Tema 32 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia i fisiopatologia III
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts

Vista previa del texto

TEMA 32: ESTÒMAC Les funcions de l’estómac són:  Motilitat: o Receptius en els que hi haurà uns moviments receptius de dilatació de l’estómac:  Emmagatzematge o Moviments de contracció del múscul de l’estómac més fortes que ajudaran a que la trituració sigui més forta:  Trituració  Mescla o Buidament pot quedar retingut per tal d’afavorir que el bol alimentari estigui més estona en contacte amb els enzims  Secreció: o Secreció d’àcid clorhídric (bactericida, digestió proteica, activador del pepsinogen: substància que es un precursor de la pepsina i que és l’enzim que trenca els enllaços peptídics) o Secreció de mucus i bicarbonat per protegir la mucosa de l’interior de l’estómac o Secreció d’aigua o Secreció de factors intrínsecs, fonamental per l’absorció de la vitamina B12 o Secreció d’hormones i substàncies paracrines L’estómac està situat a l’epigastri i l’hipocondri esquerre. L’estómac continua sent un tub però molt més dilatat. Presenta regions:  Zona proximal: propera a l'esòfag: o Càrdies: zona d’entrada a l’estómac o Fons o fundus: funció de magatzem o Cos: és on hi ha més secreció de suc gàstric i de barreja amb el bol  Zona distal: propera al duodè o Antre pilòric: es produeixen diferents moviments o Pílor: sortida cap al duodè tancada per l’esfínter pilòric La capacitat petita de l’estómac és de 50 ml i la màxima capacitat és de 1500 ml.
Histologia de la paret gàstrica: en el cas de la mucosa, presenta molts plecs formant el que s’anomenen les criptes (part interna) que és on van a parar totes les secrecions que produeixen les glàndules gàstriques (part de l’epiteli que s’han posat a l’interior del teixit i que s’han especialitzat per secretar substàncies). La capa muscular és diferent a la que hem vist fins ara: presenta una tercera capa a part de l’horitzontal i la circular que s’anomena el múscul oblic.
Això permet uns moviments de l’estómac en totes les direccions.
Glàndules gàstriques: estan composades per diferents tipus de cèl·lules que són:  Cèl·lules mucoses de la superfície que secreta moc  En l’interior de l’estómac, estan les cèl·lules que produiran els suc gàstric: o Cèl·lules mucoses del coll que secreten moc, bicarbonat que protegeix la mucosa. Són més abundants a la zona del càrdies o Cèl·lules parietals o oxíntiques , que secreten clorhídric i factors intrínsec. Són més abundants al fons i el cos de l’estómac o Cèl·lules principals secreten pepsinogen i lipases gàstriques. Estan situades en el fons i el cos  Cèl·lules G: a la part de l’antre de l’estómac. Són les encarregades de secretar la gastrina.
Són cèl·lules endocrines.
 Cèl·lules D que secreten somatostatina a la part del cos  Cèl·lules enterocromafines que alliberen histamina que actuaran de forma paracrina a nivell de cos El suc gàstric es troba compost per aigua, ions, enzims com pepsina i lipasa gàstrica, factor intrínsec i moc. La secreció exocrina és escassa en dejú, i es generen uns 2-3L de suc gàstric al dia. El pH és molt àcid: 1-3.
Les funcions de l’àcid clorhídric són:  Té acció bactericida  Desnaturalitza les proteïnes  Activa enzims proteolítics i manté la seva activitat  Estimula flux de bilis i secreció pancreàtica  Hidrolitza els hidrats de carboni Secreció exocrina de l’estómac: aquestes cèl·lules presenten molts mitocondris ja que necessiten molta energia. Presenten replegaments de la membrana que donen canalicles que varien segons estan en repòs (no alliberen clorhídric, la bomba ATPasaH+/k+ es troba inactiva) i si està en activitat, alliberen clorhídric. Es tubulovesícules es funcionen amb la membrana del canalicles quan hi ha activació de les canalicles. El resultat es que els canalicles augmenten la seva superfície degut a la fusió amb els tubulovesícules. Amb més membrana, hi ha més transportadors i per tant, eliminen més protons cap a la llum del l’estómac, i per tant, alliberen clorhídric.
Els protons surten a partir de l’activació de l’anhidrasa carbònica que es dissocia amb el carbona t i protons. Els bicarbonats surt de les cèl·lules i entra el clorur. Això provoca que després dels àpats, augmenta el pH del plasma (també anomenada la marea alcalina). Els protons surten de la cèl·lula gracies a la ATPasa H+/K+ i va entrant potassi. Com que els protons surten, surten també els clorurs per el mecanisme de difusió. Aquesta bomba funciona gràcies als proteinoquinases, que són els segons mitjancers que actuen (AMP cíclic, com a conseqüència de la histamina i els ions calci, com a conseqüència de l’activació de la gastrina i de l’acetilcolina).
Aquesta secreció es regula: el sistema nerviós entèric (situat a la submucosa i la muscular) pot fer connexions amb les diferents cèl·lules que formen l’estómac, principalment, amb les cèl·lules parietals i que al ser estimulades, alliberen clorhídric cap a la llum de l’estómac.
Aquestes neurones del sistema nerviós entèric, alliberen acetilcolina i les cèl·lules parietals tenen receptors de tipus muscarínics. Per tant, és una estimulació nerviosa.
A part, hi ha un altre tipus de cèl·lules que poden rebre estímuls d’aquestes neurones són les cèl·lules G que secreten gastrina, que és una hormona que viatjarà per els vasos sanguinis i arribarà al lloc on estan les cèl·lules parietals que s’estimularan. S’anomena una estimulació de tipus endocrina. Aquestes neurones, actives les cèl·lules G gràcies a l’acetilcolina o al PAG (pèptid alliberador de gastrina).
A nivell de les glàndules de l’estómac, trobem les cèl·lules enterotomafines que són estimulades per les neurones. Aquestes cèl·lules alliberen histamina en el líquid intersticial que activen les cèl·lules parietals, que tenen els receptors A, per la histamina. En aquest cas, s’anomena una estimulació de tipus paracrina.
Sobre els sistema nerviós estèric, està superat per el sistema nerviós parasimpàtic, que augmenta l’activitat de les neurones del sistema nerviós entèric, per tal que hi hagi una secreció màxima de l’àcid clorhídric després de dinar.
La secreció de moc de l’estómac. Aquest moc té una funció protectora de la paret de l’estómac ja que el pH és àcid. Aquestes cèl·lules també secreten bicarbonat i queden retingudes per el moc i produeixen un pH neutre per crear una barrera protectora per la paret de la cèl·lules.
Hi ha un conjunt d’elements defensius de la pròpia mucosa per incrementar la resistència enfront d’agents exògens i endògens (àcid clorhídric i pepsina):  Moc (protecció)  Bicarbonat (pH=7)  Unions intercel·lulars estretes  Flux sanguini de la mucosa(increment del bicarbonat i del moc)  Mecanismes de reparació cèl3lular  Alliberament de la postaglandies (increment de flux sanguini, bicarbonat, moc i disminució del àcid clorhídric) Hi ha un equilibri entre els factors agressius i els defensius: integritat de la mucosa. Si hi ha un desequilibri entre els factors, es produeix una ulceració de la mucosa.
El factor intrínsec es fonamental per l’absorció de la vitamina B12, que afavoreix una eritropoesi correcta. El dèficit del factor intrínsec produeix una dèficit en l’absorció de la vitamina B12 i per tant un anèmia perniciosa.
GASTRINA: s’allibera per les cèl·lules G alliberadores de gastrina que actuen sobre les cèl·lules productores de clorhídric (pepsinogen i moc). L’alliberament d’acetilcolina per part de les neurones del sistema nerviós entèric, promou la síntesi de gastrina. També pot ser estimulada per els canvis en el contingut de la llum gàstrica (canvis en els pèptids i aminoàcids), un augment del pH gàstric). Per tant, la gastrina, també estimula la motilitat gàstrica per tal que el contingut de l’estómac es vagi digerint mecànicament. A més, la gastrina, promou la relaxació de l’esfínter pilòric.
La motilitat de l’estómac es diferent depèn de la secció de l’estómac.
L’activitat contràctil es produeix gràcies a petites despolaritzacions de la membrana que corresponent a petites contraccions que es produeixen. Quan s’incrementa el numero de potencials d’acció, hi ha més contracció de l’estómac i aquestes no són fortes, fins que no hi ha un cúmul de potencials d’acció. Quan més elevada la freqüència, més elevada serà la contracció muscular. Es presenten dos tipus de moviments a l’estómac:  A la zona proximal, es produeixen les ones de mescla: serveixen per la trituració del bol alimentari i la mescla del bol amb les secrecions gàstriques, el QUIM. No hi ha activitat peristàltica, i la funció és d’emmagatzematge (relaxació perceptiva)  A la part distal, es produeixen les ones peristàltiques: es produeix la propulsió del contingut al pílor (relaxació de l’esfínter pilòric), induint el buidament gradual (de 15 a 20 ml a cada ona). Té activitat contràctil, com a funció té mescla, trituració i buidament.
Les contraccions són de 3 contraccions/min.
Es poden produir dos tipus de digestió:  Digestió mecànica: activitat motora de l’estómac. Produeix: o Trituració del bol alimentari o Mescla del bol i les secrecions gàstriques=QUIM o Propulsió. És un buidament gradual del QUIM  Digestió química: o Àcid clorhídric: desnaturalització de les proteïnes o Pepsina: digestió proteica o Lipasa gàstrica: digestió de triglicèrids de cadena curta Regulació de la secreció i motilitat gàstrica:  Fase cefàlica: a través dels sentits o pensaments, s’estimula el sistema nerviós i ho transmet per el nervi vague directament a l’estómac per l’estimulació de les cèl·lules G alliberadores de gastrina que s’activen per el contacte de l’acetilcolina alliberades per el sistema nerviós.
  Fase gàstrica: aliment està dins de l’estómac i es produeixen diferents efectes: o La pròpia distensió de la paret que es captat per el sistema nerviós entèric que estan a la paret i alliberen acetilcolina que promouen la secreció de l’àcid clorhídric i estimulen la secreció de l’acetilcolina del nervi vague per tal de secretar més clorhídric. Això afavoreix l’increment de la motilitat gàstrica.
o La presència de pèptids i aminoàcid s que compota l’increment de pH estimula les cèl·lules G que estimula la gastrina per tal que s’alliberi àcid clorhídric.
o La presencia de gastrina, relaxa el esfínter per tal de afavorir el buidament de l’estómac.
Fase intestinal: un cop s’ha obert l’esfínter. El quim a nivell de duodè provoca estímuls: o Reflex local de la pròpia distensió de la paret. Les neurones, ho perceben i es produeix el reflex enterogàstric, que provoca una disminució de la secreció, motilitat i el buidament.
o Regulació de tipus hormonal per el pas del quim cap al duodè. El descens de pH produeix la secreció de secretina que disminueix la secreció, motilitat i buidament. Això també es promou per la colecistocinina i el pèptid inhibidor gàstric.
REGULACIÓ DE LES FUNCIONS GÀSTRIQUES> VÒMIT: es produeix per l’estimulació d’un centre a nivell vulbar. Un cop estiulat, actua sobre els músculs respiratoris, esofàgics i abdominals per promoure uan contracció per treure el bol cap a fora. El vòmit és un sistema de defensa.
...