1. LA NARRATIVA DE PERE CALDERS (I) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Literatura Catalana Contemporània
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1) La narrativa de Pere Calders (1912-1994) 1.1. Notes biogràfiques Pere Calders forma part de la generació perduda, la generació d’autors que arriben a l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) amb poc més de vint anys i als quals aquest conflicte canvia la vida, fent-la més difícil, sobretot per aquells que s’han d’exiliar.
Autor que era soldat de la República, per tant, progressista, i que al final de la seva vida s’exilia a Mèxic (1940-1962), una estada que tindrà repercussió en la seva vida. A Mèxic es produeix un canvi en el món editorial a partir de 1939, ja que l’arribada de molts escriptors i periodistes transforma aquest món. Quan s’hi trasllada, Calders ja ha publicat alguna obra, ja ha assentat les bases de la seva literatura.
Ja abans de la GC, Calders comença a ser conegut com a caricaturista de diaris, amb il·lustracions molt clares, sense volumetria. Caricatures pròpies en forma d’ocell.
En el retorn al 62, Calders es troba amb una situació complicada. La repressió ha disminuït, però es troba amb una estètica literària nova (realisme històric) que ja no és la seva, ja no està de moda, ha quedat superada. Cal destacar especialment la polèmica amb Joaquim Molas (1930-2015, gran estudiós i crític, defensor del realisme històric) en 6 articles encadenats publicats a la revista Serra d’Or (1966). Va en contra de la posició de Molas, un crític defensor del corrent dels anys 60 del Realisme històric o social, una estètica de caire marxista que afirma que la literatura ha de ser un reflex realista de la situació social que viu una societat des d’una posició progressista i amb voluntat de transformació de la societat a favor de les classes més desposseïdes. Estètica que afecta la literatura, l’art, el teatre... i que es dóna a tot Europa. Especialment, en la literatura catalana és minoritària degut a la dictadura franquista (literatura arraconada i perseguida). En el cas espanyol i català, en aquesta literatura cal afegir-hi el fet que ha de ser una literatura que lluiti per la llibertat davant de la dictadura, és a dir, es tracta d’una literatura combativa i explícita ≠ Per la seva trajectòria, Calders no hi està d’acord, ja que creu que la literatura és també el triomf de la fantasia i la imaginació, el triomf de l’altra realitat (això no treu que fos un home progressista i combatiu, proper al PSUC, pròxim al comunisme i al marxisme). Literàriament, l’estètica no la compartia, no era la seva, s’allunya de les directrius marxistes.
A partir del 62, Calders va seguir sent important en la literatura catalana, però va passar a un segon terme, ja que no estava de moda, canvia la sensibilitat dominant. L’any 1978 es produeix un canvi en la vida de l’autor. Dagoll Dagom munta un espectacle que en el moment va representar una inflexió en el panorama teatral català. Munta un espectacle de realisme màgic de Pere Calders titulat Antaviana. Era la irrupció del món fantasiós de l’autor, també obra dura. Segurament, no existeix cap representació posterior millor de fragments de l’autor. Va representar un canvi, ja que creix l’interès envers a Pere Calders (redescoberta de l’autor entre els anys 60 i 70), de forma que torna a estar dins del panorama present de la literatures, també va tornar a publicar amb regularitat, el públic el torna a valorar.
Margueritte Youncenar, El temps, aquest gran escultor: es centra en el pas del temps de les obres literàries.
Borges, home d’estructures petites, de mecanismes perfectes, va donar preferència al conte davant de la construcció novel·lesca. Calders també destaca pels seus contes, té poques novel·les (última novel·la inacabada). Molts crítics consideren que Cròniques de la veritat oculta (1955) és el llibre més ben acabat. També va escriure Invasió subtil i altres contes (1978), així com hi ha obres de l’època mexicana reconegudes. Època en la qual s’aproxima més al realisme, de la qual en podem destacar l’obra Aquí descansa Nevares (1967), on s’hi llegeix el Calders més desconegut. S’hi troba un personatge tan miserable que no sap on anar a viure i finalment converteix el nínxol d’un cementiri en la seva llar.
1.2. Sobre el concepte de literatura en Pere Calders 1) Tzvetan Todorov (1939): teoria i crític de la literatura russa. Plantejament sobre la literatura d’humor i fantàstica. Afirma que des de finals del XIX fins a l’actualitat és una literatura reactiva, perquè és una forma concebuda per compensar el realisme literari i tots els seus derivats, els quals s’han de fixar amb la literatura més captable pels sentits, amb la psicologia més estricta i amb la realitat més comprovable i perceptible. La forma compensatòria és construir unes formes literàries en què predomini el distanciament irònic, la fantasia, la imaginació... és a dir, l’allunyament de la lògica i la realitat estrictes.
2) És evident que Pere Calders pertany als narradors i escriptors que en el context occidental anomenaríem alternatius, perquè la literatura d’aquest autor és humorística i fantàstica.
3) Pere Calders és un d’aquells escriptors que creuen que la missió de l’escriptor és recrear la realitat, no reproduir-la. No pretén ser fidel a la realitat observable, sinó a la realitat intuïda, imaginada, paral·lela, recreada i oculta. Els seus dos grans instruments són l’humor i la fantasia, combinant ambdós aspectes, cosa que li dóna una originalitat notable. Per l’autor, la realitat és doble: 3.1. Hi ha una realitat racional i lògica, en la qual l’home accedeix a través dels sentits del discurs racional, de l’experiència objectiva enfront del món sensible, d’allò en el qual s’hi té accés en primera instància i és també la realitat més rutinària.
3.2. Hi ha una realitat somniada o imaginada, percebuda extralògicament (més enllà de la lògica habitual). Aquesta realitat també existeix en els somnis, les al·lucinacions, tot allò que envaeix la nostra ment a través de substàncies excitants. Tota una realitat que percebem més enllà de la lògica racional i on ens hi perdem sovint, ja que és una realitat molt parcialment explorada à és la realitat oculta, la que vol plasmar Calders, que té tant o més importància que la realitat objectiva, considerada per l’autor massa rutinària.
Per l’escriptor, un dels drets al qual l’home té accés és el somni. Privar-lo seria un atemptat contra tota la humanitat. Per accedir a aquests somnis, l’home ha de disposar d’una completa llibertat, més enllà de qualsevol limitació de l’ordre que sigui, com pot ser la moral (somni i moral són dos entitats antitètiques). Problema tradicional de la religió catòlica, el fet de confessar d’haver tingut somnis impurs. El somni pertany a un àmbit fora de la responsabilitat, a més és inevitable i és un dels elements que ens fa més plenament humans. No es pot evitar que l’home somiï.
4) El gran recurs per potenciar la realitat oculta, l’àmbit imaginatiu de l’home és l’art i, per tant, la valoració de l’art en el seu atribut fantasiós. En Pere Calders, la literatura funciona com una art imaginativa per excel·lència. Aquestes arts són aquelles que no estan afectades per la matèria estable, no parteixen d’ella. Són les arts que s’anomenaven més espirituals: la música i la literatura; aquelles que no són plenament fins que no s’interpreten o es llegeixen (el camp d’acció, per tant, és immens). Arts que no venen determinades per la matèria i accepten el màxim d’imaginació possible. Les arts plàstiques, en canvi, sí que s’originen en la realitat ex. Gaudí, dins de la seva originalitat, es manté fidel a unes lleis físiques importants.
5) Calders creu que la plenitud humana es troba quan hi ha un acord entre art imaginatiu i vida. L’art més apreciable és el fantàstic, l’imaginatiu, l’escriptura fantàstica i humorística per davant de la d’inspiració realista.
Jenn Díaz, Mare i filla, Barcelona, Ara Llibres, 2015 Yannick García, La nostra vida vertical, Barcelona, L’Altra editorial, 2014   ...

Tags: