitat i a més, en certa manera, és la forma d’intercanvi econòmic de l’Estat del Benestar (l’Estat recull uns impostos que es reparteixen segons les necessitats).
 Intercanvi  Consisteix en que jo et dono una cosa a canvi d’una altra d’idèntica. Ara ho fem a través dels diners: un objecte pel seu equivalent en diners. L’intercanvi mercantil, de fet, és el dominant en una societat com la nostra, però no és una forma exclusiva: 3 Introducció a la Sociologia o o Existeix la redistribució  Estat i impostos Existeix la reciprocitat  família, amics...
Molts sociòlegs s’han dedicat a distingit les pautes que regulen les societats modernes i tradicionals, i així ho hem fet al llarg de l’assignatura (comunitat o associació, solidaritat mecànica o solidaritat orgànica...). Polanyi, en els seus estudis, va establir una nova distinció entre aquests dos models de societat:  En les societats tradicionals les relacions són molt properes, gairebé de sang, i són poc individualistes.
Pel que fa a l’economia, en aquestes societats es troba incrustada (embedded) en altres relacions socials (de parentiu, polítiques, religioses...).
 Les societats modernes, en canvi, són més individualistes. Encara avui en dia però, una societat moderna manté elements de la tradicional (les societats no canvien de cop!).
Pel que a fa a l’economia, en aquestes societats s’independitza de les institucions socials (és a dir, de la resta d’àmbits socials) per passar després a dominar-les progressivament.
Molts consideren que el sistema mercantil modern teòricament podria funcionar sense Estat o política estatal que el controli, atès que en teoria el mercat s’autoregula segons la llei de l’oferta i la demanda (neoliberalisme).
Polanyi, però, creu que això és una visió molt idealista i l’economia realment requereix d’un poder central, d’unes institucions i d’un Estat que la controlin: es inviable sense institucions centrals  no hi ha mercat sense Estat, ja que l’Estat treballa activament i posa les condicions necessàries perquè el mercat sigui possible.
 ALBERT OTTO HIRSCHMAN (Berlín, 1915-2012) mirar seminari III Hischamn fou un economista heterodox nord-americà d’origen alemany (va haver de fugir del seu país natal per culpa de l’ascens del nazisme). Es dedicà especialment a l’economia del desenvolupament  el creixement dels països endarrerits, especialment, a Llatinoamèrica. Va escriure importants assaigs interdisciplinaris entre l’economia, la ciència política i la sociologia.
Una de les seves obres més influents en aquests àmbits és: Exit, Voice, and Loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations, and States (1970)  Segons el científic social Albert O. Hirschman hi ha dues reaccions principals a les situacions de descontent amb les organitzacions a les quals pertanyem o hi tractem (L’Estat, l’empresa, el partit, l’assemblea, el grup d’amics, el supermercat on comprem o el restaurant on mengem...): 4 Introducció a la Sociologia - Expressar verbalment les nostres queixes a l’espera de que amb la nostra contribució les coses millorin i l’organització modifiqui la seva actitud  VOICE - Sortir de la organització i passar a fer tractes amb una altra  EXIT Quan ens queixem utilitzem la veu i, quan marxem, la sortida. Però hi ha un tercer terme: la lleialtat (LOYALTY). Què fa que a vegades optem per la veu (que em quedi i participi) i d’altres per la sortida? Doncs l’opció per la veu o per la sortida es veuran modulades per la lleialtat que tinguem a l’organització, grup o entitat en qüestió. En general la lleialtat frena la sortida i afavoreix la veu i, a vegades, inhibeix qualsevol acció (inclús en alguns dels seus anàlisis, la inhibició –l’abstenció també és una condició pròpia de la sortida).
- Hi ha diverses raons per les quals la nostra decisió es pot veure influenciada però sobretot és el nivell de lleialtat que sentim vers l’organització el que ens condiciona. E.g.: si una persona fa molta anys que està en un partit i creu en el seus ideals, segurament hi serà lleial i es queixarà en el cas que quelcom no li agradi. Del contrari, si és una persona que s’hi sent menys lligada, segurament optarà per la sortida. I això també pot succeir en una parella, per exemple.
 En general però, en la nostra societat què predomina, veu o sortida? Depèn.
Economia  La societat capitalista afavoreix mecanismes de sortida, però això impedeix la millora d’empreses o institucions. És millor, per tant, la veu que la sortida.
1. Hirschman insisteix que la veu és molt més informativa que la sortida. E.g.: si jo tinc un negoci de tot una un client marxa sense donar explicacions, hauré perdut un client i no sabre el perquè. En canvi, si aquest es queixa, sabré allò que no el complau, podré millorar-ho i intentaré evitar així la seva sortida.
Política  D’entrada la política és, en teoria, l’exercici de la veu, el fet de participar, organitzar-se i fer sentir les nostres súpliques. Però, té tothom les mateixes possibilitats d’exercir la veu en la nostra societat? No.
2. Els poderosos (e.g.: mitjans de comunicació) tenen més possibilitats d’expressar la seva veu: no tothom té el mateix accés a la veu.
La veu que ve de dalt és més poderosa que la veu que ve de baix. Però aquesta última, per fer-se sentir, s’haurà de fer notar. Com? Doncs ajuntant moltes veus petites per fer-ne una de grossa (e.g.: manifestacions). La veu des de baix, per tant, es construeix mitjançant mobilitzacions socials, organitzacions...
Però això és difícil de fer, perquè hi ha uns costos (e.g.: la mandra, pèrdua de temps...).
- D’aquí en sorgeix la lògica de free-rider  aquell que ´te una visió egoista basada en els costos: no participa perquè ja ho faran d’altres i ell se’n beneficia igualment.
5 Introducció a la Sociologia Però no tot són costos i, de fet, Hirschman assegura que els mecanismes de veu des de baix acostumen a ser autogratificants: la gent s’ho acaba passant molt bé i això omple la seva vida.
3. Un altre fenomen serien les reticències  La manipulació. A vegades, en moviments socials, la gent s’organitza i es produeixen mecanismes de manipulació o es pot conduir a fer coses que realment no vols fer. És a dir, són aquells qui tenen més veu dins de l’organització els que es beneficien més de la seva actuació. E.g. en moltes assemblees qui té més veu són els nois (independentment si hi ha més dones que homes).
Dins dels mecanismes de veu, per tant, es poden produir traïcions o actuacions contràries a la dinàmica general.
4. Els mecanisme de sortida tampoc es troben a l’abast de tothom.
Paradoxalment, els que més utilitzen la veu són aquells que tenen més dificultats per la sortida. E.g.: en un barri degradat són les famílies més pobres les que practiquen la veu i les més benestants les que opten per la sortida. Això, però depèn de les circumstàncies i podem trobar excepcions (alguns barris de EE.UU.).
Partint d’aquest estudi Hirschman va escriure altres obres com l’anomenada “Compromisos canviables”, relacionada amb el canvi social.
En aquesta obra intenta explicar perquè de sobte, en determinats països, es donen processos de mobilització social bastant generalitzats i amplis (e.g.: sobiranisme català). Per estudiar-ho va observar els anys 60 i 70, època d’intenses mobilitzacions estudiantils i juvenils, així com d’obreres. Aquestes tenien un abast pràcticament mundial o, si més no, de gran abast en el món occidental. Hirschman va observar que després d’aquests anys d’intenses mobilitzacions, li seguia una època de retorn a l’àmbit privat (individualisme, consum...).
A una època d’intensa mobilització social, li segueix una de privacitat.
L’explicació que l’autor li dóna és que la veu resulta molt atractiva, exuberant i gratificant en ella mateixa. Per tant, les èpoques de mobilització social s’explicarien a través de l’atracció que genera la veu. Però la veu pot ser traïda també i, com hem dit, té uns costos: la gent tendeix a acostumar-se i se’n cansa. Tard o d’hora se n’adona que les aspiracions no s’acaben produint (expectatives frustrades) i en certa manera la veu és triada perquè els canvis polítics mai acaben donant allò que la veu demanava.
6 Introducció a la Sociologia És a dir, la mobilització genera tant optimisme que després, quan això es concreta políticament, sempre genera certa decepció perquè els resultats queden per sota de les expectatives inicials.
- Hirschman, però, tampoc té una visió fatalista, perquè sempre s’aconsegueixen millores de resultes dels moviments socials, tot i que no estiguin a l’alçada de les expectatives inicials.
La reacció de la gent davant d’això és retirar-se a la vida privada i al consum La veu és comprada pel consum.
Però quan la gent porta molt de temps retirada la vida privada i al consum, també se n’acaben cansant. Per què? Perquè puc satisfer el meu desig però al cap d’un temps el desig per una cosa va baixant fins que tens una altra necessitat. Tard o d’hora la satisfacció desapareix i necessites d’un altre estímul. Per tant, quan molta gent acaba insatisfeta amb la vida priva i el consum, comença una nova etapa d’efervescència i mobilització social. És un esquema, per tant, que es va repetint.
7 ...

Comprar Previsualizar