Anàlisi cas pràctic examen (2016)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

FONOLOGIA PARAULES L’infant té dificultats per pronunciar el so fricatiu /s/, ja que, usualment, comporta dificultats a nens d’edat avançada, de manera que fa servir diversos processos fonològics per facilitar la parla:     Africació. Substitueix el so /s/ pel /ʧ/. Ex: “Si”. A més, el nen utilitza aquest recurs, també, per substituir el so /ʃ/ pel /ʧ/. Ex: això, vaixell Reducció de grup. Elimina la /s/. Ex: “Aquesta” Elisió de codes. A final de paraula, elimina la /s/. Ex: “nens”, “cotxes”, “dos” Sonorització. Fa un canvi de propietat, de /s/ a /z/. Ex: “després” Per una altra banda, també trobem que el nen porta a terme la iodització, ja que el so lateral palatal és un so difícil de fer. Per tant, enlloc de pronunciar el so /ʎ/, fa servir la vocal /i/ (“vull”, “allà”).
Una altra dificultat amb la que es troba, probablement per la seva edat, és amb la de pronunciar les oclusives que trobem a final de paraula, per la qual cosa les elideix: “tot”, “molt”, “puc”, “dalt”.
Un altre aspecte a destacar, és la pronunciació de la consonant bategant alveolar /ɾ/, la qual substitueix per /l/ en dos casos: “ara” i “fred”. La primera paraula, podria ser una confusió amb la paraula “ala”, mentre que, l’altra, la corregeix més endavant.
Anteriorització   buabua → aigua (la bilabial “b” substitueix a la velar “g”). A més, l’infant fa una reduplicació, ja que reduplica el so amb que el que fa l’anteriorització (bua) Buant  jugant (la bilabial “b” substitueix a la velar “g”).
Elisió  kema → crema (treu la alveolar “ɾ” ja que hi ha dues consonants juntes, i forma el patró CVCV) Patrons síl·labics que utilitza V CV CVC CVV VCCVC SÍL·LABES Com he dit anteriorment, a la paraula “aigua” trobem, a més d’una anteriorització, una reduplicació, ja que repeteix la última síl·laba per simplificar la paraula.
També, trobem altres processos com:   Elisió de síl·labes. Elimina la primera síl·laba (“petita”, “sabó”, “arreglar”) Metàtesi. Diu “dog) enlloc de “got” PREGUNTES BÀSIQUES: 1. Quins sons hi ha i quins no hi ha? No fa mai el so “s”: potser per això no fa plurals.
     2.
Apre → després Me → més Nen → nens Do → dos Arró → arròs Quines sil·labes hi ha i quines no hi ha? Elideix en algunes paraules les sil·labes àtones:   Sabó → bo Freda → fre Quan la paraula té les sil·labes repetides les diu:    3.
Mama Papa Iaia Tots els fonemes són a totes les posicions? La r no la diu quan està entre vocals i és sorda (“ara”) 4. Passa algun procés sempre en alguna posició? 5. Els accents de mot són correctes? Crec que si.
6. Quin tipus preferent de paraules té? Monosíl·labs, paraules que repeteixin la mateixa síl·laba (buabua, mama, iaia) MORFOLOGIA La nena del cas, no concorda adequadament el gènere del substantiu i de l’adjectiu. Els confon: “més aigua fred”, “el foc petita”, “molt aigua”. Tot i això, veiem que fa servir el masculí i el femení.
Un altre aspecte morfològic amb el que presenta dificultats semblen ser els plurals: “cotxes”, “molts nens”, la qual cosa podria ser comprensible, ja que és un coneixement que, usualment, s’assoleix després dels conceptes singular-plural. No obstant això, cal dir que hem pogut comprovar que el so /s/ li resulta complicat, per la qual cosa podria ser que tingui assolit el concepte però que elideixi aquest so o intenti evitar els plurals per la dificultat fonèmica que li comporten.
En quant els verbs, podem veure que l’infant utilitza el present, i en una ocasió el gerundi (“jugant”), que el confon amb l’infinitiu. Tot i això, sembla que digui “arreglar”, per tant, probablement, hagi après els infinitius i comenci a introduir els gerundis. A més, fa servir, sobretot, la tercera persona del singular (“diu”, “pot”, “treu”, “va”), però ja introdueix la 1ª (“vull”, “puc”).
Els articles és un concepte que està començant a assolir, ja que diu “a mama”, “a iaia”, “a papa”.
És a dir, fa servir “a” com a article. Això, en realitat, és un ‘paquet’ indiferenciat entre l’article i el substantiu, que ens demostra que l’infant sap que falta alguna cosa abans de la paraula.
Aquesta utilització, però, no resulta del tot alarmant, ja que el concepte d’article s’assoleix a partir dels dos anys i mig, i contem que deu tenir entre 2-3 anys. Aquesta utilització de “a”, sembla ser recurrent, ja que també la fa servir per dir “amb”, una proposició que pot ser complicada per un nen d’aquesta edat.
No fa servir pronoms personals, la qual cosa és comprensible, ja que són conceptes que resulten difícils pels infants, ja que varien segons el context.
SINTAXI A la conversa, trobem algunes relacions entre lèxic i semàntica:   Metàfora. L’infant diu “foc petit” per fer referència al microones, de manera que entén perfectament el concepte. Sobreextensió: dir al forn microones i a la rentadora també microones. Subextensió: dir microones al teu forn de jugueta i a la teva tablet Protoparaula. El nen diu “nyam” per referir-se a esmorzar En quant a l’edat i a l’adquisició de la sintaxi, l’infant es trobaria a l’etapa de productivitat parcial.
Tot i això, veiem que té un retràs de parla, ja que presenta, especialment, característiques pròpies de l’etapa telegràfica.
En aquesta etapa, el nen comença a fer oracions simples de dos mots (“molta aigua”, “aquesta no”, “a papa”) i parlen, sobretot, de possessió (allò és del papa), localització (“aquí dalt) i una acció que fa una persona sobre un objecte (“la iaia molt”, referint-se a l’aigua). Com podem veure, les estructures que fa servir són, també, les pròpies d’aquesta etapa: nom + adjectiu (“foc petita”, “aigua fred”). A més, també utilitza, sobretot, paraules contingut (“vull aigua”, “més aigua”), mentre que les paraules funció són pràcticament inexistents al diàleg.
Tot i això, també construeix oracions simples amb una estructura més ampliada, en la qual veiem que ja utilitza la negativa (“ara no puc”, “la iaia diu (que) no”), la qual cosa ens indica que s’està iniciant en aquesta.
PRAGMÀTICA RECURSOS DEL NEN PER DESENVOLUPAR EL LLENGUATGE -Imitació per confirmar (+ i la mama? - la mama no; -un vaixell +un vaixell -això, un vaixell) RECURSOS DEL NEN PER DESENVOLUPAR EL LLENGUATGE DEL NEN - Paper de l’imput matern. La mare busca la continuïtat conversacional fent que el nen expliqui què ha fet avui i què voldrà per sopar - Context interactiu. La mare provoca el paper interactiu, tot preguntant i fent parlar a l’infant sempre que calla.
L’infant ha assentat les següents regles del diàleg o conversa:   TORN DE PARAULA: el nen respecte els trons de paraula INTERRUPCIONS: no interromp quan la mare parla.
Indicadors d’intencions:   PRODUCCIÓ PROTOIMPERATIVA: Vull sabó (usar una persona per aconseguir un objecte) PRODUCCIÓ PROTODECLARATIVA: agafa un objecte del pare, però no sabem quin és.
Crida l’atenció de la mare amb l’objecte.
Manera de conversar que utilitza la mare: La mare intenta promoure, en tot moment el diàleg.
- Children’s directed speech. La mare utilitza mots senzills i adequa la seva parla al nen, ja que va dirigida a aquest per fer-lo parlar Utilització de la fonologia suprasegmental: ritme d’elocució més lent, bona intel·ligibilitat Utilització de peticions de clarificació i de confirmació “allà hi ha què? Molta aigua?” Formulació de preguntes obertes com “què fas?”, “i què fem?” “per què?”, “què és xxx”?, i tancades “era bo?”, “si?”, “t’has fet mal amb això?” Petició d’acció conjunta (“què agafem de joguines?”) Petició d’autorització (“posem més aigua?”) Petició d’acció (“digues fins quan, eh?”) Correcció de paraules mal pronunciades pel nen (“crema?” -arrò +arròs, vols per sopar?) ...

Comprar Previsualizar