TEMA 13 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

PROFESOR: JOSÉ ESTEVE PARDO

Vista previa del texto

TEMA 13: LA JURISDICCIÓ CONTENCIÓS-ADMINISTRATIVA EL CONTROL JUDICIAL DE L’ADMINISTRACIÓ I LA SEVA RELLEVÀNCIA EN LA FORMACIÓ DEL DRET ADMINISTRATIU El control de l’activitat de l’Administració per part dels Tribunals és una peça fonamental del Dret administratiu principalment per les següents tres raons: - És un mitjà fonamental de garantia dels drets i interessos dels particulars que poden veure’s afectats per l’actuació de l’Administració. Concretament, la via judicial és la fase última del sistema de garanties del que ja s’han analitzat altres fases com ara les que s’ofereixen en el si del procediment administratiu o en via de recurs administratiu.
- La subjecció de l’Administració a Dret que postula el Dret administratiu només pot fer-se efectiva a través del control per part dels Tribunals.
- La construcció del propi Dret administratiu es deu bàsicament a la jurisprudència dels Tribunals competents per a enjudiciar l’actuació de l’Administració.
Tanmateix, cal destacar que aquest control de l’actuació de l’Administració per part dels Tribunals ha presentat diferents modalitats al llarg de la història; així com primerament predominava un sistema de jurisdicció retinguda i posteriorment un de jurisdicció ordinària, actualment regeix un sistema mixt.
LA PLANTA DE LA JURISDICCIÓ CONTENCIÓS-ADMINISTRATIVA Una de les principals funcions de la Llei Reguladora de la Jurisdicció ContenciósAdministrativa (LJCA) és el disseny de la planta de la mateixa, això és la seva estructura orgànica, fixant els jutjats i tribunals que la integren, els assumptes de què coneixen cadascun d’ells i el règim de recursos i apel·lacions.
JUTJATS DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Es tracta de jutjats unipersonals, constituïts doncs per un sol jutge tot i que compta amb el suport del personal auxiliar, d’àmbit provincial creats en virtut de la mateixa LJCA tot i estar ja previstos per la LOPJ per tal de descentralitzar la jurisdicció i descongestionarla.
Aquests jutjats, que han demostrat funcionar molt bé, coneixen en general dels recursos contra actes de les Administracions locals, contra actes de rellevància baixa i mitjana de l’Administració autonòmica i contra actes d’altres Administracions que no s’estenen per tot el territori nacional, com ara les universitàries; tots aquests actes, doncs, són recurribles en primera instància davant aquests jutjats.
SALES DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU DELS TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES Es tracta d’òrgans judicials col·legiats, que normalment funcionen en seccions de tres magistrats, que s’integren en els TSJ de les Comunitats Autònomes. Pel que fa a les seves competències, cal distingir ja entre els assumptes que coneixen: - En primera instància: Actes de les Administracions locals i de l’Administració autonòmica que no s’atribueixen als jutjats del contenciós-administratiu, reglaments autonòmics, convenis entre Administracions i altres actes de diverses Administracions.
- En segona instància: Apel·lacions contra sentències i autos dictats pels jutjats del contenciós-administratiu.
JUTJATS CENTRALS DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU Foren creats també per la mateixa LJCA per tal de descongestionar la Sala del Contenciós-Administració de l’Audiència Nacional. A ells competeix conèixer d’actes de l’Administració de l’Estat de mitjana importància.
SALA DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL Coneix en primera instància dels recursos contra actes d’òrgans superiors (Ministres i Secretaris d’Estat) de l’Administració de l’Estat, contra decisions de les Administracions reguladores/independents i contra actes d’altres organismes que s’estenen per tot el territori nacional.
En canvi, en segona instància coneix de les apel·lacions contra sentències i autos dictats pels Jutjats Centrals del Contenciós-Administratiu.
SALA DEL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPREM Coneix en primera instància dels recursos contra actes dictats pel Consell de Ministres, les Comissions Delegades del Govern i el CGPJ i contra actes dictats exclusivament en matèria de personal, administració i gestió patrimonial pels òrgans competents dels òrgans constitucionals, aquests són el Congrés dels Diputats, el Senat, el TC, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.
En canvi, en segona instància coneix dels recursos de cassació de qualsevol tipus i dels recursos de revisió contra sentències fermes dels TSJ i l’Audiència Nacional.
LES PARTS EN EL PROCÉS CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU La legislació processal civil estableix tres condicions subjectives per a accionar i ser part en un procés davant els Tribunals, aquestes són la capacitat processal, la legitimació i la postulació. La LJCA requereix també aquestes tres condicions subjectives, però estableix algunes singularitats per a complir-les.
CAPACITAT PROCESSAL La capacitat processal és la capacitat per a ser part en un procés judicial. La LJCA és en aquest àmbit substancialment coincident amb la legislació processal civil, d’aquí que es remeti explícitament a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC).
LEGITIMACIÓ PROCESSAL Significat i amplitud amb la que es concep en l’ordre jurisdiccional contenciósadministratiu La legitimació processal és la connexió material que es requereix entre qui té capacitat per a ser part en el procés judicial i l’objecte de tal procés judicial. En aquest àmbit, la LJCA difereix significativament de la legislació processal civil; en el procés civil la legitimitat que s’exigeix es connecta exclusivament a l’existència d’un dret subjectiu del que n’és titular l’actor, mentre que en el procés contenciós-administratiu la legitimació es reconeix no només al titular d’un dret subjectiu sinó també a tots els que ostenten un interès legítim. Tal amplitud de la legitimació en el procés contenciós-administratiu es deu a la dimensió pública de l’Administració i al caràcter de Dret públic que caracteritza al Dret administratiu; l’Administració actua al servei de la comunitat i, per tant, tal actuació no només ha de ser revisable a instància de qui veu afectat un dret subjectiu seu arran d’ella sinó també a instància de tots aquells que, d’una manera o altra, es veuen afectats per ella.
D’aquesta manera, podria considerar-se legitimat en un procés contenciós-administratiu, d’acord amb una opció maximalista, a tota persona en la mesura que l’actuació de l’Administració interessa a tots. Aquest seria el model d’acció popular, reconegut per la llei en algun sector concret de l’activitat administrativa, però no el que determina amb caràcter general la LJCA, que fixa com a criteri delimitador l’interès legítim.
L’interès legítim al·ludeix a meres situacions de fet la concurrència de les quals a efectes de reconèixer a qui l’al·lega legitimació per a recórrer, per entendre que existeix una clara connexió material amb l’objecte del recurs, ha de ser valorada pel propi jutge davant el que s’interposa el recurs, així que depèn de cada cas. Tot i així, existeixen una sèrie de criteris jurisprudencials al respecte dels que cal destacar els següents: - Criteris positius, per a reconèixer un interès legítim a efectes de legitimació: - Els que promogueren el procediment administratiu la resolució del qual és l’objecte del recurs o foren part del mateix.
- Les associacions només poden recórrer aquelles resolucions que incideixin sobre el seu específic objecte social.
- Criteris negatius, per a denegar un interès legítim a efectes de legitimació: - Quan només s’al·lega una mera infracció de l’ordenament jurídic; aquest seria el model d’acció popular, només reconegut en algun sector concret de l’activitat administrativa.
- Quan s’al·lega la condició de contribuent.
REPRESENTACIÓ PROCESSAL O POSTULACIÓ El tercer requisit que s’exigeix per a ostentar la condició de part en el procés contenciósadministratiu és la representació processal. En aquest àmbit, la LJCA també difereix força de la legislació processal civil; en consonància amb el principi originari del Dret romà que no qualsevol persona pot dirigir-se directament als Tribunals, en el procés civil la representació processal de la part l’ostenta el procurador i l’assistència jurídica, l’advocat, mentre que en el procés contenciós-administratiu cal distingir entre si s’actua davant un òrgan judicial unipersonal o davant un òrgan judicial col·legiat, ja que en el primer cas la representació processal pot conferir-se al propi advocat, mentre que en el segon cas, no.
L’OBJECTE DEL PROCÉS CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU EL CARÀCTER ADMINISTRATIVA REVISOR I EL DE SEU LA JURISDICCÓ CORRECTE CONTENCIÓS- ENTENIMENT.
L’ACTE ADMINISTRATIU COM A OBJECTE DEL RECURS Un dels principals trets de la jurisdicció contenciós-administrativa és el seu caràcter revisor, que s’ha entès de diferent manera al llarg del temps.
Les concepcions inicials. La jurisdicció contenciós-administrativa com a segona instància i les seves conseqüències pràctiques Inicialment es considerava que la jurisdicció contenciós-administrativa es tractava d’una segona instància en la que apel·lar la resolució del recurs administratiu. Tal consideració com a segona instància comportava que els Tribunals només poguessin conèixer de les pretensions suscitades en el recurs administratiu, sense poder el recorrent plantejar noves pretensions o aportar noves proves; el Tribunal es limitava a revisar l’adequació a Dret del resolt en via administrativa.
La concepció correcta. L’acte administratiu com a objecte de revisió per la jurisdicció contenciós-administrativa en la llei de 1956 La concepció correcta del caràcter revisor de la jurisdicció contenciós-administrativa consisteix en que aquesta es tracta d’una jurisdicció que coneix d’actes administratius, és a dir de resolucions i reglaments de l’Administració, però en primera instància, podent així el recorrent plantejar en el recurs contenciós-administratiu pretensions no plantejades en el recurs administratiu previ; l’única continuïtat que cal romangui entre el recurs administratiu i el contenciós-administratiu és l’acte administratiu objecte d’ambdós recursos.
D’aquesta manera, la llei de 1956 només permetia que la jurisdicció contenciósadministrativa conegués d’actes administratius, és a dir que només podia posar-se en funcionament si se li presentava un acte administratiu, quedant així fora del seu coneixement la via de fet i tota activitat material no formalitzada de l’Administració com ara mal funcionament dels serveis públics, manca d’infraestructures, mal estat de les carreteres... inclús quan existia un mandat legal que imposava a l’Administració fer tals coses; és el que s’anomenava inactivitat de l’Administració.
En definitiva, era necessari un acte; els Tribunals no podien conèixer ni d’incompliments de la legalitat per part de l’Administració sinó només d’actes administratius en els que es pogués advertir un vici de legalitat que podria comportar l’anul·lació de tal acte. És per això que es desenvoluparen tota una sèrie d’estratègies per a aconseguir forçar sempre l’existència d’un acte, la més rellevant de les quals és el silenci administratiu negatiu, que precisament té la funció de generar un acte administratiu, tot i que no exprés sinó presumpte, quan l’Administració no es pronuncia.
EL RECURS CONTRA REGLAMENTS Impugnació del reglament o dels actes d’aplicació Tal i com vam dir, els reglaments poden ser objecte de dos tipus de recurs contenciósadministratiu: - Recurs directe contra el reglament, pretenent la seva anul·lació a raó de possibles vicis formals o materials.
- Recurs indirecte no contra el reglament sinó contra un acte d’aplicació d’aquest que el recorrent considera viciat perquè és aplicació d’un reglament viciat. En aquest cas, de prosperar el recurs s’anul·la tal acte però no el reglament.
La qüestió d’il·legalitat dels reglaments Precisament per tal d’evitar la permanència en l’ordenament jurídic d’un reglament que es reconeix il·legal i que aquest segueixi transmetent els seus vicis als actes d’aplicació que per aquest motiu es declaren nuls, la LJCA introdueix una fórmula per a l’anul·lació de tal reglament que es reconeix il·legal en un recurs indirecte. Tal fórmula és molt simple i presenta les dues variants següents: - El jutge que coneix del recurs indirecte, en advertir un vici greu en el reglament que és aplicat en l’acte que declara nul, ha d’anul·lar tal reglament si és competent per a fer-ho.
- En cas que no sigui competent per a fer-ho, ha de plantejar l’anomenada qüestió de legalitat davant el Tribunal competent per a fer-ho.
LA PRETESA SUPERACIÓ DEL CARÀCTER REVISOR DE LA JURISDICCIÓ CONTENCIÓS-ADMINISTRATIVA La LJCA va pretendre ampliar el radi d’actuació de la jurisdicció contenciósadministrativa, més enllà de la sola revisió d’actes i reglaments, permetent que, en determinades circumstàncies, també poguessin ser objecte de recurs la inactivitat de l’Administració i les activitats materials constituents de via de fet.
La inactivitat de l’Administració No tota inactivitat de l’Administració pot ser objecte de recurs contenciós-administratiu, ja que només pot ser-ho la que compleix els següents tres requisits: - Obligació de l’Administració de realitzar una prestació provinent d’una norma, un acte, un contracte o un conveni administratiu.
- Que aquesta obligació constitueixi drets a favor d’una o vàries persones que puguin exigir tal prestació.
- Reclamació a l’Administració per a que compleixi la seva obligació; un cop transcorreguts 3 mesos des d’haver-ho fet i sense compliment per part de l’Administració, ja pot interposar-se recurs contra la inactivitat de l’Administració.
En suma, es tracta d’un concepte d’inactivitat força restringit, sobretot perquè requereix l’existència d’un dret personal a exigir a l’Administració la realització d’una prestació; és precisament tal dret l’objecte de tutela jurisdiccional.
La via de fet Pot interposar-se recurs contenciós-administratiu contra les actuacions materials constituents de via de fet si es compleixen els següents requisits: - Que efectivament es produeixi la via de fet, amb les condicions i requisits que la caracteritzen.
- Requeriment de l’interessat a l’Administració per a que aquesta cessi.
- Desatenció d’aquest requeriment per part de l’Administració, que manté així oberta la via de fet, durant més de 10 dies.
Recapitulació. Els possibles objectes del recurs contenciós-administratiu En conclusió, poden ser objecte de recurs contenciós-administratiu: - Els actes administratius, expressos o presumptes, resolutoris o tràmit qualificats.
- Els reglaments, per via de recurs directe o de recurs indirecte.
- La inactivitat de l’Administració, en les condicions exposades.
- Les actuacions materials constitutives de via de fet, en les condicions exposades.
...

Comprar Previsualizar