Tema 5-Alteració del to muscular: espasticitat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: ALTERACIÓNS DEL TO MUSCULAR: ESPASTICITAT: 1 TO MUSCULAR: És un estat de semicontracció (no rigidesa) que dóna un grau de tensió elàstica al múscul. Es deu a la influència de la 2ª motoneurona en la banya anterior de la medul.la, que emet una descàrrega reiterativa que manté el múscul en aquest estat.
La influència més important li arriba del arc reflexa que forma la 2ª motoneurona amb la de la sensibilitat profunda  al estirament del múscul es respon amb un escurçament: REFLEXE MIOTÀTIC. També pot estar motivat per altres influències, com Estímuls òptics i vestibulars, Tonoinhibidors: via piramidal i extrapiramidal i problemes del cerebel EXPLORACIÓ: L’exploració segueix diversos passos: INSPECCIÓ: hipotonia / hipertonia (volum, membre més arrodonit..).
PALPACIÓ: Flacidesa, dur DESPLAÇAMENT: Lateral del tendó (fàcil o no) ESTUDI DE LA RESISTÈNCIA PASSIVA AL MOVIMENT EXTENSIBILITAT SACSEJADES PATOLOGIES: Hipotonia perifèria -lesió arc reflexe- (lesió radicular, nervi perifèric) de segona motoneurona.
central (sdr cerebelós, extrapiramidal suprapal.lidal) Malalties del SNC, extrapirmidals.
muscular -placa motora- (miastènia,..) Hipertonies -centrals (Piramidal: espasticitat // Extrapiramidal: rigidesa) -perifèriques o irritatives (ex contractures per irrit meningia de l’arrel posterior, tetània) 5.2 ESPASTICITAT Trastorn motor caracteritzat per un increment, dependent de la velocitat, dels reflexes d’extensió tònics (to muscu lar), amb sacsejades exagerades dels tendons, que resulta de la hiperexcitabilitat del reflexa d’extensió, com un component del síndrome de la neurona motora superior.
Nen en període de naixement: fins al dos anys qualsevol lesió que afecta al cervell dona una paràlisis cerebral infantil. L’ICTUS: Dany cerebral adquirit. Traumatismes: freqüents per accidents de trànsit. Qualsevol d’aquestes patologies pot provocar espasticitat.
La espasticitat és un dels components més significatius dels trastorns neuromotors secundaris a la lesió de la NMS que es presenten en els pacients que, por diverses raons, han patit lesions del sistema corticoespinal descendent, ja sigui a nivell de les cèl·lules de la banya anterior de la mèdul.la, tronc cerebral o cervell.
Les lesions que causen la disfunció de la NMS poden presentar-se tant en la infància com en la edat adulta. Las patologies més freqüents són la paràlisi cerebral infantil i el dany cerebral adquirit conseqüència d’un ictus, hipòxia , traumatisme crànio-encefàlic i lesió medul·lar. També com a conseqüència d’altres causes relacionades amb mal alties neurodegeneratives, com són l’ esclerosi múltiple i esclerosi lateral amiotròfia.
EN RESUM: L’espasticitat comporta un desequilibri muscular, que si s’agreuja ens porta a una actitud viciosa i a un a retracció muscular. En casos extrems, podem arribar a patir deformitats osteoarticulars, per tant, l’espasticitat s’hauria de corregir des de un principi per no arribar a aquets extrems.
VALORACIÓ DE L’ESPAS TICITAT, ESCALA D’AS HWORTH: 1 0 1 2 3 4 5 Normal. Igual que a la banda no afectada.
Lleuger augment dal final del moviment.
Lleuger augment a la meitat del moviment.
Augment imoportant en tot el moviment.
Movilització passiva difícil.
Limitació del balanç articular.
5.3 SINÈRGIES CLÍNIQUES EN PARÀLISIS CEREBRAL CENTRAL SINÈRGIA FLEXORA EXTREMITAT SUPERIOR: HOMBRO EN ADDUCCIÓ I ROTACIÓ INTERNA Subescapular i pectoral major COLZE EN FLEXIÓ Biceps braquial, braquioradial i braquial AVANTBRAÇ EN PRONACIÓ Pronador rodo i pronador quadrat CANELL AMB FLEXIÓ Flexió cubital i flexió radial.
DITS EN GARRA Flexor profund dels dits i flexor superficial dels dits.
POLZE INCLÓS Adductor del pols SINÈRGIA EXTENSORA DE L’EXTREMITAT INFER IOR: FLEXIÓ DE MALUC Iliopsoas i recte femoral ADUCCIÓ DE MALUC Adductor llarg, aductor curt i adductor gran FLEXIÓ DE GENOLL Semimembranos i semitendinós EXTENCIÓ DE GENOLL Quàdriceps femoral PEU EQUI VAR Gastrocnemi, soli, tibial posterior, flexor digital llarg DITS EN GARRA Flexor digital llarg i flexor de l’hallux llarg PEU ESTRIATAL Extensor llarg de l’hallux.
Hipertonia dels adductors: van caminant creuant les cames, amb les cames juntes. Normalment també tenen flexió del genoll per una hipotonia dels isquiotibials.
El malalt espàstic se explora en moviment, ja que en la camil·la pot estar normal però alhora de caminar té problemes.
El més freqüent per una hipertonia del extensor del dit gros és el babinski espontani.
L’espasticitat provoca posicions anormals, rigideses articulars, espasmes, dolors, limitació funcional i dificultat en les cures i la higiene.
TIPUS D’ESPASTICITAT I TRACTAMENTS: TRACTAMENT INTEGRAL: 1. Equipo multidisciplinario 2 2.
3.
4.
5.
Consideraciones previas Objetivos terapéuticos Intervenciones terapéuticas 1. Terapia física 2. Ortesis 3. Medicación oral 1. Baclofeno 2. Benzodiacepinas 3. Clorhidrato de tizanidina 4. Dantroleno sódico 5. Cannabis y derivados cannabinoides 4. Otras medicaciones no orales 1. Baclofeno intratecal 2. Neurolisis química con alcohol y fenol 3. Bloqueo neuromuscular mediante inyección intramuscular de TB 5. Cirugía Algoritmo de tratamiento de la espasticidad INFILTRACCIÓ ES FA EN TOXINA BOTULÍNICA: L’espasticitat és un problema però a vegades pot ser bo ja que el pacient pot caminar. És millor una espasticitat que no pas una placidesa. Posició anormal, espasmes, dolor, males postures… llavors si que ho tractem.
La toxina botulínica és una proteïna relativament termolàbil que està composada per una cadena pesada de (H) i una lleugera (L) unides per un pont de disulfur. La cadena lleugera s’associa a un àtom de zinc. L’efecte directe de la toxina botulínica és disminuir l’espasticitat, no augmentar la força dels músculs.
Abans de la toxina usaven altres substàncies que usaven infiltracions en alcohol, però eren relaxants per a tot el cos i no servien.
El tractament de l’espasticitat depèn molt de com és, si produeix problemes, si és generalitzada, si és només en un a extremitat a una altra... : Espícula irritativa: una espasticitat pot provocar ferides (dits en garra es clava la ungla) i això pot provocar úlceres i llagues. Això és lo primer en tractar.
3 - En l’ictus hi ha guies de pràctica clínica que recomana que has de fer en un cas concret. Es distingeix entre extremitat inferior i extremitat superior. Tibial posterior: patró en var, el màxim responsable de aquesta postura és molt profund i de difícil accés.
Abans de la toxina usaven altres substàncies que usen infiltracions en alcohol però eren relaxats per tot el cos.
EVIDÈNCIES I RECOMANACIÓNS: Els pacients amb espasticitat de canell i ma, després d’un ictus s’han d’aplicar TB en combinació amb un programa rehabilitador (evidencia moderada, recomanació dèbil a favor) El pacient amb espatlla dolorosa espàstica després d’un ictus ha de considerar-se la infiltració amb TB (evidencia moderada, recomanació dèbil a favor) En pacients amb altres patrons funcionals de membre superior espàstic, després d’un ictus (avantbraç en pronació, dits en garra i polze inclòs) ha de considerar-se la infiltració amb TB (evidencia baixa, recomanació dèbil a favor).
En pacients amb peu equí var espàstic, després d’un ictus ha de considerar-se la infiltració amb TB (evidèn cia moderada, recomanació dèbil a favor).
En pacients amb dits en garra i peu estriatal després d’un ictus ha de considerar-se la infiltració amb TB (evidència baixa, recomanació dèbil a favor).
En pacients amb patró de marxa en extensió de genolls i després d’un ictus, ha de considerar-se la infiltració amb TB (evidència baixa, recomanació dèbil a favor).
El pacients amb altres patrons funcionals que afectin el genoll ha de considrar-se la infiltració amb TB (evidència baixa, recomanació dèbil a favor).
PATRONS D’ESPASTICITAT EN L’EXTREMITAT INFERIOR: Cintura flexionada Adducció de la cuixa Flexió del genoll Genoll extés rígid Peu equi var Dits en garra Peu estriatal 4 TRACTAMENT QUIRÚRJIC: Elongació Aquílea Hemitransplant de TA a 3er cuneïforme Tenotomia tibial posterior Tenotomia bipolar flexors dels dits *altres tractaments: bomba de baclofeno.
S'ha de tractar en diferents músculs depenent de quin sigui anirem fent uns moviments (exercicis) o uns altres. Es poden fer tenotomies (tall al tendó) disminueixes la hiperespasticitat, l'estires, el fas mes llarg al múscul, elongació aquília.
Tractament de cirurgia podem tractar sobre els músculs també directament. També es pot fer sobre el nervi i es pot fer en els nens amb paràlisis cerebral que no ens interessa anul·lar-ho del tot.
5 ...