Tema 8 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura organizació Territorial del Estado - Constitucional 2
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

8. El finançament de les comunitats autònomes 8.1. El principi d’autonomia financera: suficiència, autonomia de despesa i autonomia d’ingrés Autonomia financera: L’autonomia de despesa, també anomenada autonomia pressupostària significa que cada entitat, en l’àmbit de les seves competències, decideix què fer amb els seus recursos. Es recull en l’article 156 CE L’autonomia d’Ingressos significa tenir potestat per decidir d’on provenen els recursos . A Espanya l’Autonomia d’Ingrés era pràcticament nul·la en la constitució de les CCAA, augmenta lleugerament fins el 1995 i augmenta enormement però no fins la totalitat des de llavors.
El sistema de finançament no es recull ni en la CE ni en els Estatuts d’Autonomia, sinó en la LOFCS.
La CE conté alguns preceptes sobre finançament (arts. 156-158). Queden subjectes a l’Autonomia financera, a una coordinació amb la hisenda de l’Estat i a un principi de solidaritat. Dins d’aquesta autonomia financera s’hi inclou la suficiència, l’Autonomia de despesa i l’autonomia d’ingrés.
Suficiència: tenir recursos suficients d’acord a les competències que es tenen dins de les reals disponibilitats econòmiques del sistema global (STC 13/2007). D’aquesta manera s’haurà de tenir en compte que hi haurà d’haver un repartiment entre totes les CCAA.
En l’article 157 es recull que les CCAA tindran recursos constituïts per tributs cedits (tributs que crea l’Estat i que l’estat cedeix a les CCAA) tributs pròpis (creats per les CCAA), transferències de l’Estat, deute i Ingressos de Dret Privat.
En primer lloc permet la creació de Tributs propis, sempre i quan no estigui prèviament gravat per un impost ja creat. Aquests tributs de les CCAA són sobre el joc i sobre el perjudici del medi ambient.
En segon lloc, i com a gran categoria són els Tributs Cedits, creats, administrats i gestionats per l’Estat, tot i que en ocasions han estat cedits a la Comunitat, no només en l’administració sinó també la capacitat normativa.
El gruix dels recursos de les CCAA són en realitat a les transferències. La repartició d’aquests diners es recull en la LOFCA.
Finalment, també es financen mitjançant deute públic. Si una administració després d’haver gastat tots els seus recursos, necessita gastar més, aquest s’endeuta. Amb el nou article 135 de la CE es fixa un límit d’endeutament a partir de la creació de la LO 2/2012,d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que fixa els límits de deute de les CCAA i els ens locals.
! Per altra banda el 158 ens diu que entre les transferències hi haurà un fons destinat a equilibrar el desenvolupament de les CCAA (Fons de Compensació d’Interterritorialitat) destinat a les infraestructures de les comunitats menys desenvolupades.. També garanteix unes Assignacions de anivellament destinades a garantir un serveis mínims, tot i que en realitat mai han existit.
8.2. El principi de solidaritat Principi pel qual les CCAA han de participar dels tribut que recull l’Estat per tal de que aquest pugui finançar les comunitats més necessites, de forma que es garanteix que hi haurà una col·laboració entre elles per assegurar els seus interessos.
8.3. El règim general El finançament es regeix per la LOFCA 8/80, en la qual es regulen els elements de finançament de les CCAA, i es fonamenta en un conjunt de recursos, el 90% tributaris, distribuïts entre l’Administració de l’Estat, les CCAA i les Entitats Locals, que serviran per a pagar cadascuna de les competències que li pertoquen a cada estrat. Aquest és el sistema utilitzat per 15 de les 17 CCAA.
Des d’un principi, tots els Ingressos els recaptava l’Estat Central, degut principalment a que només existien algunes CCAA en el moment de la constitució, repartint després els recursos entre CCAA i ens locals vinculats a una finalitat concreta.
En aquest sistema s’utilitza el que anomenem corresponsabilitat fiscal: Es paguen els tributs tant a l’administració de la CA com a l’Estat, tot i que després el finançament de les CCAA serà complementat amb les transferències de l’Estat a les CCAA i tributs cedits (50% d ’IRPF i IVA), sempre regits per unes necessitats de despesa. Tot allò que guanyi una CA per sobre d’aquestes necessitats s’ho pot quedar.
La legislació es pacta al CPFF (Consell de Política Fiscal i Financera en el qual es reuneixen el ministre i els 17 consellers d’hisenda.
A l’any 2009 es creen un seguit de fons destinats a donar recursos a les comunitats que menys en tenen.
8.4. Règims de concert i conveni Navarra i País Basc tenen un sistema de finançament propi, recollit en la Disposició Addicional Primera de la CE, en la que es defensen els drets forals històrics. El seu funcionament és en sentit contrari al corrent. El ciutadà paga els impostos a la CA i aquesta realitza un càlcul de la necessitat de despesa de l’Estat (Cupo a PB i Conveni a Navarra) a qui atorgarà part d’aquests tributs.
8.5. El sistema de finançament de la Generalitat en l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 ...