Peroxisomes (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 22/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

PEROXISOMES És un orgànul energètic. NO tenen doble membrana. NO tenen DNA.
Es realitzen funcions oxidatives simples.
NO tots són iguals. Ni tots realitzen les mateixes funcions. Els peroxisomes dels animals són diferents dels vegetals.
Molts peroxisomes tenen una membrana i una regió cristal·lina que són els enzims que contenen.
Oxidacions peroxisomals Els peroxisomes produeixen oxidacions per: - Oxidases específiques (per exemple: l’àcid úric, àcids grassos, aminoàcids s’oxiden als peroxisomes.
Catalasa (per exemple: l’àcid fòrmic, el formaaldehid, alcohols s’oxiden als peroxisomes).
No s’utilitza ATP per la β-oxidació.
Són oxidacions simples i permeten oxidar gran quantitat de material (no necessiten energia).
En la fotorespiració hi intervenen mitocondris, cloroplasts i peroxisomes.
Cicle del glioxilat En les cèl·lules vegetals, intervenen peroxisomes en el cicle que permet derivar lípids en sucres. Les cèl·lules animals no són capaços de derivar-los.
En el cicle del glioxilat entren 2 acetil-CoA.
Biogènesi No estan comunicats amb altres orgànuls pel transport via vesícula.
Tots els enzims del peroxisoma han de ser importats perquè no tenen DNA propi.
Per la importació calen senyals. Aquestes senyals són: SKL i d’altres (menys comuns).
La senyal SKL està formada per Ser-Lys-Leu i està a prop de l’extrem C-terminal.
Aquesta proteïna és sintetitzada al citosol. Les proteïnes dels peroxisomes poden tenir conformació terciària i, fins i tot, quaternària.
La PTS1R és el receptor de la senyal SKL. Es troba al citosol. Les enllaça i es mou a la membrana del peroxisoma i allà es forma un canal enorme que importa la catalasa i el receptor és retornat al citosol.
Malalties associades als peroxisomes - - Síndrome de Zellweger. Es produeixen diferents mutacions (com a mínim 8) que afecten a proteïnes de la maquinària d’importació. Llavors els peroxisomes no contenen enzims i tenen acumulació i afecta a teixits específics i acaba provocant la mort.
Adrenoleucodistròfia lligada al X. Falla l’enzim que s’encarrega d’esterificar els àcids grassos grans. Fins a la meitat de la infantesa no solen mostrar signes de la malaltia. Porta a la mort.
Model de biosíntesi dels peroxisomes Els peroxisomes també han de créixer i dividir-se.
Van incorporant lípids i proteïnes (és a dir, van creixent) fins que es fisionen i es divideixen. Els peroxisomes no sintetitzen els seus propis lípids.
TEORIA: els peroxisomes estan propers al REL i són capaços d’incorporar petites porcions de membrana per contacte.
No és un transport vesicular.
...