TEMA 3: LES POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 11/07/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Prof: Mercè Oliva

Vista previa del texto

TEMA 3: LES POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ 1. L’INTERÉS PÚBLIC Les diferents formes de regulació dels mitjans responen a determinades idees de com haurien de funcionar aquests per tal de servir a l’interès públic. Tot el que s’aprova en quant a lleis es fa amb l’objectiu de delimitar els perills potencials dels mitjans. Potenciar els beneficis dels mitjans i limitar els seus perills. Afavorir l’interès públic, a ningú en concret sinó a tot en general.
2. ELS VALORS DE L’INTERÉS PÚBLIC Valors transversals que poden identificar en les polítiques de comunicació dels països occidentals. Mateixes regulacions que volen donar un valor a la idea de benestar general. Ara bé, cada país intentarà garantir aquests valors de maneres diferents. Per això més altres motius, no tots els valors es regulen amb la mateixa intensitat.
2.1 Llibertat Llibertat d’expressió i informació: emetre i rebre informació i opinió. És el principi bàsic de la regulació dels mitjans de comunicació (Per exemple, els telenotícies en si no tenen patrocinadors, només les seccions de temps, esports...) i condició per a la democràcia. És un principi que ha d’existir SEMPRE, tot i que hagi d’estar regulat en alguns cops.
Condicions perquè hi hagi llibertat: - No censura ni persecució -Oportunitats per tal que diverses veus puguin accedir als mitjans - Transparència de les institucions i accés a la informació - Absència d’ influències polítiques o econòmiques (periodistes, propietaris, anunciants...) 2.2 Diversitat Representació de diferents opinions i ideologies i de diferents cultures i llengües, amb continguts adreçats a diferents necessitats, gustos i grups socials. Que no hi hagi només entreteniment o informació, sinó un mix. No deixar desatesos, per un altre exemple, grups socials que no interessen els mitjans. Per tant, especial atenció a les minories.
Tipus de diversitat -Interna: Diferents veus a una noticia o un medi (Unitat mediàtca) -Externa: Suma dels diferents diaris, canals... per assolir les diferents ideologies (mitjà o sistema mediàtic). [Dins de tot el sistema mediàtic hi ha informació per a tothom, com la diversificació dels canals mediàtics] 2.3 Igualtat Igualtat d’accés i recepció com a servei universal. Garantir l’accés als mitjans per a tots els grups socials. Tots els individus han de tenir el dret a accedir a determinats mitjans (olimpíades o finals de futbol per exemple no poden ser emesos per televisions de pagament, la subtitulació i audició dels continguts) Això facilita la cohesió.
2.4 Qualitat informativa Assegura que la informació sigui de qualitat ja que així els ciutadans tindran opinions racionals, conscients...
Veracitat. Les informacions que es donen han d’estar contrastades i íntegres (completes).
Objectivitat i imparcialitat (tot i que a Europa és difícil) Informació pertinent i contextualitzada. (Informació comprensible per tothom i contextualitzada, que algú que no ha vist les noticies en 2 mesos entengui que està succeint) Evitar el sensacionalisme Independència segons això la informació hauria de ser veraç, impracial, objectiva i inclusiva (els esdeveniments s’han d’explicar en un context amb causes i conseqüències). Té realció amb les funcions de l’esfera pública, també perquè hi pugui haver un debat racional i que es pugui votar informat. Aquests valors tnen l’orgien a Amèrica i Anglaterra, ja que al sud d’Europa hi existeix el periodisme ideològic que es pot entendre com un límit a la llibertat d’expressió ja que és llibertat per mentir o dir el que vulguis.
2.5 Ordre social i solidaritat Punt conflictiu amb la llibertat, ja que la limita per protegir la cohesió i l’ordre social.
Legitimar les institucions i l’autoritat No posar en perill la seguretat nacional o el funcionament de les institucions.
(Informació protegida per l’estat.
No promoure comportaments antisocials Respecte als drets bàsics dels ciutadans: no incitar l’odi, dret a l’honor, dret a la intimitat Moral decència i bon gust. Regula els continguts prohibits, uns continguts que tota la societat ha determinat com a dolents. Per exemple, està prohibit emetre pornografia en obert (horari protecció infantil (6-10 +18) o el sistema de classificació d’edats que ajuden a l’espectador a controlar els continguts que està visionant) En resum, són funcions de cohesió i control. Segons això, els mitjans s’han de mantenir dins dels límits de la societat. No poden cridar a la revolta de la població. Té a veure amb valors i amb moral i decència. Tot i que això no es regula per lleis.
2.6 Qualitat i ordre cultural Transmetre i preservar el llegat cultural i la llengua Creativitat i originalitat. Intentar programes transgressors que juguin amb codis, etc. Per exemple, les quotes al cinema i televisió per intentar que hi hagi ficcions pròpies, subvencions lligades a pel·lícules amb cert valor cultural, a cadenes de televisió determinades, el Channel 4 a UK que experimenta amb nous formats.
2.7 Benestar econòmic Els mitjans han de ser capaços de generar Riquesa i ocupació Garantir aquest benestar econòmic garanteix, en ocasions, altres aspectes com l’ordre cultural.
3.EL DEBAT SOBRE LA NECESSITAT DE REGULAR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Llibertat com a valor absolut vs. Responsabilitat social dels mitjans No regular fa que els mitjans siguin vulnerables a les pressions econòmiques. Això es relaciona amb mercantilització dels continguts, concentració d’empreses (les grans absorbeixen les petites), Teoria dede la llibertat com a valor aabsolut i domini continguts adreçats grans majories, deixant de banda els grups minoritaris.
Qualsevol intervenció dels governs sobre els mitjans és una intromissió a la democràcia plena, idea sobretot present a l’inici de la democràcia. Poc a poc, però, es veu que amb el pas de la història els mitjans poden ser irresponsables, i neix la teoria contraria. Això regularà ja no tant la premsa sinó la ràdio i la televisió.
Teoria de la responsabilitat social dels mitjans La llibertat total no sempre és bona, per això hi ha una certa limitació de la llibertat d’expressió (si tothom pogués dir el que volgués tampoc hi hauria veracitat total, i estaria amb tot el que hem dit abans (que no transmeti odi, que sigui educativa...) Benestar econòmic vs. Benestar polític, social i cultural Quan es busca el benestar econòmic, es limita el benestar cultural etc. Per exemple, si es posen quotes al cinema americà per buscar el benestar cultural, això va en contra de cercar uns ingressos per sales d’exhibició, que venen més cinema americà que europeu.
4. LES POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ A. DEFINICIÓ Actuacions públiques en l’àmbit de la informació i la comunicació amb l’objectiu d’organitzar i guiar l’actuació dels mitjans d’acord amb l’interès públic. Projectes públics que volen aconseguir algun objectiu concret, juntament amb els mitjans proposats (com arribar a l’objectiu) i l’organització temporal per aconseguir-ho (com s’implementen les mesures) B. DOS ESTADIS · Ordenar. Determinar les condicions a partir de les quals s’ha de desenvolupar l’activitat dels mitjans Estructura. Determinar qui actua dins l’entorn mediàtic i quin serà el seu entorn competitiu, per exemple, totes les regulacions que tenen com a objectiu limitar la propietat dels mitjans. (Fins a quants mitjans pot tenir una empresa, o Actuació: comportaments individuals dels professionals i els continguts, amb regulacions més laxes.
· Controlar: Assegurar que l’activitat dels mitjans es desenvolupa correctament d’acord amb allò que està previst en l’ordenament.
C. FORMES DE REGULACIÓ - Regulació formal: Governs, parlaments, autoritats independents són els que les estableixen. Són les que es fan a nivell de lleis i que es poden controlar.
Per exemple, el CAC assigna llicències per televisions, ràdios, també imposa sancions i fa recomanacions - Regulació informal (autoregulació): codis, acords als que arriben els .
[SEMINARI 1; Quadre] La premsa és regula molt poc perquè s’interpreta que regular-la és trencar la democràcia. Cinema és regula poc perquè té un consum escàs.
Mo dels de reg ulac ió · Mitjans escrits: limitacions econòmiques però no físiques.
· Mitjans audiovisuals (ràdio i tv): no hi pot haver un nombre infinit de canals de comunicació · Cinema També s’ha de tenir en compte l’impacte i perills potencials que s’identifiquen amb alguns mitjans. La premsa escrita apel·la a la racionalitat en canvi els audiovisuals a la part emocional. L’ús abusiu del mitjà és un altre factor important, la televisió, per exemple, es troba dins les llars i emet continguts contínuament i es regula molt més que el cinema.
Reptes actuals per a la regulació dels mitjans Són els problemes que hi ha a l’hora de regular l’evolució dels mitjans.
· Convergència: Abans hi havia fronteres tecnològiques molt marcades entre mitjans. En el moment que apareix la tecnologia digital tot això canvia.
· Augment de canals i serveis: amb un nombre tant gran el problema és si s’han de regular tots de la mateixa manera.
· Globalització: les fronteres nacionals o estatals ja no són fronteres per la comunicació. Abans tot era purament nacional, ara els continguts no tenen fronteres.
· Concentració: escalada i concentració en una sola mà dels mitjans. Cada vegada més poques persones tenen quasi tot el poder.
· Liberalisme: s’està tornant a defensar la llibertat empresarial en els mitjans.
...