Sistema Immunitari (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofisiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega EL SISTEMA IMMUNITARI La immunitat és la capacitat de defensa del cos, reconeix els materials estranys que penetren al seu interior i intenta eliminar-lo abans que provoquin algun dany. Evita que hi hagi patologies internes, mutació de cèl·lules que es poden tornar malignes o cancerígenes. També s'ocupa de l'eliminació de restes després de la destrucció dels teixits (resposta inflamatòria).
Tenim dos tipus d'immunitat:  IMMUNITAT INNATA/INESPECÍFICA: deguda al sistema immune natural, que s'ocupa de processos generals de defensa no específics per a un determinat invasor.
 IMMUNITAT ADQUIRIDA/ESPECÍFICA: deguda al sistema immune adaptatiu que forma anticossos i limfòcits activats que ataquen i destrueixen els organismes o toxines danyoses, de manera específica. Depenent de l'actuació dels limfòcits T i B tenim:  Humoral: deguda als anticossos circulants.
 Cel·lular: deguda als limfòcits T.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Òrgans limfàtics Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Cèl·lules del sistema immunitari Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega IMMUNITAT INNATA (inespecífica) Característiques No actuen sobre un agent concret.
L'activació és ràpida.
Constitueix la primera línia de defensa.
Tenen caràcter local (actuen en els possibles focus d'infecció.
Elements que formen la immunitat innata: 1. Resistència de l'espècie Les característiques genètiques de l'espècie humana protegeixen el cos de certs patògens, que per exemple poden afectar als animals.
2. Barreres mecàniques i químiques Són obstacles físics o químics que eviten l'entrada de cèl·lules/substàncies estranyes.
 PELL  MUCOSA  SECRECIONS  FLORA COMENSAL/SIMBIONT PELL + MUCOSES = 1r línia de defensa = BARRERES FÍSIQUES/QUÍMIQUES KERATINA: capa externa de la pell i la descamació periòdica de les cèl·lules ajuda a eliminar a els microbis adherits a la superfície e la pell Capa epitelial de les mucoses recobreix les cavitats corporals.
Secreta un líquid denominat moc que lubrica i humiteja la superfície de la cavitat.
La consistència viscosa del moc permet atrapar els microbis/substàncies estranyes.
Hi ha altres líquids produïts per diversos òrgans que ajuden a protegir les superfícies epitelials de la pell i les mucoses.
 Aparell lacrimal: produeix llàgrimes i aquestes ajuden a eliminar els microorganismes diluïts i evita que s'assentin sobre la superfície dels ulls. Contenen lisoenzims que són capaces de trencar la paret cel·lular d'alguna bacteris.
 Glàndules salivals: produeixen saliva que arrossega els microorganismes presents en les dents i la mucosa bucal.
 Cebo: substància oliosa secretada per les glàndules sebàcies que forma una capa protectora sobre la superfície de la pell.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega     Uretra Secrecions vaginal Defecació Vòmit Expulsen també microorganismes Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega DEFENSES INTERNES = 2n línia de defensa 3. Activitat fagocitària Els fagòcits (glòbuls blancs) són cèl·lules especialitzades que duen a terme el procés de fagocitosi que consisteix en la ingestió de microorganismes o altres partícules.
Els fagòcits es dirigeixen a la zona infectada i durant aqueta migració els monòcits s'agradaran i es transformaran en macròfags fagocitaris actius que reben el nom de macròfags circulants. També tenim altres macròfags coneguts com macròfags fixes que continuen en teixits específics.
Consta de 5 etapes: o QUIMIOTAXIS: moviment estimulat per compostos químics dels fagòcits, s'alliberen una sèrie de productes (substàncies quimiotàctiques) que indiquen que la zona està lesionada i aquest fet serveix per a avisar a les cèl·lules fagocitaries que estan circulant.
o ADHESIÓ: les cèl·lules tenen receptors que reconeixeran patògens, i aquests tenen una sèrie de molècules a la superfície. Aquest fet fa que la fagocit s'enganxi només a les cèl·lules que són patògens i no s'enganxi a les seves pròpies cèl·lules.
MALALTIES AUTOIMMUNES? o INGESTIÓ: un cop el glòbul blanc reconeix els receptors de membrana que són característics dels patògens s'enganxa a ell. Un cop agafat, el glòbul blanc amb els pseudopodes (prolongacions de la membrana plasmàtica del fagòcit) engloben el patogen (està com a l'interior però a la vegada a l'exterior, ja que està rodejat per una membrana, és a dir, tancat en una vesícula i així està aïllat de la esta del glòbul blanc) FAGOSOMA.
o DIGESTIÓ:en el citoplasma del glòbul blanc hi ha lisosomes, aquest es fusionen amb el fagosoma i formen una única estructura coneguda com "fagolisosoma", i gràcies al pH àcid dels lisosomes que ho destrueixen.
o DESTRUCCIÓ: l'atac químic destrueix ràpidament caris tipus de microorganismes però queden una sèrie de partícules que són el material residual.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega NATURAL KILLERS (NK) Són un tipus de limfòcits però no són específics, sinó que funcionen de manera inespecífica. Són capaces de destruir una amplia varietat de cèl·lules corporals infectades i certes cèl·lules tumorals però no tenen molècules de membrana que identifiquen als limfòcits B i T.
Ataquen a qualsevol cèl·lules del cos que expressa en la seva membrana proteïnes anòmales o estranyes.
El patogen té uns receptors en la membrana. Les NK reconeixen que aquests receptors són estranys i s’enganxa al patogen. Però les NK no digereixen al patogen, sinó que el seu reticle endoplasmàtic (RER) i el aparell de Golgi es col·loquen en direcció al patogen.
El RER i Golgi fabriquen proteïnes, que estaran tancades en les vesícules i les col·loquen cap al patogen. Comença a alliberar una sèrie de substàncies que s’anomenen PERFORINES,que fan forats a la membrana del patogen. Això provoca que la membrana no tingui la seva consistència habitual i això provoca que perdi la permeabilitat selectiva i pugui entrar líquid. Així doncs, el patogen anirà inflant-se fins a explotar.
A més a més a través d'aquest forats les NK també poden posar altres substàncies, GRANZIMES, que destrueixen la cèl·lula.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega 4. Activitat inflamatòria La inflamació és una resposta normal de l'organisme que aïlla el germen i facilita la direcció dels elements del sistema immunitari cap a la zona infectada i també impedirà que s'estengui a altres teixits.
Els quatre signes/símptomes d'un procés inflamatori són:  Rubor (la zona apreix vermella).
 Dolor  Calor (la zona està més calenta).
 Tumefacció (s'ha inflat).
 Pèrdua de la funció (si és molt important pot provocar una pèrdua de la funcionalitat com per exemple la pèrdua de la sensibilitat).
La resposta inflamatòria consta de tres passos: 1. VASODILATACIÓ I AIUGMENT DE LA PERMEABILITAT VASCULAR Els vasos sanguinis de la regió implicada presenta dos canvis:  Augment del diàmetre: incrementa el flux sanguini cap a l'àrea de la lesió i eliminar toxines microbianes i cèl·lules mortes.
 Augment de la permeabilitat capil·lar: possibilita que entrin proteïnes defensives (anticossos o factors de coagulació).
Permetrà la fuita de factors de coagulació fins els teixits i que condueix a la transformació del fibrinogen en una malla insoluble que captura els microorganisme.
Substàncies implicades:  Histamina: indueix la vasodilatació i augmenta la permeabilitat vascular.
 Cinines: polipèptids que es formen en el plasma que indueixen la vasodilatació, augment de la permeabilitat i atrauen els fagòcits.
 Prostaglandines (PG): lípids alliberats per les cèl·lules malmeses i intensifiquen els efectes de l'histamina i les cinines. També estimulen la migració dels fagòcits.
 Leucotrienos (LT): augmenta la permeabilitat i contribueix a l'adhesió dels fagòcits als patògens i a l'atracció dels fagòcits al lloc de la lesió.
 Complemento: els components del sistema complement estimulen la llibrecaió d'histamina i al¡trauen els neutròfils per quimiotaxis i promouen la fagocitosi.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega 2. MIGRACIÓ DELS FAGÒCITS (sang a líquid intersticial) 3. REPARACIÓ TISSULAR Intervenen:  BASÒFILS: fabriquen histamina.
 EOSINÒFILS: inhibeixen la inflamació.
5. Activació de sistemes bioquímics a) INTERFERÓ: una substància química per part de cèl·lules infectades per virus que eviten l' infecció de noves cèl·lules.
Els virus entren a les cèl·lules del cos i s'aprofiten d'elles per a fer els virus fills. Quan els virus surten de la cèl·lula a vegades deixen part de la membrana, això fa que el sistema immunitari no el reconegui perquè té part de la membrana que pertany a una cèl·Lula del cos.
Les cèl·lules que estan afectades activaran diferents mecanismes per a avisar a les cèl·lules defensives i aquestes eliminaran la cèl·lula infectada i a més a més alliberen interferons. Quan arribin a les cèl·lules que hi ha farà que aquestes cèl·lules es posin en pausa metabòlica, és a dir, que deixaran de fer la síntesi proteica per a que el virus no les aprofiti per replicar-se.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega b) SISTEMA COMPLEMENT Controla la inflamació i genera proteïnes plasmàtiques (pèptids) que estan dissoltes en la sang i que actuen com a defenses en la sang quan el patogen a passat a la sang.
El sistema complement fa diferents funcions:  Faciliten captura de microorganismes pels fagòcits (opsomització), és a dir, que els marquen i així els serà més fàcil pel sistema immunitari reconèixer al patogen perquè està marcat.
 Deteriorament de la membrana dels agents patògens que pot provocar la lisi.
 Augmenta el flux i la permeabilitat capil·lar (inflamació). Els mastòcits alliberen histamina (vasodilatador).
Quan una persona té al·lèrgia, és posa en marxa el sisitema complement per generar la inflamació que facilitara la vasodilatació o l'arribada de fagòcits.
c) LA FEBRE La temperatura central de l'organisme és de 37-37'5 graus, però quan aquesta és superior diem que tenim febre.
Perquè la temperatura pugui es segreguen una sèrie de substàncies pirògenes que van al centre que controla la temperatura, és a dir, a l' hipotàlem.
La funció d'aquestes substàncies pirògenes és desnaturalitzar les proteïnes dels patògens i augmentar la eficàcia del sistema immunitari, però el límit seria de 38,5 graus.
XOC DE CALOR: quan les temperatures són tan altes es comencen a desnaturalitzar les proteïnes i això pot provocar la mort.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega IMMUNITAT ADQUIRIDA (específica) És un tipus de defensa especialitzada en donar resposta contra un patogen específic.
Característiques La immunitat pot ser: Moltes vegades els fagòcits no poden reconèixer l’agent infectiu perquè no tenen receptors adequats i perquè el microorganisme no activa el complement.
No es reconeix un indicador comú a molts agents patogènics (inespecífica) sinó una sèrie de molècules característiques (úniques) d’un determinat agent patogènic (especificat).
La resposta específica té un període més llarg d’activació, anomenat incubació.
Té dues característiques importants:  ESPECIFICITAT  MEMÒRIA: capacitat d'emmagatzemar informació sobre una determinada agressió; permet posteriorment una segona resposta més ràpida i més intensa.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega ANTÍGEN - ANTICÒS Molècula (proteïnes, polisacàrids, àcids nucleics) que pot induir a la formació d'anticossos ja que el cos la reconeix com a estranya i que és capaç de provocar resposta immunitària.
Poden ser agents externs del medi: bacteris, virus, pol·len, productes químics, cèl·lules del teixit cel·lular (tumor)...
Molècules proteiques del grup de les globulines produïdes pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens.
Característiques:  IMMUNOGENICITAT: capacitat de iniciar una resposta immunitària a través de l'estimulació de la producció d'anticossos específics o la proliferació de cèl·lules T.
 REACTIVITAT: capacitat que tenen els antigen de reaccionar de forma específica amb els anticossos o cèl·lules que l'estimulen.
EPÍTOP: petites porcions antigèniques.
PARÀTOP: zona de l'anticòs que s'uneix a l'antigen.
 A vegades l'antigen pot unir-se a l'anticòs però no genera resposta immune. Es tracta de molècules sense resposta immunogènica (hapteno).
EPÍTOP ANTÍGEN PARÀTOP ANTICOS Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega ÉS L  El reconeixementdels antigens per part delsanticossos, elsquals s ’hiuneixenambenllaços de Van der Waals, forceshidrofòbiques o iòniques.
 És una reacció reversible: Ag (antigen) Ab (anticòs ) AgAb A R E A C C I Ó A N T I G E N A N T I C Ò S ES CARACTERITZA 1. AFINITAT ANTÍGEN -ANTICÒS:Està determinada per la intensitatd’interaccions que s’hiestableix.
2. ESPECÍFICA: Un anticòs potreconèixer entre una multitud de determinantsantigènics, únicamentels quesóncomplementaris.
1. REACCIÓ DE PRECIPITACIÓ :  Es produeix Quanelsantígenssónmacromolècules solublesambuns quants determinants diferents.
 Resulten: Complexos tridimensionals insolubles que precipiten.
TIPUS 2. REACCIÓ DE D’AGLUT INACIÓ:  Es produeix: Quanelsantígensestansituats a la superfíciedelsbacteris o altrescèl·lules.
 Resulten: Les cèl·lules formen agregats que sedimenten moltfàcilment.
 L’AGLUTINACIÓ PASSIVA, consisteix en l’adherènciad’antígens solubles a la membrana de les cèl·lules que tenenlligatsanticossos. Quan reaccionen determinen l’aglutinació de les cèl·lules. Es dónasovint en elsglòbulsvermells de la sang.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega 3. REACCIÓ DE NEUTRALITZACIÓ :  Es produeix: Amb virus.
 Consisteix: En la disminució de la capacitat infectant del virus quanelsanticossoss’uneixen ambelsdeterminantsantigènics de la càpsula vírica.
4. REACCIÓ D’OPSONITZACIÓ :  Es produeix: Quanelsfagòcitssanguinistenen molèculesd’anticossos a la superfície  Consisteix: Aquestanticossos de la superfície fan que fagocitinmésàvidamentels microorganismes o partículesantigèniques.
Complex major d'histocompatibilitat (MHC) Antígens propis que trobem a la membrana plasmàtica de les cèl·lules del cos.
FUNCIÓ = presentar antígens als limfòcits.
Són únics.
Assisteixen les cèl·lules T en el reconeixement d'antígens estranys (responsables del rebuig de teixits trasplantats d'un altre persona).
Tenim dos tipus de MHC: o CLASSE I: membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules corporals (excepte eritròcits).
o CLASSE II: membrana de les cèl·lules presentadores d'antígens.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Processament antigènic cèl·lules T + cèl·lules B reconeixen la presència d'antígens estranyes Reconeixen fragments de proteïnes antigèniques que es fragmentaran en pèptids més petits i s'associaran a un MHC que s'introduirà a la membrana plasmàtica d'una cèl·lula.
El fragment pot provenir Reconeix antígens presents:  Limfa  Líquid intersticial  Plasma Proteïna pròpia En funció d'això trobem 2 tipus de processament Proteïna estranya ANTÍGENSENDÒGENS ANTÍGENSEXÒGENS Es troben en el líquid extracel·lular CPA (cèl·lules presentadores d'antígens) Macròfags o cèl·lules B       desencadena la resposta immunitària  processen i presenten els antígens exògens   INGESTIÓ DE L'ANTIGEN (fagocitosi/endocitosi).
DIGESTIÓ DE L'ANTIGEN EN FRAGMENTS PEPTÍDICS: enzims hidrolítics redueixen els antígens grans en petits fragments peptídics.
SÍNTESI DE MOLÈCULES DEL MHC-II: les CPA  sintetitzen MHC-II en el reticle endoplasmàtic.
ENVOLCALL DE LES MOLÈCULES DEL MHC-II: es  recobreixen amb vesícules.
UNIÓ DELS FRAGMENTS PEPTÍDICS AMB LES MOLÈCULES DEL MHC-II INSERCIÓ DEL COMPLEX ANTÍGEN - MHC-II A LA MEMBRANA PLASMÀTICA: molècula complexa experimenta exocitosi i s'insereixen a la membrana DIGESTIÓ DE L'ANTIGEN EN FRAGMENTS PEPTÍDICS: enzims proteolítics hidrolitzen l'antigen per formar fragments peptídics.
SÍNTESI DE MOLÈCULES DEL MHC-I: cèl·lula infectada sintetitza MHC-I en el reticle endoplasmàtic.
UNIÓ DELS FRAGMENTS PEPTÍDICS AMB LES MOLÈCULES DEL MHC-I: els fragments integren en el reticle endoplasmàtic que s'uneixen amb les molècules del MHC-I.
ENVOLCALL DEL COMPLEX ANTÍGEN MOLÈCULA MHC-I: es recobreixen amb vesícules.
INSERCIÓ DEL COMPLEX A LA MEMBRANA PLASMÀTICA: molècula complexa experimenta exocitosi i s'insereixen a la membrana Indica que una cèl·lula ha estat infectada i que necessita ajuda.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega ELS LIMFÒCITS SÓN LA BASE Immunitat humoral Immunitatcel·lular TIPUS LIMFÒCITS B  Es formen a la mèdulaòssia (mamífers) i a la bossa deFabrici (ocells)  Són els responsables de l’immunitat humoral.
 Tenenanticossos a la superfície que s’activen en contacteambl’antigen i es converteix en cèl·lules PLASMÀTIQUES que s’encarreguen de produir anticossoslliuresespecífics.
LIMFÒCITS T  No sóncapaços de produiranticossoslliures, però té receptors a la superfície de la membrana que poden reconèixerantigens.
TIPUS CITOTÒXICS (Tc): Destrueixencèl·lulesinfectades.
COL·LABORADORS (Th): Actuenelslimfòcits B o elsmacròfags sanguinis.
SUPRESSORES (Ts): Inhibeixenl’activitat de les cèl·lules col·laboradores i indirectament provoquen que s’aturi la producció d’anticossos.
CÈL·LULES ASSASSINES o CÈL·LULES NK (Natural Killer): Destrueixendeterminatstipus de cèl·lulescanceroses o infectades per virus (pocespecí fics). No se sapcom discriminen.
El sistema immunitari específic està format principalment per limfòcits, que es dormen en el moll de l’os per les cèl·lules hemocitiblastes.
Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Dividirem la resposta immunològica en cel·lular i humoral, però només a efectes didàctics, ja que els dos processos formen part d'un sol mecanisme general, que també inclou la participació de la resposta inespecífica.
Resposta immunitària cel·lular La resposta immunitària cel·lular es realitza mitjançant l'acció de cèl·lules específiques pel tipus d'agent patogen.
La resposta comença amb la intervenció dels macròfags o altres cèl·lules, en les quals l'agent patogen ha penetrat, i que presenten posteriorment l'antigen o pèptids derivats als limfòcits T4 (auxiliars) o altres. És important considerar que tots els limfòcits T només reconeixen derivats d'antígens interns (no l'antigen sencer), raó per la qual es fa necessària la participació de cèl·lules presentadores de l'antigen. Els macròfags acaben formant part de la resposta específica perquè presenten a la seva superfície molècules que reconeixen l'antigen.
Quan aquestes cèl·lules presenten l'antigen o derivats seus als limfòcits T4 o auxiliars (també anomenats helpers o coadjuvants o CD4), aquests proliferen i comencen a produir interleucines (o limfocines) que activen altres leucòcits específics: els limfòcits T8 o citotòxics (també anomenats killers o CD8) i els limfòcits B. Cal dir que aquesta activació és produeix sobre un clon de cèl·lules capaces de produir i presentar en superfície molècules contra els antígens propis de l'agent patogen. Aquest grup de cèl·lules ja ha proliferat en gran mesura (selecció clonal) a causa del contacte amb l’antigen (limfocits B) o derivats seus (limfòcits Tk) i posteriorment madura a causa de l'activació. Tots els limfòcits T-killer així produïts són portadors a la seva membrana de Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega molècules capaces de reconèixer l'antigen, i en conseqüència les cèl·lules que en són portadores (cèl·lules atacades per un virus, per exemple). Aquests receptors tenen una morfologia similar a la part específica dels anticossos. La resposta cel·lular pròpiament dita, es a dir la destrucció de cèl·lules transportadors de l'antigen, es deu exclusivament als limfòcits-T citotòxics.
Resposta immunitària humoral Es basa en la producció massiva d'anticossos que, dissolts al plasma, actuen sobre l'antigen o l'agent portador d'antígens. En són responsables els limfòcits-B que, una vegada activats, es transformen en cèl·lules plasmàtiques i produeixen anticossos específics. El ritme de producció pot arribar a ser de deu milions de molècules a l'hora.
En aquest cas les limfocines produïdes pels limfòcits T4 (helpers) activen limfòcits B específics.
Aquests limfòcits B poden haver començat un procés de selecció clonal a causa del contacte amb l’antigen, però és quan contacten amb un limfòcit T4 amb especificitat per les mateixes i quan aquest els transfereix limfocines a través de la seva membrana, quan es comencen a dividir amb més intensitat i maduren. El procés de maduració activa els desenvolupament del reticle endoplasmàtic i tota la maquinària de síntesi proteica. La síntesi massiva d'anticossos específics col·labora en la destrucció de l'agent patogen o la seva toxicitat ja que facilita processos d'opsomització, activació del complement, precipitació.
aglutinació, neutralització i Anatomofisiologia II Alba Garcia Ortega Memòria immunològica Quan ens posem una vacuna el que estem fent és crea una quantitat de cèl·lules de memòria, per una banda el sistema immunitari el que fa és activar les cèl·lules defensives per combatre el patogen i per l’altre banda fer copies de les cèl·lules defensives per guardar-les en la memòria (inactives).
Aleshores quan el mateix patògens infecta el nostre organisme el nostre sistema immunitari automàticament activa les cèl·lules de memòria.
La primera resposta immunològica és baixa perquè el cos no s’ha posat mai en contacte amb l’organisme io ha de fer les defenses contra el patogen o al·lergen en el cas d’una al·lèrgia.
La segona vegada que ens posem en contacte amb el mateix patogen o al·lergen el cas activa les cèl·lules de memòria i a més a més activa noves cèl·lules defensores i anticossos, per tant serà més forta que la primera.
En el cas que arribi un patogen diferent el sistema immunitari ha de fer el mateix per adquirir ...