Tema 7: els Tractats i el Dret Comunitari. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: els Tractats i el Dret Comunitari.   Tractat com a norma internacional i la seva eficàcia interna  Els ​ tractats​  són normes que venen de fora i que arriben d’una manera o d’una altre al dret espanyol, aquestes normes estan elaborades  pels òrgans comunitaris. Tenen els mateixos efectes que les normes internacionals.    Els ​ tractats internacionals​  són acords de diversos estats i entre estats d’organitzacions internacionals que adquirien efecte obligatori a  partir de la seva ratificació, a cada un dels estats, per part d’aquell tractat.  ­ Un Estat forma part del tractat que s’han compromès a respectar­lo. Si és bilateral → ha d'estar signat, o pel procediment  establert. El posterior entrega a l’Estat amb el qual ha negociat l’Estat. Si es multilateral → Diversos estats.   En principi, l’efecte natural dels TTii és entre les parts. El seu incompliment dona lloc a una ​ responsabilitat internacional​ , és a dir, exigir  davant la Cort Internacional de Justícia (El tribunal situat a Holanda)    Entre els estats, hi ha un procediment de negociació per tal de ​ no obligar­se​  a efectuar tot el contingut del Tractat, o a poder fer  interpretacions, la qual cosa va estar regulat a la “​ Convenció de Viena del Dret dels Tractats​ ” → Mecanisme de norma internacional i  d’efectes supletoris en la mesura que els TTii, si no mesuren, es podia acudir a la Convenció de Viena.  ­ Per a la qüestió de si té o no efecte intern o de quina manera integra l’Estat el tractat, cada Estat haurà d’acudir a la seva  pròpia normativa.  Dret comparat  ❖ Amb un sistema ​ menys favorable a la integració​ , fa falta que un Estat aprovi una llei que integri aquell tractat Internacional  (ex. parlament britànic, Sistema Britànic)  ❖ Amb un altre sistema, només amb la ratificació que hem vist i la publicació oficial de l’Estat, el Tractat Internacional passa a  tenir efectes interns, i a formar part de l’Ordenament. (Ex. Sistema Espanyol→ Previst a l’art. 96.1 CE + 1.5 CC)  ➢ S’estan atribuint competències (Derivades de l’art. 93 de la CE) per poder notificar un TTii d’aquesta manera, farà  falta una autorització per part del Parlament espanyol per mitjà de Llei Orgànica → ​ Autorització Prèvia  ■ No caldrà autorització prèvia per Llei orgànica si són:  ● TTii de caràcter ​ polític  ● Convenis que afectin la ​ integritat territorial de l’Estat   ● que ​ afectin Drets Fonamentals del Títol Primer  ● Qüestions financeres que suposin la ​ modificació​  o execució d’alguna llei.  ■ En relació amb les altres normes amb valor de llei, farà falta Autorització Parlamentària Prèvia, donat que  tenen força per imposar­se davant de lleis contràries.  ● Art. 96.1. → ​ sus disposiciones solo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma  prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del D. Internacional.   La seva ​ integració​  en l’Ordenament jurídic Espanyol: Els TTii tenen rang de Llei, és a dir, que si és contrari a la CE, cal modificar­ho →  supeditació​  dels TTii sota la CE. Però els TTii tenen superioritat respecte els Reglaments.    Si l’Estat espanyol vol cambiar el contingut normatiu en el ttii, ha de denunciar­ho. → ​ Art. 94 ​ “​ para la denuncia de los tratados y  convenios internacionales se utilizara el mismo procedimiento previsto para su aprobación, con la prèvia autorización de las cortes  generales.  ➢ A més d’efectes directes, perquè passin a formar part de l’ordenament intern, es preveu a l’Art. 10.2 els ​ efectes  interpretatius​ , a més de la declaració universal dels DDHH aprovada per l’Assamblea General, que té força  obligatòria.   ■ Aquests tractats tenen la utilitat que els Tribunals espanyols utilitzen per Interpretar el que diu la CE sobre  drets. El Tribunal Constitucional, en moltes sentències, els utilitza sobre els Drets Fonamentals que han  utilitzat els Tractats Internacionals per interpretar la Constitució Espanyola.              La comunitat Europea i la Unió Europea  Als anys 50, es creen les Comunitats Europees → Institucions comunitàries.  Es diferencien 3 comunitats diferents:  1. Carbó ​ i l’​ acer​  (1952), per posar en comú la producció i distribució en aquestes dues matèries primes entre Alemanya i França  desprès de la 2GM. Comunitats que es creen amb 7 membres que es van modificant amb el pas del temps.  2. L’ ​ energia atòmica​  (1957) Relacions pacífiques. Cooperació a través de les Comunitats Europees. Es van consolidant de les  comunitats. Llibertat de capitals i d’establiments.(4 fonamentals) que s’han anat ampliant progresivament.   3. Economia europea​  (1957)    Aquests 3 tractats s’han anat modificant per tractats posteriors. Actualment existeixen el ​ tractat de la Unió Europea​  i el ​ tractat de  fusionament de la unió europea.  L’ordenament comunitari europeu i el Dret intern  El Dret Comunitari té unes normes, i aquestes influencien l’ordenament espanyol amb les seves repercusions.  Dintre del DC existeix:  ➔ Dret Comunitari originari​  o primari. Les normes, jerarquicament, superiors del Dret Comunitari. Consisteixen en una serie de  TTII ratificats pels Estats membre (Tractats Constitutius de les Comunitats Europees), per tal de modificar, afegir o suprimir  nous estats, (Tractat de Fusionament de la UE).  ➔ Dret Comunitari derivat​  o secundari. Normes creades pels òrgans comunitaris seguint el procediment establert en el Dret  Comunitari Originari, i respectant els continguts materials establerts en aquest. Dret comunitari derivat fa Reglaments i  Directius.  ◆ Reglaments: ​ Normes d’aplicació directa, obligatòries per als òrgans comunitaris (Consell, Comisió..) dels Estats  membre + els particulars (Persones físiques o jurídiques privades). Tots aquests estan vinculats pels Reglaments del  DCd.  ◆ Directives: ​ Normes que en principi no tenen aplicació directa, sinó que fixen objectius als Estats membre. No cal  reproduir el mateix contingut perquè traspasi la directiva, però si aconseguir el resultat que demanen les directives, i  per tant, només tenen els efectes els Estats (Obligació de traspassar a l’ordenament intern)   ● En casos excepcionals en que les directives beneficien els particulars, s’aplicarà de manera directa.   Efectes a la distribució de competències  Segons l’art.​  93 CE​ : ​ Per mitjà de llei orgànica, es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s’atribueixen competències  derivades de la CE a organitzacions o institucions internacionals.    ➔ En l’Estatut d’Autonomia, la distribució fixada queda inoperant perquè no forma part de la unió europea.  Actualment, hi ha una sèrie de competències exclusives per a la UE en la qual els Estats membres no poden intervenir, sense  autorització expressa.    Les matèries en les quals la UE tindria competències compartides amb els estats serien en ​ tractats ​ o  ​ directives​ . Però,  els Estats poden  intervenir en la mesura en que es deixi margen els ​ reglaments​ . Competències Compartides, la UE no intervé en tot l’àmbit. Hi ha  matèries en les quals els Estats són els que resulten competents, encara que la UE té mesures de suport.  ★ La UE pot intervenir en temes previstos als tractats.    Es tenen en compte dues qüestions:   ➢ Aplicabilitat o efecte directe del Dret Comunitari→ ​ Els tribunals dels Estats membre han d’aplicar normes de Dret Comunitari.  Aquestes normes comunitàries, en quant l’eficàcia, no fa falta cap autorització posterior dels Estats en cas que siguin  aprovades.  ○ Les ​ Directives​  marquen objectius als Estats membres. Aquests, en un termini concret (Anys), aprovaran normes que  s’incorporaran a l’Ordenament Intern. És a dir, que durant el període de traspàs als Estats membre, no són aplicables,  no tenen efecte directe. Però amb el temps, si acaba el termini, i l’Estat membre no l’ha incorporat al seu  ordenament intern, tindrà en aquest cas efecte directe en la mesura en que beneficia al sistema. NO efectes  post­particulars.  ➢ La primacia del Dret Comunitari​ . Està format pel Tribunal de Justícia. En cas de Contradicció d’una norma interna amb norma  europea, cal aplicar de manera preferent la norma comunitària, la qual cosa no suposa la invalidesa de la norma interna.  ○ El Tribunal de Justícia de les CCAA va voler extreure drets fonamentals del ​ Dret Comunitari​ , els quals es van  considerar Principis Generals o TTii que haguessin ratificat tots els Estats membres.  ○ S’incorporen per escrits en els Tractats Internacional.    ...