Antiguo Oriente Proximo (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2014
Páginas 24
Fecha de subida 21/05/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Primer tema de Historia Antigua dado en la Universidad de Gerona sobre el Antiguo Proximo Oriente. Apuntes con esquemas e imágenes. Apuntes MUY COMPETOS!

Vista previa del texto

Bloc 1: El Pròxim Orient Antic 1.1 El medi natural Introducció Topografia Aigua Clima Subsòl Ocupació humana Desenvolupament Societats Pròxim Orient: característiques del medi són conseqüència de l’activitat humana: - Desforestació - Salinització - Desaparició d’espècies animals Denominació Mesopotàmia: sentit estricte. Significa “terra entre rius” Pròxim Orient Antic: sentit ampli Unitat no reconeguda: Sumer, Acad, Babilònia, etc.
Geografia Alta Mesopotàmia - Curs alt del Tigris i l’Eufrates al país d’Acad.
Clima: molt variat a causa del relleu (zones altes i baixes).
L’Eufrates neix a Armènia ƒ Neix a la muntanya de l’Ararat.
ƒ Recorregut: 2780km.
ƒ Rius canalitzats (no hi ha moltes inundacions) - El Tigris: 1900 km de recorregut.
Serralada del Taurus: neus perpetues en el seu extrem oriental (zona d’Armènia) Extensos boscos mes avall dels 2000 m.
Zones poc aptes per a l’agricultura El pasturatge ha degradat moltes zones.
Clima excessivament fred.
- El Zagros (2a carena muntanyosa): separen Mesopotàmia de l’altiplà iranià.
A les seves vessants occidentals: Gran Zab o el petit Zab.
Clima: suau a l’estiu i fred a l’hivern.
1 Assíria (Subarta) - Zona fèrtil pels índexs de pluges (350-500 mm) També per moltes aigües subterrànies i bons camps.
Matèries primeres Recursos ramaderia (ovelles i xais) – donaven llana molt apreciada aquella època.
Zones desèrtiques.
Baixa Mesopotàmia Sumer, Acad, Babilònia...
- Plana al·luvial del curs baix dels rius.
Delta: ƒ Els rius s’uneixen en un braç anomenat Shatt al’Arab ƒ Troballa de ports marítims o fluvials ƒ Aiguamolls i estanyols. Vegetació típica de maresmes. La seva vegetació (joncs, canyes...) era utilitzada per fer diversos atuells (cistells...).
- Plana al·luvial: ƒ 250 km d’ample per 650 km de llarg.
ƒ Rius separats.
ƒ Curs poc definit.
ƒ Canvis de curs habituals.
ƒ Tigris: ràpid i accidentat.
ƒ Terreny argilós, l’aigua no s’escola i per això es formen inundacions. S’utilitzava l’argila que es trobava a aquesta plana per construir les cases i també com a suport escriptori (tauletes).
ƒ Estiu sec: temperatura màxima 70/80 ºC.
ƒ Hivern humit: 0 ºC / pluges 150 L.
ƒ Recursos alimentaris: dàtils.
ƒ Conreu de cereals: Ordi. N’obtenien farina i cervesa.
Sèsam. Oli utilitzat en cosmètica i il·luminació.
- Territori ric en bestiar: ƒ Ovelles. Llana, pell, mantega i llet eren els productes que n’obtenien i eren mes importants que la seva carn.
ƒ Bestiar utilitzats com a mitjà de transport (bous i camells).
Altiplà Iranià - Elam: Susa en fou la capital i el centra habitat més important.
Altiplà iranià: clima continental. Ric en matèries primeres – Mines de metall (or, plata, estany...) i pedreres.
2 Llevant Mediterrani - Territori que ha fet de contacte amb el mar i l’interior.
Utilitzaven els rius com a mitjà de comunicació (riu Orontes).
Es divideix en 4 territoris: 1- Síria (Amurru) – cruïlla entre el mediterrani, mesopotàmia i Anatòlia.
2- Israel 3- Judea – territori mes pobre i sec tret dels territoris regats pel riu jordà.
4- Plana de Palestina – bones comunicacions.
Territoris que destacaven per la vinya i altres territoris que destacaven per les regions forestals.
Península anatòlica o Àsia menor Situació: - Nord limita amb el mar Negre.
- Sud limita amb el mar Mediterrani.
- Est trobem les carenes muntanyoses Taure i Antitaure.
- Oest limita amb el mar Egeu.
Recursos: - Al sud d’Anatolia trobem l’anomenada zona del creixent fertil on s’hi troba blat, civada i llegums.
- Anatolia era rica en metalls com l’estany.
1.2 Elements per al coneixement per al Pròxim Orient Antic Fonts escrites externes - La Bíblia ƒ ƒ ƒ - Parla de la història d’Israel.
Parla de la història fenícia, filistea, imperi neoassiri i imperi neobabilònic.
Dos llibres importants per als historiadors són el Llibre dels Reis (s.X- s. VI a.C), que explica la historia del rei Salomó i històries del Jordà. L’altre llibre són unes Cròniques.
Autors clàssics ƒ Situats al segon mil·lenni a.C.
ƒ Cal destacar Heròdot – bona font històrica per conèixer l’imperi Persa.
ƒ Xenofont – es va dedicar a escriure historia i va participar a l’expedició de deu mil soldats que van anar a Persia a ajudar el rei Cir.
3 Fonts escrites internes L’escriptura Cuneïforme: els inicis - Inicis del desxiframent de l’escriptura cuneïforme a principis del segle XVII.
No era considerada com una escriptura sinó com un llenguatge de signes.
L’escriptura cuneïforme: el desxiframent - 1835-1847: H.C. Rawlinson Va traduir el primer text cuneïforme que deia: “Ho fa saber el rei Darayawaush: tu, que en temps que han de venir veuràs aquesta inscripció que es penyal jo he fet gravar, aquestes escultures no les anihilis ni destrossis! Fes per manera, si tens esperma, de conservar-les intactes!” - - 1857: E. Hincks, H.C Rawlinson, J. Oppert i A.F. Talbot – treballen separats desxifrant textos.
Després de la Primera Guerra Mundial l’estudi del Pròxim Orient s’exten a noves zones i s’obten nova informació com la descoberta de noves llengües: amorreu, ugarític, hitita, hurrita i urarteu.
Actualment: treball sobre documents localitzats amb anterioritat.
L’escriptura cuneïforme: característiques principals - - Originalment aquesta escriptura tenia un sentit pictogràfic. Va anar evolucionant i va passar de tenir 2000 signes a 600.
Els signes s’escrivien amb una canya que tenia la punta en forma de tascó i normalment estaven fetes sobre un suport tou: l’argila. També s’escrivia en altres suports: pedra (estàtues), metall (armes) i altres.
Per raons econòmiques es feia en tauletes d’argila que cabien en el palmell de la mà i eren rectangulars o quadrangulars.
La disposició primer era vertical i després horitzontal. Mes tard es va començar a escriure d’esquerra a dreta.
Tipus de documentació - - - Correspondència reial Els reis s’intercanviaven cartes entre les diferents regions o regnes on es parlava d’afers públics. També s’han trobat cartes que tenen un sentit comercial.
Correspondència comercial Documentació comptable i inventaris Es va poder saber quins productes s’utilitzaven i també els preus dels productes.
Documentació jurídica Codis civils. Conèixer com funcionava la justícia i sobretot saber les posicions socials.
4 - - Tractats internacionals Inscripcions commemoratives Recordar algun fet determinat que fos important. Aquestes inscripcions van ser les mes subjectives.
Inscripcions dedicades a la divinitat Textos per conèixer les creences i la religió.
Llistes de reis Conèixer els diferents reis de les diferents regions.
Cròniques o Annals Explicaven esdeveniment del regnat dels diferents reis.
Principals conjunts documentals de l’escriptura cuneïforme - - Arxiu d’Ebla: descobert el 1975 per una expedició italiana. Necessitats administratives: inventaris, correspondències.
Arxiu de Mari: s’hi van trobar mes de 20.000 taules d’argila. Destaca la correspondència reial.
Biblioteca de Nínive. Va ser construïda pel rei Sargó II (722-705 a.C) i ampliada pel rei Asurbanipal (669-627 a.C). La biblioteca contenia una col·lecció de tauletes d’argila. Es van arribar a reunir més de 22.000 tauletes. Es tracta de la col·lecció més completa que es coneix d’escriptura cuneïforme. Una de les obres més famoses es el poema de Gilgamesh.
Conjunt documental Nippur. Conjunt més important de textos sumeris.
Gilgamesh.
Estela del codi d’Hammurabi. Descoberta a Susa el 1901. Es l’exemple mes complet de codi legislatiu que fa referència a les lleis que hi havia al temps d’Hammurabi.
Fonts arqueològiques: Assirologia Història de la recerca arqueològica - - S’anomena assirologia perquè els primers estudis es van fer en termini assiri.
Amb les pluges les ciutats s’anaven desgastant ja que les cases estaven fetes d’argila.
A mitjans del segle XIX trobem E. Botta que es dedicava a fer excavacions i a recuperar antiguitats. El 1942 descobreix les restes de Nínive i de Khorsabad (ciutat on hi havia el palau reial del rei Sargó).
E. Botta va publicar una obra on contenia totes les seves descobertes en les excavacions.
1845: Layard a Nimrud – Palau Assiri 1854: Biblioteca de Níniva.
1877: Lagash (Estela de Voltors).
1894: Koldewey a Babilònia.
1889: Excavacions universitat de Pensilvania. Nippur.
1918: Excavacions de L.Wooley a Ur. Descoberta del cementiri reial datat del tercer mil·lenni a.C. Van Trobar una sèrie de vaques decorades amb joies.
5 - 1928: Excavacions de la Societat Oriental Alemanya a Uruk.
1929: Un equip d’arqueòlegs francesos descobreixen la ciutat d’Ugarit datada del segon mil·lenni a.C.
1931: Arqueòlegs alemanys excaven pel descobriment de la cultura hitita excavant a la seva capital Hattusa.
1931-1934: Universitat de Chicago a Persepolis.
1933: Parrot descobreix Mari.
Situació actual - - Multiplicitat de països que hi intervenen ( a Iraq: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Gran Bretanya, Polònia, Holanda, França, Finlàndia, Itàlia, EUA, Grècia, Dinamarca...) Problemàtica per la situació de l’Iraq (2003: segueix del museu nacional.) Cronologia Còmput temporal Per reconstruir l’historia antiga s’utilitzen tres formes diferents de datacions: 1- Llistes epònimes: documents amb el nom d’un funcionari. Això servia per datar l’any.
2- Llistes de fets: refereixen els anys a partir d’un esdeveniment característic d’aquella època.
3- Llistes de reis: utilitzades sobretot per Babilònia. Contaven el temps a partir del primer any de regnat.
No s’han trobat senceres aquestes llistes. També hi ha errors en les llistes.
Moltes vegades no s’afegia alguna època pel fet que volia ser oblidada.
Precisió cronològica - Fins 931 a.C: errors d’un any (eclipsi 763 a.C.) Fins 1500 a.C.: erros de 20 anys.
De 1500 a 2500 a.C.: imprecisos (posició de Venus) Més enlla del 2500 a.C.: aproximades Cronologia regnat d’Hammurabi: - Cronologia curta: 1738-1696 Cronologia mitjana: 1792-1750 Cronologia llarga: 1848-1806 6 1.3 Cronologia, periodització bàsica i característiques principals del Pròxim Orient Antic Cronologia i periodització bàsica Etapes precedents - Ubaid (El Obeid) (5300-3600 a.C) - Uruk antic (3600-3300 a.C) Revolució urbana - Uruk tardà (3300-3100 a.C) - Jemdet Nasr (3100-2900 a.C) Dinàstic antic (2900-2350 a.C) Període Ubeid/Obeid (5300-3600 a.C) - - Comunitats situades al Zagros.
Cultura de Sumarra – es pot detectar amb elements ceràmics.
Han d’incluir tècniques de regadiu ja que la zona era molt àrida. Es fan aquests sistemes per portar l’aigua a on calgués i també per poder drenar espais molt humits. En la construcció d’aquests canals hi havia d’haver una organització constructiva.
Agricultura (cereals) – gràcies a l’obtenció de productes van poder comerciar amb altres zones.
Ramaderia Arboricultura Horticultura Pesca L’arquitectura d’aquest període es poc coneguda. Les cases domestiques eren fabricades amb canyes, fang i tova (barreja d’aigua, fang i canyes que era assecada al sol). En aquestes comunitats hi havia, al centre del poblat, uns edificis més grans, amb més habitacions que al llarg del temps s’acabaven elevant per tal de ser mes visible de lluny.
Eridú (periode Ubaid IV, 3900-3600 a.C) Edifici que allotjava entre 2000 i 4000 habitants. L’edifici central es va anar ampliant al llarg del temps. Quan escavaven hi van trobar restes de peixos.
Aquest edifici era un temple dedicat al deu Enki, que era el déu de l’aigua.
Ha sorgit una interpretació diferent en que es deia que era un edifici on es reunien els personatges principals de la regió i les restes de peix eren d’un banquet.
Els individus més importants s’encarregaven de la direcció del poblat, no anaven a treballar al camp.
- Ceràmica: producció reduïda i de poca qualitat ja que s’utilitzava el torn lent, amb una mà mobia el torn i amb l’altre modelava la peça. Hi havia una gran varietat de formes i la majoria eren peces utilitàries, no tenien 7 - una funció decorativa. Hi ha uns indicis d’art. Les estàtues i els objectes estaven fets d’argila i pedra.
Context socioeconòmic més complex: ƒ Tenien una necessitat de portar aigua per a les seves collites ƒ Conseqüència: especialització, coordinació, estratificació.
El desenvolupament de l’Alta Mesopotàmia va ser diferent a la Baixa perquè comptaven amb més recursos per tal de sobreviure.
Període Uruk Antic (3600-3300 a.C) - - Apareix un altre tipus de ceràmica: bol de vora bisellada. Es pensa que aquests bols s’utilitzaven per guardar aliments i per redistribuir els excedents, d’aquesta manera es repartia el menjar d’una manera equitativa.
S’introdueix el torn ràpid. No se sabia qui eren els individus que acaparaven i redistribuïen el menjar.
La revolució urbana Períodes Uruk tardà (3300-3100 a.C) i Jemdet Nasr (3100-2900 a.C) Època en que neixen les primeres ciutats. En aquesta època trobem poblats i també ciutats.
A partir d’aquest moment trobem les aldees formades per pagesos que explotaven el territori. Com a centres secundaris trobem ciutats on hi havia tallers artesanals i per últim trobem les ciutats on hi havia el poder polític.
També hi havia espais que no eren gaire interessants com estepes, aiguamolls que s’utilitzaven per portar-hi els ramats.
L’edifici més ben conservat d’aquest període es el temple Blanck, dedicat al déu Anu. Aquest temple estava fet de rajol. Tenia una sala central i diverses habitacions.
Significat dels canvis arquitectònics El conjunt de diversos edificis d’Eanna dedicats a la deesa Inanna. Normalment hi havia un pati central, s’usaven columnes i els mosaics de conos. Es comença a utilitzar pedra calcària procedent d’Aràbia. Hi havia 3 temples: el temple C, el temple de calcària i el temple D.
Interpretació: L’existència de tants temples s’havia entès que adoraven diversos déus (politeistes).
Hi ha qui considera que no eren temples sinó palaus ja que els temples del 3er mil·lenni eren més modestos i no podien ser aquestes grans construccions. Per tant aquests edificis pertanyien a un conjunt de palaus. Per tant segons aquesta hipòtesi a Uruk nomes s’hi troben 2 temples.
8 Artesania L’art era considerat com un vehicle de transmissió d’idees.
Vas d’Uruk - Medeix 1 metre d’alçada Decoració repartida en 3 registres: Registre inferior, ovelles en referencia a la ramaderia.
Registre intermedi, homes que porten ofrenes.
Registre superior, ritual.
Escriptura (entorns 3200 a.C.) Còmput complex = sistema unitari = registre Complexitat urbana i social Sorgeix la necessitat d’establir uns sistemes de mesura i també registrar totes les operacions.
Segells Decoració geomètrica amb algun tipus d’animal Bulla o crètula Posaven missatges dins una bola (bulla) i per llegir-lo l’havien de trencar.
Origen de l’escriptura cuneïforme Al 3200 a.C. sorgeix l’escriptura pictogràfica formada per 2000 signes que significaven l’acció que es volia explicar. Més tard es passa de tenir 2000 a 600 signes amb el sistema sil·làbic el 3000 a.C.
Comerç internacional Neix un cert comerç de llarga distància per la necessitat d’obtenir matèries primeres que en alguns territoris no hi havia. S’exportaven des de Mesopotàmia tèxtils i productes agrícoles. El comerç es duia a terme a través de caravanes, a vegades protegides.
Societat i organització política Societats organitzades de forma piramidal. A la base hi trobem els agricultors.
Era un sector lliure perquè tenien les seves pròpies terres, però havien de pagar uns tributs a canvi rebien el permís de participar en actes religiosos i també rebien informació sobre l’agricultura i el temps (època de plantar, mal temps...). Rebien també l’ajuda de canalització de rius. No rebien cap tipus de defensa ni monuments. Hi havia terres que no eren de ningú i l’estat se les apropiava i les colonitzava amb esclaus o les llogava.
9 El següent sector eren els artesans que vivien en una situació mes privilegiada que els pagesos. Vivien en les ciutats, aquests no disposaven dels seus propis mitjans de producció sinó que pertanyien als temples o palaus. El treball en el nucli de les ciutats permetia la innovació tecnològica. Es troben grans talleres que es dediquen a la producció tèxtil. S’elaboraven objectes de luxe per a les classes dirigents.
Al vèrtex de la piràmide trobem aquells agents amb funcions administratives i religioses, s’encarregaven de cohesionar la població. En les ciutats es trobaven els temples, magatzems, oficines dels escribes. També s’hi troben els habitatges dels mercaders, artesans...
Una acció important en aquest període era la gestió de la força, calia defensar les ciutats per tal que no s’apropiessin de les seves riqueses, però també s’havia de defensar l’interior de les ciutats per evitar els conflictes interns, per això sorgeixen les milícies.
En: cap de la comunitat. També es feia anomenar com el representant del déu que aquest havia posat a la terra per dirigir la ciutat.
Ciutat d’Uruk tardà En aquesta època en la ciutat d’Uruk hi trobem un gran nombre d’artesans especialitzats gracies a l’ús del torn ràpid i el forn de reducció i també vinculat al desenvolupament de tecnicas de fondre en la metalurgia. La construcció dels temples segueix una evolució que acaba en aquest periode, en el gran complex templari de l’àrea d’Eanna (temple de Calcària, templa de les columnes i temples C i D), situat al centre de la ciutat i consagrat al culte de Inanna.
Posteriorment s’hi afegiran el Temple Blanc, del zigurat de Anu, deu suprem del panteó sumeri.
1.3.2 Dinàstic Antic (2900-2340 a.C.) Època marcada pel protagonisme del poble Sumeri. En aquest període trobem una sèrie de ciutats estat que compateixen entre elles (Ur, Uruk, Lagash, Kish, Umma, Nippur...) Es tracta de grans nuclis de població que podien arribar a tenir entre 40.000 i 50.000 habitants. També hi havia altres territoris que estaven sota el domini sumeri. Les ciutats es trobaven situades al costat dels rius.
Necròpolis: Cementiri reial d’Ur El mes important dels recintes funeraris d’aquest període es troba a la ciutat d’Ur i es van trobar unes 2500 tombes pertanyents al període del 2600-2100 a.C. Els morts s’enterraven en caixes de fusta o embolicats amb una estora, enterrats sota terra. Depenen de l’enterrament es van trobar objectes amb els morts. Algunes tombes estaven fetes de pedra i altres de rajols. S’hi trobaven objectes d’or, de plata i objectes de ceràmica. En algunes tombes hi ha el difunt acompanyat d’altres cossos.
10 El costum d’enterrar diferents personatges amb el rei o la reina també es troba en altres continents.
Mesopotàmia s’abandona el 2500 a.C. Quan es moria el monarca es feien sacrificar diverses persones i animals perquè fossin enterrats amb ell.
Arquitectura S’introdueixen algunes innovacions (coberta amb volta). Monumentalització en alguns dels edificis (temples, palaus). Es construeixen els Khafaje, recintes ovals al voltant dels temples en que es construeix una muralla ovalada. Hi havia dos muralles entre ells hi havia diversos edificis (dormitoris dels sacerdots, tallers, magatzems...).
També troben la construcció de palaus. El palau de Kish estava protegit per unes torres. Per últim es troba la construcció de muralles, la muralla més coneguda d’aquesta època es la de la ciutat de Waska.
Art A Mesopotàmia l’art era concebut com un prestigi per demostrar la riquesa. Els millors objectes d’art els trobem en temples o palaus.
Estàndard d’Ur 11 Estructura econòmica Agricultura - Control sobre l’aigua - Fertilitat de la terra - Aprofitament de diversos recursos secundaris Artesania - Elaboració de ceràmica en sèrie. Tipus de ceràmica dedicada a l’emmagatzematge d’aliments.
- Creixement de la indústria tèxtil (lli, cotó).
- Evolució de la metal·lúrgia.
Comerç - Grans comerciants anomenats OAMGAR. Duien a terme un comerç privat.
- Cal destacar la presencia de 2 grans centres: ciutat d’Assur i ciutat de Mari. Assur era una ciutat situada en un territori no gaire fèrtil però situada en una posició estratègica en terra comercial. La ruta que passava per Mari també era bona però l’únic problema era que estava controlada per una ciutat més gran.
Ciutat d’Ebla La seva ubicació es troba a l’oest de l’alt Eufrates, pròxim a Karkemish però també al Mediterrani. La seva situació era privilegiada ja que es trobava en una intersecció de eixos comercials. El model polític es mesopotàmic, el palau com a habitatge del rei i centre econòmic redistributiu, té una funció similar a la deus seus contemporanis mesopotàmics. El temple, en canvi, no te un paper econòmic ni polític destacat. La monarquia no es hereditària sinó que es electiva y renovable cada set anys. Tot hi que es practica l’agricultura, el comerç es el sector més desenvolupat, especialment en productes tèxtils elaborats amb llana.
Organització política En aquesta època apareixen els reis, la monarquia. Apareixen de forma individualitzada els palaus. Aquests palaus estan separats completament dels temples religiosos.
Moltes ciutats entren en guerra i necessiten un cap fort que els porti a la victòria.
Es comencen a trobar els primers codis legals es passa de l’administració del templa a la del palau.
Els caps de les comunitats rebien el nom de En que tenien un sentit religiós.
Però ara el cap passa a anomenar-se Lugal amb un sentit militar. El rei que anomenaven Sangur tenia un sentit administratiu. Ensi servia per anomenar el cap que tenia connotacions religioses. Ugula era el rei que tenia una relació amb els artesans i s’anomenava així.
Els reis eren considerats com a persones iguals que les altres i un consell de nobles reconeix el rei. Més tard el poder del rei passava als seus descendents.
12 1.3.3 De l’imperi Acad a la Tercera Dinastia d’Ur (2335-2003 aC) Apareix un poble nou que es el dels semites. El conjunt de pobles semites estaven units culturalment tot hi que parlaven llengües diferents que provenien del mateix tronc. Situats a la Baixa Mesopotàmia. A Kish parlaven acadi.
Trobem una sèrie de llengües diferents.
Imperi Acadi (2335-2159 a.C) S’introdueix un canvi en la forma d’entendre la monarquia. Amb l’arribada dels pobles semites, s’expandiran territorialment i es formarà una ideologia del domini universal.
Abans de la formació de l’imperi Acadi hi havia hagut algun intent d’expansió a la zona de la Baixa Mesopotàmia però era una expansió bastant inestable ja que acabaven perdent els territoris.
Sargó d’Acad va ser el fundador de l’imperi Acadi. El seu origen no es del tot clar hi ha qui diu que era un militar de Kish i hi ha qui diu que era el coper reial de Kish.
Característiques principals La ciutat d’Acad no ha estat detectada. Va entrar en guerra amb altres territoris.
L’Imperi Acadi va ser regit per 5 reis diferents: Sargó, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin, Shar-kali-shami.
Sorgeix el tema de domini universal en que pretenia conquerir la Baixa Mesopotamia i part de les terres altres. Sargó va ser el primer a organitzar un exercit amb 5000 efectius superant les milícies urbanes que s’havien creat anteriorment. El rei Naram-Sin va ser l’últim a expandir l’imperi d’Acad. Per tal de poder controlar tots els territoris conquerits va anar posant governadors militars als diferents territoris i rebien el nom de Shagin. No tot arreu era igual ja que en alguns llocs hi havia els Shagin i en els altres els reis de les mateixes dinasties del territori governaven.
Unificació de Sumer i Acad. Els territoris de la perifèria no estaven integrats.
Per primera vegada veiem la divinització de la monarquia amb el rei Naram-Sin.
En el món mesopotàmic representaven els déus amb banyes i com més grans eren mes poderosos volia dir que eren els déus.
Causes decadència Acad va ser destruït pel poble del Qutu o Guti. Però aquest no va ser el principal motiu de la seva destrucció. Mantenia una estructura política dèbil. Hi havia lluites dinàstiques ja que hi havia diversos pretendents per al tron.
Rebel·lió de les ciutats sotmeses en èpoques en que el poder reial minvava.
Col·lapse comercial. Tots aquests problemes van fer caure l’imperi.
Dominació Qutu (2159-2111 a.C) Els Qutu eren una tribu provinent dels Zagros, van arribar a ocupar la Mesopotàmia central. Les ciutats de la baixa Mesopotàmia recuperen la seva independència.
13 La ciutat de Lagash es una de les que manté la independència i entre el 21442114 a.C. té un apogeu sota el regnat del rei Gudea.
El final de la dominació Qutu passa quan el rei Utu-Hengal d’Uruk s’enfronta als Qutu i els venç.
Es crea la tercera dinastia d’Ur (2111-2003 a.C) Aquesta dinastia tornarà a estar governada per 5 reis més: Ur-Nammu, Shulgi, Amar-Sin, Shu-Sin, Ibbi-Sin.
Característiques principals Retorns a la tradició reial sumèria. Hi ha un desenvolupament burocràtic, sorgeixen els visirs.
Integració política i territorial dels pobles conquerits. L’imperi es dividirà en províncies on hi situaran governadors (Ensi) per a la gestió i recaptació d’impostos i en les zones conflictives s’hi enviarà un cap militar (shagin). Hi havia d’haver una mobilitat dels governadors ja que volien evitar que aquests agafessin arrels i es rebel·lessin contra el rei. L’expansió del territori deixa de ser prioritària. Es construeixen grans murs de protecció entre els diversos territoris.
Societat que per resoldre alguns dels conflictes apareixen codis legislatius.
Codi d’Ur-Nammu (Shulgi).
El sistema de comunicacions no estava gaire ben perfilat, hi construeixen estacions periòdiques en els camins perquè la gent pogués passar-hi la nit.
Una característica es la concentració de població en les ciutats (a la ciutat d’Ur entre 200.000-300.000 habitants). Aquesta concentració venia deguda perquè hi havia petits poblets fora de les ciutats que eren insegurs i per això es traslladen i també perquè els pagesos es quedaven sense terres i anaven a les ciutats a buscar feina.
Construcció dels Ziqqurat (temple).
Decadència de la III Dinastia d’Ur - Degradació ecològica per efecte de salinització.
Excessiva concentració de la població en ciutats.
Pressió i invasió dels pobles perifèrics: amorreus (martu).
Guerres amb altres estats, com Mari o territoris com l’Elam.
Debilitat del poder central.
Revoltes que sorgeixen en diferents ciutats ja que no estaven d’acord en formar part de l’imperi.
L’any 2003 a.C. una revolta va acabar amb la destrucció d’Ur Ciutat d’Ur - Fundada a principis del període Ubeid.
- La ciutat com a capital de la III Dinastia d’Ur va ser reconstruïda pels seus reis, Ur-Nammu, Shulgi i Amar-Sin.
14 - Va ser una ciutat d’entrada del comerç mesopotàmic amb els països del Golf Pèrsic.
- Ur era un important centre religiós on es venerava a Nanna (Sin), deu de la Lluna i molts dels reis van fer obres de restauració dels temples d’Ur.
1.3.4 De la decadència de la III dinastia d’Ur a l’Imperi Paleobabilònic (2003-1700 a.C) Després de la caiguda de la III dinastia d’Ur Les províncies sumèries es van esborrant després de la caiguda de l’imperi.
Tornem a trobar ciutats que recuperen la seva importància. Hi ha una inestabilitat política. S’anomena períodes intermedis.
Característiques principals Comencen a tenir un paper important els amorreus situats al nord-oest de l’Eufrates.
Època marcada per la disgregació del poder polític, sense cap potència hegemònica. Isis i Larsa.
La situació comença a canviar a partir del segle XVIII a.C. amb el creixement de Babilònia.
Desenvolupament de les ciutats d’Assur i Mari.
Època en la qual veiem que de mica en mica la propietat privada comença a estar en un poder privat. Hi ha una sèrie de comerciants que inicien un comerç pel seu compte. Aquests comerciants no depenen tant del temple o palau però en seran tributaris d’aquests.
Tota aquesta situació porta a la crisi de les estructures familiars petites.
Recuperació de la imatge del rei justicier per evitar aquesta inestabilitat social que esta creixent.
Davallada demogràfica - Concentració de la població - Mala distribució de recursos - Sobreexplotació Les zones marginals estan patint una desurbanització ja que molta gent ha perdut les seves terres i tornen a dedicar-se a la pastura convertint-se en nòmades o seminòmades.
Dificultats de comunicació, no hi havia un bon manteniment de la xarxa de camins.
Karum de Kanish El Karum era un espai públic que va adquirir importància en la vida quotidiana de les ciutats mesopotàmiques, era un lloc essencial per aquelles ciutats que es trobaven prop d’un riu o canal. Al voltant d’aquest es van anar construint una sèrie d’edificis utilitzats per guardar mercaderies, i on es van fixar les tarifes i els intercanvis de productes.
15 A inicis del II mil·lenni a.C. els dirigents assiris van establir un karum a Kanish, que va exercir la funció de capital colonial, passant a convertir-se en un centre de importació i exportació proveït de un gran nombre de magatzems. Al mateix temps va servir de banc i cambra de comerç.
Assur Desenvolupament de dos grans centres: Assur i Mari.
Assur era una ciutat situada en un turó al costat del riu Tigris, amb bones comunicacions.
Al principi del segle XX a.C: reis amb noms acadis (Assur i Nínive). El rei de la ciutat d’Assur es representava com el vicari del déu. A Assur el poder es repartia entre els caps de família més poderoses (phurum) i un magistrat epònim (limum) i el rei.
A Assur hi havia molta importància de l’activitat comercial. Més endavant la ciutat va ser conquerida pels amorreus i un dels caps es va convertir en rei de la ciutat, Shamshin- Adad (1813-1791 a.C). Quan va morir aquest rei el poder dels altres successors no va ser tant fort i l’imperi va anar caient fins que va ser conquerit per l’imperi paleobabiloni.
Mari Mari va ser seu de la dinastia d’origen amorreu fundada per Ludhum-Lin. El rei successor va fer construir el palau de Zimri-Lin que tenia una sèrie d’estances no hi residia la família reial i on hi havia altres espais més públics com escoles d’escribes i magatzems. Dins la part pública hi havia zones de propaganda com el saló del tron. Hi havia uns grans patis coberts per frescos a les parets (pintures). Quan algú venia a veure el rei havia de fer una ruta força llarga per arribar a la sala del tron, passant per diverses sales i els dos patis.
El 1758 a.C. la ciutat acaba caient sota el regne (imperi) Babiloni.
Imperi Paleobabilònic (1792-1700-1595 a.C) Babilònia havia estat en el seu origen una colònia atzumeria.
Sumuabum (1894-1881 a.C), amurrita, instaura al segle XIX a.C la seva dinastia a la ciutat.
Hammurabi (1792-1750 a.C) es va construir una imatge com a gran conqueridor, com un gran rei. Però no era així en temes bèl·lics.
Característiques principals Desenvolupament de la burocràcia. El rei tenia el paper de dispensador de justícia vers els problemes de desigualtats socials que no paraven de créixer.
Se supera el marc de la ciutat i els altres poblets tan sols son centres administratius.
Important activitat cultural que fa possible el nom de Babilònia passa a designar part de Mesopotàmia gracies al déu de la ciutat Marduck.
Hammurabi, igual que altres reis, es va dedicar a fer grans obres hidràuliques.
Malgrat tot van quedar algunes zones perifèriques que no es van acabar d’integrar en el territori.
16 Estructura social Marcada per tres grans grups: - Awilum (tamkarum, ilkum): lliures, privilegiats.
- Mushkenum: semilliures. Dedicats a agricultura i ramaderia. Estaven limitats en la seva mobilitat.
- Wardum: esclaus Decadència - Empobriment de la població Revoltes de territoris sotmesos.
Incursions de poblacions perifèriques sobretot els elamites.
Infiltració de pobles cassites. 1700 a.C conquesta cassita de Hassa.
1595 a.C conquesta i saqueig de Babilònia per Mursil I.
De la formació del Regne Hitita a la Crisi del segle XII (17001200 a.C) El fet indoeuropeu A finals del III mil·lenni a.C es comencen a detectar els primers indoeuropeus que es deia que sorgien de la península anatòlica.
Trobem alguns a la zona d’Anatòlia (Hitites), al nord de Mesopotàmia i Síria (hurrites) i a Altiplà iranià (perses i medes).
Es dedicaven al pastoreig i ramaderia. S’organitzaven en societats tribals encapçalades per una aristocràcia militar.
Els Hitites Els hitites estaven formats per tres grups ètnics diferents: - Levites (sud). Desenvoluparen una escriptura pròpia.
- Nesites. Escriptura cuneïforme.
- Palaites. Escriptura cuneïforme.
Aquests pobles estaven formats per petits principats que estaven en constant guerra.
Una primera unificació del país d’Hatti va ser duta a terme pel rei Amitta i finalment es va aconseguir sota el regnat de Hattusil I.
Apogeu del regne Hitita L’apogeu del regne Hitita va ser dut a terme pel rei Mursil I (1620-1590).
Mursil I va fer una sèrie d’aliançes per tal de protegir el seu territori d’altres pobles.
17 Babilònia es saquejada el 1595 a.C en que els hitites van fugir i els cassites s’hi van instal·lar.
Crisi a mitjans s. XVI a.C per diverses causes: - Lluites dinàstiques - Orografia complicada ja que hi ha males comunicacions.
- Pressió dels hurrites i del regne de Mittanni.
Els Hurrites Els hurrites es deia que provenien de la regió del Caucas. Però s’ha demostrat que provenien de les planes d’Armènia, muntanyes del Zagros, nord de Mesopotàmia i nord de Síria.
Imperi de Mitani (1632-1380 a.C) No rebien el nom de mitanis sinó el nom de hurris o hurrites. També rebien el nom de hanigalbat per referir-se a la zona geogràfica. La creació del seu regne ve motivat per tres factors: - Us del carro de guerra tirat per cavalls.
- Decadència d’altres potències (assiris, hitites).
- Manca d’hegemonia a les Muntanyes Taurus.
Característiques principals Es crea una capital: Wassuganni. Avui dia encara no s’ha localitzat on es troba.
Es creu que es troba en la zona de Tell Fekheriye.
Hi havia una aristocràcia militar que rebia el nom de marjannu. Rebien la concessió de terres.
Forta pressió fiscal que estaven sotmesos els pagesos.
Política exterior: enfrontaments amb Egipte pel control d’Amurru i Canaan, segles XVI-XV. La situació bèl·lica s’acaba a mitjan s.XV ja que els hitites estaven fen pressió al nord i necessitaven unir-se per defensar-se.
Babilònia Cassita (Karduniash) (1595-1157 a.C) A Babilònia s’hi instal·la el poble cassita. Els reis cassites aconsegueixen una reunificació de Mesopotàmia (s.XVI a.C). Aquesta regió cassita tenia una situació perifèrica i secundària. Els cassites durant època de Mitani havien mantingut relacions diplomàtiques amb els egipcis. Babilònia afectada per problemes econòmics que aniran creixent durant s.XIII a.C. Poques terres que es conreen. 1225 a.C: destrucció assíria.
Assíria: regne mig (1636-1207 a.C) Creixement d’Assíria sota el regnat del rei Assur-Ubalit I. Els reis assiris mantenien relacions amb altres reis (egipcis). Els assiris van aprofitar per expandir-se cap a territoris hurrites i la frontera amb els hitites.
Tukulti-Ninurta (1243-1207 a.C) va dur a terme una expansió amb la conquesta de Babilònia. Problemes dinàstics després del regnat de Tukulti-Ninurta. Els 18 reis buscaven el recolzament de l’aristocràcia a canvi de propietats i terres.Continuïtat del regne ( nou període expansió s. XII a.C).
Imperi Neohitita (1380-1200 a.C) Els hitites es tornen a reorganitzar. El rei Shuppiluliuma (1380-1346 a.C) s’encarrega de crear l’imperi.
El principi del regnat comença amb una sèrie de victòries contra mitania i inicia una expansió cap a Síria. Els hitites aconseguiren subordinar principats com Ugarit i Karkemish.
Conflictes amb Egipte: Batalla de Qadesh. Van fer un tractat de pau entre Hatusil III i Ramesess II el 1278 a.C.
El regne neohitita manté la seva capital a Hattusa.
L’economia: camps limitats a causa de la mala orografia. Bons ramats (ramaderia de praderies i de zones boscoses). Explotaven els boscos (fusta i les vetes mineres.
Societat: Regida per una societat guerrera, la major part de la població estava formada per camperols dependents que treballaven per els nobles.
El rei dels neohitites tenia una autoritat més marcada que altres territoris.
Ciutat de Hattusa Antigua ciutat, capital de l’imperi hitita, elegida com a capital pel rei Hattushili I.
Les seves restes es troben prop de la actual població turca de Bogazköy, a l’interior d’Anatòlia. Les excavacions realitzades en aquest lloc han descobert nombrosos temples, una ciutadella fortificada i varies escultures de grans dimensions. En un dels seus magatzems s’han trobat 10.000 tauletes. Hattusa es troba documentada des de la fundació de les colònies assíries, a principis del mileni II precristià, fins la desaparició de l’imperi del regne hitita, a finals del segle XIII a.C.
Estats d’Amurru i Canaan (s.XV-XII a.C) Aquests estats estaven subordinats als grans imperis: assiri, hitita, hurrita.
Les ciutats principals que trobem en aquest període són 4: Billo, Uquit, Karkemish, Qadesh.
L’economia en aquesta època es basava en l’agricultura de terrenys petits.
Aquestes propietats havien de pagar un tribut. L’economia també estava encarada al comerç. Les matèries primeres exportades: fusta, porpra, llana i coure. Moltes ciutats estaven situades prop de la costa i tenien bons ports.
Trobem persones que es dediquen al comerç i aquests havien de pagar unes taxes als palaus.
19 La crisi de 1200 a.C i la primera edat del ferro Crisi del bronze final (segle XII a.C) Al arribar al s.XIII s’arriba a un equilibri de forces entre els estats i això fa que s’estableixi un període de pau. Però de cop tota aquesta pau s’ensorra i provoca un canvi en la estructura política.
Aprofitant el buit de poder dels territoris petites ciutats començaren a créixer i a tenir importància.
Evidències de la crisi: Hi ha una serie de destruccions a Xipre i a Grècia (dorís).
Moltes ciutats engrandeixen el seu territori i per això han de destruir muralles, per tal d’arribar a accés d’aigua. Moltes ciutats també excaven pons per tal de troba aigua i tenir-ne.
Destrucció d’Ugarit. Destruccions a Karkemish i altres ciutats de Síria.
Destrucció d’aquestes ciutats importants.
Canvis en els rituals funeraris. Fins ara es feia el ritual de inhumació i es canvia pel d’incineració.
Moltes ciutats importants de l’imperi neohitita acaben destruïdes i entre elles la seva capital Hattusa i aquest imperi desapareix.
Les causes externes: els “pobles del mar” Segons una interpretació literària d’unes fonts antigues tots aquestes destruccions provenen dels anomenats “pobles del mar”. Son pobles que venien de les illes o mes enllà del mar, així ho deien els textos egipcis.
- Ugarit es van localitzar una sèrie de tauletes de cartes reials que es parlava del perill que venia del mar.
- La Bíblia també en parla (filisteus).
- A Grècia al palau de Pilos es van recuperar unes tauletes que feien referència a reagrupaments de tropes.
- Cartes reials dels hitites on s’expressa una situació molt crítica, on arriben a esmentar alguns noms dels pobles enemics, els conflictes amb pobles assiris i esmenten un període de crisi agrària.
- Notícies d’Herodot sobre fam a Anatòlia (sequera de terres, males collites).
- Textos egipcis de Ramesses II i Unamonn sobre l’esment d’aquests pobles del mar.
Els “pobles del mar” i la seva problemàtica La procedència d’aquests pobles es desconeix. Semblaria que els “pobles del mar” en conjunt estaven formats per un grup de pobles heterogenis. Tots els noms que s’han obtingut s’han intentat interpretar per saber d’on procedien: - Shardana: Síria, Caucas, Balears. Sardenya (sards).
- Lukka: pirates d’Àsia Menor (licis).
- Ekwesh: aqueus a Àsia Menor.
- Teresh: relació amb etruscos? (Tursa, tineu?) Anatòlia? 20 - Pebset: (filisteus), arriben del mediterrani procedents de Creta, però no originaris de l’illa.
Tjekes: pirates d’Àsia Menor (similars a Shekelesh?) Denyen: micènics (dàmaus) a l’Àsia Menor.
Werhesjh: desconegut (Wilura / prop de Troia?) Ahhijawa: (textos d’Ugarit): aqueus? ... I les causes internes Causes externes (invasió) – factors interns: - Entorn 1200 a.C hi ha una forta crisi demogràfica. Els habitants tornen al nomadisme. Centre i Sud Mesopotàmia la població es redueix a la meitat pel fet de la davallada de natalitat.
- Perduració de la pressió dels palaus i endeutament de la majoria camperola (crisi social): - La pressió fiscal augmenta perquè necessita diners i recursos per a mantenir l’exèrcit per tal de poder-se defensar.
- La regió d’Anatòlia durant uns 7 anys va ser afectada per una sequera.
Els canals van quedar tapats pels mateixos sediments i perquè ningú els cuidava. Hi ha una crisi comercial. Aquesta situació porta a la fam i epidèmies.
Crisi aguditzada per les migracions dels “pobles del mar”. Canvi en tots els registres: societat, tecnologia. Aquest canvi permet distingir entre l’Edat del Bronze i l’Edat del ferro.
El pas a “l’edat del ferro”: canvis tecnològics Desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro. Ja existia d’abans però era mínima i estava dirigida pels palaus i això limitava els desenvolupament d’algunes tecnologies. Als palaus els interessava mantenir la metal·lúrgia el bronze. La duresa del ferro, la seva alta temperatura de fusió i l’abundància de fonts dle mineral de ferro el convertiren en un material molt més desitjable i barat d’obtenir que el bronze, fet que va contribuir de forma decisiva en fer el ferro el metall més utilitzat.
L’estructura política i social desapareix (palaus i reis) i per tant la situació tecnològica canvia. Trobem petits tallers a tot arreu que desenvolupen la metal·lúrgia del ferro. El ferro es molt més resistent que el bronze.
Una innovació tecnològica en aquest període té a veure amb l’agricultura. On no hi ha terra se n’hi afegeix, les anomenades terrasses. Perfeccionament de les tècniques de regadiu: els qanat eren canals subterranis per on es transportava l’aigua.
Introducció de noves especies com el camell i el dromedari. S’intensifica la seva utilització tot hi que ja existissin abans. Els camells s’estenen per la zona d’Iran i els dromedaris es van extendre per la zona de Síria. Es recuperen zones que havien estat marginals i s’hi edifiquen noves poblacions.
21 Canvis polítics Les destruccions causades pels “pobles del mar” de diverses zones no van ser restituïdes sinó que en va quedar un buit.
S’interrompen les relacions de tipus tributaris entre regnes petits i grans.
Desapareix el gran comerç que estava liderat per palaus.
Desaparició imperi Hitita amb l’inici de l’Edat del ferro.
La destrucció de la seva capital Hattusa pels “pobles del mar”.
En aquesta època l’escriptura cuneïformes ha desaparegut.
Diverses ciutats es recuperen i en sorgeixen de noves com Biblos i Sidó.
Cap a la zona de Babilònia i Mesopotàmia trobem pobles arameus i caldeus de tipus nòmada que procedien del país del mar. Babilònia no es recuperarà fins al cap d’un temps.
Assíria havia viscut una certa etapa de prosperitat sota el regnat de TiglatPileser I (1114-1076 a.C). Però va experimentar una certa crisi.
De la primera Edat del Ferro a la fi de l’Imperi Persa (1000-334 a.C) Fenícia Característiques generals: - Territoris i cultura formada per diversos estats.
- Creixement de les importants ciutats fenícies: Biblos, Sidó i especialment a partir del s.X Tir (situació geogràfica privilegiada).
- Els fenicis són els descendents dels habitants de l’edat del bronze.
- Ciutats dedicades al comerç i a les manufactures, beneficiades per l’estabilitat dels veïns (filisteus i egipcis).
- Expansió cap a la mediterrània occidental a partir del s. IX-VIII a.C i fundació de Cartago i hadri.
Causes de l’expansió: - Cerca de matèries primeres per elaborar manufactures.
- Sobrepoblació - Cerca de plata com a metall bàsic del sistema financer.
- Certa resistència sota domini neoassiri i neobabiloni.
Israel - Instal·lació de pobles hebreus al voltant del riu jordà.
Unificació de les tribus a partir del regnat de David (1010-970 a.C) i especialment de Salomó (910-933).
- Capital de l’estat a Jerusalem.
- Religió monoteïsta (Javeh) com a element de cohesió interna. Déu irrepresentable en forma material. Déu que escollí el seu poble.
Després de Salomó l’estat d’Israel es divideix en els regnes d’Israel i Judà - 720 a.C annexió assíria d’Israel i deportacions.
- 587 a.C conquesta babilònica de Judà i deportació.
- 539 a.C retorn sota la II de Pèrsia.
22 Filistea - Instal·lació a finals del s.XIII a.C Confederació de cinc ciutats: Gaza, Asdod, Ecron, Axaran, Gat. Cada ciutat tenia un ...
Rivalitats importants amb Israel.
Comerç molt important amb l’illa de Xipre.
Les ciutats s’unien quan hi havia rivalitats.
Imperi Neoassiri (900-612 a.C) Poder polític dotat d’una gran capacitat d’expansió militar (descobreixen la cavalleria, tenen molts arquers, muralles).
- Poder polític dotat d’una gran capacitat d’expansió militar.
- Ressorgiment: Adad-Nirari II (911-891 a.C) - Asurbanipal II (883-859 a.C), Salmanasar III (858-824 a.C) i successors.
Guerra d’expansió, domini fins a Karkemish i intervencions fins a Babilònia i Fenícia (Qarqar 853 a.C) - Culminació entre els anys 745 i 727 a.C: Tiglat-Pileser III (Babilònia, Urartu, Mídia, Síria, Fenícia, Israel i Judà) - Asarhadan: 671 a.C. conquista d’Egipte.
- Darrer sobirà important: Assurbanipal (668-627 a.C). Control de Síria i Fenícia.
- Conquesta dels medes 614 a.C.
Característiques principals - Ciutats molt poblades: Níniva, Nimuel o Khorsabad (despoblació per deportacions).
- Concentració de la propietat dels alts reis i alts funcionaris.
- Importància de l’aparell militar (conformat per tropes assíries i auxiliats per tropes aliades).
- Divisió de l’imperi en províncies (els estats envaïts seran annexionats i serà una província més).
- Grans construccions hidràuliques. S’arriben a introduir noves espècies vegetals com el cotó.
- Assur ciutat repleta de construccions religioses, va ser una gran ciutat religiosa.
- Principals capitals: Valkhu i Dur sharrukin.
Societat neoassiria Desenvolupament de la família patriarcal en que el cap de família (l’home) heretava tot el poder com a senyor de la família i la esposa i els fills menors es convertien en els seus esclaus. Però el fill major era el que heretava els béns del pare.
23 Imperi Neobabilònic (625-562 a.C) - Nabopolasar recupera la independència 625 a.C.
Col·laboració en la conquesta meda d’Assíria i obtenció de terra.
Nabucodonosor (604-562 a.C) : conquesta de Síria, Palestina (Tir, Jerusalem 587 a.C) restauració de Babilònia i Elam.
539 a.C: caiguda sota el domini persa Característiques principals - Explotació de boscos de Síria.
- Deportació de població.
- Grans obres a Babilònia (850 ha, uns 100.000 habitants).
- Templa destacat: temple de Etemenanki.
Imperi Persa (559-334 a.C) - - Instal·lació de perses i medes entre 1300-900. S’instal·len a l’altiplà iranià. Desenvolupen l’agricultura. Religió monoteista centrada en la adoració del deu Mazda.
Predomini inicial medes: Cir II el Gran (558-530 a.C). Procés d’expansió que farà que aquest imperi sigui el més extens vist fins ara.
Conquestes d’Anatòlia, Tràcia, Egipte, Babilònia, Indus.
Característiques principals - Unificació Pròxim Orient. El Zagros deixa de ser frontera natural i el centre de aquest imperi és a l’altre costat de Zagros.
- Expansió continent europeu (guerres mèdiques, 492-479 a.C, i del Peloponès, 431-404 a.C).
- Administració: ƒ Poder del rei, poder absolut ƒ Stapies (20) - Crisi o Crisi política interna o Conquesta Alexandre el Gran (334 a.C) 24 ...