Col·leccionisme en época medieval (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Museologia i Museografia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Món medieval Les peces que es podran col·leccionar en època medieval seran les cambres de tresors. Les col·leccions vinculades al mon eclesiàstic estaran vinculades òbviament a mon litúrgic o bé que se'ls dona una simbologia litúrgica. Les col·leccions dels nobles tindran molta més orfebreria.
Una de les procedències principals de les peces provenien de guerres. Expedicions i botins. El cristianisme saqueja de manera sistemàtica els bens. Una col·lecció que segueix aquest exemple és la col·lecció de Carlemany, contra les batalles dels turcs o peces que havia saquejat d'Itàlia. Això produeix un gran moviment d'obres d'art, les més preuades són les peces d'orfebreria, perquè a més a més del seu valor son fàcilment transportables. Aquests saquejos produiran un gran moviment d'obres d'art, intents de mercat.
Si ens centrem en el tresor eclesiàstic, va vinculat al món de relíquia. Les esglésies i grans abadies seran els posseïdors de tresors artístics. Una de les practiques més habituals en aquest moment i que s’allargarà en el pas del temps, serà la venta de promeses de salvació de les animes per part de l’Església en contrapartida a grans donacions (obres d'art). L’església exerceix una usura que la facilita que es converteixi en un gran posseïdor d'obres artístiques de gran patrimoni. Hi haurà un tràfic il·lícit d'obres d'art, grans robatoris de obres d'art... S'estableix un mercadeig entre espiritualitat i materialitat.
El culte de les relíquies no es propi de l'edat mitjana, sinó que trobem alguns elements que ens fan pensar que en època clàssica ja s'adorava a aquest tipus d'objectes. En l'abadia de Saint Denis, trobem algunes relíquies dubtoses i es posa en qüestió la seva validesa. El valor de les obres d'art és devocional, i el valor estètic està en un tercer lloc. Les relíquies eren un motor econòmic molt important per les ciutats i s'estableixen autèntiques rivalitats entre els diferents territoris. A Tolosa es deia que hi havien enterrats el cos de 7 apòstols. A Colònia tenia els cossos dels 3 reis mags, el cos de 11 verges assaïnades, el cos de Santa Úrsula... Era un de les ciutats principals de centres posseïdors de grans relíquies.
Començarà a haver una mala utilització de la relíquia, moltes vegades seran considerades com amulets. Hi ha una assimilació entre relíquia i identitat nacional, vincular la idea de passat i present. Això no només es veu en la confecció d'aquests tresors sinó que també ho veiem en alguns elements de tipus patrimonial com l'edicte del 1162 en la que s'establia que la Columna Trajana havia de ser conservada. Es dona una protecció en aquest monument perquè es considera que dona sentit en el present tot i ser del passat. Referència clara de construcció d'identitat. Un altre element que també s'utilitzarà, seran els arcs triomfals. Un altre element es el propi cementiri de Pisa en que moltes de les tombes son reutilitzades d’època romana i grega. A Venècia, a l’església de Sant Marc tenim tota una sèrie de relleus romans integrats en les parets, o les quadrigues que són de Constantinoble.
Un altre objecte important, es el tema de les pedres precioses i orfebreria. També destaca el tema dels cocodrils, balenes, i certs ossos que es troben en algunes esglésies, van estar-hi presents fins el segle XVIII. Eren una manera de fer por, mostrar el poder que pot tenir un determinat centre d'aconseguir un objecte que està a la moda, ex vots, regals de personatges importants... Son trofeus que representen el bé sobre el mal. Tots aquests objectes de la naturalesa rebran un nom que seran: mirabilias. Amb aquest mot es vol designat tot allò sorprenent i rar. Objectes que estan en la frontera d'allò sagrat. Estan allunyats de lo quotidià i que per tant, es mereixen formar part d'aquests tresors i ser conservats.
Hi ha tot uns altres objectes fruits de la mà de l'home, com per exemple els llibres de Sants (catàlegs de relíquies). Dintre dels grans col·leccionistes destaca la figura de Jean de Valois. En aquestes col·leccions predominaven els objectes de tipus artístic. Dintre d'aquests, destaca el olifant que eren ullals d'elefant buidats i treballats, s'utilitzaven com a contenidors de presents.
També destaca els corns rectes, provenien de balenes petites però es deien que eren de unicorns.
Estava associat a la figura de la Verge Maria. Un altre element exòtic eren els ous d'avestruç, peces d'orfebreria fetes amb llengües de culebra que en realitat eren ungles d'animals, bezoar, banyes de rinoceront... Tots aquests elements estaven justificats de manera científica, com antídot.
...