6.2 HEMOSTASIA (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

6.2. HEMOSTASIA Proces complex que es desencadena quan hi ha una lesio vascular. La finalitat es provocar un coagul per evitar la perdua de sang Aquesta resposta es molt intensa, molt potent i molt rapida i es localitzada al lloc de la lesio Han d’haver determinats mecanismes pel manteniment de l’estat liquid de la sang. Es a dir, en l’hemostasia hi ha reaccions coagulants i també reaccions anticoagulant (perque la sang pugui continuar circulant) Els components que interven en aquesta reaccions: - Elements de la propia sang: elements cel·lulars (plaquetes), elements humorals (factors de coagulacio) - Elements de la paret vascular: principalment els endotelis - Els flux sanguini: que pot portar al lloc els elements necessaris En una resposta a una lesió vascular diferenciem diverses etapes: 1. Espasme vascular Es la resposta mes ràpids. Intervén els vasos implicats en la lesió. La musculatura llisa dels vasos provoca una vasoconstricció que disminueix el diàmetre dels vasos per la disminuir la perdua de sang. Aquest espasme nomes sera efectiu quan el vas sigui molt petit, pero quan sigui mes gran aquesta resposta sera insuficient. A mes a mes del reflexe que implica la musuclatura llisa dels vasos lesionats també poden haver substancies sintetitzades per les plaquetes que ajuden a l’efecte vasoconstrictor  tromboxans 2. Formacio tap plaquetari Les plaquetes son fragments cel·lulars que tenen alguns lisosomes, mitocondris i granuls de glicogen. També tenen dos tipus de granuls amb certes substancies:  Grànuls A: tenen PDGF que es un factor de creixement i sera important en les fases de reparacio dels vasos sanguinis. El que fa es augmentar la divisio de les cèl·lules endotelials, de fibroblast i de les cèl·lules musculars llises. També el factor de coagulacio XIII es important en les ultimes fases de la sang  Grànuls densos: ADP, ATP, Ca (factor de coagulacio), serotonina (efecte vasoconstrictor), enzims per la produccio de tromboxa (PG) La vida mitja de les plaquetes en circulacio es curta (5-9 dies) i son destruïdes als macrofags de la melsa i del fetge.
La formacio del tap te 3 etapes:  Adhesio: quan hi ha una lesio en un vas queden exposats certes molecules que atrauen les plaquetes. El principal: col·lagen. Es produeixen intercaccions plaqueta-col·lagen per les glucoproteïnes de les plaquetes al voltant de l’area lesionada  Activacio: ve donada per les plaquetes que s’han adherit. Les plaquetes adherides als endotelis canvien de forma (adopten una forma irregular) que fa que augmentin la superficie de contacte en l’area lesionada i a mes a mes alliberen substancies dels seus organuls. Les mes importants son el tromboxa, ADP i serotonina, totes amb un efecte vaso constriccio i quimiotaxis per cridar noves plaquetes per ajudar a la fomracio del tap plaquetari. A mes augmenten l’expressio de glucoproteïnes per augmentar mes l’adherencia entre les diferents plaquetes  Agregacio: ve donada perque entremig de les plaquetes es formen pont de fibrinogen i així el tap te major consistencia  pero no es suficient, cal l’activacio de la coagulacio 3. Coagulacio El producte final despres de l’activacio dels diferents factors es la formacio de fibrina que es forma a partir de fibrinogen. Diferenciem 3 fases:  Formacio de protombinasa  que s’arriba a partir de dues vies (intrinseca i extrinseca)  Conversio de la protombina a trombina Vies comuns  Conversio de fibrinogen a fibrina La diferencia entre la via intrinseca i l’extrinseca es que en la intrinseca tots els factors que interven estan dins de la circulacio sanguinia, en canvi, en l’extrinseca hi ha un factor que prove dels vasos lesionats (factor III) El numero dels factors es l’ordre de com van ser descoberts (fibrinogen =factor I). El factor IV es el Calci i es essencial perque esa a TOTES les vies. La majoria dels factors son proteïnes que quan no s’han activat la coagulacio estan inactivats i quan s’activen actuen com a proteases. Despres n’hi ha d’altres que son cofactors que interven en l’activacio d’una d’aquestes proteïnes. Alguns son factors que en la sintesi necessiten nivells adequats de vitamina K. La majoria son sintetitzats al fetge. La deficiencia del factor VIII provoca un dels tipus de l’hemofilia i el trobem a la via intrinseca o o Via intrinseca Comença quan hi ha una lesio per un factor III (iniciador) = tromboplastina tissular. Aquest factor III va a circulacio i provoca l’activacio de VII que juntament amb Ca activa el factor X. Aquesta s’ajunta amb el factor V i Ca i es forma la protombinasa. També es una via mol rapida Via extrinseca S’inicia quan hi ha unsa lesio i s’exposen uns fosfolipids, plaquetes adherides i col·lagen que exposen carregues negatives i activen el factor XII. Aquest activa a XI despres el IX i per ultim el X. Cal Ca i també interve el factor VIII. El producte final es la protombinasa. Aquesta via es mes lenta Deficiencia de fators d’una via com de l’altre, donen problemes de coagulacio perque les dues vies s’activen al mateix temps i totes dues son important o Vies comuns  Conversio de protombina  trombina: un cop tenim la protobinasa, aquesta actua sobre el factor II (protrombina) i com es una proteasa, obtenim trombina. També es una fase que requereix calci  Conversio de fibrinogen  fibrina: la trombina formada actua sobre el fibrinogen (factor I) i quan esta inactivada es soluble. Al actua la trombina sobre el fibrinogen dona la fibrina que es insoluble, dona connexio entre les plaquetes del tap plaquetari  el consolida i inhibeix sortida de sang La trombina te altres efectes importants: Feedback negatiu - Activacio factor XIII que interve per estabilitzar la formacio de fibrina Activa el factor V per activar la fomacio de protrombinasa Sobre les plaquetes de tap per activar el factor X i també per la formacio de protrombinasa El coagul esta format per: Plaquetes del tap + hematíes retinguts + fibrina formada en la coagulacio 4. Retraccio del coagul El coagul es contrau. El paper mes important dut per les plaquetes. Aquestes en el seu citoesquelet tenen filaments d’actina i miosina i, juntamennt amb ca, s’activa la contraccio.
S’exprimeix el coagul i pot surtir suero. La finalitat d’aquesta etapa es apropar les parets del vas lesionat i estimular la reparacio. Les plaquetes també alliberen factors de creixement com la PDGF i iniciar la reparacio dels vasos perque activen la divisio de fibroblast, cèl·lules endotelials...
5. Destruccio del coagul Per garantir que el vas recupera la permiabilitat incial i totes les caracteristiques d’abans de la lesio. S’anomena fibrinolisi i te lloc per l’activacio de la plasmina. La seva funcio principal es la digestio de la fibrina, també digestio de fibrinogen, protombina, factors V, VIII, XII La plasmina es troba inactiva (plasminogen) en sistemes normals. El plasminogen també es sintetitza al fetge i la seva activacio ve principalment per t-PA, una proteïna que es produeix a les cèl·lules endotelials. Altres activadors poden ser la trombina, factor XIIa i PC MECANISMES ANTICOAGULANTS En el mantenimennt de l’estat liquid de la sang. Els factors poden venir de les cèl·lules endotelials com de factors plasmatics (que circulen continuament i que la seva sintesi te lloc al fetge) o Factors de les cèl·lules endotelials Les membranes ja tenen propietats anticoagulants.
Si hi ha lesio exposen la carrega i s’uniran les plaquetes, també si hi ha diposits de colesterol poden alterar la ruptura de les cèl·lules endotelials i poden provocar trombos  Prostacidina: prostaglandina (derivats de ac. grasos). Te efectes oposats als tromboxans ja que inhibeixen l’agregacio plaquetaria i te efectes vasodilatadors  Trombomodulina: inactiva la trombina (forma un complex amb ella i així eviten que s’activi la coagulacio en llocs no adequats). A mes a mes activa la proteïna C que te efectes anticoagulants Practicament totes les cèl·lules endotelials produeixen trombomodulina, excepte les cèl·lules endotelials del SN o Factors plasmatics  Antitrombina III actua inhibint factors de coagulacio (IX, X, XI i XII i també II) Quan s’uneix a l’heparina, l’efecte es encara mes intens. L’heparina es sintetitzada principalment als leucocits (basofils) i te efecte anticoagulant  APC i PS actuen inhibint els factor V i VIII que provoca l’activacio de plasminogen ...